Amb l’esperit
d’en Josep Anselm Clavé i Camps:
Oberta la convocatòria
per formar part de la Coral Americat
Catalunya i el seu tarannà marquen estil i perfil propi en
molts aspectes culturals. No som ni millors ni pitjors que els demès. Tanmateix
obrim de tot cor allò que tenim i fem com a nostre. Compartir.
D’aquí que molts
mexicans siguin també els millors castellers, en moltes colles, i en puguem
trobar en altres manifestacions culturals de Catalunya, com a un mes de tot el
grup.
Ningú li demana que deixi d’ésser allò que es ni renunci a
les seves arrels, orígens ni conviccions.
Una de les coses que han agradat aquí son els anomenats
Cors, Corals, Orfeons, o Cors Clavé. Un lloc de trobada on la Cultura, la
Música i l’agermanament per damunt de estatus social varen donar lloc a una
gran difusió a tota Catalunya. No només en llocs i grups elitistes. Sinó principalment
en entitats populars i el mon obrerista. Perquè sovint, els treballadors de les
fàbriques i del camp formaven part i eren els protagonistes d’aquell
esdeveniment cultural i d’oci. El Cant
Coral el trobem a tot arreu, no només a les grans ciutats.
Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 –
24 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català va ser el fundador
del moviment coral a Catalunya i impulsor del seu moviment associatiu.
Nascut al barri barceloní de la Ribera, era fill d'un
comerciant de fustes. De ben petit aprengué l'ofici de torner, però el va haver
de deixar a causa dels seus problemes amb la vista. Des d'aquests moments es
dedicà, de forma autodidacta, a estudiar música i poesia. Va dedicar-se a
interpretar les seves pròpies composicions als cafès de Barcelona, tot
acompanyant-se d'una guitarra. Va mostrar des de ben jove una filiació política
d'esquerres i republicana. Va relacionar-se amb Narcís Monturiol i Abdó
Terrades. Tots ells col·laboraren en la creació del primer diari comunista a
Catalunya.
El 1853 Clavé va decidir llogar els Jardins de la Nimfa,
situats al Passeig de Gràcia, per a realitzar-hi espectacles de manera regular.
Aquests concerts, iniciats per La Fraternitat, trobaren dura oposició de les
classes altes, que impediren seguir aquesta activitat, així com les sessions de
ball. Però el seu èxit perdurava, i es va traslladar l'activitat als Camps
Elisis (també al Passeig de Gràcia).
Fins el 1856 aquesta activitat va perdurar i va tenir gran
èxit, però les tensions sociopolítiques i la crisi del 1855 foren la causa que
Clavé fos detingut i deportat a les Illes Balears.
Quan tornà a ésser posat en llibertat, Clavé va recuperar
allò que havia estat interromput. El 1857 va organitzar uns espectacles als
Jardins d'Euterpe, aquesta vegada sense dependre de cap empresa externa que
pogués ésser clausurada. La Fraternitat passaria a anomenar-se SOCIETAT
CORAL EUTERPE.
Els espectacles i balls populars dels Jardins d'Euterpe
gaudiren de gran èxit, i s'hi duien a terme concerts en diferents sessions al
llarg del dia. Clavé va decidir editar un programa d'activitats anomenat Eco de
Euterpe, un butlletí on figuraven tots els esdeveniments relacionats, així com
fragments literaris i notícies, i que serviria per a augmentar el ressò dels
Jardins d'Euterpe.
Degut a les nombroses entitats corals que volgueren seguir
l'exemple claverià, es fundà el 1860 la Asociación Euterpense, una mena de
federació que agrupava les entitats corals i els proporcionava assessorament i
repertori. També era una manera d'evitar societats corals paral·leles que
suposaven una competència per als cors claverians i llurs activitats, i
aïllar-los, així com controlar qui podia tenir accés al repertori claverià i
qui no.
Entre els anys 1860 i 1864 les activitats artístiques
d'aquesta federació tingueren un gran ressò, i agruparen milers de cantaires i
centenars de músics en concerts comuns. En aquest marc, Clavé va fer
interpretar fragments corals i instrumentals de Tannhäuser, la qual cosa
suposava la primera vegada que Wagner era escoltat a Espanya. En aquest moment
ja existien vuitanta-quatre societats corals als Països Catalans i també a
Cuba. La Asociación Euterpense publicà el periòdic El Metrónomo, que aparegué
el 1863-64 i que divulgava l'activitat coral catalana.
El 1867 Clavé fou detingut i deportat a Madrid, però malgrat
això les activitats dels Jardins d'Euterpe, de la Societat Coral Euterpe, els
balls, concerts, actuacions als carrers de la ciutat i a diferents teatres,
etc. continuaren amb normalitat.