google-site-verification: googleea6bb382a071c67e.html AME - Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants: història de Catalunya
Mostrando entradas con la etiqueta història de Catalunya. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta història de Catalunya. Mostrar todas las entradas

jueves, 23 de julio de 2015

El dijous: Història de Catalunya


El castell de Vilassar  







El Castell de Vilassar, situat a Vilassar de Dalt, al Maresme, Catalunya, es troba a l'extrem d'un dels braços que davallen de la Serralada Litoral, que divideix els aiguavessants de les dues rieres de la població, deixant un fort pendent (rost) al costat de ponent i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de la vila. Fou restaurat el 1950. Sembla plausible que els orígens del castell es remuntin al segle X, quan ja existia un nucli originari format per una torre de guaita i un recinte emmurallat al voltant. Al principi constituïa el centre d'una jurisdicció amb entitat pròpia però aviat fou propietat dels senyors de Burriac. L'any 1146, Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell. El 1171, Pere de Sant Vicenç pactà amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomanà els feus de la torre de Vilassar. L'any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, el cedeix juntament amb el castell de Burriac al seu fill Guillem. El 1273, Guillem comprà el dret sobre la castlania a Guillem de Tagamanent. 

L'any 1322 els castells de Sant Vicenç i Vilassar van passar a Berengueró de Sant Vicenç qui morí sense successió masculina, probablement degut a la pesta negra. Al quedar la família Sant Vicenç sense descendència, i per a satisfer el gran nombre de creditors, els castells de Vilassar i Burriac van ser venuts al burgès i escrivà de ració barceloní Pere des Bosc l'any 1352 per 190.000 sous. Pere des Bosc racionalitzà la gestió i administració de les seves jurisdiccions. Capbrevà els seus dominis (1358-60) i establí els termes amb els castell de Dosrius i el de Mataró, procés que originà conflictes amb els senyors de Premià i de la Roca. 

jueves, 16 de julio de 2015

El dijous: Hitòria de Catalunya


Torre de Mejanell  







El castell de Mejanell conegut també com a Torre de Mejanell doncs del primitiu castell tan sols ens ha restat part de l'estructura de la torre de defensa, actualment adossada a un habitatge. Pertany al municipi d'Estaràs per pocs metres, ja que el nucli habitat més proper és Sant Ramon, situat a l'oest. S'aixeca a l'extrem d'un petit turó delimitat per dos modestos barrancs i prop de l'església romànica de Sant Pere de Mejanell. 

Es tracta d’un antic castell del segle XI del qual s’ha conservat la Torre de Defensa circular que encara té una alçària de 13 metres. La masia es va construir al segle XIV i es va integrar perfectament a la Torre utilitzant la seva paret rodona com a pròpia de la casa. 

El primer esment segur del castell de Mejanell, anomenat en aquell moment Meià, és de l'any 1098 en què Guillem Guitard, la seva esposa Guilla, vídua d'Eribau de Llobera, i el seu fill Carbonell, feren donació de l'església de Sant Cugat de Portell a la canònica de Solsona. Entre les afrontacions del terme parroquial s'esmenta el castell de Meià, que es correspon a aquest indret, sense cap mena de dubte. L'any 1280 ja es consigna el nom de castell de «Meianel». Anteriorment, hi ha dificultats en documentar el lloc per la confusió que es produeix entre Castellmeià i Mejanell, que és un diminutiu de Meià. Es considera probable que el «Mediano» esmentat l'any 1079 com a feu de Ramon Miró sigui aquesta fortalesa. 

Segons les dades històriques de què disposem es diu que el Senyor del Castell de Malacara cedeix aquesta Torre a Cebrià Domingo l’any 1638 i ha seguit a la família des de llavors. 

El terme de Mejanell va estar vinculat als senyors de la Manresana. L'any 1710 Joan de Copons, senyorejava la Manresana, Mont-ros i Mejanell. 



Font: web Torre de Mejanell, Castells Catalans, Viquipèdia.




jueves, 9 de julio de 2015

El dijous: Història de Catalunya


El castell de Requesens








El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens. El seu terme correspon al de l'antic poble de Requesens del municipi de la Jonquera (Alt Empordà). Esmentat al memorial de greuges (rancures) adreçat pel comte Ponç I d'Empúries al seu cosí, el comte Gausfred II de Rosselló, i al fill d'aquest, Guislabert (datable vers 1040-1071), en el qual el primer protestava per la segurament recent construcció d'aquest castell (castrum de Recosin) per part dels darrers en un alou que tenien confiat en terres del comtat d'Empúries. 

La construcció d'aquest primer castell documentat a Requesens s'inscriu en les disputes entre els dos comtats arran de la seva separació a finals del segle X. Els comtes de Rosselló en mantingueren el domini, dintre del comtat d'Empúries, fins a la seva extinció. La senyoria de Requesens (dominicaturam de Rechesen) els fou reconeguda a la convinença entre els comtes respectius de l'any 1075 i el domini sobre el castell (castrum Rechosindo) torna a ser citat en la renovació d'aquella el 1085 i en una altra convinença de l'any 1121. Els comtes rossellonesos o els personatges als quals l'infeudaren hi tenien un castlà, que durant la primera meitat del segle XII era un membre de la mateixa família comtal, indicador clar de l'interès que hi tenien. 

jueves, 30 de octubre de 2014

El dijous: Història de Catalunya


Quan a Barcelona 
van caure 30.000 bombes 
1714 




   


Viatgem fins a la Guerra de Successió de 1714 per recordar el primer gran bombardeig de l'època moderna de la ciutat

jueves, 23 de octubre de 2014

El dijous: Història de Catalunya


El General Moragues,
l'heroi oblidat 1714,
l'hora de l'exili  






Resum històric de l'exili català austriacista després de la caiguda de Barcelona i Cardona, al setembre de 1714, durant la Guerra de Successió.

jueves, 16 de octubre de 2014

El dijous: Història de Catalunya


Hay que bombardear Barcelona 
cada 50 años.. 
1842 




 

L'acció militar d'Espartero contra la capital catalana va danyar greument uns 500 edificis, entre els quals, l'Ajuntament

jueves, 2 de octubre de 2014

El dijous: Història de Catalunya


La bandera negra 
de la Barcelona de 1714 




  

Expliquem una història poc coneguda dels fets de l'11 de setembre, quan la ciutat decideix mostrar a l'enemic un emblema fatal que determinarà el seu futur

jueves, 25 de septiembre de 2014

El dijous: Història de Catalunya


Catalunya 
Fabrica d'Espanya  




 

La revolució industrial a Catalunya desde els seus inicis l'any 1833 amb l'inaguració de la fábrica Bonaplata (primera a utilitzar el vapor a Catalunya) fins l'inici de la guerra civil. 


jueves, 31 de julio de 2014

El dijous: Història de Catalunya


Centenario de la Mancomunitat de Catalunya
en el CCCB 
[ESP] 






 

La muestra se complementa con otras exposiciones paralelas con sedes en todo el territorio catalán

jueves, 24 de julio de 2014

El dijous: Història de Catalunya


Centenari de la Mancomunitat de Catalunya 
[ESP]  









El historiador Albert Balcells, experto en la Mancomunitat, analiza la herencia de esta institución. Los Rolling Stones y William Shakespeare son otros protagonistas de las efemérides de abril

jueves, 26 de junio de 2014

El dijous: Història de Catalunya


Enric Prat de la Riba 
i l’obra de la Mancomunitat 
(subt) 




 

L'origen i l'obra de la Mancomunitat de Catalunya entre 1914 i 1925 (subtitulada).

jueves, 12 de junio de 2014

El dijous: Història de Catalunya


Barcelona bombardejada 
durant la Guerra Civil 





La capital catalana va ser la primera gran ciutat en patir bombardejos aeris, una pràctica que s'explotaria durant la Segona Guerra Mundial 

La Vanguardia.TV

jueves, 5 de junio de 2014

El dijous: Història de Catalunya


Bombardeo italiano y nazi 
en Barcelona




  

Núria Ricart, una nena de la Guerra Civil, explica com el bombardeig del 30 de gener de 1938 va canviar per sempre la seva vida

jueves, 22 de mayo de 2014

El dijous: Història de Catalunya


Els orígens del moviment obrer 
a Catalunya 
1840 




   

Breu muntatge amb text (so), música i imatges, sobre els inicis del moviment obrer a Catalunya. El text pertany al llibre de Josep Termes "Històries de la Catalunya treballadora", la música és una peça coral de Josep Anselm Clavé i les imatges són extretes de la xarxa (i són de Catalunya i d'arreu).

jueves, 8 de mayo de 2014

El dijous: Història de Catalunya



 
Catalunya màrtir (1938) (1/3)







  

Documental francès subtitulada al català 
Documental sobre els bombardejos de ciutats catalanes, els quals es fan responsables a l'aviació alemanya e italiana. 

Es descriu el caràcter català pel seu amor a la feina i a la llibertat, mostra imatges principalment de Barcelona i Lleida bombardejades i refugiats en la ciutat i voltants, desenrunament i rescat de víctimes. També conté imatges de la visita d'Álvarez del Vayo a la zona assolada de Lleida. 

CATALUNYA MÀRTIR (LE MARTYRE DE LA CATALOGNE)
Any de producció: 1938
Producció: Laya Films (Barcelona)
Compilador: J. Marsillach
Operadors: Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastián Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer
Durada: 25 min.

jueves, 24 de abril de 2014