en una exposició el 300 aniversari
de l'Onze de Setembre de 1714, en el marc del Tricentenari impulsat per la Generalitat de Catalunya
-L’exposició és una de les principals actuacions de l’eix cultural del Tricentenari
-A través d’una mostra que ocupa 1.000 m quadrats es revelen les claus del procés històric que ha portat a la consolidació de l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya
-L’exposició presenta prop de 200 objectes, alguns inèdits, dins d’una aposta museogràfica impactant
Aquest matí [13.03.2014] s’ha presentat al Museu d’Història de Catalunya una de les principals actuacions de l’eix cultural del Tricentenari: l’exposició “300 onzes de setembre. 1714-2014”, una mostra que revela les claus del procés històric que ha menat a la consolidació de l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya, des de l’endemà de la desfeta fins als nostres dies. La presentació ha anat a càrrec del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada; el director del Museu d’Història, Agustí Alcoberro, i Enric Pujol, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i comissari de l’exposició.
“300 onzes de setembre” explica la construcció d’una memòria, la de 1714, al llarg de 300 anys d’història i des de totes les seves facetes: la historiogràfica, la iconogràfica, la literària, la de la commemoració popular i la del catalanisme polític. El recorregut s’inicia just a l’escenari del setge de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. En un ambient impactant i colpidor, el visitant descobreix entre trinxeres quines van ser les causes, els fets i les conseqüències immediates d’aquella desfeta amb la promulgació, el 16 de gener de 1716, del decret de Nova Planta, del qual se’n pot veure l’original, signat per Felip V.
A partir d’aquí, del dia després de la desfeta, comença el recorregut per la construcció de la memòria. Una memòria que neix a partir de les persones que van viure aquells fets i que esdevé als llarg dels anys en memòria col·lectiva. Destaca el moment d’eclosió cultural i política que té lloc durant la Renaixença, amb figures com els literats Serafí Pitarra i Àngel Guimerà o els historiadors Mateu Bruguera i Víctor Balaguer. Aquest procés va donar lloc, a finals del segle XIX, a les primeres commemoracions de la Diada.