Castell de Les Sitges
Castell de Les Sitges
La seva situació estratègica, dominant la vall del Llobregós, el feu protagonista a l’Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de l’Hispània musulmana.
Les primeres referències històriques les trobem a mitjans del segle XI, quan Arnau Mir de Tost ensenyoreix el lloc en nom del seu senyor, el comte Ermengol d’Urgell. El castell ve referit com “castrum des Ciges”, vinculat al proper “castrum Floriaci” (de Florejacs) en un document de donació a la canònica d’Urgell, per part de Pere Ponç, vescomte de Cabrera i gendre d’Arnau, de l’any 1100.
Des d’aleshores, el castell s’ha mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar, tot i que sota diferents títols. Així, famílies com els Alemany de Cervelló, els Josa, els Ribera, els Agulló de Pinós i, darrerament, els Sentmenat, Calvo de Encalada i Febrer han posseït el domini sobre el lloc, així com la baronia sobre el proper castell de Florejacs, la història del qual ha transcorregut paral•lela a la de Les Sitges durant gairebé mil anys.
Des del segon terç del segle XX, el castell ha passat a mans de la família Canals, qui ha assumit les tasques de consolidació de l’edifici i d’adaptació als nous temps.
Actualment, el castell es presenta al públic amb regularitat, per primera vegada en deu segles d’història, amb vocació d’esdevenir nucli de promoció d’esdeveniments culturals, lúdics i socials.
Tot i que l'origen del castell es situa al segle XI, la major part dels elements conservats són del segle XIV. L'edifici actual es composa d' un cub de pedra de planta rectangular, amb parets atalussades i torre mestra també de planta rectangular.
Exteriorment, exhibeix una aparença guerrera, donada per dos elements principals: la magnífica torre mestra, rematada per merlets, i la murallada atalussada, que conserva diverses espitlleres, merlets amb permòdols i restes d’un matacà sobre la porta principal.
L’interior ens revela un seguit d’àmbits senyorials que el fan un model prototípic del castell-palau gòtic. La seva estructura s’organitza a partir del pati central i gira en torn a la torre mestra, que conserva -a vuit metres del terra- la porta primitiva d’accés.
A la planta baixa, hi trobem els cellers, la tàvega -o masmorra- i els espais destinats a cuina, forn i cavallerisses.
El primer pis està ocupat per la sala noble, dotada d’una gran llar de foc i oberta al sud per uns finestrals renaixentistes amb festejadors.
Al segon pis, on hi havia l’antic pas de ronda, s’hi emplaça una terrassa oberta a migdia, tancada al sud pels merlets i el matacà de la muralla. A l’interior, trobem la porta romànica d’accés a la torre i l’escala que permet pujar al capdamunt, on es gaudeix d’una magnífica vista sobre la plana de Lleida.
Les primeres referències històriques les trobem a mitjans del segle XI, quan Arnau Mir de Tost ensenyoreix el lloc en nom del seu senyor, el comte Ermengol d’Urgell. El castell ve referit com “castrum des Ciges”, vinculat al proper “castrum Floriaci” (de Florejacs) en un document de donació a la canònica d’Urgell, per part de Pere Ponç, vescomte de Cabrera i gendre d’Arnau, de l’any 1100.
Des d’aleshores, el castell s’ha mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar, tot i que sota diferents títols. Així, famílies com els Alemany de Cervelló, els Josa, els Ribera, els Agulló de Pinós i, darrerament, els Sentmenat, Calvo de Encalada i Febrer han posseït el domini sobre el lloc, així com la baronia sobre el proper castell de Florejacs, la història del qual ha transcorregut paral•lela a la de Les Sitges durant gairebé mil anys.
Des del segon terç del segle XX, el castell ha passat a mans de la família Canals, qui ha assumit les tasques de consolidació de l’edifici i d’adaptació als nous temps.
Actualment, el castell es presenta al públic amb regularitat, per primera vegada en deu segles d’història, amb vocació d’esdevenir nucli de promoció d’esdeveniments culturals, lúdics i socials.
Tot i que l'origen del castell es situa al segle XI, la major part dels elements conservats són del segle XIV. L'edifici actual es composa d' un cub de pedra de planta rectangular, amb parets atalussades i torre mestra també de planta rectangular.
Exteriorment, exhibeix una aparença guerrera, donada per dos elements principals: la magnífica torre mestra, rematada per merlets, i la murallada atalussada, que conserva diverses espitlleres, merlets amb permòdols i restes d’un matacà sobre la porta principal.
L’interior ens revela un seguit d’àmbits senyorials que el fan un model prototípic del castell-palau gòtic. La seva estructura s’organitza a partir del pati central i gira en torn a la torre mestra, que conserva -a vuit metres del terra- la porta primitiva d’accés.
A la planta baixa, hi trobem els cellers, la tàvega -o masmorra- i els espais destinats a cuina, forn i cavallerisses.
El primer pis està ocupat per la sala noble, dotada d’una gran llar de foc i oberta al sud per uns finestrals renaixentistes amb festejadors.
Al segon pis, on hi havia l’antic pas de ronda, s’hi emplaça una terrassa oberta a migdia, tancada al sud pels merlets i el matacà de la muralla. A l’interior, trobem la porta romànica d’accés a la torre i l’escala que permet pujar al capdamunt, on es gaudeix d’una magnífica vista sobre la plana de Lleida.
Font: Web Castell de les Sitges
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario