[CAT] Missatge institucional

Missatge institucional 

de Cap d’Any 

Barcelona, 30 de desembre de 2012



Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

Quan s’acaba un any i en comença un de nou les persones acostumem a fer-nos bons propòsits. Coses que tenim pendents, reptes o objectius ajornats, desitjos no dels tot complerts .... Els mateixos bons propòsits que ens fem les persones valen també per als països; en el nostre cas, pel nostre país, Catalunya. 

Si a cadascú de nosaltres ens preguntessin què és el que més desitgem, molts respondríem: tenir salut, sentir-nos estimats i valorats, sentir-nos útils, i tenir una feina que ens agradi i que estimuli les nostres capacitats. Això mateix ho traslladaríem als nostres familiars i als nostres amics. Què respondríem, en canvi, si la mateixa pregunta ens la fessin sobre el nostre país? 

Probablement diríem que desitgem una Catalunya pròspera, capaç de generar riquesa, benestar i feina; una Catalunya capaç de reforçar la cohesió de la seva societat, procurant evitar ferides que desprès provoquin malalties més greus; una Catalunya capaç de garantir una igualtat d’oportunitats real per als seus ciutadans, i sobretot capaç d’ocupar-se de les persones més febles i més exposades a les inclemències econòmiques i socials dels temps que vivim. 

També desitjaríem, en paraules de Salvador Espriu, del que l’any que ve celebrarem el centenari dels seu naixement, una Catalunya “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”, a imatge i semblança d’altres països que el poeta observava “ nord enllà”. 

I molts desitjaríem, a més, una Catalunya que pogués exercir la seva plena llibertat i en la que tota la ciutadania pogués decidir lliurement i en pau el nostre futur com a nació. 

Es podrà dir que molts d’aquest desitjos i bons propòsits per al nostre país estan lluny de la realitat que vivim i lluny també de l’horitzó dels propers temps. No puc negar, perquè sempre he procurat no amagar la veritat i fer front a les dificultats de cara, que la gravetat del moment és molt gran i preocupant; en alguns aspectes, fins i tot angoixant. Tanmateix, també sé que les dificultats no es vencen amb resignació, sinó amb esperit de superació; que els obstacles no es salven amb falta d’esma, sinó amb empenta i determinació; i que els reptes no es superen amb indiferència, sinó amb compromís i també amb passió. Qui està disposat a lluitar, pot sortir-se’n o no, pot guanyar o pot perdre. Però qui no lluita, ja ha perdut. 

Fa un any, us deia que el 2012 seria un any d’exigència i esperança. Segurament hi ha hagut més exigència que esperança. Gairebé tots intuïm que l’Any nou no serà senzill. Encara hi ha moltes incerteses, molts interrogants, molts problemes que s’amunteguen sobre les nostres taules. Però sobretot procurem que l’exigència, la gravetat i la duresa dels temps actuals no malmetin ni enterrin la nostra esperança. I a aquelles persones que l’han perduda per les adversitats que la vida posa en el camí, les hem d’ajudar, entre tots, a recuperar-la. Fa poques setmanes, amb motiu de les darreres eleccions catalanes, vàrem comprovar que tenim un país compromès i ben viu. Un país divers, plural, conscient del moment, il·lusionat amb el futur. Molts de vosaltres vàreu participar en unes eleccions en les que set de cada deu persones en edat de votar varen anar a les urnes. Mai, des de l’any 1980, hi havia hagut una participació tan alta en unes eleccions al Parlament de Catalunya. És un signe clar de vitalitat i de compromís, i de maduresa democràtica. És una manera de dir que cadascú de nosaltres és una part petita, però molt important, del mosaic del nostre país. 

És una manera de dir que volem ser protagonistes del nostre destí, com a poble i com a societat, i que cadascú de nosaltres és una baula d’una cadena que té tot el sentit si hi som tots. 

Una majoria de catalanes i de catalans vol construir un país nou. Arrelat a la terra mil·lenària, però mirant cap amunt. El gran sentit d’un país nou és garantir el màxim benestar cívic, espiritual i material del seus ciutadans. 

No hi ha projecte nacional sense projecte social i no hi ha projecte social sense projecte nacional. Benestar i justícia al costat de les llibertats nacionals. Aquesta ha estat, és i serà la lluita de tantes i tantes generacions de catalanes i catalans per al futur d’aquest país. Encarem ara pàgines transcendents de la nostra història, i ho fem amb el convenciment que ens portarà a viure en un país millor i que és el nostre deure i la nostra responsabilitat deixar a les futures generacions un país del que es puguin sentir ben orgullosos. 

Us desitjo una bona entrada d’Any en companyia dels vostres familiars i amics. Procurem, entre tots, que l’Any nou sigui una mica millor que el que ara acaba. I que els nostres propòsits, tant personals com col·lectius, arribin a bon port. 

Visca Catalunya.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet aquest vespre el tradicional missatge institucional de Cap d’Any

.

[CAT]
Missatge institucional de Cap d’Any
Barcelona, 30 de desembre de 2011

Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

S’acaba un any, n’encetem un de nou. Permeteu-me, doncs, que les meves primeres paraules siguin per transmetre a tot el poble de Catalunya els millors desitjos per a l’Any 2012, a punt de començar.

Tanmateix, voldria que els meus primers pensaments, i el meu record, fossin per a totes aquelles famílies que durant l’any que acomiadem han patit les inclemències i els embats més durs de la vida. La pèrdua d’un ésser estimat, la malaltia persistent, el dolor, la solitud no desitjada, la pobresa, la discapacitat extrema, la pèrdua de la feina o de la casa, i sovint fins i tot de l’esperança. A tots ells, sense excepció, el meu escalf, la meva estima, tot el meu afecte. Qui pateix alguna d’aquestes circumstàncies, pot entendre millor el patiment dels altres

Ara fa just un any, quan vaig assumir la presidència del nostre país, us deia que el 2011 seria un any de molta exigència, un any difícil per a moltes persones. També us deia, però, que no hem de tenir por, perquè vivim en un país, som d’un país, Catalunya, que té moltes i molt bones possibilitats d’anar bé

Pot semblar, envoltats com estem d’una boira espessa, que no tornaran els dies clars i lluminosos. Que costarà de tornar a veure la silueta del benestar i de la prosperitat. És lògic i humà sentir-se així, perquè enmig de la boira et trobes desorientat, perdut, fins i tot angoixat. Tanmateix, repeteixo el que he dit: no hem de tenir por. La boira s’anirà fent més fina, s’obriran escletxes i clarianes i veurem finalment el perfil de l’horitzó. Un horitzó que volem net i clar, i compartit pels 7,5 milions de persones que donen sentit a la Catalunya del present

Des del primer dia, vaig dir que no amagaríem la realitat, que explicaríem la veritat, encara que fos dura, conscient que la societat catalana té un alt grau de maduresa i que no vol ser enganyada sinó cridada a un esforç col·lectiu. També vaig dir que faríem front als problemes, per grans que fossin, sense por a ser criticats i escridassats. Que actuaríem sense concessions al populisme, pensant més en les futures generacions que en les properes eleccions, defensant més el bé comú que l’interès individual, corporatiu o partidista

Passat un any, vull dir-vos que el que estem fent té un sentit. Té un sentit gran. La política d’austeritat, de rigor, de serietat, de fer els deures, d’enterrar l’economia especulativa, de saber que els deutes tenen un límit, de no estirar més el braç que la màniga, tot això té un sentit. El sentit de retrobar-nos amb els valors, principis i actituds que han convertit un país geogràficament i demogràficament petit com Catalunya en un gran país pel seu talent, la seva creativitat, el seu humanisme i la seva capacitat d’esdevenir un bon referent

Arrosseguem quatre anys de dificultats creixents. Però no ens equivoquem: anys difícils no vol dir anys perduts. Serien perduts si en el camí acabéssim defallint o claudicant, per cansament, per comoditat o per falta d’esma

Però seran anys guanyats si en traiem les lliçons oportunes: que el compliment dels deures és tan important com la consecució dels drets; que la riquesa que perdura és la que es construeix sobre la base de la feina ben feta al llarg dels anys; que la justícia social no és una ideologia de dretes o d’esquerres sinó un imperatiu moral que a tots ens pertoca defensar; que l’estat del benestar no és un regal dels governs sinó una conquesta de la societat, i que se’l posa en perill quan per agradar o per quedar bé se’n menyspreen els seus límits i la seva sostenibilitat; que el concepte del nosaltres, és a dir de la col·lectivitat, és tan important com el concepte del jo, és a dir, de l’individu. Si d’aquests anys n’aprenem aquestes lliçons, i les practiquem, serem molt més forts en el futur

Sé que en el camí que estem seguint es cometen errors. El Govern tampoc no n’està lliure. És cert que quan pilotes un vaixell amb la mar calma i el vent de popa, els errors es noten menys; amb la mar embravida i onades altes que venen per tots els costats, els errors es noten més. Però ni tan sols aquestes condicions duríssimes i sense precedents poden servir d’excusa per no reconèixer els errors. Els errors són errors, i punt. I el pitjor de l’error no és cometre’l sinó negar-se a reconèixer-lo per excés d’orgull o de supèrbia, i no tenir propòsit d’esmena

Tots intuïm, i molts sabem, que l’any 2012 serà dur. No ens podem fer trampes al solitari dibuixant un any de color de rosa que a hores d’ara no s’albira. Pel que depèn de nosaltres, seguirem el camí traçat. He dit abans que el que estem fent té un sentit en el que hi creiem fermament. Hi ha decisions, però, que no depenen de nosaltres i que són vitals per recuperar la visió de l’horitzó i deixar la boira enrere. Les autoritats europees i els líders de la Unió Europea han de donar senyals inequívocs que creuen en Europa, en el seu futur, en els seus valors. Fins ara no ha sigut del tot així. Per un país com Catalunya, de fondes arrels europees que s’endinsen dotze segles enrere en l’imperi de Carlemany, l’aposta europea és indissociable de la nostra identitat mil·lenària. Ser catalans, i mediterranis, és la nostra manera de ser europeus

També el nou Govern espanyol és responsable d’una sèrie de decisions que ens afecten com a catalans. Li demanem coratge, li desitgem encerts i li reclamem respecte cap a Catalunya i autèntic sentit d’Estat. Catalunya vol veure respectada la seva identitat, les seves institucions, la seva cultura, el seu dret i la seva llengua. També volem, però, que es respectin i no es limitin o retallin les nostres capacitats com a país: la nostra creació de riquesa, el nostre esforç col·lectiu, la nostra creativitat, el nostre talent

En aquest sentit d’aprofitar totes les nostres capacitats com a país i com a societat, espero, desitjo i confio que l’any 2012 el Parlament de Catalunya formuli la proposta del pacte fiscal, amb el màxim consens polític possible, com a reflex del gran consens social existent sobre aquesta matèria. Confio que tothom, des de l’esfera pública o la privada, sabrà estar a l’alçada de les circumstàncies que Catalunya necessita i mereix

Si la proposta de pacte fiscal és escoltada i atesa, els ponts entre Catalunya i l’Estat es reforçaran. En cas contrari, encara es debilitaran més

Acabo dient-vos que l’Any Nou haurà de combinar exigència i esperança. Tenim dret a tenir esperança. I en tenim necessitat. Molta necessitat. Tots plegats. Una part molt important d’aquesta esperança la baso en tres qualitats que el nostre poble està demostrant abastament en aquesta època tan punyent i colpidora: la seva maduresa, entenent que els sacrificis i les renúncies d’avui són la llavor dels fruits del demà; la seva creativitat, sabent que els països petits han de fer les coses millor que els altres per sobreviure i destacar; i la seva bondat, comprometent-se amb totes les causes destinades a fer costat a les persones més desvalgudes o amb necessitats més grans o més urgents. Aquesta bondat inherent del poble català és un immens motiu d’esperança

El nostre país està a prova des de molts punts de vista. Estic convençut que superarem aquesta prova, per grans que siguin els entrebancs

A tots, sense excepció, us desitjo de tot cor, com a President de Catalunya, un bon Any Nou en companyia de les vostres famílies i dels vostres amics

Visca Catalunya!

[MX]
Mensaje institucional de Fin de Año
Barcelona, 30 de diciembre de 2011
[Traducción AME]

Queridas y queridos compatriotas,

Se acaba un año, y iniciamos uno nuevo. Permitidme, pues, que mis primeras palabras sean para transmitir a todo el pueblo de Cataluña los mejores deseos para el Año 2012, a punto de comenzar.

Sin embargo, quisiera que mis primeros pensamientos, y mi recuerdo, fueran para todas aquellas familias que durante el año que despedimos han sufrido las inclemencias y los embates más duros de la vida. La pérdida de un ser querido, la enfermedad persistente, el dolor, la soledad no deseada, la pobreza, la discapacidad extrema, la pérdida del trabajo o de la casa, ya menudo incluso de la esperanza. A todos ellos, sin excepción, mi calor, mi estima, todo mi afecto. Quien padece alguna de estas circunstancias, puede entender mejor el sufrimiento de los demás

Hace justo un año, cuando asumí la presidencia de nuestro país, le decía que en 2011 sería un año de mucha exigencia, un año difícil para muchas personas. También les decía, sin embargo, que no debemos tener miedo, porque vivimos en un país, somos de un país, Cataluña, que tiene muchas y muy buenas posibilidades de ir bien

Puede parecer, rodeados como estamos de una niebla espesa, que no volverán los días claros y luminosos. Que costará volver a ver la silueta del bienestar y de la prosperidad. Es lógico y humano sentirse así, porque en medio de la niebla te encuentras desorientado, perdido, incluso angustiado. Sin embargo, repito lo que he dicho: no debemos tener miedo. La niebla se irá haciendo más fina, se abrirán grietas y claros y veremos finalmente el perfil del horizonte. Un horizonte que queremos limpio y claro, y compartido por los 7,5 millones de personas que dan sentido a la Cataluña del presente

Desde el primer día, dije que no esconderíamos la realidad, que explicaríamos la verdad, aunque fuera dura, consciente de que la sociedad catalana tiene un alto grado de madurez y que no quiere ser engañada sino llamada a un esfuerzo colectivo. También dije que haríamos frente a los problemas, por grandes que fueran, sin miedo a ser criticados y abucheados. Que actuaríamos sin concesiones al populismo, pensando más en las futuras generaciones que en las próximas elecciones, defendiendo más el bien común que el interés individual, corporativo o partidista

Pasado un año, quiero deciros que lo que estamos haciendo tiene un sentido. Tiene un sentido grande. La política de austeridad, de rigor, de seriedad, de hacer los deberes, de enterrar la economía especulativa, de saber que las deudas tienen un límite, de no estirar más el brazo que la manga, todo esto tiene un sentido. El sentido de reencontrarnos con los valores, principios y actitudes que han convertido un país geográficamente y demográficamente pequeño como Cataluña en un gran país por su talento, su creatividad, su humanismo y su capacidad de convertirse en un buen referente

Arrastramos cuatro años de dificultades crecientes. Pero no nos equivoquemos: años difíciles no quiere decir años perdidos. Serían perdidos si en el camino acabáramos desfalleciendo o claudicante, por cansancio, por comodidad o por falta de ánimo

Pero serán años ganados si sacamos las lecciones oportunas: que el cumplimiento de los deberes es tan importante como la consecución de los derechos; que la riqueza que perdura es la que se construye sobre la base del trabajo bien hecho a lo largo de los años; que la justicia social no es una ideología de derechas o de izquierdas sino un imperativo moral que a todos nos corresponde defender, que el estado del bienestar no es un regalo de los gobiernos sino una conquista de la sociedad, y que se le pone en peligro cuando por agradar o por quedar bien se desprecian sus límites y su sostenibilidad; que el concepto de nosotros, es decir de la colectividad, es tan importante como el concepto del yo, es decir, del individuo. Si de estos años aprendemos estas lecciones, y las practicamos, seremos mucho más fuertes en el futuro

Sé que en el camino que estamos siguiendo se cometen errores. El Gobierno tampoco está libre. Es cierto que cuando pelotas un barco con el mar calma y el viento de popa, los errores se notan menos, con el mar embravecido y olas altas que vienen por todos los lados, los errores se notan más. Pero ni siquiera estas condiciones durísimas y sin precedentes pueden servir de excusa para no reconocer los errores. Los errores son errores, y punto. Y lo peor del error no es cometerlo sino negarse a reconocerlo por exceso de orgullo o de soberbia, y no tener propósito de enmienda

Todos intuimos, y muchos sabemos, que el año 2012 será duro. No nos podemos hacer trampas al solitario dibujando un año de color de rosa que a estas alturas no se vislumbra. Por que depende de nosotros, seguiremos el camino trazado. He dicho antes que lo que estamos haciendo tiene un sentido en el que creemos firmemente. Hay decisiones, sin embargo, que no dependen de nosotros y que son vitales para recuperar la visión del horizonte y dejar la niebla atrás. Las autoridades europeas y los líderes de la Unión Europea deben dar señales inequívocas que creen en Europa, en su futuro, en sus valores. Hasta ahora no ha sido del todo así. Para un país como Cataluña, de hondas raíces europeas que se adentran doce siglos atrás en el imperio de Carlomagno, la apuesta europea es indisociable de nuestra identidad milenaria. Ser catalanes, y mediterráneos, es nuestra manera de ser europeos

También el nuevo Gobierno español es responsable de una serie de decisiones que nos afectan como catalanes. Le pedimos coraje, le deseamos aciertos y le reclamamos respeto hacia Cataluña y auténtico sentido de Estado. Cataluña quiere ver respetada su identidad, sus instituciones, su cultura, su derecho y su lengua. También queremos, sin embargo, que se respeten y no se limiten o recorten nuestras capacidades como país: nuestra creación de riqueza, nuestro esfuerzo colectivo, nuestra creatividad, nuestro talento

En este sentido de aprovechar todas nuestras capacidades como país y como sociedad, espero, deseo y confío en que en el año 2012 el Parlamento de Cataluña formule la propuesta del pacto fiscal, con el máximo consenso político posible, como reflejo del gran consenso social existente sobre esta materia. Confío en que todo el mundo, desde la esfera pública o privada, sabrá estar a la altura de las circunstancias que Cataluña necesita y merece

Si la propuesta de pacto fiscal es escuchada y atendida, los puentes entre Cataluña y el Estado se reforzarán. En caso contrario, aún se debilitarán más

Acabo diciendo de que el Año Nuevo deberá combinar exigencia y esperanza. Tenemos derecho a tener esperanza. Y tenemos necesidad. Mucha necesidad. Todos juntos. Una parte muy importante de esta esperanza la baso en tres cualidades que nuestro pueblo está demostrando abastecimiento en esta época tan punzante y sobrecogedora: su madurez, entendiendo que los sacrificios y las renuncias de hoy son la semilla de los frutos del mañana; su creatividad, sabiendo que los países pequeños tienen que hacer las cosas mejor que los demás para sobrevivir y destacar, y su bondad, comprometiéndose con todas las causas destinadas a apoyar a las personas más desvalidas o con mayores necesidades o más urgentes. Esta bondad inherente del pueblo catalán es un inmenso motivo de esperanza

Nuestro país está a prueba desde muchos puntos de vista. Estoy convencido de que superaremos esta prueba, por grandes que sean los obstáculos

A todos, sin excepción, os deseo de todo corazón, como Presidente de Cataluña, un buen Año Nuevo en compañía de sus familias y de sus amigos

Viva Cataluña!