miércoles, 30 de junio de 2010

Des de Barcelona…


La Festa del Turó de la Peira:
Mèxic, un dels plats fort de la Festa Major


Aires i clars i foscos per una actuació magistral. [Fotografia arxiu AME (ll.a.j)]

Sens dubte, un ball ben atrevit… [Fotografia de la nostra foto reportera Martha Inés Sánchez]


Elegància jarocha en les formes i els passos… [Fotografia arxiu AME (ll.a.j)]


Malgrat la competència que oferia l’actual Campionat del Mon de Futbol a Sud-àfrica i el pont de Sant Joan triat per moltes famílies per petits viatges, els actes programats per el divendres 25 de juny de 2010 varen acollir un números públic.

Per aquells mexicans que viviu fora de l’anella de la ciutat de Barcelona o la mateixa capital cal descriure breuement el lloc de la celebració d’aquesta Festa Major del Turó de la Peira, situat actualment a l’anomena’t “Nou Barris” de la ciutat de Barcelona.

Ens situem a una modesta plaça anomenada de Can Basté.
Una plaça que ha sabut guardar aquell encant que només pot donar el pas dels segles. Aquest enclavament singular conserva encara alguns edificis antics, que li donen un aire d’illa supervivent, envoltades de nombrosos edificis moderns bastits a mitjans del segle passat per tal de donar cabuda a una espectacular immigració de nou vinguts d’altres terres vers la ciutat barcelonina.

A l’esquerra trobem l’església de Santa Eulàlia. Coneguda també per el nom de Santuari de Santa Eulàlia de Vilapiscina, de planta irregular amb vestigis d’origen romànic. Es conserven documents que ja l’esmenten com església l’any 991 y com a Santuari referències del segle IV. L’any 1065 seria donada per Arnau Vidal bisbe de Barcelona. Mentre que la documentació dels anys 1413 i 1580 ens la presenten com església filial o sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, donat que el seu enclavament estava situada dins d’aquest terme municipal.

Una església que presideix cerimoniosa altres edificis ben antics a la mateixa plaça, com l’edifici de Ca l’Artés, un antic hostal del segle XV, o la important casa de pagès de Can Basté -actualment reconvertida en un important Centre Cívic- que segons creença popular quedaria unida o tocant amb els murs de l’església en les obres efectuades l’any 1782, en que la reedificaren canviant l’orientació de la planta de forma perpendicular a l’antiga disposició. Al frontal de l’actual porta d’accés trobem la següent inscripció: “SACELLUM HOC RAEDIFICATUM FUIT VICINORUM SUMTIBUS ANNO 1782.” .

A dalt: gravat antic de l’actual plaça de Can Basté [Font: arxiu Internet]. A baix: el públic comença a concentrar-se
davant de l’escenari, a l’espera de les actuacions.
[Fotografia arxiu AME (ll.a.j)]


En aquest punt concret, en aquest nucli mil·lenari, trobem l’encreuament de camins de Sant Andreu de Palomar a Sant Joan d’Horta, i el del Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina al de Sant Iscle de les Feixes dins de la serra de Collserola.

Val a dir que el 20 d’abril de l’any 1897 aquest nucli, -com tot el terme municipal de Sant Andreu de Palomar- va ser agregar a la ciutat de Barcelona, convertint-se des de llavors en una part o barri d’aquesta ciutat.

En aquesta petita plaça, mil·lenària, encantadora, acollidora, veiem instal·lades diverses parades. Des d’una destinada a begudes davant per davant de l’escenari, a l’esquerra les de bijuteria i altre quincalla interessant, a les “mes social” situades a la dreta. Aquí trobarem per exemple la de l’Esplai Familiar, una contra la violència de gènere, o altres dues de regust mexica.

L’estand de “Son de México” preparant un plat típic de la cuina internacional de Mèxic..
[Fotografia arxiu AME (ll.a.j)]


Efectivament, l’una seria la del Grup Folklòric o Grup de Ball “Son de Mèxic” que ens ofereixen a un preu econòmic plats de menjar típic de Mèxic i begudes que van des del popular aigua de Jamaica al imprescindible tequila. Un estand que respira alegria i joventut, i del qual no passem per alt els seus detalls: les banderetes que tan recorden el “paper picat” de les nostres festes populars..

L’Associació de Mexicans del Vallès oferint una mostra de la rica artesania mexicana..
[Fotografia arxiu AME (ll.a.j)]

Al costat d’Ells trobem a l’amic Jesús i la seva Esposa Rebeca. La parada de l’artesania mexicana que anomenen “México Lindo y Querido” de l’Associació de Mexicans del Vallès. No podien pas faltar-hi.

Aquest divendres tenim moltes coses a veure aquí.

Després dels retocs d’electricistes i tècnics de so, de les anades i retornades dels organitzadors que es des viuen perquè tot funcioni a la perfecció, la plaça comença a rebre el seu auditori i la tarima els seus artistes.


La Rondalla de Can Basté. Parodiant la lletra de la popular havanera “El meu avi”,
podríem dir que estaven “al peu del canó…"[Fotografia arxiu AME (ll.a.j)]


Comencen les actuacions amb La Rondalla de Can Basté. Un dels molts tallers de que gaudeix aquest Centre Cívic. Un grup de musics i cantants, que malgrat l’edat dels seus integrants ens demostrarien que no els hi faltava les ganes de fer feina. I aquí ens deixen un repertori digne dels millors veterans. Havaneres incloses amb mocador a la mà airejant quan toquen la popular “La Bella Lola”.

Segueixen el seu torn al grup de Sevillanes. Que malgrat ser poquetes per motiu del Pont de Sant Joan, ho farien d’allò més bé. Es varen saber lluir.

Ara però, arriba el plat fort del dia. Li toca el torn del Grup de Dansa “Son de Mèxic”. Un grup jove i entusiasta que porta pocs anys de funcionament, però darrera d’ells molt de treball, de constància, de il·lusió…

Els altaveus ressonen. Unes paraules –també en català- expliquen i situen a l’ansiós auditori de la riquesa, particularitats i varietat de la dansa mexicana, segons l’Estat en que ens situem físicament.

Els primers element del grup, els primers ballarins apareixen davant de nosaltres amb la solemnitat que l’ocasió requereix. Dignament. Elegants. Lluminosos.

Jugant amb els angles… uahuu!! [Fotografia de la nostra foto- reportera Martha Inés Sánchez]


Desprès d’agafar posicions davant nostre comencen a moure’s amb uns peus i formes que semblen volar per les altures del Cel, tot desplaçant-se harmoniosament per l’escenari acompanyat de la música típica de cadascun dels balls.

El públic o segueix amb atenció meravellats.

La bellesa i riquesa de Mèxic als nostres ulls. Un instant de l’actuació.. [Fotografia arxiu AME (ll.a.j)]


Desfilaran davant dels nostres ulls diversos balls. Engalanats amb els vestits autòctons que l’ocasió ens requereix.

Als sons típicament de Veracruz de harmoniós taconeig i vestits gelosament blancs, compartirien aquest escenari, amb els alegres i rapits balls “Polca” tan volguts del nord de Mèxic. No faltarien tampoc els vestits i altres balls que recordaven Jalisco i altres zones.

Ens varen oferir molt. Moltíssim. Més d’una quinzena de balls.
Els component de “Son de México” varen treballar de valent. Que rapit que canviaven de vestit! Batua l’olla, donava gust de veure’ls a tots Ells…

Gracies per la vostra ajuda vers aquesta Festa Major . Per ajudar a crear aquell ambient màgic que tenen les festes veritablement populars. Aquelles que es fan amb el cor i no amb la cartera.

L’alegria i rapidesa dels balls del nord de Mèxic.
A la Festa Major del Turó de la Peira varem tenir la varietat a les nostres mans…
[Fotografia arxiu AME (ll.a.j)]

Components del grup de dansa “Son de México” deixant-se veure en una posició simpàtica.
[Fotografia de la nostra foto-reportera Martha Inés Sánchez]


El públic -nosaltres amb Ells- varem gaudir molt. Una salutació cordial a tots els elements d’aquest Quadre de Ball [esperem no deixar-nos a ningú]: Ana Gabriela Carpio, Eduardo Hernández, Violant Olivares, Juan Ramón Arceo, Jorge Luís Aboytes, Satish Kumar, Eric Reyes, Rocío Orea, Alma Citlalli Rodriguez, Nandy Luna, Judith Valdés, Rosa Ana Araya i, també aquelles persones que en reraguarda sempre ajuden..

La festa continua. Ara però, toca un temps de descans i el sopar. Molts veïns es concentres en el mateix lloc per el “Sopar de Traje”. Un sopar popular en que cadascú porta quelcom cosa per compartir i allí els veurem amb bon humor parlant de les novetats del dia i de la festa..
Al vespre tindríem un concert de tangos, amb la Cecilia Ledesma. La poca llum i la melancolia de les lletres i les músiques donarien el contrast musical d’allò que havia estat aquest dia de festa. Per acabar, música més moderna de mans del D.J. Reina…

Gracies a tots els que vareu treballar desinteressadament per fer aquestes festes. Tant persones individuals com a grups. Gracies per fer tan acollidor aquest raconet de Barcelona.






SON DE MÉXICO (2/11)











SON DE MÉXICO (8/11)






SON DE MÉXICO (10/11)



+ Vídeos d'aquesta actuació:

1 comentario:

SON DE MÉXICO dijo...

Lluis, ens tens meravellats!
Quines belles paraules, quina documentació històrica tan acurada, quina crònica tan detallada...! Em trec el barret!
Mil gràcies per la feina desinteressada que fas, que no és poca, i gràcies per contribuir a difondre la nostra cultura. La qualitat dels teus articles estan a l'alçada dels millors periodistes ! De debò, la teva feina no té preu.