google-site-verification: googleea6bb382a071c67e.html AME - Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants: dictadura de Primo de Rivera
Mostrando entradas con la etiqueta dictadura de Primo de Rivera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta dictadura de Primo de Rivera. Mostrar todas las entradas

viernes, 21 de marzo de 2014

Cultura

El Museu d'Història de Catalunya commemora 
en una exposició el 300 aniversari 
de l'Onze de Setembre de 1714, en el marc del Tricentenari impulsat per la Generalitat de Catalunya  
-L’exposició és una de les principals actuacions de l’eix cultural del Tricentenari 
-A través d’una mostra que ocupa 1.000 m quadrats es revelen les claus del procés històric que ha portat a la consolidació de l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya 
-L’exposició presenta prop de 200 objectes, alguns inèdits, dins d’una aposta museogràfica impactant 




Aquest matí [13.03.2014] s’ha presentat al Museu d’Història de Catalunya una de les principals actuacions de l’eix cultural del Tricentenari: l’exposició “300 onzes de setembre. 1714-2014”, una mostra que revela les claus del procés històric que ha menat a la consolidació de l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya, des de l’endemà de la desfeta fins als nostres dies. La presentació ha anat a càrrec del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada; el director del Museu d’Història, Agustí Alcoberro, i Enric Pujol, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i comissari de l’exposició. “300 onzes de setembre” explica la construcció d’una memòria, la de 1714, al llarg de 300 anys d’història i des de totes les seves facetes: la historiogràfica, la iconogràfica, la literària, la de la commemoració popular i la del catalanisme polític. El recorregut s’inicia just a l’escenari del setge de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. En un ambient impactant i colpidor, el visitant descobreix entre trinxeres quines van ser les causes, els fets i les conseqüències immediates d’aquella desfeta amb la promulgació, el 16 de gener de 1716, del decret de Nova Planta, del qual se’n pot veure l’original, signat per Felip V. 

A partir d’aquí, del dia després de la desfeta, comença el recorregut per la construcció de la memòria. Una memòria que neix a partir de les persones que van viure aquells fets i que esdevé als llarg dels anys en memòria col·lectiva. Destaca el moment d’eclosió cultural i política que té lloc durant la Renaixença, amb figures com els literats Serafí Pitarra i Àngel Guimerà o els historiadors Mateu Bruguera i Víctor Balaguer. Aquest procés va donar lloc, a finals del segle XIX, a les primeres commemoracions de la Diada.