del president de la Generalitat
amb motiu del Cap d’Any 2013
Barcelona, 30 de desembre de 2013
Benvolgudes i benvolguts compatriotes,
Com cada any per aquestes dates de Nadal i de Cap
d’Any m’adreço a tots vosaltres per donar-vos un missatge d’ànim i de confiança
en el nostre país i per felicitar-vos les festes. Són dies entranyables, de
retrobament amb familiars i amics, de celebració i de companyia. Dies de no
sentir-se sol, de records i de bons propòsits. Dies també en els quals trobem
especialment a faltar aquells familiars o amics que ens han deixat o aquells
que es troben lluny de nosaltres.
A totes les famílies que us trobeu en aquestes
circumstàncies, o a les que heu de fer front a situacions dures i adverses, de
manca de feina, de patiment o de malaltia, m’agradaria fer-vos arribar a través
d’aquestes paraules tot el meu sentiment d’afecte i el compromís que
treballarem tant com calgui per aconseguir que totes les persones del nostre
país tinguin una vida digna.
L’any que estem a punt d’encetar, el 2014, serà un any
carregat de simbolisme. Es complirà el tercer centenari del final de la Guerra
de Successió, moment en el qual Catalunya va perdre els seus drets, les seves
Constitucions, les seves institucions i les seves llibertats. Tres segles
després, celebrarem gairebé un miracle: un poble que tenia totes les de perdre
no només segueix existint sinó que es planteja amb més força que mai guanyar
una gran batalla democràtica i per mitjans totalment pacífics: la de decidir
lliurement el seu futur com a país, com a nació i com a societat.
Catalunya és un país divers i plural. Ho és per raó de
la procedència de les seves persones, per raó de les llengües que s’hi parlen,
per raó de les maneres de pensar, per raó de les opcions polítiques o
ideològiques.
Un país divers i plural, i alhora capaç de teixir
grans consensos com s’ha demostrat fa poques setmanes amb l’acord àmpliament
majoritari sobre la consulta a celebrar el 9 de novembre de l’any que comença.
Sé que al voltant d’aquest gran repte no hi ha
unanimitat. Hi ha forces polítiques que no ho comparteixen i sobretot persones,
compatriotes nostres, que ho veuen amb preocupació, temor i fins i tot
contrarietat.
Són posicions legítimes i respectables, com també ho
són les altres, les que veuen en tot aquest procés la millor manera de
construir un país que valgui molt la pena, que arribi a fer molt de goig per la
seva modernitat, el seu benestar, el seu sentit de la justícia social, el seu
civisme i la seva qualitat democràtica.
Totes les posicions han de poder ser defensades amb
respecte i amb bona convivència. En allò que depengui de mi, així serà.
I més enllà de la posició personal de cadascú de
nosaltres, són els vots i les urnes els que han de decidir i determinar les
proporcions i la magnitud de les majories i de les minories del país.
No hi ha res més democràtic que fer-ho així. Catalunya
és un país de llarga i fonda vocació democràtica, i per tant ens correspon
fer-ho així. Resoldre els grans temes a les urnes no ha de provocar ni recança
ni temença, i és evident que el nostre futur i la relació que hem de tenir amb
Espanya i amb Europa és un tema en majúscules.
Vull aprofitar aquest missatge de Cap d’Any per
demanar a l’Estat que ens deixi votar. Que escolti la veu del poble català, i
que no aixequi murs per silenciar-la. Que deixi decidir a qui sent la
necessitat de decidir.
Tota nació té implícitament el dret a decidir el seu
futur. Però per a aquells que neguen fins i tot aquesta evidència, els diré que
Catalunya s’ha guanyat el dret a decidir. Les catalanes i els catalans, els
d’ahir i els d’avui, s’han guanyat el dret a decidir el seu futur perquè han
sabut mantenir viva la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua i el
seu dret, molt sovint en contra de normes i de lleis injustes; s’han guanyat el
dret a decidir perquè han sabut acollir i integrar milions de persones vingudes
d’altres territoris d’Espanya o de països forans, demostrant que Catalunya és
una terra on el que realment és important és el destí que es busca i no
l’origen del qual es prové; i sobretot les catalanes i els catalans s’han
guanyat el dret a decidir el seu futur perquè han sabut i han volgut mantenir dempeus
la seva voluntat d’autogovernar-se, en contra de totes les circumstàncies
històriques que ho volien impedir o de les que ara ho volen limitar o
disminuir.
En una paraula, el poble català prefereix governar-se
que no pas ser governat. I ho vol fer en una Europa més unida, més forta, i més
federal.
Demanem, per tant, que se’ns deixi votar. I que
l’Estat no ens vegi com un adversari ni molt menys com un enemic. Hem sigut
quan hem pogut, volem ser ara i podem ser en el futur un aliat, un bon aliat.
Però des de la llibertat. Des de la pròpia opció. Podent respondre la pregunta
que hem convingut i en la data que hem acordat.
El 2014 serà, doncs, un any per recordar història,
persones i arrels; però sobretot serà un any per decidir futur i obrir
horitzons.
L’any que ara s’acaba és el sisè d’una recessió
econòmica que ha provocat autèntics estralls. Tanmateix, sembla que per primer
cop podem començar la remuntada. Confio que sigui així, i farem tot el que
puguem i tot el que sapiguem per aprofitar el canvi de tendència positiu que
s’albira. La ferida que ha provocat la recessió és molt fonda, i per tant no es
poden esperar curacions miraculoses. Caldrà temps, perseverança, talent i
coratge per refer-se del tot, i sobretot per encarar el futur amb fonaments més
sòlids. La crisi ha despullat moltes suposades veritats convertint-les en
errors o directament en falsedats; i molts comportaments d’abans ara són
justament criticats i recriminats.
Moltes coses estan canviant, a millor. I moltes altres
han de canviar encara. Confio que entre tots sabrem trobar la manera d’esmenar
els errors comesos i de transformar l’aprenentatge en fortaleses i èxits
col·lectius. Uns èxits que a mesura que vagin arribant hem de saber oferir-los
a totes aquelles persones, conciutadanes nostres, que han sortit més malparades
dels cops i de les injustícies d’aquests darrers anys.
No cal oblidar mai que l’Estat que molts reclamen per
a Catalunya, com qualsevol altre Estat, no és més que un instrument al servei
de la societat i del país. És a dir, de les persones.
Brindo simbòlicament amb tots vosaltres per un 2014
ple de llum, d’oportunitats i d’esperança.
Visca Catalunya!
