jueves, 10 de marzo de 2011

Els dijous: Història de Catalunya

.


Les Quatre Barres








Les quatre barres


La vinculació entre la Senyera i el comte Guifré el Pilós es remunta al segle XIV, quan el rei Pere terç, «el Cerimoniós» indicà que la Senyera Reial era originària dels comtes de Barcelona. Així, el 1385 ordenà posar escuts barrats a la tomba del comte de Barcelona Ramon Berenguer II; així mateix, quan el rei redactà les Ordinacions de la Casa on establí que la Creu d'Aïnsa era l'escut dels antics reis d'Aragó i no pas el Senyal Reial, que ell considerava propi del llinatge dels comtes de Barcelona.

A més, en les seves Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona apareix una miniatura que representa el pare de Guifré el Pilós portant un escut barrat. D'aquesta manera, quan el fill del «Cerimoniós», l'infant i futur rei Joan I d'Aragó «el Caçador», demanà el 1376 a fra. Jaume Domènec que redactés la seva genealogia i la de la seva muller a Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, apareix novament la imatge del pare de Guifré el Pilós amb un escut amb el Senyal Reial.

Tant segurs estaven els reis que el Senyal Reial era originari del seu llinatge de comtes de Barcelona que públicament així ho expressaren tant Martí I d'Aragó «l'Humà», com Alfons V d'Aragó «el Magnànim».

CRÒNIQUES DEL REIS D'ARAGÓ E COMTES DE BARCELONA
Crònica general de Pere III el Cerimoniós dita comumment Crònica de Sant Joan de la Penya

Capítol XXI COM FINÀ LA GENERACIÓ MASCULINA DELS REIS D'ARAGÓ
Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fo primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que davallaren un d'altre, parlarem e llur vida recontarem.

Capítol XXII DEL COMENÇAMENT DELS COMTES DE BARCELONA
Ara tactem del començament del llinatge dels comtes de Barcelona. En lo temps antic fo un cavaller qui era apellat Guifré qui fo de la vila d'Arrià, situada en la terra de Conflent, pres lo flum de la Tet. Aquest cavaller era molt ric hom e molt armat, e molt savi. E per la sua noblea e proea hac del rei de França lo comtat de Barcelona, de qui era. Fo un temps el dit comte anà a la ciutat de Narbona, ab son fill qui havia nom Guifré Pelós, per haver [...]

http://books.google.com/books?id=OEs1oxNGZ68C&lpg=PA89&hl=ca&pg=PA73#v=onepage&q&f=false

El señal del rey de Aragón. Historia y Significado
"El comte Guifré presta homenatge al rei de França pel comtat de Barcelona. Cadascún apareix identificat per les seves armes: el primer porta, d'or, quatre pals de gules, i el segon, dimidiat de l'Imperi i França. Pintura al temple i aplicacions d'or sobre el pergamí. Inicial miniada (lletra A) del cap.22 de la versió catalana de la Crònica de Sant Joan de la Penya (Biblioteca de la Universitat de Salamanca, ms. 2664, f.22v)"

"Por supuesto, Pedro IV sabía positivamente que esa era su señal familiar y además de dignidad (nostre senyal reyal, por usar su propia expresión) y no es imposible que creyese que procesían por línea agnaticia de la dinastía condal catalana. [...] Lo cierto es que la documentación conservada no dice nada que permita atribuir al monarca ninguna de las dos representaciones [...] Pese a todo, hay un dato que parece argüir en pro de esta hipótesis. Se trata de una miniatura de la versión catalana de la obra conocida como Crónica de San Juan de la Peña (realizada bajo el patrocinio de Pedro IV entre 1369 y 1372), según el manuscrito 2664 de la Biblioteca de la Universidad de Salamanca (coetáneo a su redacción y salido seguramente del escritorio regio). La miniatura aludida es la que decora la capitular historiada A que abre el capítulo 22 de la citada crónica (f.22v), donde se da comienzo a su segunda parte, la historia genealógica de los condes de Barcelona (lám. II). Dentro del ojo de la letra aparece representado el conde Guifredo prestando homenaje al rey de Francia, siendo cada uno identificado por su escudo de armas: el primero trae, de oro, cuatro palos de gules y el segundo, dimidiado del Imperio y Francia [nota 12: sobre esta capital iluminada y el códice en general véase Planas (1992). Esta autora identifica erróneamente al conde baarcelonés representado en la miniatura con Guifredo el Velloso, pero se trata en realidad de su padre, llamda también Guifredo, como deja claro el texto del capítulo. Por otro lado, esta ilustración plantea el problema, que se presentará en otras ocasiones y en el que no es posible entrar ahora, de la responsabilidad del mandante o comitente en los detalles concretos de la iluminación de un códice (cf. Riquer 1983: 120). En cuanto a las armas atribuidas al rey de Francia, son las que la tradición medieval asignaba a Carlomagno (vid. Neubecker 1976: 0, 174 y 230)]"

Data 1369-1372

Font: Fitxer:Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona BGUS ms 2664 f22v.jpg






. .

No hay comentarios: