Presentació del Diagnòstic
“Violència contra Defensores dels Drets Humans a Mesoamèrica”
amb la mexicana Marusita López
Calala i el Fondo de Mujeres porten a Ca la Dona a la coneguda activista mexicana Marusita López junt amb altres activistes, que presentaran el Diagnòstic 2010/2011 Violència contra defensores de Drets Humans en Mesoamèrica.
Serà dimarts 26 de juliol, 19:30h a Ca la Dona.
Es lliurarà el diagnòstic en l’acte
Es faran dues presentacions a Barcelona:
16h30 a la Federació Catalana de ONGD, C/ Tàpies, 1-3 (Drassanes, L3)
19h30 a Ca la Dona, C/ Casp, 38 (Urquinaona, L1)
confirmar assistència: info@calala.org
Història de Ca la Dona
De com va néixer Ca la Dona: hereves d’una llarga tradició
Les dones de Barcelona tenim una llarga tradició de creació d’espais propis. Des del 1889 podríem recórrer la història de locals que compaginaven activitats instructives i recreatives amb una clara voluntat d’incidència política i social.
El moviment feminista a Catalunya té la seva eclosió l’any 1976, després de prop de quaranta anys de silenci forçat, en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. S’hi reuneixen grups de dones de diverses ideologies, oficis, extracció social i concepció feminista i ja és present la necessitat d’un espai. La història dels espais de dones a Barcelona ha estat sempre una reivindicació del Moviment Feminista. Però ha passat per millors i pitjors èpoques.
El 1985 se celebraren a les Llars Mundet de Barcelona les jornades 10 anys de Lluita del Moviment Feminista. A partir d’aquell moment es renoven les forces i es féu evident la necessitat de tenir un local a la ciutat, on es poguessin reunir tots els grups i totes les dones que formaven part del Moviment. Després de llargues negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona sense resultats, el 19 de març de 1987, en una assemblea a la seu de la FAVB, decidíem, amb l’energia pròpia d’un desig llargament acumulat, l’ocupaci- d’un local municipal del carrer Font Honrada del barri del Poble Sec. Dos dies després, a les 12 del migdia del dissabte 21 de març, un centenar de dones començàvem una ocupació que va durar onze dies i a la qual la Guàrdia Urbana va posar fi utilitzant gasos lacrimògens.
Tot plegat, l’enrenou va ser considerable: arribaven telegrames i tot tipus de mostres de solidaritat d’arreu i, paral•lelament, els actes al carrer donaven a conèixer públicament allò que demanàvem. Finalment, a l’octubre de 1987 s’arriba a un acord amb l’Ajuntament, que es compromet a subvencionar un local: Ca la Dona neix el juny de 1988, en un pis llogat a la Gran Via.
Les dones de Barcelona tenim una llarga tradició de creació d’espais propis. Des del 1889 podríem recórrer la història de locals que compaginaven activitats instructives i recreatives amb una clara voluntat d’incidència política i social.
El moviment feminista a Catalunya té la seva eclosió l’any 1976, després de prop de quaranta anys de silenci forçat, en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. S’hi reuneixen grups de dones de diverses ideologies, oficis, extracció social i concepció feminista i ja és present la necessitat d’un espai. La història dels espais de dones a Barcelona ha estat sempre una reivindicació del Moviment Feminista. Però ha passat per millors i pitjors èpoques.
El 1985 se celebraren a les Llars Mundet de Barcelona les jornades 10 anys de Lluita del Moviment Feminista. A partir d’aquell moment es renoven les forces i es féu evident la necessitat de tenir un local a la ciutat, on es poguessin reunir tots els grups i totes les dones que formaven part del Moviment. Després de llargues negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona sense resultats, el 19 de març de 1987, en una assemblea a la seu de la FAVB, decidíem, amb l’energia pròpia d’un desig llargament acumulat, l’ocupaci- d’un local municipal del carrer Font Honrada del barri del Poble Sec. Dos dies després, a les 12 del migdia del dissabte 21 de març, un centenar de dones començàvem una ocupació que va durar onze dies i a la qual la Guàrdia Urbana va posar fi utilitzant gasos lacrimògens.
Tot plegat, l’enrenou va ser considerable: arribaven telegrames i tot tipus de mostres de solidaritat d’arreu i, paral•lelament, els actes al carrer donaven a conèixer públicament allò que demanàvem. Finalment, a l’octubre de 1987 s’arriba a un acord amb l’Ajuntament, que es compromet a subvencionar un local: Ca la Dona neix el juny de 1988, en un pis llogat a la Gran Via.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario