Can Pasqual (Esparreguera)

“No totes les addiccions
són amb substàncies”
El debat del Segle: 
Les drogues i les addiccions, on són els límits? 

El passat divendres 28 de febrer de 2014 varem ésser presenta al de bat organitzats per els nostres amics del Fòrum 21 d’Esparreguera a la Sala de Conferències de Can Pasqual, que portava per nom: Les drogues i les addiccions, on són els límits? Un títol el triat, que potser, va intentar ficar límits a un tema de gran envergadura social i humana, i que ben possiblement es va quedar ben curt. 

Perquè va esdevenir al nostre entendre, un dels millors debats als que hem tingut el honor d’esser convidats. 

Va ser, possiblement, el debat del Segle, aquí la ciutat d’Esparreguera. 

Però, anem a pams. L’acte va començar amb la presentació per part de na Mariona Masferrer, Presidenta del Fòrum, i dels convidats de la nit: na Míriam Pérez i Noelia Vaquero alumnes de 2n de batxillerat de l'Institut El Castell d'Esparreguera, i el Doctor Josep Checa metge-psiquiatre coordinador del CAS del Baix Llobregat, que actualment treballa al Hospital de Igualada a la comarca de l’Anoia. 

Varen començar na Míriam Pérez i Noelia Vaquero amb la presentació del seu Treball de Camp realitzat sobre aquest tema de les dogues. Un tema que abasta tota mena de edats i classes socials i te múltiples cares i casos. Tanmateix la seva recerca es basteix primerament amb la presentació i catalogació del tema. 

Abans de la presentació ens adverteixen que “no totes les addiccions són amb substàncies” i reflexiones amb la correspondència de que a més campanyes informatives s’observa una menor addicció entre els joves. 

Na Míriam Pérez i Noelia Vaquero ens presenten les addiccions parlant de les anomenades “Addiccions per substàncies” en las que classifiquen el alcohol [que consideren la més dura de totes], el tàbac [amb 200 agents actius dels que 60 són mortals] el cànnabis, la cocaïna, els opiacis [com la heroïna o les morfines] els benzodiazepines, els al·lucinògens, i finalment les amfetamines. 

Val a dir que tot seguit na Míriam Pérez i Noelia Vaquero ens presentarien les anomenades “Addiccions comportamentals” que pòster no son tant conegudes. Ens parlaran del sexe, el joc o ludopaties que tenen un cicle habitual, la addicció a les compres, a les noves tecnologies [de caire psicològic amb un ús i abús de la tecnòloga] que poden ser amb variants el telèfon, Internet, etc 

Les dues presentadores ens parlaran dins del apartat dels tractaments els quatre esgraons existents. Que son la desintoxicació: control mèdic; la deshabilitació o la substitució de l’addicció; la rehabilitació on s’aconsegueix activitats, i la reinserció on es ja perduda la dependència. 

Desprès es varen comentar el Treball de Camp realitzat, amb els objectius que es cercaven la metodologia empleada i les conclusions a que arribaren una vegada realitzada tota aquesta operativa. No comentarem la fase experimental per tal de no allargar-nos més del compte.

Entre les dades obtingudes sobresurten algunes: ens els darrers vuit o nou anys ingressen més joves a les teràpies que existeixen. Però els resultats varien segons els centre consultat entre un 80% d’èxit en els tractaments varien en uns centres o altres, a franges del 1, 2, 3% en altres centres. 

De totes les adicions el major increment detectada es el del alcohol. Com també es detecten casos de persones cada vegada mes joves. En el cas del tabac, es constata una menor capacitat pulmonar entre els fumadors “però si es sap controlar la respiració s’inverteixen els resultats” esmentarien na Míriam Pérez i Noelia Vaquero per casos ben concrets com seria en persones practicant del cant o la música de vent. 

Per la seva apart, el Doctor Josep Checa metge-psiquiatre coordinador del CAS del Baix Llobregat, que actualment treballa al Hospital de Igualada a la comarca de l’Anoia va tenir una intervenció brillant i captivadora. Una intervenció que traspuava la gran vocació per aquesta mena de treball i el desig de transmetre la seva vivència personal, acumulada durant tota una vida de dedicació a aquesta mena de pacients. 

Vastos coneixements, junt amb la claredat de conceptes i un esquema ben vertebrat, foren el seu gran encert, en una presentació lliure de perjudicis i embolcallat amb una gran, gran, gran senzillesa i humanitat. 

Ens comparteix, càlidament, el saber veure “a les persones que pateixen una addicció, no com uns viciosos, sinó com un esser humans que pateixen” i amb paraules entenedores, sense tecnicismes o be amb la seva explicació exposada d’una manera que tothom dels assistents podes aprendre i comprendre fàcilment. El Doctor en Josep Checa, con si fos l’estimat avi que s’escolta davant la llar de foc del menjador, mentre el fred i la neu s’esmicolen a les afores de la casa, sense sentir el pas del temps ni de l’aire, ens compartia experiències i saviesa acumulada al llarg de tota una vida. A la Sala de Can Pasqual no es sentia bellugar ni un brim de palla. Tothom l’escoltava admirats,.. [Nosaltres també, òbviament...] 

Ens va anar desgranat un a un, les classificacions, variant i casos que podien ser il·lustratius. Tanmateix, les addiccions tenen múltiples vessants. També les econòmiques. Com es el cas dels dissolvents. “Qui les utilitza? Els mes pobres. A Mèxic es fan servir molt. Les drogues cares van a EEUU, cap el Nord...” reflexionaria amb veu alta. 

A l’apartat dels tractament es pregunta: Que entenem per èxit? Llavors desenvolupa la idea o concepte de “Disminució de riscos” afirmant que tècnicament parlant de les addiccions “No es cura ningú. Sols es baixen els riscos” Tanmateix, comentant els resultats dels treballs de na Míriam Pérez i Noelia Vaquero, a les que va encoratjar i felicitar per la bona feina feta, explicant la diferencia dels resultat en la seva recerca de camp en els centres. Tot matisant que els resultats del 80 % d’èxit que havien aflorat en el treball correspon a les anomenades “Comunitats Terapèutiques” que aconsegueixen uns resultats alts perquè no persegueixen curar les addiccions, sinó tractar-les com una realitat fruit d’un aprenentatge. 

La intervenció del Doctor en Josep Checa, donaria per mitja dotzena llarga d’articles i tots ben gustosos. Ho deixem aquí per no ser carregosos. 

Dir que, el debat, va esdevenir molt intents perquè la temàtica donava per molt. I cadascú s’interessava segons la seva branca fent preguntes ben interessants. Com seria el cas de l’advocat Humbert Batlle que trauria el tema de si legalitzar o no les drogues... 

Uf!! Els qui no varen poder venir, el tresor que varen deixar passar de llarg a la seva vida..... 

Fotografia: gentilesa arxiu Fòrum 21