Quant la realitat sacseja les consciències:
Filmets per la Convivència
Un debat per a 10.000 imatges
Filmets per la Convivència
Un debat per a 10.000 imatges
Acte de presentació de Filmets a Esparreguera
Aquest divendres 21 d’octubre varen poder gaudir de la projecció gratuïta d’una selecció dels millors curtmetratges coneguts com a “Filmets” del Badalona Film Festival, al teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera. Un material que visita diverses ciutats d’arreu de Catalunya al llarg de tot el any.
La Regidoria de Nous Catalans organitza amb la Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat i el Festival Filmets de Badalona, la projecció d’aquest curtmetratges en la seva gira per Catalunya. Ja tocava que la nostra ciutat estigues en sintonia amb la realitat que ens envolta i trenques la dinàmica i letargia que en molts aspectes a viscut durant dècades i entres en aquestes menes de rutes.
Filmets, davant d’un públic jove i no tant jove -en la que també i havia representació de les moltes forces polítiques presents dins de la pluralitat del nostre actual Ajuntament- presentaria un total de 8 produccions cinematogràfiques molt acurades. Pensades per obrir consciències. Per plantejar damunt la taula qüestions de la vida quotidiana dins el marc de la immigració que contínuament rebem.
Sacsejar consciències. Obrer els ulls per tal de veure una mateixa realitat des altres punts de vista sempre diferents però alhora enriquidors.
Perquè res es simple. Res es planer ni senzill dins de la realitat que viuen moltes vegades els nous vinguts a una nova terra. En una societat tan complexa no encaixa gens ni mica intentar de vendre la il·lusió d’una realitat senzilla. Amb tot, si tenim eines per treballar els nous reptes.
Esparreguera te un molt bon Servei de Acollida. I cada cop van fent més coses. Malgrat la penúria econòmica e inseguretat que Catalunya li ha toca viure en un context de Crisi Global i més concretament en el àmbit local, els problemes pressupostaris. Malgrat dificultats, la primera línia de la frontera es atesa amb interès i dedicació.
L’acte que el passat divendres va tenir lloc al Teatre del Patronat el va obrir Jordi Mestres i Rosàs, Regidor de Serveis socials, Esports i Nous catalans. En Mestres va reflexionar sobre els rumors que tan alegrament circulen quan es tracta del tema de la immigració arreu del país.
En aquest sentir va manifestar que actes com aquest ajuden “no només de combatre aquests rumors, que es molt important, però si no també pel fet de intentar un de les premisses que tenim en la nostra Regidoria, que es el fet de la convivència, la comunitat...”
Per la seva part, la Montse, que va pujar en nom del Festival Filmets de Badalona ens presentaria un festival de 37 anys de existència on actualment disposa de 32 seccions que acullen unes 295 pel·lícules.
Després d’una breu gènesis del Festival, la Montse referint-se a aquests curtmetratges o filmets esmentaria que “els que portem aquest any son molt de reflexió. Ni hi ha de nens, que veiem que de vegades son molt innocents i els Pares son el que els hi posen que han de fer... I Ells fan lo que volen finalment...”
Les vuit pel·lícules curtmetratges tenien la seva punta cadascuna... Des el film d’autor dit “El Inmigrante perfecto” amb una acurada fotografia, passant pel la producció italiana “Urka Burka” que ens mostra l’existència del burca dins la cultura occidental en un personatge que persegueix enigmàticament, fent sortir plàsticament allò que és les pors i les obsessions, passant a filmets més socials en que se’ns mostra la vulnerabilitat del immigrant en treballs com “L’Aide au retour” (la història d’un matrimoni “sense papers” refugiat a França, en que l’Estat els proposa una ajuda econòmica per retornar al seu país) a “The Test” (En que ens presenten una noi a llatinoamericana il·legal que esta embarassada i que el seu xicot fica mà de “La Migra” per treure’s el problema del damunt) a altres més, de convivència quotidiana, la obra presentada no ens va deixar indiferents.
“La pelota de fútbol” ambientada en un barri de perifèria -i per tant de forta presencia nou vinguts- desfilen varies famílies en diferent clau cultural. En cadascuna, ens apareixeran perjudicis vers els altres. Actituds dels Pares que faran contrast entre els nens del barri, que al voltant d’una pilota y del joc, ignoren aquestes connotacions de les persones grans.
El filemet més positiu, potser seria el “Panchito” donat que tindria final feliç. La obra ens presenta un immigrant colombià que treballa en condicions precàries i que per acabar d’arrodonir el llistat de mals, la seva motocicleta –la seva eina de treball- s’espatlla.
En condicions adverses lluita per tal de no perdre aquest treball que penja d’un fil.
La angúnia per vèncer innumerables dificultats... i després implicat en un accident d’ambulància, que traslladaven un cor per fer un trasplantament d’urgència, farà sortir la part més noble i lluitadora. Aquest, esdevindrà una fita a vida o mort...
Malgrat les dificultats, el preuat tresor arribarà al seu destí. I el bé, l’esforç i la constància, tindrà el seu premi: treball estable com a conductor d’una ambulància..
En fi, cadascun d’aquests filmets no te només un missatge. En tenia molts!!!
En acabar es varen sortejar 6 samarretes amb l’estampat del Festival Filmets entre els assistents. Les coses del destí faria que el primer premiat fos el President de l’AME-Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants...
