“Canten per als seus oients com si aquests fossin les persones més importants del Món”
El Mariachi Semblanza continua la gala triomfadora al RAI de Barcelona
El cantant Josep Pérez i Abuyé compartiria escenari com artista convidat
Aquest dissabte dia 21 a les vuit del vespre una vegada més el Teatre de la Bona sort del RAI de Barcelona, al carrer Carders 12 principal estava ple a vessar. Una vegada més, el Mariachi Semblanza omplia la sala de seients amb un públic Fidel i amant de la bona música mexicana d’ara i de sempre.
Son una institució. Qui no coneix la colla del Semblanza?: Simao Hernández (vihuela, veu), Francisco García (violí, veu), Gabriela Mier González (violí), José González Núñez (violí, veu), l’Alejandra Hernández (acordió, veu), Felipe Ponce (requinto, veu), Arturo González (guitarró) i Juan Manuel Pinzón (trompeta).
Cada concert aporten quelcom cosa nova. Ho fan amb ganes. De veritat. Aquest cop altra vegada un repertori llarg. Generós. Diria que impagable. Peses i cançons molt estimades perquè son patrimoni de tota persona que estima la bona música mexicana. Van cantar i tocar molt.
Entre altres peces La Negra Noche, Ojos Tapatíos , MX lindo, Te sigo amando, Se me olvidó otra vez, Déjame Vivir, Me nace del Corazón, Caray, La Farsante, Canción Mixteca, El mil mores, Qué de raro tiene, De qué manera te olvido, Las llaves de mi alma, Por tu maldito amor, El Tapatío, La ley del Monte… sí, un ventall de cançons pensat per acontentar tots el cors d’un públic que els segueix sempre amb alegria i admiració.
Aquest concert el Mariachi Semblanza tenia una agradable sorpresa per el “seu públic”. Perquè amics meus, quan Ells pugen a l’escenari sempre passen coses màgiques. Coses bones. I una d’aquestes coses bones son les de convertir-se aquell munt de persones que concert darrera concert els segueixen, en el “seu públic”. La trobada de dos Amics..
Per a tot aquell munt de persones que des baix viuen amb intensitat tot allò que ofereix el Mariachi Semblanza, aquest, es son sense cap mena de dubtes “el seu mariachi”. El seu trosset de Mèxic. Tot plegat, una família. Una gran família…
Fotografía: cortesía de Alejandra Hernández
Doncs sí, aquesta vegada el concert tenia un bon extra. La cirereta diria amb tot el afecte del mon. Doncs tenien com artista convidat un cantant de vàlua. Una persona amant de la bona música mexicana amb talen i una potent veu que compartiria la gloria de l’escenari d’aquest concert.
Ens referim al conegut Josep Pérez i Abuyé. Un artista de cap a peus que va compartir la seva potent veu davant d’aquest públic assedegat de tot allò que ve o porta la impremta del nostre estimat i admirat Mèxic.
Cançons com Agua del Pozo, Cama de Pierda i Jalisco serien interpretades amb la delicadesa i la mestria dels grans artistes. Com aquell primer Ram de Flors que un enamorat lliura a la seva Estimada per primera vegada.
Sí, un Concert on la talla personal de les persones que estaven allí dalt de l’escenari feia veure i copsar com es lliuraven totalment vers aquell públic. Per a Ells, certament, el públic més selecte de Mon. Perquè quan un artista dona tot allò que porta a dins, canta per als seus oients com si aquests fossin les persones més importants del Món.
Recordeu estimats lectors que el proper concert d’aquest cicle temàtic 2011 “al son que me toquen” tindrà lloc en aquest mateix teatre del RAI el proper divendres 28 d’octubre del 2011.
.
Son una institució. Qui no coneix la colla del Semblanza?: Simao Hernández (vihuela, veu), Francisco García (violí, veu), Gabriela Mier González (violí), José González Núñez (violí, veu), l’Alejandra Hernández (acordió, veu), Felipe Ponce (requinto, veu), Arturo González (guitarró) i Juan Manuel Pinzón (trompeta).
Cada concert aporten quelcom cosa nova. Ho fan amb ganes. De veritat. Aquest cop altra vegada un repertori llarg. Generós. Diria que impagable. Peses i cançons molt estimades perquè son patrimoni de tota persona que estima la bona música mexicana. Van cantar i tocar molt.
Entre altres peces La Negra Noche, Ojos Tapatíos , MX lindo, Te sigo amando, Se me olvidó otra vez, Déjame Vivir, Me nace del Corazón, Caray, La Farsante, Canción Mixteca, El mil mores, Qué de raro tiene, De qué manera te olvido, Las llaves de mi alma, Por tu maldito amor, El Tapatío, La ley del Monte… sí, un ventall de cançons pensat per acontentar tots el cors d’un públic que els segueix sempre amb alegria i admiració.
Aquest concert el Mariachi Semblanza tenia una agradable sorpresa per el “seu públic”. Perquè amics meus, quan Ells pugen a l’escenari sempre passen coses màgiques. Coses bones. I una d’aquestes coses bones son les de convertir-se aquell munt de persones que concert darrera concert els segueixen, en el “seu públic”. La trobada de dos Amics..
Per a tot aquell munt de persones que des baix viuen amb intensitat tot allò que ofereix el Mariachi Semblanza, aquest, es son sense cap mena de dubtes “el seu mariachi”. El seu trosset de Mèxic. Tot plegat, una família. Una gran família…
Fotografía: cortesía de Alejandra HernándezDoncs sí, aquesta vegada el concert tenia un bon extra. La cirereta diria amb tot el afecte del mon. Doncs tenien com artista convidat un cantant de vàlua. Una persona amant de la bona música mexicana amb talen i una potent veu que compartiria la gloria de l’escenari d’aquest concert.
Ens referim al conegut Josep Pérez i Abuyé. Un artista de cap a peus que va compartir la seva potent veu davant d’aquest públic assedegat de tot allò que ve o porta la impremta del nostre estimat i admirat Mèxic.
Cançons com Agua del Pozo, Cama de Pierda i Jalisco serien interpretades amb la delicadesa i la mestria dels grans artistes. Com aquell primer Ram de Flors que un enamorat lliura a la seva Estimada per primera vegada.
Sí, un Concert on la talla personal de les persones que estaven allí dalt de l’escenari feia veure i copsar com es lliuraven totalment vers aquell públic. Per a Ells, certament, el públic més selecte de Mon. Perquè quan un artista dona tot allò que porta a dins, canta per als seus oients com si aquests fossin les persones més importants del Món.
Recordeu estimats lectors que el proper concert d’aquest cicle temàtic 2011 “al son que me toquen” tindrà lloc en aquest mateix teatre del RAI el proper divendres 28 d’octubre del 2011.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario