Benestar Social i Família
ha emès més de 73.000 informes d'estrangeria
des de l'assumpció de competències el 2011
La majoria són per a obtenir l’arrelament social, seguits pels de reagrupament familiar
El 2013 el ritme d’entrades ha disminuït en més de 5.000 sol·licituds respecte 2012
La demarcació de Barcelona concentra la majoria d’expedients, seguida per Girona, Tarragona, Lleida i les Terres de l’Ebre
Els sol·licitants provenen principalment del Marroc, el Pakistan, Bolívia, l’Índia i la Xina, entre molts altres països
El Departament de Benestar Social i Família, per mitjà de la Direcció General per a la Immigració, ha emès fins a finals de l’any passat 73.216 informes d’estrangeria des de l’assumpció de noves competències el 2011, en virtut de l’entrada en vigor de l’últim reglament de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a l’Estat espanyol.
Des de la posada en marxa del sistema els informes d’arrelament social -imprescindibles per aconseguir el permís de residència temporal- són majoria seguits pels de reagrupament familiar. En concret, les xifres acumulatives són:
- informes per accedir a l’arrelament social: 38.947
- informes per sol·licitar el reagrupament familiar: 24.060
- informes per renovar el reagrupament familiar: 8.341
- informes per renovar la residència temporal: 1.868
L’any passat el ritme d’entrades va disminuir en 5.339 sol·licituds respecte 2012. El Departament ha registrat un descens en el nombre d’informes d’arrelament (3.613 menys), tot i que continuen essent majoritaris. També han disminuït els informes de reagrupament familiar (1.543 menys), si bé d’una forma més moderada. Només han augmentat lleugerament (225 més) els informes de renovació de residència temporal. Aquesta tendència coincideix amb un descens dels fluxos de nova immigració que es detecta des de l’actual crisi econòmica.
Per demarcacions Barcelona concentra la majoria d’expedients (55.748), seguida de lluny per Girona (8.208), Tarragona (4.560), Lleida (3.330) i les Terres de l’Ebre (1.370). Els principals països d’origen dels sol·licitants són, per aquest ordre, el Marroc, el Pakistan, Bolívia, l’Índia, la Xina, Hondures, Senegal, Paraguai, Colòmbia i Gàmbia, entre molts altres països.
Del global d’informes tramitats per la Direcció General per a la Immigració 64.165 van ser favorables i només 5.269 desfavorables. La resta corresponen a sol·licituds duplicades, desistiments o altres. El principal motiu per a determinar el sentit desfavorable, en el cas dels informes d’arrelament, té a veure amb el desconeixement d’alguna de les llengües oficials de Catalunya i, en el cas dels informes de reagrupament, en el fet que l’habitatge estigui sobreocupat o resulti inadequat per acollir més persones.
En l’emissió d’aquests informes Benestar Social i Família col·labora estretament amb els ajuntaments, que és on cal presentar les sol·licituds. Un cop recollida i valorada tota la documentació, el consistori envia la seva proposta a la Direcció General per a la Immigració, que la valida i emet el sentit favorable o desfavorable. Posteriorment, la Generalitat envia còpia de la valoració al municipi, a la persona interessada i a les oficines d’estrangeria del Govern espanyol, que té la competència final per resoldre els expedients.
Catalunya va ser el 2011 el primer territori de l’Estat en assumir l’acreditació del grau d’integració per accedir a l’arrelament social, l’esforç d’integració per renovar o modificar la residència temporal i l’adequació de l’habitatge per sol·licitar el reagrupament familiar o renovar les autoritzacions de residència de familiars reagrupats.
Font:
Benestar Social i Família
Generalitat de Catalunya
L’amor s’ha convertit en objecte de màrqueting. Sant Jordi n’és el millor exemple. Tot s’hi val per a fer negoci i posar preu al que sentim. Una rosa vermella és la sublim expressió d’aquest amor, convertit en mercaderia. Milions de roses són comercialitzades el dia de Sant Jordi. Però, d’on vénen? Com han estat cultivades? Per qui? La major part arriben de Kenya, Etiòpia, Colòmbia i l’Equador, els majors exportadors cap a la Unió Europea. El seu origen té poc a veure amb la imatge idíl·lica que busquen representar. La precarietat laboral, la mala salut dels seus treballadors, l’impacte en el medi ambient és el que amaguen. 