A la sortida del teatre del Patronat Parroquial seria quant començaria veritablement el debat damunt els nombrosos missatges d’aquests curtmetratges projectats.
Filmets per la Convivència. Sacsejades per a la Convivència.
La Regidoria de Nous Catalans organitza amb la Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat i el Festival Filmets de Badalona, la projecció d’aquest curtmetratges en la seva gira per Catalunya. Ja tocava que la nostra ciutat estigues en sintonia amb la realitat que ens envolta i trenques la dinàmica i letargia que en molts aspectes a viscut durant dècades i entres en aquestes menes de rutes.
Filmets, davant d’un públic jove i no tant jove -en la que també i havia representació de les moltes forces polítiques presents dins de la pluralitat del nostre actual Ajuntament- presentaria un total de 8 produccions cinematogràfiques molt acurades. Pensades per obrir consciències. Per plantejar damunt la taula qüestions de la vida quotidiana dins el marc de la immigració que contínuament rebem.
Sacsejar consciències. Obrer els ulls per tal de veure una mateixa realitat des altres punts de vista sempre diferents però alhora enriquidors.
Perquè res es simple. Res es planer ni senzill dins de la realitat que viuen moltes vegades els nous vinguts a una nova terra. En una societat tan complexa no encaixa gens ni mica intentar de vendre la il·lusió d’una realitat senzilla. Amb tot, si tenim eines per treballar els nous reptes.
Esparreguera te un molt bon Servei de Acollida. I cada cop van fent més coses. Malgrat la penúria econòmica e inseguretat que Catalunya li ha toca viure en un context de Crisi Global i més concretament en el àmbit local, els problemes pressupostaris. Malgrat dificultats, la primera línia de la frontera es atesa amb interès i dedicació.
L’acte que el passat divendres va tenir lloc al Teatre del Patronat el va obrir Jordi Mestres i Rosàs, Regidor de Serveis socials, Esports i Nous catalans. En Mestres va reflexionar sobre els rumors que tan alegrament circulen quan es tracta del tema de la immigració arreu del país.
En aquest sentir va manifestar que actes com aquest ajuden “no només de combatre aquests rumors, que es molt important, però si no també pel fet de intentar un de les premisses que tenim en la nostra Regidoria, que es el fet de la convivència, la comunitat...”
Per la seva part, la Montse, que va pujar en nom del Festival Filmets de Badalona ens presentaria un festival de 37 anys de existència on actualment disposa de 32 seccions que acullen unes 295 pel·lícules.
Després d’una breu gènesis del Festival, la Montse referint-se a aquests curtmetratges o filmets esmentaria que “els que portem aquest any son molt de reflexió. Ni hi ha de nens, que veiem que de vegades son molt innocents i els Pares son el que els hi posen que han de fer... I Ells fan lo que volen finalment...”
Les vuit pel·lícules curtmetratges tenien la seva punta cadascuna... Des el film d’autor dit “El Inmigrante perfecto” amb una acurada fotografia, passant pel la producció italiana “Urka Burka” que ens mostra l’existència del burca dins la cultura occidental en un personatge que persegueix enigmàticament, fent sortir plàsticament allò que és les pors i les obsessions, passant a filmets més socials en que se’ns mostra la vulnerabilitat del immigrant en treballs com “L’Aide au retour” (la història d’un matrimoni “sense papers” refugiat a França, en que l’Estat els proposa una ajuda econòmica per retornar al seu país) a “The Test” (En que ens presenten una noi a llatinoamericana il·legal que esta embarassada i que el seu xicot fica mà de “La Migra” per treure’s el problema del damunt) a altres més, de convivència quotidiana, la obra presentada no ens va deixar indiferents.
“La pelota de fútbol” ambientada en un barri de perifèria -i per tant de forta presencia nou vinguts- desfilen varies famílies en diferent clau cultural. En cadascuna, ens apareixeran perjudicis vers els altres. Actituds dels Pares que faran contrast entre els nens del barri, que al voltant d’una pilota y del joc, ignoren aquestes connotacions de les persones grans.
El filemet més positiu, potser seria el “Panchito” donat que tindria final feliç. La obra ens presenta un immigrant colombià que treballa en condicions precàries i que per acabar d’arrodonir el llistat de mals, la seva motocicleta –la seva eina de treball- s’espatlla.
En condicions adverses lluita per tal de no perdre aquest treball que penja d’un fil.
La angúnia per vèncer innumerables dificultats... i després implicat en un accident d’ambulància, que traslladaven un cor per fer un trasplantament d’urgència, farà sortir la part més noble i lluitadora. Aquest, esdevindrà una fita a vida o mort...
Malgrat les dificultats, el preuat tresor arribarà al seu destí. I el bé, l’esforç i la constància, tindrà el seu premi: treball estable com a conductor d’una ambulància..
En fi, cadascun d’aquests filmets no te només un missatge. En tenia molts!!!
En acabar es varen sortejar 6 samarretes amb l’estampat del Festival Filmets entre els assistents. Les coses del destí faria que el primer premiat fos el President de l’AME-Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants...
A la sortida del teatre del Patronat Parroquial seria quant començaria veritablement el debat damunt els nombrosos missatges d’aquests curtmetratges projectats.
Filmets per la Convivència. Sacsejades per a la Convivència.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario