Cultura

El Museu d'Història de Catalunya commemora 
en una exposició el 300 aniversari 
de l'Onze de Setembre de 1714, en el marc del Tricentenari impulsat per la Generalitat de Catalunya  
-L’exposició és una de les principals actuacions de l’eix cultural del Tricentenari 
-A través d’una mostra que ocupa 1.000 m quadrats es revelen les claus del procés històric que ha portat a la consolidació de l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya 
-L’exposició presenta prop de 200 objectes, alguns inèdits, dins d’una aposta museogràfica impactant 

Aquest matí [13.03.2014] s’ha presentat al Museu d’Història de Catalunya una de les principals actuacions de l’eix cultural del Tricentenari: l’exposició “300 onzes de setembre. 1714-2014”, una mostra que revela les claus del procés històric que ha menat a la consolidació de l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya, des de l’endemà de la desfeta fins als nostres dies. La presentació ha anat a càrrec del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada; el director del Museu d’Història, Agustí Alcoberro, i Enric Pujol, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i comissari de l’exposició. “300 onzes de setembre” explica la construcció d’una memòria, la de 1714, al llarg de 300 anys d’història i des de totes les seves facetes: la historiogràfica, la iconogràfica, la literària, la de la commemoració popular i la del catalanisme polític. El recorregut s’inicia just a l’escenari del setge de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. En un ambient impactant i colpidor, el visitant descobreix entre trinxeres quines van ser les causes, els fets i les conseqüències immediates d’aquella desfeta amb la promulgació, el 16 de gener de 1716, del decret de Nova Planta, del qual se’n pot veure l’original, signat per Felip V. 

A partir d’aquí, del dia després de la desfeta, comença el recorregut per la construcció de la memòria. Una memòria que neix a partir de les persones que van viure aquells fets i que esdevé als llarg dels anys en memòria col·lectiva. Destaca el moment d’eclosió cultural i política que té lloc durant la Renaixença, amb figures com els literats Serafí Pitarra i Àngel Guimerà o els historiadors Mateu Bruguera i Víctor Balaguer. Aquest procés va donar lloc, a finals del segle XIX, a les primeres commemoracions de la Diada. 

 

L’exposició “300 onzes de setembre” identifica els escenaris històrics que van ser més propicis o hostils a la seva commemoració: la repressió de la Restauració, el triomf de Solidaritat Catalana, la creació de la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera, la Generalitat republicana, la Guerra Civil i la revolució, la dictadura de Franco, la Transició i el restabliment de les llibertats. En cadascun d’aquests contextos, el visitant descobreix com la commemoració del 1714 pren unes característiques específiques i pròpies de cada moment històric. En aquest sentit, la mostra presenta diversos recursos documentals i materials per descriure aquest procés: obres artístiques, cartells i peces de propaganda, premsa, reportatges gràfics, informes policials, etc., i dedica un espai preferent al període comprès entre els anys 1886 i 1980, any en què es redacta la llei del Parlament de Catalunya que proclama l’Onze de Setembre com a Diada Nacional. 

L’exposició es podrà visitar a partir de demà, divendres 14 de març, i es complementa amb un ampli programa d’activitats familiars, visites guiades i itineraris urbans, així com un cicle de conferències dedicat a la Catalunya del 1714. 

En la presentació de la mostra, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que l’exposició “ens permet entendre què s’acaba el 1714, quines maneres de governar-se tenien els catalans en aquell instant i totes les continuïtats que ens porten fins ara. I d’alguna manera, la tossuderia, primer des de les memòries personals, i després des de la consciència nacional col·lectiva, que ens ha permès arribar on som”. El conseller també ha afirmat que la mostra “es la història d’una voluntat col·lectiva. És el que Vicens Vives anomenava ‘la voluntat de ser’. El que s’expressa en l’exposició és aquesta permanent voluntat de recuperar, generació rere generació, allò que havia estat Catalunya i voluntat de no oblidar-ho i que tot allò es torni a convertir en eines i instruments d’autogovern”. 

El comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, ha qualificat la mostra com a “exposició estratègica” i ha remarcat que “el que em sembla més rellevant és el fet d’haver sabut el relat, què és el que volíem mostrar amb aquesta exposició”. “L’exposició –ha explicat Calçada– és un compendi d’aquells moments, d’aquelles històries, d’aquella memòria que ens pertany a tots i que aquí està perfectament explicada i que segurament mai no havíem tingut l’ocasió de veure-ho reunit tot de cop, cosa que podran fer tots els ciutadans que s’acostin a visitar-la”. 

El director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, ha destacat que “300 onzes de setembre” ha representat “un gran esforç de documentació en un tema que historiogràficament havia estat molt poc tractat. S’hi pot trobar el decret de Nova Planta en la seva versió original, firmat pel Rei Felip V, o una estàtua original, firmada per Rossend Nobas, de Rafael de Casanovas. Cal venir i veure-ho perquè, des d’elements audiovisuals, sonors i d’altres tipus, podem reconstruir la pervivència de la memòria en 300 anys, que gairebé sempre han estat molt difícils per a nosaltres”.

Font: Gencat