Mostrando entradas con la etiqueta Artur Mas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Artur Mas. Mostrar todas las entradas

jueves, 31 de diciembre de 2015

Generalitat de Catalunya


Missatge institucional de Cap d'Any 




 
Missatge institucional de cap d'any


Benvolgudes i benvolguts compatriotes, 

Com cada any en aquestes dates vull adreçar-me a tots vosaltres per felicitar-vos les Festes i desitjar-vos que aquest 2016, que és a punt de començar, sigui un bon any per a tots i cadascú de vosaltres. A poder ser millor que l’any que ara acomiadem. 

Aquestes dates són de celebració i de festa, però no tothom pot gaudir-les amb la mateixa intensitat. Em refereixo a les famílies que han patit la pèrdua d’un ésser estimat, les persones que tenen malalties greus, les que fa temps que no troben feina, les que se senten soles, les que han hagut de sortir dels seus països fugint de la violència, la persecució i la guerra i que busquen una esperança en un món millor. Per a totes aquestes persones, el meu record ben especial i el desig que puguin retrobar la pau o el somriure que ara troben a faltar. 

L’any que estem a punt de tancar ha estat un any de canvis a tots els nivells. 

A nivell econòmic ens trobem en un escenari objectivament millor. Hi ha més activitat, més moviment i més feina. El país és atractiu per invertir-hi i per generar projectes. Exportem més que mai. Hem guanyat prestigi turístic i comercial. I som reconeguts per la nostra excel·lència en recerca i universitats, i per ser capdavanters en l’aposta per la formació professional. Estem fent, entre tots, bona feina. La creació dinàmica d’ocupació, i que aquesta sigui de major qualitat, és el camí més sòlid per recuperar els nivells de benestar que Catalunya necessita i mereix per la seva capacitat de generar progrés i recursos. 

Tanmateix, a nivell social, massa conciutadans nostres pateixen encara els estralls que ha deixat una crisi d’una magnitud que no havíem vist en les darreres dècades. Situacions d’atur perllongat, joves amb formació sense feines equivalents a la seva preparació, més risc de pobresa, més desigualtat i més precarietat són reptes que apareixen davant nostre en tota la seva cruesa i crueltat. La societat i les institucions catalanes estem altament sensibilitzades davant d’aquestes situacions de vulnerabilitat i d’injustícia social, i treballem dia a dia a fi que les persones que més han patit aquests anys de dificultats acabin notant els efectes de la recuperació i d’una més justa distribució de la riquesa que crea el país. Una riquesa que dissortadament no controlem i que ens marxa en unes proporcions elevadíssimes que acaben esdevenint lesives per al benestar d’una part molt majoritària de la societat catalana. 

miércoles, 25 de marzo de 2015

La Generalitat de Catalunya decreta tres días de luto por las víctimas


El avionetazo en los Alpes franceses 
del vuelo 4U9525 de Barcelona a Düsseldorf 
siega la vida de dos mexicanas 
entre los 150 viajeros 




Consternación mundial por el trágico accidente de aviación ocurrido en el vuelo 4U9525 del aeropuerto de El Prat de Barcelona a la ciudad alemana de Düsseldorf que en los Alpes franceses se cobraría la vida de 150 personas trágicamente.

Lufthansa y Germanwings en nombre de todos los empleados han expresado su más sincero pésame a los familiares y amigos de los pasajeros y miembros de la tripulación víctimas de esta tragedia, a la parte de que han priorizado al máximo la mejor atención posible a los familiares.

El Govern de la Generalutat de Catalunya instaló en la Terminal 2 del Aeropuerto de El Prat un Centro de Coordinación para la atención a los familiares de las víctimas bajo la dirección del Conseller de Interior Ramón Espadaler; mientras que la vicepresidenta de la Generalitat se desplazaría a los Alpes franceses con un equipo de Exteriores. 

La Generalitat de Catalunya, que ha decretado tres días oficiales de luto por las víctimas, fletó también ayer martes 24 de marzo de 2015 diversos autobuses hacia Francia para apoyar a los familiares de las víctimas y el President Artur Mas se ha desplazó al lugar del siniestro en los Alpes franceses. 

viernes, 9 de enero de 2015

Proceso participativo del 9-N


Catalanes residentes en México 
también se autoinculpan ante el 
Tribunal Superior de Justicia (TSJC) 
en Barcelona



Catalanes procedentes de Polonia, Santo Domingo, Suiza, Italia, País Vasco, México, Inglaterra, Argentina, Hong Kong, Emiratos Árabes, hasta el numero de 37 naciones diferentes hicieron cola el pasado lunes 29 de diciembre de 2014 ante la sede del TSJC en Barcelona para autoinculparse de su participación en acto cívico pacifico llamado “Proceso participativo del 9-N”. 

El periodista Xavier Lladó comenta sobre esta noticia que los “Catalanes residentes en el extranjero también se han autoinculpado este lunes ante el Tribunal Superior de Justicia (TSJC) en Barcelona y en otros puntos de Cataluña por el proceso participativo del 9 de noviembre en solidaridad con la querella contra el presidente de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, y la consellera Irene Rigau”

La Delegación de representantes de algunas de las 37 asambleas exteriores del ANC han presentado sus autoinculpaciones ante el TSJC de Barcelona para visibilizar todos aquellos que están haciendo lo mismo en los Juzgados de Guardia de poblaciones de Cataluña. 

Del contingente Mexicano Anna Pi ha explicado que ha vivido muy de cerca el proceso participativo y votó el 9-N, y que “su autoinculpación le permite seguir involucrada en eso”. 

Debemos señalar que este oleaje de autoinculpaciones continúa realizándose a lo largo de la geografía catalana con diferentes fechas según la zona y lugar donde presentar la documentación. Así, el Juzgado de Guardia núm. 1 de la ciudad de Martorell [El más cercano a la sede de AME Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants] fue el pasado viernes 02 de enero de 2015 el día escogido y donde se recepcionarían a media mañana más de 200 autoinculpaciones. 

Vivimos el paradigma de un sistema judicial que se percibe con gran respeto y admiración 
-por el ingente trabajo que realizan a pesar de su gran precariedad de medios humanos y materiales- en sus instancias inferiores; y el desprestigio de sus instancias superiores, díganse Fiscalía, TS, Audiencias o Tribunal Constitucional. Y que se ha convertido en un campo de batalla de cuestiones políticas, económicas, sociales y administrativas, que deberían de solucionarse en otros ámbitos. 



Fotografia: Cola al medio día ante la sede del TSJC (Europa Press) 
Publicada repetidamente en diversos medios, así como facebook, aldia, 
elDiario, diariosighloXXI y el singular.cat.

jueves, 11 de septiembre de 2014

Actualitat Catalunya


Missatge institucional 
del president de la Generalitat 
amb motiu de la 
Diada Nacional de Catalunya 2014 



 

Missatge institucional del president Mas amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya 
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, fa el tradicional missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. El missatge ha estat gravat per TV3 i Catalunya Ràdio.

miércoles, 10 de septiembre de 2014

Actualitat Catalunya


Missatge institucional 
del president de la Generalitat 
amb motiu de la 
Diada Nacional de Catalunya 2014 


Benvolgudes i benvolguts compatriotes, 

Celebrem enguany una Diada Nacional de Catalunya especial i diferent. Especial perquè és la Diada de la commemoració del Tricentenari dels fets de 1714, i diferent perquè és la darrera Diada prèvia a la convocatòria de la consulta del proper 9 de novembre.

L’any de la commemoració del Tricentenari he volgut dirigir-me a tots vosaltres des del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Un espai de significació històrica especial: el 1706 s’hi reuniren les darreres Corts Catalanes convocades per l’arxiduc Carles. Les Corts Catalanes creades al segle XIII i hereves de les assemblees de Pau i Treva són considerades el naixement del primer parlamentarisme a Europa. El nostre sentit de la democràcia ve de molt lluny. 

Fou també en aquest mateix Saló de Sant Jordi on l’any 1713 es prengué la decisió de defensar les Constitucions Catalanes i resistir heroicament a Barcelona, fins que es produí l’entrada de les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714. Convé conèixer la nostra història per recordar com de fondes són les conviccions democràtiques del poble català. En moments en què es vol menystenir, desvirtuar i fins i tot negar el nostre passat com a país, es fa més necessari que mai commemorar el que hem estat, recordar que la defensa heroica de Barcelona, i de tot Catalunya, fa tres segles, ho fou per defensar unes lleis de les més avançades del moment i que es contraposaven al poder absolut exercit de manera absoluta. 

I que fou precisament l’absolutisme homogeneïtzador, guanyador de la guerra, el que va voler aniquilar la nostra identitat, la nostra llengua i els nostres usos i costums. Commemorar és, doncs, recordar que som un país que vol fer bé les coses, que vol fer-les debatent, contrastant idees i parers i, finalment, decidir de manera democràtica, votant. Aquest és l’aprenentatge del que representava la societat catalana de fa tres segles, i és el que alguns ara no volen que recordem. Han passat tres segles. Ha passat de tot. Ara mateix, encara estem travessant un mar de dificultats molt grans per a moltes persones, compatriotes nostres. Les dificultats han sigut i són tan grans i els obstacles tan poderosos, que podíem haver quedat esborrats del paisatge de les nacions d’Europa i del món. Però feliçment no ha estat així: la nació catalana és viva; tenim país; i ens preparem democràticament, cívicament i pacíficament per decidir el nostre futur col·lectiu, el de set milions i mig de catalanes i de catalans. Catalans d’origen, d’adopció o d’acolliment, tant és, tots protagonistes del present i del futur de Catalunya. Tots amb la mateixa força a l’hora de decidir el futur: la força del nostre vot. 

He dit des de l’inici que el procés polític que viu Catalunya es recolza sobre dos grans pilars: la majoria social que el fa possible i el consens polític que el vertebra. Demà una part significativa del poble català tornarà a demostrar al món quina és la via catalana d’entendre la democràcia i la llibertat. I es tornarà a fer palès, un any més, que la majoria social que fa possible el procés polític que viu Catalunya no defalleix, sinó que continua més viva i forta que mai. Se n’hauria de prendre bona nota. 

El meu compromís per convocar la consulta, un cop el Parlament de Catalunya hagi aprovat la via legal per fer-ho possible, és ferm. Hem transitat fins a dia d’avui amb una majoria política que, des de la diversitat ideològica que té aquest país, ha pres totes les decisions necessàries per arribar fins on som. La meva voluntat és que aquesta unitat no s’esquerdi i fins i tot es pugui ampliar, per seguir donant resposta a l’anhel i la voluntat de la majoria de la nostra societat. 

Aprofito també aquest moment solemne per explicitar al Govern i a les institucions de l’Estat que encara són a temps d’escoltar el clam pacífic i democràtic d’aquest poble. Silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error; negar el vot a qui veu en les urnes la solució i no pas el problema és un error doble. El poble català no vol imposar una decisió; vol ser escoltat, vol parlar, vol votar i vol arribar a bons acords per a tothom. 

Els catalans i les catalanes volem votar. I volem fer-ho per guanyar el nostre futur i poder decidir com donar millor resposta a les necessitats dels nostres conciutadans. No ens mou l’afany de ser millors que els altres sinó de ser millors nosaltres mateixos. Aspirem, com tothom, a un futur millor. Un futur que volem de concòrdia i de solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya i d’Europa. Anhelem ser tractats com les altres nacions del món i, per tant, poder decidir per nosaltres mateixos sobre la nostra economia, el nostre benestar, els nostres serveis públics, la nostra identitat i la forma de relacionar-nos amb les altres nacions d’Europa i del món. I ho volem fer reforçant els nostres molt antics lligams amb aquesta Europa que encara es troba a mig camí de la seva construcció política. 

Tenim l’oportunitat que de tant en tant es dóna a la història de posar els fonaments d’una Catalunya millor. De superar les nostres fallades, les nostres debilitats i els nostres defectes. D’aparcar les nostres, de vegades excessives, divisions internes. D’edificar el país del futur sobre bases més sòlides, més transparents i de millor qualitat democràtica. La nostra ambició de qualitat democràtica ha d’estar a l’altura de la llarguíssima trajectòria de conviccions democràtiques del nostre país. Haver tingut un dels Parlaments més antics d’Europa hauria de ser un potent estímul per aspirar a tenir una de les millors democràcies d’Europa. I encara som lluny d’aquest noble i necessari objectiu. 

En aquesta hora gran que viu Catalunya, un cop més sota la mirada atenta i potser curiosa del món, us convido a totes i a tots a projectar la millor realitat del nostre país: la Catalunya convivencial, cívica, culta, respectuosa, tolerant i integradora; i la Catalunya compromesa amb la justícia social, fidel a la seva tradició dinàmica, emprenedora i creativa, i amant de la llibertat i de les llibertats. 

Visca Catalunya!

sábado, 8 de marzo de 2014

Dia Internacional de la Dona

President Mas: 
"A la societat li convé feminitzar el seu funcionament, 
ens anirà millor" 



· El cap de l’Executiu ha presidit aquest migdia l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional de la Dona

· Artur Mas destaca la contribució de la dona en la construcció d’una Catalunya, que té com a valors el tracte i el pacte 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat aquest migdia el “sistema de valors sòlid” que es practica a la societat catalana, que està basat ha dit “en la forma de ser del comerç i la indústria, el valor del tracte i del pacte, de dir entesos, que és una manera de diàleg”. Pel cap de l’Executiu, aquests valors “els hem atresorat en bona part gràcies al paper de la dona en la nostra societat”; per això, ha demanat que “no ens equivoquem al pretendre masculinitzar el seu paper, perquè el que li convé a la societat és una feminització del conjunt del seu funcionament”. 

En aquest sentit, el cap del Govern ha volgut subratllar també la diferència que hi ha entre els valors que es practiquen normalment en la societat catalana i els que hi ha a Espanya, ja que ha afirmat “la reacció que es nota moltes vegades a Madrid està basada en l’orgull propi, en la duresa de la posició, en l’ordeno i mando”

El president ha fet aquestes reflexions en el decurs de l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional de la Dona que ha president aquest migdia al Palau de la Generalitat, en presència de les responsables de les associacions de dones d’arreu de Catalunya, així com de dones representants de diferents sectors de la societat. 

L’acte ha comptat també amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, els consellers de Justícia, Germà Gordó, i Salut, Boi Ruiz; la presidenta de l’Institut Català de la Dona (ICD), Montserrat Gatell i l’esposa del president, Helena Rakosnik, així com a representants de diferents partits polítics. 

En un altre moment de la seva intervenció, el president Mas ha ressaltat el fet que en l’àmbit públic s’ha avançat en aquests anys més que en l’àmbit privat pel que fa a l’assumpció de més responsabilitats per part de les dones, tot i que ha reconegut que no s’hi ha avançat prou. Per això, el cap de l’Executiu ha fet una crida que “cal anar mentalitzant la societat catalana de la necessitat d’atorgar majors i millors responsabilitats a les dones”


El president ha posat de manifest, en el seu discurs, la contribució de la dona en la construcció d’una Catalunya “que en els últims 300 anys ha demostrat la seva capacitat de resistir i progressar” i que “no ho hauria pogut fer sense el paper de les dones, sovint anònimes o apartades”. En aquesta línia, el cap del Govern ha posat de relleu el fet que “ara tenim la gran oportunitat de construir un país que sigui en part nou, partint de les nostres arrels que s’enfonsen en la història mil·lenària”. Per això, ha fet seu el desig que fa un dies li van expressar els membres de l’associació Súmate en el sentit que “seria bonic pensar que en els propers anys puguem arribar a fer una constitució pròpia entre tots, homes i dones, que neixi com estan sortint molts moviments polítics i socials d’aquest país, des de la base”

El cap de l’Executiu ha destacat també el treball de l’Institut Català de la Dona “per la igualtat d’oportunitats i el progrés de tots” i l’ha felicitat pel seu 25è aniversari que celebra enguany. Prèviament a la intervenció del president Mas, la presidenta de l’ICD, Montserrat Gatell, ha llegit una Declaració institucional amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona, que se celebra avui, 8 de març. 



Font: Generalitat de Catalunya

sábado, 4 de mayo de 2013

Socio de Honor AME

Josep Pérez Abuyé
“El Charro Catalán”
Recibirá la “Medalla de Oro" del Foro Europa 2001
En el “The Westin Valencia



El próximo viernes 10 de mayo de 2013 tendrá lugar en el lujoso “The Westin Valencia de la calle de Amadeo de Saboya 16 de la ciudad de Valencia en un acto de Gala en el que se entregará la "Medalla de Oro" del Foro Europa 2001 al artista D. Josep Pérez Abuyé, Socio de Honor de AME Associació de Mexicans d’Esparreguera entre otras muchas instituciones,  en reconocimiento por su trayectoria como cantante y profesional de manos del Sr. D. José Luis Salaverria (presidente y fundador) y el comité organizador del "Foro Europa 2001".

Dicha distinción se concede a Presidentes de distintas Instituciones, Profesionales Liberales y Personalidades de la Sociedad Civil en reconocimiento a su prestigio Profesional, habiéndose concedido a  destacadas personalidades de la vida pública. 

El Foro Europa 2001, por su antigüedad, ponentes, premiados, presentadores, asistentes y su gran difusión mediática, goza en la actualidad de un amplio reconocimiento a nivel europeo. 

El  premiado, D. Josep Pérez Abuyé manifestó que "A pesar de que pienso que no soy merecedor de dicha distinción, me llena de satisfacción el haber sido propuesto para el galardón y agradecer al Sr. D. José Luis Salaverria (presidente y fundador) y al comité organizador del "Foro Europa 2001 por haberla elegido para recibir este importante galardón". 

Entre los distinguidos por los “Premios Ciudadano Europeo” creados el 15 de septiembre del 2002 por D. José Salaverría para el campo de la política, empresa, la cultura y el deporte por el Fórum Europa 2001 se han otorgado 54 premios. 

Pudiéndose encontrar personalidades tales como Artur Mas, Margarida Álvarez, Xavier Trias, Eugeni Gay, Josep Pique, Manuela de Madre, Luis del Olmo, o Emilia Zaballos Pulido entre otras. 

Entre las personalidades destacadas de la vida política, económica, cultural y deportiva que han recibido hasta la fecha la Medalla de Oro otorgada por el Foro Europa 2001 figuran nombres como el de D. Jaime Martin Pechol (Cónsul de la República Checa), Ramón Pedro Benaus (Cónsul de Blangadesch), José María Calmet (Cónsul de Canadá), Fernando Torres (Capitán General de Catalunya), Eduardo Sánchez Junco (Presidente de la revista Hola), Francisco J. Güell (Director de Cardiología Clínica Teknon), el arquitecto Joaquín Torres Veres, el periodista Luis del Olmo, el publicista y candidato a presidir el FC Barcelona, Lluis Bassat, la escritora Carmen Posadas y el prestigioso oftalmólogo Joaquín Barraquer, entre otros.

miércoles, 24 de abril de 2013

Col·laboracions


Esther Vivas 
reflexiona sobre   
Un procés constituent a Catalunya



Hola!

Us faig arribar un parell d'articles que he publicat aquesta setmana a Público. Un primer sobre el Procés Constituent llençat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres fa uns dies. Que, per cert, si encara no us hi heu adherit i ho voleu fer... aquí podeu signar:

I un segon sobre la pèrdua de la pagesia local, que he escrit coincidint amb la celebració aquests dies de la Setmana de Lluita Pagesa.
Salut. I espero que us resultin d'interès!

Esther Vivas







Per un procés constituent a Catalunya

Esther Vivas








Els que ens governen ens han conduït a una situació de fallida. I ara pretenen que paguem pel malbaratament i la mala gestió d’uns pocs. Ens diuen que som culpables, quan no còmplices, de la crisi. Volen que ens en penedim, que acceptem el patiment de les retallades, l’austeritat… “Ens ho mereixem” assenyalen. 

Catalunya ha estat l’avançada de les tisores, amb el Govern del Sr Artur Mas al capdavant, encara que les retallades van començar ja abans, tristament, amb el Tripartit. Els desitjos de la Sra. Angela Merkel són ordres per a CiU. I així ens va. Catalunya, la punta de llança del neoliberalisme a Europa: els primers en aplicar el copagament sanitari, amb l’augment més important de taxes universitàries a tot l’Estat, amb una ofensiva sense pal·liatius per acabar amb l’educació i la sanitat pública. I no oblidem, també, al capdavant de la criminalització i la repressió de la protesta. 

Les xifres no enganyen. Un 30% dels catalans són pobres, un 57% no arriba a final de mes, un 39% de les famílies no poden ni permetre’s una setmana de vacances a l’any i la taxa de pobresa a Catalunya supera en vuit punts la mitjana europea, segons l’enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població 2011 de la Diputació de Barcelona. I cada dia es porten a terme 100 desnonaments, com informa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Darrera d’aquestes xifres, hi ha persones i famílies que pateixen la crisi. Ens trobem, sense cap mena de dubte, davant d’una autèntica situació d’emergència social.  


En mans de lladres
I mentrestant els principals partits catalans estan amb l’aigua al coll amb la corrupció. Convergència té la seu embargada per a cobrir la fiança del cas Palau, el flamant secretari general de CiU Oriol Pujol es troba dimitit i imputat per la trama de les ITV, imputat, també, encara que no dimitit, el diputat convergent Xavier Crespo pel Cas Clotilde. Unió, condemnada per finançament irregular en el cas Pallarols. PSC es troba sumit en el cas Mercuri, amb un dels seus principals barons Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, imputat i forçat a dimitir de l’alcaldia després d’una àrdua batalla de l’oposició. Estem en mans de lladres. 

Ja ho deia sense embuts, l’ara caigut en desgràcia, Fèlix Millet, expresident del patronat del Palau de la Música i autor del seu saqueig: 400 són els que manen a Catalunya. Sempre presents en els que es consideren els quatre indrets clau del poder català: el Liceu, el consell assessor de La Caixa, el Palau de la Música i la llotja del Camp Nou. “Hi ha unes 400 persones que ens trobem a tot arreu. Hi ha un nucli familiar, una mateixa empresa, coincidim en moltes coses” afirmava Fèlix Millet en una entrevista recollida a ‘L’Oasi Català’ (Planeta, 2001). A aquests 400, se’ls acaba la festa.  


Ja n’hi ha prou!
Avui un 93% dels catalans percep la corrupció com un problema greu o molt greu, segons el baròmetre de l’Oficina Antifrau de Catalunya 2012. I encara que el Sr. Artur Mas s’ompli la boca d’”anticorrupció” convocant cimeres pantomima, totes les mirades apunten a la classe política. Per a molts, això ja no és una crisi, sinó una gran estafa i un espoli col·lectiu. Mentre uns pocs surten guanyant amb la crisi, una gran majoria hi sortim perdent. 

La desafecció política arriba a cotes insospitades però també, i encara que sembli contradictori, la voluntat per reapropiar-se dels afers col·lectius. Amb la crisi, al capitalisme se li ha caigut la careta. Hem vist com allò que es decideix a les institucions ens afecta de ple: com la reforma laboral ens deixa sense feina, com la Llei Hipotecària ens fa fora de casa i ens deixa endeutats de per vida, com la reforma de la Constitució per posar sostre al dèficit públic acaba amb hospitals, ambulatoris i escoles públiques. I és aquí quan la gent ha dit: “Ja n’hi ha prou”. 

Però no només assistim a una creixent deslegitimitat del sistema, dels partits polítics tradicionals, d’institucions com la monarquia, etc., sinó que a Catalunya aquesta crisi se suma a l’ensorrament del model d’autonomies sorgit de la Transició i la seva falta de democràcia, evident, ara, als ulls d’amplis sectors de l’opinió pública catalana i que ha portat a un ascens de l’aspiració independentista. I encara que el Sr. Artur Mas, i altres, aprofitin la situació per a dir-nos que “Espanya ens roba”, i embolicar amb la senyera per a tapar el seu arsenal de tisores, és obvi que tenim els lladres a casa. I que ja és hora de fer-los fora. 

Es tracta de decidir sobre el nostre futur com a poble però també decidir quin país, societat, política i economia volem. No es tracta d’una independència en mans dels 400 de sempre ni d’una Catalunya made in Millet, Brufau, Pujol, Montull, Crespo i un llarg etcètera. Necessitem una Catalunya feta per i per als de baix.  


Teresa Forcades & Arcadi Oliveres
La crisi actual obre una esquerda que hem de fer més gran. Cal indignar-se, rebel·lar-se, desobeir i construir alternatives en el dia a dia, però, també, cal construir alternatives político-socials amb voluntat de majoria. Que se’n vagin tots i que no tornin els mateixos de sempre. I és aquí on s’emmarca la proposta del manifest ‘Per un Procés Constituent’ llençat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres la setmana passada. Ha arribat el moment de fer un pas endavant! 

No es tracta només de manifestos i declaracions de bones intencions contra el capital sinó de subvertir les bases del sistema a favor de la majoria que avui pateix la crisi. Perquè si no ho fem nosaltres, ho faran d’altres. I la indignació, com bé sabem, no sempre és d’esquerres. Grècia ens ensenya com existeix, també, una indignació d’extrema dreta. I Itàlia, una antipolítica sense rumb clar. D’aquí que la proposta de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres sigui un acte de responsabilitat i de compromís amb els de baix. 

Un manifest que deixa clar que el sistema no funciona, quin món volem i com per canviar-lo, al costat de la imprescindible mobilització, cal una eina política i social àmplia, unitària i capaç d’aglutinar el conjunt de l’esquerra, moviments socials i la gent que lluita. Una eina que té com a objectiu principal aconseguir una majoria político-electoral per a llençar un procés constituent a Catalunya, donar la veu al poble, i que ens permeti decidir entre tots quin país volem. Posem fil a l’agulla. 

*Article publicat a Público, 16/04/2013.

lunes, 31 de diciembre de 2012

[MX] Mensaje institucional


Mensaje institucional 
de Fin de Año








Barcelona, ​​30 de diciembre de 2012

Estimadas y estimados compatriotas,

Cuando se acaba un año y empieza uno nuevo las personas solemos hacernos buenos propósitos. Cosas que tenemos pendientes, retos u objetivos aplazados, deseos no del  todo cumplidos .... Los mismos buenos propósitos que nos hacemos las personas valen también para los países, en nuestro caso, por nuestro país, Cataluña.

Si a cada uno de nosotros nos preguntaran qué es lo que más deseamos, muchos responderíamos:  tener salud, sentirnos queridos y valorados, sentirnos útiles, y tener un trabajo que nos guste y que estimule nuestras capacidades. Esto mismo lo trasladaríamos a nuestros familiares ya nuestros amigos. Qué responderíamos, en cambio, si la misma pregunta nos la hicieran sobre nuestro país?

Probablemente diríamos que deseamos una Cataluña próspera, capaz de generar riqueza, bienestar y empleo; una Cataluña capaz de reforzar la cohesión de su sociedad, procurando evitar heridas que después provoquen enfermedades más graves, una Cataluña capaz de garantizar una igualdad de oportunidades real para sus ciudadanos, y sobre todo capaz de ocuparse de las personas más débiles y más expuestas a las inclemencias económicas y sociales de los tiempos que vivimos.

También desearíamos, en palabras de Salvador Espriu, del que el año que viene celebraremos el centenario de su nacimiento, una Cataluña "limpia y noble, culta, rica, libre, despierta y feliz", a imagen y semejanza de otros países que el poeta observaba "norte allá".

Y muchos desearíamos, además, una Cataluña que pudiera ejercer su plena libertad y en la que toda la ciudadanía pudiera decidir libremente y en paz nuestro futuro como nación.
Se podrá decir que muchos de estos deseos y buenos propósitos para nuestro país están lejos de la realidad que vivimos y lejos también del horizonte de los próximos tiempos. No puedo negar, porque siempre he procurado no ocultar la verdad y hacer frente a las dificultades de cara, que la gravedad del momento es muy grande y preocupante, en algunos aspectos, incluso angustiosa. Sin embargo, también sé que las dificultades no se vencen con resignación, sino con espíritu de superación, que los obstáculos no se salvan con falta de aliento, sino con empuje y determinación, y que los retos no se superan con indiferencia, sino con compromiso y también con pasión. Quien está dispuesto a luchar, puede salirse o no, puede ganar o puede perder. Pero quien no lucha, ya ha perdido.

Hace un año, le decía que en 2012 sería un año de exigencia y esperanza. Seguramente ha habido más exigencia que esperanza. Casi todos intuimos que el Año nuevo no será sencillo. Todavía hay muchas incertidumbres, muchos interrogantes, muchos problemas que se amontonan sobre nuestras mesas. Pero sobre todo procuramos que la exigencia, la gravedad y la dureza de los tiempos actuales no dañen ni entierren nuestra esperanza. Y a aquellas personas que lo han perdido por las adversidades que la vida pone en el camino, las tenemos que ayudar entre todos a recuperarla. Hace pocas semanas, con motivo de las últimas elecciones catalanas, comprobamos que tenemos un país comprometido y bien vivo. Un país diverso, plural, consciente del momento, ilusionado con el futuro. Muchos de vosotros participasteis en unas elecciones en las que siete de cada diez personas en edad de votar fueron a las urnas. Nunca, desde el año 1980, había habido una participación tan alta en unas elecciones al Parlamento de Cataluña. Es un signo claro de vitalidad y de compromiso, y de madurez democrática. Es una manera de decir que cada uno de nosotros es una parte pequeña, pero muy importante, del mosaico de nuestro país.
Es una manera de decir que queremos ser protagonistas de nuestro destino, como pueblo y como sociedad, y que cada uno de nosotros es un eslabón de una cadena que tiene todo el sentido si estamos todos.

Una mayoría de catalanes y de catalanes quiere construir un país nuevo. Arraigado a la tierra milenaria, pero mirando hacia arriba. El gran sentido de un país nuevo es garantizar el máximo bienestar cívico, espiritual y material de sus ciudadanos.

No hay proyecto nacional sin proyecto social y no hay proyecto social sin proyecto nacional. Bienestar y justicia junto a las libertades nacionales. Esta ha sido, es y será la lucha de tantas y tantas generaciones de catalanas y catalanes para el futuro de este país. Encaramos ahora páginas trascendentes de nuestra historia, y lo hacemos con el convencimiento de que nos llevará a vivir en un país mejor y que es nuestro deber y nuestra responsabilidad dejar a las futuras generaciones un país del que se puedan sentir bien orgullosos.

Os deseo una buena entrada de año en compañía de sus familiares y amigos. Procuramos, entre todos, que el Año Nuevo sea un poco mejor que lo que ahora termina. Y que nuestros propósitos, tanto personales como colectivos, lleguen a buen puerto.

¡Viva Cataluña!

Actualitat


El president de la Generalitat, 
Artur Mas, 
ha fet aquest vespre el tradicional missatge institucional de Cap d’Any







Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.




domingo, 30 de diciembre de 2012

[CAT] Missatge institucional


Missatge institucional 
de Cap d’Any 






Barcelona, 30 de desembre de 2012



Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

Quan s’acaba un any i en comença un de nou les persones acostumem a fer-nos bons propòsits. Coses que tenim pendents, reptes o objectius ajornats, desitjos no dels tot complerts .... Els mateixos bons propòsits que ens fem les persones valen també per als països; en el nostre cas, pel nostre país, Catalunya. 

Si a cadascú de nosaltres ens preguntessin què és el que més desitgem, molts respondríem: tenir salut, sentir-nos estimats i valorats, sentir-nos útils, i tenir una feina que ens agradi i que estimuli les nostres capacitats. Això mateix ho traslladaríem als nostres familiars i als nostres amics. Què respondríem, en canvi, si la mateixa pregunta ens la fessin sobre el nostre país? 

Probablement diríem que desitgem una Catalunya pròspera, capaç de generar riquesa, benestar i feina; una Catalunya capaç de reforçar la cohesió de la seva societat, procurant evitar ferides que desprès provoquin malalties més greus; una Catalunya capaç de garantir una igualtat d’oportunitats real per als seus ciutadans, i sobretot capaç d’ocupar-se de les persones més febles i més exposades a les inclemències econòmiques i socials dels temps que vivim. 

També desitjaríem, en paraules de Salvador Espriu, del que l’any que ve celebrarem el centenari dels seu naixement, una Catalunya “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”, a imatge i semblança d’altres països que el poeta observava “ nord enllà”. 

I molts desitjaríem, a més, una Catalunya que pogués exercir la seva plena llibertat i en la que tota la ciutadania pogués decidir lliurement i en pau el nostre futur com a nació. 

Es podrà dir que molts d’aquest desitjos i bons propòsits per al nostre país estan lluny de la realitat que vivim i lluny també de l’horitzó dels propers temps. No puc negar, perquè sempre he procurat no amagar la veritat i fer front a les dificultats de cara, que la gravetat del moment és molt gran i preocupant; en alguns aspectes, fins i tot angoixant. Tanmateix, també sé que les dificultats no es vencen amb resignació, sinó amb esperit de superació; que els obstacles no es salven amb falta d’esma, sinó amb empenta i determinació; i que els reptes no es superen amb indiferència, sinó amb compromís i també amb passió. Qui està disposat a lluitar, pot sortir-se’n o no, pot guanyar o pot perdre. Però qui no lluita, ja ha perdut. 

Fa un any, us deia que el 2012 seria un any d’exigència i esperança. Segurament hi ha hagut més exigència que esperança. Gairebé tots intuïm que l’Any nou no serà senzill. Encara hi ha moltes incerteses, molts interrogants, molts problemes que s’amunteguen sobre les nostres taules. Però sobretot procurem que l’exigència, la gravetat i la duresa dels temps actuals no malmetin ni enterrin la nostra esperança. I a aquelles persones que l’han perduda per les adversitats que la vida posa en el camí, les hem d’ajudar, entre tots, a recuperar-la. Fa poques setmanes, amb motiu de les darreres eleccions catalanes, vàrem comprovar que tenim un país compromès i ben viu. Un país divers, plural, conscient del moment, il·lusionat amb el futur. Molts de vosaltres vàreu participar en unes eleccions en les que set de cada deu persones en edat de votar varen anar a les urnes. Mai, des de l’any 1980, hi havia hagut una participació tan alta en unes eleccions al Parlament de Catalunya. És un signe clar de vitalitat i de compromís, i de maduresa democràtica. És una manera de dir que cadascú de nosaltres és una part petita, però molt important, del mosaic del nostre país. 

És una manera de dir que volem ser protagonistes del nostre destí, com a poble i com a societat, i que cadascú de nosaltres és una baula d’una cadena que té tot el sentit si hi som tots. 

Una majoria de catalanes i de catalans vol construir un país nou. Arrelat a la terra mil·lenària, però mirant cap amunt. El gran sentit d’un país nou és garantir el màxim benestar cívic, espiritual i material del seus ciutadans. 

No hi ha projecte nacional sense projecte social i no hi ha projecte social sense projecte nacional. Benestar i justícia al costat de les llibertats nacionals. Aquesta ha estat, és i serà la lluita de tantes i tantes generacions de catalanes i catalans per al futur d’aquest país. Encarem ara pàgines transcendents de la nostra història, i ho fem amb el convenciment que ens portarà a viure en un país millor i que és el nostre deure i la nostra responsabilitat deixar a les futures generacions un país del que es puguin sentir ben orgullosos. 

Us desitjo una bona entrada d’Any en companyia dels vostres familiars i amics. Procurem, entre tots, que l’Any nou sigui una mica millor que el que ara acaba. I que els nostres propòsits, tant personals com col·lectius, arribin a bon port. 

Visca Catalunya.

lunes, 10 de septiembre de 2012

Actualitat


Missatge institucional 
del president de la Generalitat 
amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya








 
Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

 

Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el president de la Generalitat, Artur Mas, pronuncia un missatge institucional dirigit a tots els ciutadans de Catalunya. 

El missatge s'ha emès per Televisió de Catalunya.


Actualidad


[MX] Texto del Mensaje institucional 
del Presidente de la Generalitat 
con motivo de la Diada Nacional de Catalunya











Estimadas y estimados compatriotas,

Celebramos la Diada Nacional de Catalunya inmersos en un clima de dificultades económicas y sociales crecientes, con una dureza casi sin precedentes desde la recuperación de la democracia y del autogobierno hace más de treinta años. La crisis que sufrimos, y que golpea a muchos conciudadanos nuestros, a menudo de manera lacerante, se hace larga y es más profunda de lo que se podía prever. Son situaciones que no gustan, con las que nadie se puede sentir a gusto, y que, en la medida en que no se escogen sino que te las encuentras, sólo dejan un camino: hacerle frente. Y dejar claro que por dura y larga que sea la época de adversidad que nos toca vivir, le daremos la vuelta, la superaremos y la dejaremos atrás.
Y recordaremos, ojalá durante generaciones, las causas y errores que nos condujeron a ello y las lecciones que estamos aprendiendo.

El presente que estamos viviendo nos pone constantemente a prueba, tanto individual como colectivamente. Como personas y como pueblo. Pone a prueba nuestra resistencia, nuestro espíritu de superación, nuestra imaginación, nuestra creatividad, nuestra iniciativa, nuestro modelo económico, nuestro modelo de estado del bienestar, nuestra generosidad, nuestro sentido del bien común y nuestro patriotismo. Todo esto está a prueba, y no es poca cosa.

Cuando la losa que tenemos encima pesa tanto, podemos caer en el fatalismo o en la desesperanza. Es humano, pero no nos conviene. Hace falta luchar, enconadamente y sin tregua, contra cualquier sentimiento de desaliento o de desfallecimiento que se pueda instalar en nuestra sociedad.

Para conseguirlo, os propongo tres miradas diferentes, y complementarias. La primera, hacia atrás, hacia nuestra historia. Veréis que pese a algunas derrotas, que en algún momento podían parecer definitivas, Catalunya nunca fue, ni se comportó, como un pueblo vencido. En las vicisitudes de nuestra historia encontraréis siempre motivos de esperanza.

La segunda mirada es a nuestro alrededor, hacia lo que nos rodea, hacia el presente. Veréis muchos ejemplos de personas, de colectivos y de entidades que actúan con gran generosidad, con un altísimo sentido del deber y de la

responsabilidad, que hacen cosas, que ayudan, que se mueven, que se movilizan por toda clase de causas nobles; en todas estas personas que, afortunadamente, se cuentan por millares y millares, encontraréis también motivos de esperanza.

La tercera mirada es hacia adelante, hacia el futuro. Nunca como ahora Catalunya había estado tan cerca en su aspiración y en su anhelo de plenitud nacional. Cada día que pasa más y más catalanas y catalanes se incorporan al sentimiento y al concepto que es a nosotros, los siete millones y medio de personas que configuramos la Catalunya de hoy, a quienes nos corresponde decidir libremente nuestro futuro como pueblo y como nación. También este es un sólido motivo de esperanza.

La transición nacional que la sociedad catalana está llevando a cabo tiene un primer objetivo ampliamente aglutinador y compartido: el pacto fiscal. El pasado mes de julio, nuestro Parlamento aprobó por holgada mayoría la propuesta a defender en las próximas semanas. Así lo haremos. Es urgente, justo y necesario.

El pacto fiscal es el ejemplo más evidente y socialmente más transversal de esta transición nacional. Catalunya tiene suficiente energía interna para vivir mejor de lo que vive. Producimos suficientes recursos y suficiente riqueza para vivir mejor de lo que vivimos. No hay batalla más urgente ni reto más importante que la soberanía fiscal de nuestro país. Y más en estos momentos.

En los últimos tiempos ha quedado definitivamente claro que las legítimas aspiraciones nacionales de Catalunya son inseparables del bienestar de sus ciudadanos. Es por eso que la soberanía fiscal es a la vez un acto de afirmación nacional y un acto de afirmación social, en la medida en que los principales perjudicados por el hecho de no tenerla son las personas individuales y concretas, con nombres y apellidos. Aspiramos a más como nación porque aspiramos a más como sociedad, y viceversa.

La falsa contraposición entre las aspiraciones nacionales de Catalunya y el bienestar de sus ciudadanos ha quedado en evidencia. No aspiramos a más en unas cosas y a menos en otras: aspiramos a más y lo suficiente, porque queremos ser una sociedad europea como cualquier otra.

La plenitud nacional de Catalunya y el bienestar y la cohesión de sus ciudadanos no son elementos contradictorios, sino todo lo contrario.

Son tiempo de decisiones difíciles. Muchas de las que se tienen que tomar no son precisamente agradables. Nos movemos entre las incertidumbres y debilidades del proyecto europeo, y del euro, y la carencia de visión y de sentido de Estado que impera en España, y que impide sumar esfuerzos en un momento en el que esta suma es tan decisiva. Europa no acaba de encontrar su camino, y España se empeña en deshacer el suyo. Catalunya se mueve en medio de este escenario que no controlamos, pero que nos condiciona en el día a día. Si queremos mantenernos de pie en medio de estas fuertes turbulencias, y no perder el rumbo, nuestro país tiene que navegar sabiendo que cuando el agua inunda el barco hace falta sacarla cómo sea, si puede ser con el esfuerzo de todo el mundo, a cambio de seguir flotando y de poder llegar a buen puerto, una vez superada la tormenta. 

Precisamente porque tenemos que estar sacando agua del barco de manera constante, pido no sólo comprensión, sino compromiso e implicación a todo el mundo. La pido, pero sobre todo la agradezco, porque soy plenamente consciente de que gracias a la tarea de muchas personas a menudo anónimas, Catalunya se enfrenta a las dificultades con gran dignidad y notable eficacia. No puedo, todavía, anunciar que hemos dado la vuelta a la situación, porque no quiero traicionar la verdad ni engañar o engañarnos. Pero sigo manteniendo una fe indestructible en que saldremos adelante, fortalecidos y con unos valores más firmes y más sanos como personas y como pueblo.

Deseo de todo corazón que tengáis una buena Diada. De afirmación y de movilización, siempre presididos por el civismo y por el respeto a las ideas de los otros, aunque no las compartamos.

Mañana muchos compatriotas os manifestaréis en Barcelona. Mi corazón estará con vosotros. Mi espíritu y mi compromiso, también. A mí, como Presidente de Catalunya, me corresponde un rol más institucional, sumando afinidades, aglutinando voluntades, preservando siempre que se pueda la unidad del pueblo catalán. Aun así, aunque sea en silencio, sabed que vuestro clamor es el mío, que vuestra voz es la mía, que vuestros anhelos son los míos. Porque en definitiva, sean voces por el pacto fiscal, por el estado propio, por el respeto que merecemos como nación pacífica y democrática que somos, o por nuestra dignidad, son todas voces que se levantan en la misma dirección: ¡más justicia y más libertad por Catalunya! Cada cual decidirá como quiere participar en la Diada. Sea en los actos institucionales, en los de movilización en la calle o desde otros lugares, hagámoslo siempre con espíritu de suma, sabiendo que somos y seremos observados, dejando sentir nuestra voz, serena y clara, y exhibiendo y proclamando la firmeza de nuestras convicciones, de nuestro compromiso y de nuestra estima por Catalunya.

¡Viva Catalunya!



Actualitat


[CAT] Text del Missatge institucional 
del president de la Generalitat 
amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya 






Benvolgudes i benvolguts compatriotes, 

Celebrem la Diada Nacional d’enguany immersos en un clima de dificultats econòmiques i socials creixents, amb una duresa gairebé sense precedents des de la recuperació de la democràcia i de l’autogovern, fa més de trenta anys. La crisi que patim, i que colpeja molts conciutadans nostres, sovint de manera punyent, es fa llarga i és més profunda del que es podia preveure. Són situacions que no agraden a ningú, amb les que ningú es pot sentir confortable, i que en la mesura que no es trien sinó que te les trobes només deixen un camí: fer-hi front i plantar cara. I deixar clar que per dura i llarga que sigui l’època d’adversitat que ens toca viure, li donarem la volta, la superarem i la deixarem enrere. 

I recordarem, tant de bo durant generacions, les causes i errors que ens hi varen portar i les lliçons que n’estem aprenent. 

El present que estem vivint ens posa constantment a prova, tant individualment com col·lectivament. Com a persones i com a poble. Posa a prova la nostra resistència, el nostre esperit de superació, la nostra imaginació, la nostra creativitat, la nostra empenta, el nostre model econòmic, el nostre model d’estat del benestar, la nostra generositat, el nostre sentit del bé comú i el nostre patriotisme. Tot això està a prova, i no és pas poca cosa. 

Quan la llosa que tenim a sobre pesa tant, podem caure en el fatalisme o en la desesperança. És humà, però no ens convé. Cal lluitar, aferrissadament i sense treva, contra qualsevol sentiment de desànim o de defalliment que es pugui instal·lar en la nostra societat. 

Per aconseguir-ho, us proposo tres mirades diferents, i complementàries. 

La primera, cap enrere, cap a la nostra història. Veureu que malgrat algunes derrotes, que en algun moment podien semblar definitives, Catalunya mai no va ser, ni es va comportar, com un poble vençut. 

En els viaranys de la nostra història hi trobareu sempre motius d’esperança. 

La segona mirada és cap al nostre costat, cap el que ens envolta, cap al present. Veureu molts exemples de persones, de col·lectius i d’entitats que actuen amb gran generositat, amb un altíssim sentit del deure i de la responsabilitat, que fan coses, que ajuden, que es mouen, que es mobilitzen per tota mena de causes nobles; en totes aquestes persones, que sortosament es compten per milers i milers, hi trobareu també motius d’esperança. 

La tercera mirada és cap endavant, cap al futur. Mai com ara Catalunya havia estat tan a prop en la seva aspiració i el seu anhel de plenitud nacional. Cada dia que passa més i més catalanes i Catalans s’incorporen al sentiment i al concepte que és a nosaltres, els set milions i mig de persones que configurem la Catalunya d’avui, a qui ens correspon decidir lliurement el nostre futur com a poble i com a nació. També aquest és un sòlid motiu d’esperança. 

La transició nacional que la societat catalana està duent a terme té un primer objectiu amplament aglutinador i compartit: el pacte fiscal. El passat mes de juliol, el nostre Parlament va aprovar per folgada majoria la proposta a defensar en les properes setmanes. Així ho farem. És urgent, just i necessari. 

El pacte fiscal és l’exemple més evident i socialment més transversal d’aquesta transició nacional. Catalunya té prou energia interna per viure millor del que viu. Produïm prou recursos i prou riquesa per viure millor del que vivim. No hi ha batalla més urgent ni repte més important que la sobirania fiscal del nostre país. I més en aquests moments. 

En els darrers temps ha quedat definitivament clar que les legítimes aspiracions nacionals de Catalunya són indestriables del benestar dels seus ciutadans. És per això que la sobirania fiscal és alhora un acte d’afirmació nacional i un acte d’afirmació social, en la mesura que els principals perjudicats pel fet de no tenir-la són les persones individuals i concretes, amb noms i cognoms. Aspirem a més com a nació perquè aspirem a més com a societat, i a l’inrevés. La falsa contraposició entre les aspiracions nacionals de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans ha quedat en evidència. No aspirem a més en unes coses i a menys en unes altres: aspirem a més i prou, perquè volem ser una societat europea com qualsevol altra. La plenitud nacional de Catalunya i el benestar i la cohesió dels seus ciutadans no són elements contradictoris, sinó tot el contrari. 

Són temps de decisions difícils. Moltes de les que s’han de prendre no són precisament agradables. Ens movem entre les incerteses i debilitats del projecte europeu, i de l’euro, i la manca de visió i de sentit d’Estat que impera a Espanya, i que impedeix sumar esforços en un moment en el que aquesta suma esdevé tan decisiva. Europa no acaba de trobar el seu camí, i Espanya s’entesta a desfer el seu. Catalunya es mou en mig d’aquest escenari que no controlem, però que ens condiciona en el dia a dia. Si volem mantenir-nos dempeus enmig d’aquestes fortes turbulències, i no perdre el rumb, el nostre país ha de navegar sabent que quan l’aigua inunda el vaixell cal treure-la com sigui, si pot ser amb l’esforç de tothom, a canvi de seguir flotant i de poder arribar a bon port, un cop superada la tempesta. 

Precisament perquè hem d’estar traient aigua del vaixell de manera constant, demano no només comprensió, sinó compromís i mplicació a tothom. La demano, però sobretot l’agraeixo, perquè sóc plenament conscient que gràcies a la tasca de moltes persones sovint anònimes, Catalunya fa front a les dificultats amb gran dignitat i notable eficàcia. No puc, encara, anunciar que li hem donat la volta a la situació, perquè no vull trair la veritat ni enganyar o enganyar-nos. Però segueixo mantenint una fe indestructible en què ens en sortirem, enfortits i amb uns valors més ferms i més sans com a persones i com a poble. 

Desitjo de tot cor que tingueu una bona Diada Nacional. D’afirmació i de mobilització, sempre presidits pel civisme i pel respecte a les idees dels altres, encara que no les compartim. 

Demà molts compatriotes us manifestareu a Barcelona. El meu cor será amb vosaltres. El meu esperit i el meu compromís, també. A mi, com a President de Catalunya, em correspon un rol més institucional, sumant afinitats, aglutinant voluntats, preservant sempre que es pugui la unitat del poble català. Tanmateix, encara que sigui en silenci, sapigueu que el vostre clam és el meu, que la vostra veu és la meva, que els vostres anhels són els meus. Perquè en definitiva, siguin veus pel pacte fiscal, per l’estat propi, pel respecte que mereixem com a nació pacifica i democràtica que som, o per la nostra dignitat, són totes veus que s’alcen en la mateixa direcció: més justícia i més llibertat per Catalunya! 

Cadascú decidirà com vol participar en la Diada. Sigui en els actes institucionals, en els de mobilització al carrer o des d’altres llocs, fem-ho sempre amb esperit de suma, sabent que som i serem observats, deixant sentir la nostra veu, serena i clara, i exhibint i proclamant la fermesa de les nostres conviccions, del nostre compromís i de la nostra estima per Catalunya. 

Visca Catalunya! 


jueves, 30 de agosto de 2012

El dijous: Història de Catalunya




Inauguradas las 
cuatro columnas de Puig i Cadafalch






 

La réplica de la cuatro columnas jónicas del arquitecto catalán se ha inaugurado oficialmente en Montjuïc en un acto en el que no han faltado los castellers y el himno de Els Segadors, interpretado por la Coral de Sant Jordi - Jesús Sancho 

http://videos.lavanguardia.es/20110227/54120478449/inauguradas-las-cuatro-col...


viernes, 13 de julio de 2012

En Oliana (Alt Urgell)



El presidente de la Generalitat, Artur Mas, 
visita la empresa Taurus con un mensaje positivista:
“Cataluña, pese a las dificultades, también saldrá " 
La compañía tiene centros de producción en México 







El presidente ha recordado que a lo largo de su historia la empresa sufrió dificultades y estuvo a punto de desaparecer y ha señalado que el Gobierno del presidente Jordi Pujol asumió el "compromiso de decir que Taurus no puede caer". 
Añadió que la Generalitat "salvó Taurus" e hizo "una apuesta de futuro que en aquel momento era incierta, se la jugó con dinero público y salió bien" porque encontró comprador y "volvimos al origen, que era un proyecto empresarial ideal, soñado e impulsado por gente con mentalidad de empresa ". 

 En un acto conmemorativo del 50 aniversario de la empres aTaurus en el que han asistido más de 200 personas, entre las que se encontraban el presidente de la Diputación de Lleida, Joan Reñé, el delegado del Gobierno de la Generalitat en el Alt Pirineu, Albert Alins, y el presidente del Consejo Comarcal del Alt Urgell, Jesús Fierro, el presidente Mas ha puesto esta empresa como ejemplo y ha hecho un paralelismo entre su historia y la del país, asegurando que "si Taurus, a pesar de las enormes dificultades que pasó, se salió, porque había una realidad, una base y un compromiso, Cataluña, pese a las dificultades, también saldrá ". 

Fundada en Oliana en 1962, Taurus cuenta con más de 2.000 trabajadores y compañías filiales en una decena de países, así como una red de distribución que le permite operar en más de 80. 

Además de Cataluña, la compañía tiene centros de producción en México, Brasil, China, Sudáfrica e India. 
Desde la sede central de Oliana se hace la coordinación de la compañía tanto a nivel corporativo como de impulso de los procesos de innovación y creación de nuevos productos, a través de su departamento de I + D + I. 

Entre los productos que se fabrican para todo el mundo se encuentra el robot de cocina por inducción Mycook. 

Taurus opera desde hace más de 45 años en el mercado y tiene presencia en México desde 1985. Su sede administrativa esta situada en la calle Rosas Moreno Nº 4-203 - Colonia de San Rafael C.P. 06470 - Del. Cuauhtemoc México. 

El enfoque de Taurus esta orientado a ofrecer la mejor relación calidad precio en sus productos, con un alto espíritu de competencia. En el año 2000 se crea Taurus Group, con el objetivo de coordinar y potenciar Taurus en el ámbito internacional, tanto a través de filiales europeas, como por la adquisición de compañías en Brasil, India y Sudáfrica, así como por el establecimiento de una oficina en Hong Kong. 
Producto de esa expansión internacional es el relanzamiento de la marca Taurus en México en el año 2006, creando un centro de distribución para atender además Centro America y el Caribe. 

 Actualmente la marca Taurus en México cuenta con una cartera de más de 40 productos, y a partir de focalizarse en las necesidades de los clientes, se realizan lanzamientos semestrales, para hacer la vida mejor y más cómoda en el hogar.