Mujeres de México

La mexicana Lydia Cacho,

activista del Drets Humans 

visitarà Catalunya

El proper dilluns 21 de gener de 2013 a les 19:30 hores, al CCCB a les 19.30 hores, en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona situat al carrer Montalegre 5, de Barcelona, tindrà lloc un interessant debat sobre «ELS DRETS HUMANS» amb la participació de la mexicana Lydia Cacho, periodista i escriptora, activista en favor dels drets humans; en un acte presentat per la periodista de TV3 Sílvia Heras. 

Lydia Cacho (Ciutat de Mèxic, 1963) és periodista i escriptora, coneguda pel seu activisme com a defensora dels drets humans. 

Ha investigat i denunciat el tràfic de persones i l’explotació sexual de dones, nens i nenes a Mèxic i a l’estranger. Per aquest treball de denúncia, que ha implicat a representants de la classe política mexicana, Lydia Cacho ha estat torturada i empresonada, i ha rebut amenaces de mort. 

Li han atorgat nombrosos premis i distincions, entre els quals el Premi Olof Palme 2011, el Premi Mundial UNESCO Guillermo Cano de Llibertat de Premsa, el Premi Human Rights Watch, el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió i el Premi de la Unió de Periodistes de València. 

L’any 2000 va fundar, en companyia d’altres persones, el Centre Integral d’Atenció a les Dones (CIAM Cancún), especialitzat en l’atenció a dones, nens i nenes víctimes de violència domèstica i sexual. És columnista política de La voz del Caribe, directora editorial de la revista i el programa de televisió Esta boca es mía. Apuntes de equidad y género, i especialista en temes de violència i gènere de l’Agència de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM). 

Internacional

“Dones en Xarxa” es fa ressò 

de l’informe presentat per Amnistia criticant 

la impunitat de la violència contra les dones 

a Mèxic 

Dones en Xarxa neix l’any 2004 d’un grup de dones feministes i progressistes amb la finalitat de mostrar la veu de les dones a l’opinió pública catalana. 

Val a dir que avui s’ha fet ressò de l’informe presentat per Amnistia Internacional denunciat la impunitat davant la creixent violència i la discriminació contra les dones a Mèxic tot i les lleis que s’han aprovat en els últims anys. El text diu així: 

En un informe presentat davant el Comitè per l’Eliminació de la Discriminació de la Dona de l’ONU, l’organització humanitària ha criticat que les autoritats del país no protegeixen les víctimes de la violència de gènere ni garanteixen que els responsables responguin davant la justícia. 

"En els últims anys, Mèxic ha aprovat diverses lleis i creat institucions destinades a protegir la dona de la violència. No obstant això, gran part del problema és la no aplicació efectiva d’aquestes lleis i en la debilitat de les institucions", va dir Rupert Knox, autor de l’informe, en un comunicat emès des de la seva seu a Londres. 

Per això, AI demana tant al govern en funcions com al nou Executiu mexicà "un major compromís" per protegir els drets de la dona i posar fi als abusos i assassinats que, entre 1985 i 2009, ascendeixen a 34.000 i que han augmentat en els últims anys. 

Només el 2010, els homicidis de dones van ser 2.418, 320 d’ells a Ciudad Juárez, una de les urbs més afectades per aquest problema. 

Encara que la xifra d’homes assassinats és molt superior, Amnistia sospita que la violència sobre elles sol ser més cruel i sol anar lligada a les agressions sexuals. 

El Ministeri Públic de Mèxic va rebre el 2009 gairebé 15.000 denúncies de violació a tot el país, encara que AI calcula que en realitat es van produir al voltant de 74.000 ja que només un 15 per cent de les agressions sexuals es denuncien. 

Dels casos portats davant els tribunals, només 2.795 van acabar amb una condemna, segons apunta l’organització, de manera que algunes de les víctimes van acabar portant la seva denúncia a la Comissió Interamericana de Drets Humans. 

La impunitat amb què acaben molts d’aquests crims, ha provocat que moltes dones emprenguin campanyes per protegir els seus drets encara que, sovint, elles també es converteixen en el blanc de la violència. 

"Les dones activistes dels drets humans són víctimes de més i més atacs pel seu treball contra la violència basada en el gènere i per fer llum sobre les violacions dels drets humans produïdes a Mèxic", indica AI en el seu informe.

L’organització també alerta de la situació de les emigrants irregulars procedents de Centreamèrica que creuen Mèxic per arribar als Estats Units, que també són víctimes habituals d’aquests crims i que estan sotmeses a un major grau de desprotecció. 

Segons recull Amnistia en el seu informe, la Comissió Nacional de Drets Humans va determinar el 2011 que uns 11.000 emigrants havien estat segrestats durant sis mesos, mentre que altres estudis acadèmics indiquen que 6 de cada 10 dones són víctimes d’agressions sexuals. 

Actualitat

.


Diagnòstic 2010/2011
sobre Violència contra defensores de drets humans a Mesoamèrica: alternatives, reptes i recomanacions

Font: la termomix-caladona.org

Marusia López Cruz, d’ Asociadas por lo justo (JASS), ens envia per difusió via l’Amanda Gigler de Calala, l’actualització del diagnòstic sobre Violencia contra defensoras de derechos humanos en Mesoamérica 2010/2011

El document ha estat impulsat des de la Colectiva Feminista para el Desarrollo Local; Asociación para los Derechos de la Mujer y el Desarrollo, AWID; Asociadas por lo Justo, JASS; Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad Oaxaca A.C. ; Unidad de Protección a Defensores y Defensoras de Derechos Humanos de Guatemala, UDEFEGUA i Fondo Centroamericano de Mujeres, FCAM. Compta amb el suport de 40 organitzacions de dones d’Honduras, El Salvador, México, Costa Rica i Guatemala.

Les activistes evidencien l’ increment de violència contra les defensores dels drets humans i de les dones, com pot ser la criminalització i difamació de defensores que treballen per la despenalització de l’avortament o les integrants d’organitzacions comunitàries indígenes que resisteixen en la protecció dels recursos naturals de la zona.

Les autores presenten alternatives, identifiquen reptes i formulen recomanacions. Per exemple…
-Reconèixer i posar en valor la tasca pels drets humans, igualtat i justícia social de les defensores dels drets humans i drets de les dones de Mesoamèrica (Méxic i Centreamèrica). Una tasca fonamental per ampliar i aprofundir les democràcies de la regió, factor bàsic pel seu desenvolupament.

-Centrar l’atenció en la difícil situació que viuen les defensores, que són agredides, amenaçades, desplaçades i fins i tot assessinades, per grups paramilitars, crim organitzat, jerarquies religioses i grups vinculats a elles, empreses transnacionals i grups d’interès econòmic que en la majoria dels casos compten amb la complicitat i/o tolerància de les autoritats. Sense oblidar que les expressions de violència s’han estés a familiars de les defensores.

-Enfortir les xarxes de solidaritat, protecció i autocura així com millorar els protocols de documentació i atenció dels casos i les denúncies.

-Exigir als mecanismes i instruments internacionals de drets humans que facin complir als estats els compromisos adquirits, davant la poca voluntat política que mostren els estats per complir amb l’obligació de garantir els drets humans. Al contrari, en els últims anys hi ha un fort increment dels abusos de les forces de seguretat, repressió de manifestacions pacífiques, desarticulació i tancament d’organitzacions de defensores.

Algunes dades que recull el diagnòstic. D’acord amb la documentació de violència vers les defensores específicament a Guatemala, es va registrar un augment en les agressions contra defensores passant de 9 l’any 2000 a 154 l’any 2010. També s’ha registrat un augment en els casos d’agressions en contra de defensores que treballen pels drets de les dones, passant de 3 l’any 2000 a 101 l’any 2010.

A Mèxic durant 2010 van ser assassinades sis defensores de drets humans: Marisela Escobedo, Susana Chávez, Malena Reyes, Luisa Ornelas, Josefina Reyes i Beatriz Afecte; cinc d’elles en l’estat fronterer de Chihuahua i una altra en l’estat d’Oaxaca. A Guatemala es van registrar 2 assassinats entre gener i desembre de 2010: Emilia Quan i Evelinda Ramírez. A Hondures sis: dos activistes del moviment LGBTTTI , dos integrants del Front de Resistència, una integrant de la Xarxa de Dones Joves de la Colònia “Cruz Vermella” i una professora vinculada a la lluita de resistència al cop d’estat: Gamaniel Parson i Neraldys, Claudia Brisuela, Teresa Flores, Jessica Gálvez i Ilse Ivania Velásquez. A El Salvador una activista ambientalista va ser assassinada: Daura Sorto.

No ha estat fàcil realitzar el diagnòstic. Moltes denúncies s’invisibilitzen, no es documenten tots els casos de violència…No hi ha cap cas d’assessinat aclarit! Tal i com recull el document:
“Un dels principals resultats del diagnòstic mesoamericà de violència contra defensores, és que no comptem encara amb processos sistemàtics de documentació que ens permetin tenir un panorama complet de la situació de violència que enfronten les defensores a la regió.
Només a Guatemala existeix un procés de documentació anual que té en compte la violència específica que enfronten les defensores.

La majoria dels informes existents sobre la situació de defensors i defensores, tant d’institucions de drets humans com d’organitzacions de la ciutadania, no estan fets des d’un enfocament de gènere, la qual cosa invisibilitza les formes específiques en les quals les defensores són agredides, així com les condicions de risc que enfronten. Més àdhuc: parteixen d’una definició tancada del rol i identitat de les i els defensors que deixa fora a moltes dones que defensen activament els drets humans (com les comares; les familiars de preses i presos polítics o de persones desaparegudes; els qui donen assistència a dones maltractades,entre altres). Per aquesta raó, tampoc ha estat possible construir o comptar amb mecanismes adequats per a la seva protecció.

El diagnòstic mesoamericà volia contribuir al reconeixement de la violència que enfronten les defensores a la regió a partir de les seves pròpies experiències i sabers. Això va permetre reconèixer que la nombrosa i cada vegada més protagonista participació política de les dones a la regió, les ha convertit en objecte de fustigacions, agressions i amenaces, per les quals no hi ha mecanismes integrals de protecció.

Les defensores, igual que els seus parells homes, són víctimes de les polítiques repressives i la inseguretat en l’exercici de la seva labor. Enfronten l’ús indegut de lleis i disposicions jurídiques per part de l’Estat per impedir la seva labor, així com per criminalitzar la protesta social; són víctimes de la fabricació de delictes o expedients per incriminar-los amb l’objectiu de perjudicar la seva labor i seguretat; preval un alt nombre de violacions de drets humans comeses en contra seva que romanen en la impunitat, sobretot les que impliquen a l’Estat o els grups criminals protegits per autoritats.

No obstant això, les defensores sofreixen formes específiques d’agressió a causa de la seva condició de gènere. Com ho va reconèixer la Relatora Especial sobre la situació dels defensors de drets humans en el seu últim informe això “sol haver-se al fet que es considera que les defensores qüestionen unes normes socioculturals, tradicions, percepcions i estereotips acceptats sobre la feminitat, l’orientació sexual i el paper i la condició de la dona en la societat”.

.

El dimarts 26 de juliol del 2011...

.


Presentació del Diagnòstic
“Violència contra Defensores dels Drets Humans a Mesoamèrica”
amb la mexicana Marusita López

Calala i el Fondo de Mujeres porten a Ca la Dona a la coneguda activista mexicana Marusita López junt amb altres activistes, que presentaran el Diagnòstic 2010/2011 Violència contra defensores de Drets Humans en Mesoamèrica.

Serà dimarts 26 de juliol, 19:30h a Ca la Dona.
Es lliurarà el diagnòstic en l’acte

Es faran dues presentacions a Barcelona:
16h30 a la Federació Catalana de ONGD, C/ Tàpies, 1-3 (Drassanes, L3)
19h30 a Ca la Dona, C/ Casp, 38 (Urquinaona, L1)
confirmar assistència: info@calala.org


Història de Ca la Dona

De com va néixer Ca la Dona: hereves d’una llarga tradició
Les dones de Barcelona tenim una llarga tradició de creació d’espais propis. Des del 1889 podríem recórrer la història de locals que compaginaven activitats instructives i recreatives amb una clara voluntat d’incidència política i social.

El moviment feminista a Catalunya té la seva eclosió l’any 1976, després de prop de quaranta anys de silenci forçat, en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. S’hi reuneixen grups de dones de diverses ideologies, oficis, extracció social i concepció feminista i ja és present la necessitat d’un espai. La història dels espais de dones a Barcelona ha estat sempre una reivindicació del Moviment Feminista. Però ha passat per millors i pitjors èpoques.

El 1985 se celebraren a les Llars Mundet de Barcelona les jornades 10 anys de Lluita del Moviment Feminista. A partir d’aquell moment es renoven les forces i es féu evident la necessitat de tenir un local a la ciutat, on es poguessin reunir tots els grups i totes les dones que formaven part del Moviment. Després de llargues negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona sense resultats, el 19 de març de 1987, en una assemblea a la seu de la FAVB, decidíem, amb l’energia pròpia d’un desig llargament acumulat, l’ocupaci- d’un local municipal del carrer Font Honrada del barri del Poble Sec. Dos dies després, a les 12 del migdia del dissabte 21 de març, un centenar de dones començàvem una ocupació que va durar onze dies i a la qual la Guàrdia Urbana va posar fi utilitzant gasos lacrimògens.

Tot plegat, l’enrenou va ser considerable: arribaven telegrames i tot tipus de mostres de solidaritat d’arreu i, paral•lelament, els actes al carrer donaven a conèixer públicament allò que demanàvem. Finalment, a l’octubre de 1987 s’arriba a un acord amb l’Ajuntament, que es compromet a subvencionar un local: Ca la Dona neix el juny de 1988, en un pis llogat a la Gran Via.

.