Nova iniciativa Cultural

Amb l’esperit 

d’en Josep Anselm Clavé i Camps:

Oberta la convocatòria 

per formar part de la Coral Americat

Catalunya i el seu tarannà marquen estil i perfil propi en molts aspectes culturals. No som ni millors ni pitjors que els demès. Tanmateix obrim de tot cor allò que tenim i fem com a nostre. Compartir. 

D’aquí que molts mexicans siguin també els millors castellers, en moltes colles, i en puguem trobar en altres manifestacions culturals de Catalunya, com a un mes de tot el grup.

Ningú li demana que deixi d’ésser allò que es ni renunci a les seves arrels, orígens ni conviccions.

Una de les coses que han agradat aquí son els anomenats Cors, Corals, Orfeons, o Cors Clavé. Un lloc de trobada on la Cultura, la Música i l’agermanament per damunt de estatus social varen donar lloc a una gran difusió a tota Catalunya. No només en llocs i grups elitistes. Sinó principalment en entitats populars i el mon obrerista. Perquè sovint, els treballadors de les fàbriques i del camp formaven part i eren els protagonistes d’aquell esdeveniment cultural i d’oci.  El Cant Coral el trobem a tot arreu, no només a les grans ciutats.

Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català va ser el fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del seu moviment associatiu.

Nascut al barri barceloní de la Ribera, era fill d'un comerciant de fustes. De ben petit aprengué l'ofici de torner, però el va haver de deixar a causa dels seus problemes amb la vista. Des d'aquests moments es dedicà, de forma autodidacta, a estudiar música i poesia. Va dedicar-se a interpretar les seves pròpies composicions als cafès de Barcelona, tot acompanyant-se d'una guitarra. Va mostrar des de ben jove una filiació política d'esquerres i republicana. Va relacionar-se amb Narcís Monturiol i Abdó Terrades. Tots ells col·laboraren en la creació del primer diari comunista a Catalunya.

El 1853 Clavé va decidir llogar els Jardins de la Nimfa, situats al Passeig de Gràcia, per a realitzar-hi espectacles de manera regular. Aquests concerts, iniciats per La Fraternitat, trobaren dura oposició de les classes altes, que impediren seguir aquesta activitat, així com les sessions de ball. Però el seu èxit perdurava, i es va traslladar l'activitat als Camps Elisis (també al Passeig de Gràcia).

Fins el 1856 aquesta activitat va perdurar i va tenir gran èxit, però les tensions sociopolítiques i la crisi del 1855 foren la causa que Clavé fos detingut i deportat a les Illes Balears.

Quan tornà a ésser posat en llibertat, Clavé va recuperar allò que havia estat interromput. El 1857 va organitzar uns espectacles als Jardins d'Euterpe, aquesta vegada sense dependre de cap empresa externa que pogués ésser clausurada. La Fraternitat passaria a anomenar-se SOCIETAT CORAL EUTERPE.

Els espectacles i balls populars dels Jardins d'Euterpe gaudiren de gran èxit, i s'hi duien a terme concerts en diferents sessions al llarg del dia. Clavé va decidir editar un programa d'activitats anomenat Eco de Euterpe, un butlletí on figuraven tots els esdeveniments relacionats, així com fragments literaris i notícies, i que serviria per a augmentar el ressò dels Jardins d'Euterpe.

Degut a les nombroses entitats corals que volgueren seguir l'exemple claverià, es fundà el 1860 la Asociación Euterpense, una mena de federació que agrupava les entitats corals i els proporcionava assessorament i repertori. També era una manera d'evitar societats corals paral·leles que suposaven una competència per als cors claverians i llurs activitats, i aïllar-los, així com controlar qui podia tenir accés al repertori claverià i qui no.

Entre els anys 1860 i 1864 les activitats artístiques d'aquesta federació tingueren un gran ressò, i agruparen milers de cantaires i centenars de músics en concerts comuns. En aquest marc, Clavé va fer interpretar fragments corals i instrumentals de Tannhäuser, la qual cosa suposava la primera vegada que Wagner era escoltat a Espanya. En aquest moment ja existien vuitanta-quatre societats corals als Països Catalans i també a Cuba. La Asociación Euterpense publicà el periòdic El Metrónomo, que aparegué el 1863-64 i que divulgava l'activitat coral catalana.

El 1867 Clavé fou detingut i deportat a Madrid, però malgrat això les activitats dels Jardins d'Euterpe, de la Societat Coral Euterpe, els balls, concerts, actuacions als carrers de la ciutat i a diferents teatres, etc. continuaren amb normalitat.

A partir del 1868 i com a conseqüència de la Revolució de Setembre, La Gloriosa, els Cors de Clavé ja no foren l'eina imprescindible per canalitzar les inquietuds republicanes, dirigides ara primer a través del Partit Democràtic i després del Partit Republicà. Clavé, que no havia abandonat mai l'activitat política, exercí diversos càrrecs públics. El mateix 1868 fou membre de la Junta Revolucionària; l'any següent fou vicepresident del Pacte de Tortosa; el 1871 fou escollit diputat i nomenat President de la Diputació de Barcelona; i el 1873, amb la Primera República Espanyola, governador civil de Castelló i Delegat del Govern a Tarragona. El cop del general Manuel Pavia el 3 de gener de 1874 posà fi a la República i a totes les esperances democràtiques dipositades en ella. Clavé tornà a Barcelona on morí setmanes després, el 24 de febrer.

Val a dir que malgrat algunes masses Corals tenien efectivament un tarannà polític, moltes altres només esdevindrien Corals de caire cultural. Si a Barcelona i altres ciutats del Principal podem trobar-ne de ben antigues, a la ciutat d’Esparreguera també. Es documentada l’existència als segles XIX, XX i XXI. Moltes vegades lligades a les societats recreatives del moment, o a les velles Colònies Tèxtils com la de la Colònia Sedò d’Esparreguera. Ha! Algunes amb noms avui ben divertits, com aquella anomenada “Cor Les Canyes”...

Feta aquesta presentació, entendrem millor el bonic projecte dels nostres bons amics de la Fundació Casa Amèrica Catalunya d’impulsar la creació de la “Coral Americat” sota la direcció del mestre Rafa Barbero.

L’objectiu d’aquesta interessant iniciativa es divulgar les músiques corals catalana, espanyola i llatinoamericana, i també formar la coral amb diverses nacionalitats de cantaires. Perquè la música es per sobre de tot un llenguatge internacional.

Els interessats en formar-ne part han de contactar mitjançant correu electrònic a l’adreça coral@americat.cat

Amb 102 anys de trajectòria, -ens recorden els organitzadors d’aquesta idea-  la Fundació Casa Amèrica Catalunya genera, impulsa, organitza i col·labora en la difusió i l’intercanvií de coneixements de les realitats culturals, econòmiques i històriques dels diferents països de l’Amèrica Llatina amb la finalitat d’ampliar, enfortir i aproximar, des dels diversos àmbits de la cooperació, les relacions entre la comunitat iberoamericana i Catalunya.

En el marc del seu àmbit d’actuació, Casa Amèrica Catalunya proposa la creació de la Coral Mixta Americat per tal de donar a conèixer la música coral catalana i espanyola, i la música coral de l’Amèrica Llatina.

La coral tindrà repertori mixt, format per cançons catalanes, espanyoles i europees, i cançó americana. La seva finalitat principal consistirà en divulgar la riquesa d’aquestes músiques.

La Coral Americat és oberta a tothom interessat en treballar aquest tipus de repertori i es convidarà directors experts per tal que ens ensenyin aquestes músiques.

Així mateix, la Coral Americat es marca el propòsit de participar en festivals corals d’arreu del món, i especialment a Catalunya, Espanya i l’Amèrica Llatina.

La coral estarà dirigida pel mestre Rafa Barbero. Amb una dilatada experiència en direcció coral, el mestre Barbero ha dirigit seminaris sobre música tradicional de l’estat espanyol i sobre música americana.

Les persones que vulguin participar en aquest projecte han d’enviar un correu electrònic amb les seves dades a coral@americat.cat. Pròximament es convocarà els interessats a una prova de veu i s’establirà el dia més adient per als assajos.

Des l’AME – Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants, els hi desitgem de tot cor una amplia participació mexicana i els millors èxits a les presentacions que tinguin a bé d’oferir-nos pròximament.