La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies
exigeix implicació de tots els estats
exigeix implicació de tots els estats
per acollir les persones refugiades i anuncia
que el Govern vol treballar-hi activament
Dolors Bassa ha consensuat una declaració conjunta amb els seus homòlegs d'Aragó, Canàries, Cantàbria, Castella La Manxa, Extremadura, Navarra, Astúries i el País Valencià
Dolors Bassa ha consensuat una declaració conjunta amb els seus homòlegs d’Aragó, Canàries, Cantàbria, Castella La Manxa, Extremadura, Navarra, Astúries i el País Valencià
Els signants exigeixen la convocatòria amb caràcter urgent de la Conferència Sectorial d’Immigració per poder abordar aquest repte de forma coordinada
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha exigit implicació de tots els estats en l’acollida de persones refugiades donada la situació d’emergència humanitària que s’està donant a l’Europa oriental i ha anunciat que el Govern català vol treballar-hi activament, després de mesos d’inacció, desacords i avenços molt pobres en el marc de les relacions multilaterals entre els membres de la Unió Europea.
Bassa ha assegurat que “ha arribat el moment de fer un pas endavant i de dir molt clar que la solidaritat amb els refugiats no pot esperar més. L’Europa dels drets humans, símbol de prosperitat i garant de la llibertat durant tants anys, s’està esmicolant davant nostre i és imperatiu començar a actuar”. “Ja no ens valen més excuses ni més dilacions, el moment és ara i tots hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies”, ha reiterat.
Igualment, Bassa ha recordat que “el refugi és un dret per a les persones amenaçades al seu país i un deure de tots els països democràtics. El refugi és llei per a tots aquells estats que han signat la Convenció de Ginebra”. També ha apel·lat a la memòria històrica tot afirmant que “així com els millors d’entre els nostres van ser salvats pel refugi després de la Guerra Civil, nosaltres tenim avui el deure d’acollida, conjuntament amb tots els països democràtics, tenim el deure de protegir als qui poden ser assassinats al seu país”.
Davant la crisi de refugiats, Bassa ha consensuat una declaració conjunta amb els seus homòlegs d’Aragó, Canàries, Cantàbria, Castella La Manxa, Extremadura, Navarra, Astúries i el País Valencià que faran arribar al Govern espanyol i que inclou aquests sis punts:
* Demanen a les institucions europees i als governs dels estats membres una major implicació a l’hora d’atendre a les persones que s’estan veient desplaçades per conflictes bèl·lics especialment violents i sagnants.
* Apel·len en concret a un desbloqueig dels procediments que permeti l’arribada segura de les persones refugiades i una distribució adequada per tot Europa.
* Exigeixen al Govern espanyol que posi en marxa els mitjans econòmics necessaris i els procediments administratius adequats per assumir proactivament la part de responsabilitat que li correspongui per abordar aquesta situació.
* Reiteren la seva disposició a col·laborar en l’acollida i la integració social de les persones refugiades que puguin arribar, tant per la reubicació de les persones que estan arribant a Europa, com pel reassentament directe des dels camps de refugiats, en les zones afectades i els països limítrofs, aportant els recursos que siguin necessaris, en el marc de les seves competències.
* Exigeixen la convocatòria, amb caràcter urgent, de la Conferència Sectorial d’Immigració per abordar de forma conjunta aquesta qüestió.
* Proposen debatre en aquesta conferència un nou model de política d’asil i refugi que tingui capacitat suficient per abordar els nous reptes als que ens enfrontem, i que incorpori a les CCAA en la seva definició i desenvolupament.
La consellera Bassa ha recordat que tot i que la concessió de l’estatus de refugiat és una competència exclusiva de l’Estat, l’acollida i la integració de les persones immigrades correspon a la Generalitat de Catalunya. La mateixa Llei 12/2009 que regula el refugi preveu que les CCAA gestionin els serveis i els programes específicament destinats a les persones sol·licitants d’asil a través dels seus àmbits competencials com la formació d’adults, la gestió executiva de les polítiques de treball, l’ensenyament, la salut o els serveis socials.
Bassa ha recordat que el Govern va aprovar el 2014 un Pla de Protecció Internacional a Catalunya que establia els principis, les mesures i les línies de finançament per acollir i protegir les persones amb temors fundats de ser perseguides als seus països d’origen o de residència habitual. Entre d’altres, el Pla inclou l’impuls de propostes de millora del règim jurídic d’aquest col·lectiu, actuacions de formació i informació, l’acollida o la participació coordinada en reassentaments i supòsits d’afluència massiva de persones desplaçades.
Més recentment, el setembre de 2015 el Govern va crear el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades com a òrgan d’assessorament, participació i coordinació de les administracions públiques catalanes i de les entitats i organitzacions socials que actuen en aquest àmbit. Entre d’altres, el comitè ha impulsat un inventari de recursos que la societat catalana posa a l’abast dels sol·licitants d’asil i protecció internacional, i compta amb sis grups de treball: sensibilització i educació per al desenvolupament, inventari de recursos, acolliment, salut, ocupació i ocupabilitat, i infància.
Font: Sala de Premsa del Departament/s Treball, Afers Socials i Famílies.
Generalitat de Catalunya
