amb motiu del
Dia Internacional del Migrant 2013
El 4 de desembre de l’any 2000, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 18 de
desembre Dia Internacional del Migrant i va invitar els estats membres i les organitzacions
intergovernamentals i no governamentals a commemorar-lo.
L’any 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides, amb la participació de 132 estats, i en un
Diàleg d’alt nivell sobre immigració internacional
i desenvolupament, va reafirmar el missatge que la
migració internacional és un fenomen en augment que pot contribuir de forma positiva al
desenvolupament dels països d’origen i els països
de destí, sempre i quan es recolzi amb polítiques
adequades. També va acordar que el respecte als dr
ets humans i les llibertats fonamentals de tots els
immigrants és fonamental per recollir els benefic
is d’aquestes migracions. I, finalment, que és
necessari enfortir la cooperació internacional en matèria de migració internacional a nivell bilateral,
regional i global.
La necessitat lloable de regular els fluxos migrator
is ha de ser sempre respectuosa amb els drets de
les persones immigrants. Fets dramàtics com els
succeïts recentment a
l’illa de Lampedusa ens han
de portar a la reflexió. Una política migratòria integr
al pròpia de la Unió Europea permetria oferir més
garanties i dignitat a les persones mi
grants, alhora que seria molt útil per
lluitar contra les xarxes de
tràfic de persones.
Els desequilibris nord-sud mantenen la pressió mi
gratòria a les fronteres orientals i meridionals
d’Europa i la resposta institucional no pot ser només control policial o militar. Al fenomen migratori per
motius econòmics s’hi afegeix la creixent demanda
de refugi per part de ciutadans que han de deixar
el seu lloc d’origen perquè perilla la seva vida, per
motius de guerres o de repressió política. A aquest
augment de peticions d’asil la Unió Europea també hi hauria de donar una resposta global.
Des de Catalunya veiem tots aquests fets amb preocu
pació i lamentem no tenir encara la possibilitat
d’intervenir en el debat al qual hi podríe
m aportar la nostra experiència històrica.
Catalunya té una llarga tradició en el camp de les migracions. Hem estat terra d’emigrants en
èpoques de crisis econòmiques, com al segle XIX am
b l’emigració cap a Amèrica, i crisis polítiques
amb exilis massius com els de 1714 i 1939, per exempl
e. Ara mateix, la crisi que patim està provocant
nous moviments migratoris en tots els sentits, un
fet novedós que ens obliga com a institucions del
país a treballar per cercar solucions.
Catalunya ha estat sobretot terra de recepció d
’immigrants, una realitat lligada sempre a èpoques de
creixement econòmic. Som un exemple de país capaç d’atraure immigració per créixer
demogràficament i econòmicament, amb una gran capacitat d’integració per construir una societat
cohesionada.
La millor prova és que milions de persones immigr
ades incorporades en les darreres dècades no són
cap impediment perquè Catalunya, en aquests moments,
pugui fer amb il·lusió plantejaments de futur
de gran ambició.
Cal destacar el paper actiu i compromès de la societat
catalana, de les entitats, organitzacions socials
i ajuntaments en la defensa dels drets humans de tote
s les persones que viuen al nostre país i, molt
significativament, del dret al refugi i l’asil, dav
ant del qual el Govern de Catalunya no hi té
competències directes, però això no ha de ser un
impediment per arribar a ac
ords transversals que
plantegin solucions globals d’acord amb les declaracions internacionals.
L’horitzó nacional per a Catalunya que anhela una
gran part de la nostra societat haurà de ser
coherent amb la seva història i tenir un paper actiu en el panorama internacional a l’hora de reclamar
el respecte als drets humans amb claredat i contun
dència, impulsant polítiques migratòries i d’asil
coherents. És a dir, d’acord amb els paràmetres in
ternacionals i amb els compromisos de la societat
civil, una Catalunya molt activa en la defensa d’aquests valors.
El Dia Internacional del Migrant és una excel·lent
oportunitat per fer una mirada en profunditat a la
nostra història, sempre lligada als moviments migratoris, i meditar sobre el paper que volem tenir al
món. És, en definitiva, una oportunitat per reafirmar
el nostre compromís col·lectiu de respecte als
drets de les persones i a la seva dignitat inviolable.
Demanem la difusió d’aquesta declaració i el seu ús per al debat i la reflexió.
Generalitat de Catalunya / Ajuntament de Barcelona
17 de desembre de 2013
