DaneArt Espectáculos
ofrecerá el espectáculo
“México Fiesta”
en la Sala Santa Llucía de Reus
Entitat cultural sense ànim de lucre fundada l’any 2006. Al servei de la Comunitat Mexicana resident a tot Catalunya
Muchos recordarán la película. Tan cómica i también tan ingeniosa. Su argumento resulta quizás también curioso: Accidentalmente, Tin Tan se relaciona con un pícaro empresario arruinado que lo hace pasar por sí mismo para evitar dar la cara ante sus acreedores. En su nueva personalidad, Tin Tan monta un espectáculo musical con la brasileña Rosina, la cubana Amalia, la mexicana Nelly y la niña española Gloria.
Coqueto y carismático, Tin Tan provoca que las mujeres -incluyendo a la simpática sirvienta Lupe- se peleen por su amor y por el crédito principal del espectáculo que ha sido financiado -sin que nadie lo sepa- con dinero inexistente...
Porque el mundo del espectáculo amigos míos, es duro. Hay que trabajar. Trabajar mucho. En mente, en corazón en cuerpo… Largos ensayos. Nervios. Entrega. Darlo todo en un sinfín de detalles de equipo que juntitos darán es fruto maravilloso de la felicidad. Arrancaran aplausos. Crearan sueños.
Con todo lo bueno que llevan en su corazón para dar.
Por tradición, por amistad, por fidelidad hacia el barrio y sus buenas gentes. Porque saben bien que se les quiere y se les admira.
No les recordaré ni el baile ni el traje típico de Jalisco. Quizás aprovechar para recordarles sobre el Jarabe Tapatío que Jarabe, viene de la palabra árabe Xarab que significa bebida y del azteca thapatíotl, que fue la moneda de tres unidades que se usó antes de la conquista. Se ha considerado que este jarabe tiene su origen en los pueblos cocas, en sus danzas indígenas y en los bailes de los soldados franceses.
En fin, que si alguna vez volvéis a ver esa joya del cine mexicano “Calabacitas tiernas (¡Ay qué bonitas piernas!)” volveréis a ver la gran cantidad de besos que el cómico Tin Tan propina a sus guapísimas coestrellas de este film.
Comprenderéis bien el porqué lo enlazo con nuestro grupo folclórico Son de México. Porque Ellos están también siempre repartiendo una gran cantidad de besos entre su entrañable público. Besos convertidos en pasos de baile. Besos convertidos en sentimientos de México….
El proper dia 25 de gener del 2011 podrem gaudir del treball de un veritable expert en temes mexicanistes, a les marevelloses terres gironines. Diu la popular sardana que Girona Enamora. I és cert. Perquè aquestes terres ofereixen molt, i aquest cop tenim en safata de plata poder-lo aprofitar.
El Doctor Salomó Marquès Sureda, Catedràtic Universitari en l’area de coneixement de la Teoria i Història de l'Educació, eminent mexicanista, i prolífic escriptor de reconegut prestigi, ens oferirá al Centre Cultural La Mercè [consulteu la nostre Agenda] de Girona la conferencia que porta per nom: “Jalisco terra amiga”, dins de les activitats programades dins de les Jornades de Turisme i Gastronomía “Jalisco-Girona” organitzades per la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona
Entre altres publicacions d’aquest acreditat conferènciant, destaquem:
• MARQUÉS SUREDA, Salomó (2007) El Seminari de Girona: un centre de catalanitat i civisme (1959-1966) A: DD.AA. Resistència al franquismo i educació no formal. Banyoles. Pag 225-241
• MARQUÉS SUREDA, Salomó (2007) Un moviment plural i viu. A: Rober Baden Powell Escoltisme per a nois. Vic.
• MARQUÉS SUREDA, Salomó (2007) Les polítiques reformadores, les polítiques educatives (1931-1939) A: Duch Planas, M. (Ed.) La II República española. Tarragona. Pag 193- 215
• Els Mestres de la República en imatges.
Ara Llibres, Barcelona, 2007.
• S. MARQUÈS, "El Seminari de Girona: un centre de catalanitat i civisme
(1959-1966), a AA.VV. Resistència al franquisme i educació no formal,
Banyoles, Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 2007, pg.
225-241.
• MARQUÉS SUREDA, Salomó (2007) “Els efectes del franquisme en el magisteri català. El cas dels germans Vigatà Simó, mestres de Lleida” a FONT AGULLÖ, J. (dir.) Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans, València, Publicacions de la Universitat de València, pg. 153 – 181.
• MARQUÉS SUREDA, Salomó (2007) “De l'escola republicana a l'escola franquista. Quanta misèria i pobresa!!, Memòria antifranquista del Baix Llobregat , any 3, núm. 6, maig de 2007, pg. 8-12.
• MARQUÈS SUREDA, Salomó (2007): Material sobre la ruta de l'exili.
• MARQUÈS SUREDA, Salomó (2006): La república dels mestres . Annals del patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) Olot ,núm. 17, p. 213 – 234.
• MARQUÈS, Salomó; PORTELL, Raimon (2006): Els mestres de la República . Barcelona : Ara Llibres
• MARQUÈS, Salomó (2006): L'Escala, un planter de mestres. Girona: Bàlec Llibres.
• MARQUÈS, Salomó (2006): La república del professorat. ARACIL, Rafael; SEGURA, Antoni
Educació, Municipis i República . Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona.
• MARQUÈS, Salomó (2006): El CENU, la nova escola de la revolució.
DDAA , Imatges 1936-1939. La Guerra Civil a les comarques gironines .
Girona: El Punt, 155-166.
• MARQUÈS, Salomó (2006): “L'empobriment del país: l'exili del magisteri republicà, Perspectiva Escolar , 306, j38-47.
• MARQUES SUREDA, Salomó (2005)"L'exil des institueurs catalans après la guerre civile" a :CANAL, J., CHARLON, A., PIGENET, Ph (dir.)
Les exils catalans en France
Paris : Presses de l'Université Paris-Sorbonne
. MARQUÈS, S.; FEU, J.; PUJOL, D. (2005): L'Escola. Quaderns de la Revista de Girona. Guies, 120. Diputació de Girona.
• MARQUÈS SUREDA, Salomó (2005): Els mestres i l'exili del 1939. Lliçó magistral de l'Acte d'Inauguració del curs Acadèmic 2005-06 . Universitat de Barcelona, Facultat de Formació del Professorat, Barcelona.
Dipòsit Legal B-53.193-2005.
• FEU, J; MARQUÈS, S; PLANAS, A; PUJOL, D. (2003): "Per a una història de l'educació de l'Empordà: els fons documentals del departament de Pedagogia de la Universitat de Girona" a DIVERSOS AUTORS: La renovació pedagògica. Comunicacions de les XVI Jornades d'Història de l'Educació dels Països Catalans, Col•lecció Joan Puigbert, CCG Edicions, Girona., pàg. 453-464.
• GONZALEZ AGÀPITO, J.; MARQUES SUREDA, S. MAYORDOMO, A.; SUREDA, B. (2002): Tradició i renovació pedagògica 1898-1939.Història de l'educació. Catalunya, Illes Balears, País valencià, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.
• MARQUÈS, S; SOLER, P. (1993): "Els actuals moviments educatius en el temps lliure a Catalunya. Una aproximació històrica", XI Jornades d'Estudis Històrics Locals. Espai i Temps d'Oci a la Història, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, pàg. 47-65.
• MARQUES SUREDA, S. (1995): L'exili dels mestres (1939-1975), Universitat de Girona - Edicions del Segle, Girona.
• MARQUÈS SUREDA. S.; GONZALEZ-AGÀPITO, J. (1996): La repressió del professorat a Catalunya sota el franquisme (1939-1945) segons les dades del Ministeri d'Educació Nacional, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
• MARQUÈS, S.; SOLER, P. (1999): "Apunts per a una història de l'acció voluntària" a TORRALBA, F; VILA, A.: Perspectives de l'acció voluntària, Editorial Pleniluni, Barcelona, pàg. 63-72.
• MARQUÈS, S.; MARTÍN FRECHILLA, JJ. (2000): "Fragmentos para una Historia de la labor educativa de los exiliados españoles en Venezuela", Revista de Pedagogía, Caracas, Venezuela, núm. 61, pàg. 183-202.
• MARQUÈS SUREDA, S. (2001): Martí Rouret, maestro, republicano y catalán, El Colegio de Jalisco Zapopan, Jalisco, México.
• MARQUÈS SUREDA, S. (2001): Martí Rouret, mestre, republicà i català, Ajuntament de l'Escala, L'Escala.
• MARQUÈS, S. (2001): "La labor educativa de los exiliados españoles en Venezuela", a DD.AA. L'exili cultural de 1939, Seixanta anys després, Universitat de València, València, pàg. 639-654.
• MARQUÈS, S. (2001): "Nuevas aportaciones al estudio de los maestros republicanos", a DD.AA.: L'exili cultural de 1939, Seixanta anys després, Universitat de València, València, pàg. 621-638.
• MARQUÈS SUREDA, S.; MARTÍN FRECHILLA, J.J., (2002): La labor educativa de los exiliados españoles en Venezuela. Fondo editorial de Humanidades y Educación, Universidad Central de Venezuela, Caracas.
• MARQUES SUREDA. S. (2002): "L'Estudi General de Girona" a: JOAN J. BUSQUETA, JUAN PEMÁN (Coord.): Les Universitats de la Corona d'Aragó, ahir i avui, Ed. Pòrtic, Barcelona. pàg. 125-146.
• MARQUES SUREDA, S. (2002): "Cultura republicana en el exilio francés. La cultura en los campos de concentración (1939-1945) " en CARDAILLAC, L.; PEREGRINA, A. (Coord.): Ensayos en homenaje a José María Muriá, El Colegio de jalisco, Zapopan, Jalisco, México.
• MARQUÈS SUREDA, S. (2002): L' Escola a Catalunya durant el segle XX. El testimoni de les germanes Macau Julià, D'Lleure, Girona.
• MARQUES SUREDA, S. (2003): "Catalunya i l'exili del magisteri republicà", a: VILANOU, C.; MONSERRAT, J. (Curd): Mestres i exili, Institut de Ciències de l'Educació, Universitat de Barcelona - Institut d'estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, Barcelona, pàg. 33-61.
• MARQUÈS SUREDA, S. (2003): Maestros catalanes del exilio, El Colegio de Jalisco, Zapopan, Jalisco, México.
• MARQUÈS, S. (2003): "De Catalunya a Córdoba (Veracruz, Mèxic): l'obra pedagògica renovadora dels mestres gironins germans Bargés Barba", a DD.AA.: La Renovació Pedagògica. Comunicacions de les XVI Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans, Ajuntament de Figueres, Figueres, pàg. 44-57.
• MARQUÈS, S. (2003): "El naixement de l'escoltisme catòlic: el paper dels seminaristes i del clergat en el context preconciliar (1950-1962) ", Educació i Història, núm. 6, pàg. 56-79.
• MARQUÈS. S. (2003): Las biografías de maestros como instrumento para la recuperación de nuestra historia educativa en CATILLO, A.; MONTERO, F. (Coord.): Franquismo y memoria popular. Escrituras, voces y representaciones. Editorial Sietemares, Madrid.
• MARQUÈS, S. (2004): "La criba de los maestros. Depuración", La Aventura de la Historia, núm. 68, pàg. 38-43.
• MARQUÈS, S. (2004): "Los hermanos Bargés Barba. Maestros renovadores en Cataluña y México" El Colegio de Jalisco (México), 165 pàgines. ISBN 968-6255-92-3.
• MARQUÈS, S; FEU, J; PUJOL, D; SOLER, P (En premsa): "Las asociaciones juveniles en las comarcas de Girona. Una aproximación histórica"
• MARQUES SUREDA, S. (2004): Presentació. La confiscació d'antics centres d'ensenyament de tipus catalanista: dos informes (1939) Barcelona: Fundació Pi Sunyer
• MARQUES SUREDA, S. (2005). Pròleg. VILÀ,T. Els Serveis Social. Una visió històrica. Girona: Diputació de Girona.
• MARQUES SUREDA, S. (2005) La represa de l'escoltisme gironí després de la Guerra Civil Revista de Girona, 229,48-54
• MARQUES SUREDA, S. (2004) Sobre la reconstrucció de la biografia dels mestres. Les aportacions de la història oral. Temps d'Educació 28,95-110
• MARQUES SUREDA, S. (2005): Otros colegios del exilio republicano. CRUZ OROZCO, José Ignacio (Coord.) Los colegios del exilio en México (83-114). Madrid: Publicaciones de la Residencia de estudiantes.
• MARQUES SUREDA, S. (2005): La escuela se fue al exilio, La Aventura de la Historia , núm. 81, julio, pg. 28-33
• MARQUÈS, S. (2005): Dades per a una història dels estudis d'educació social. Soler, Pere (Coord.). L'educació social avui. La intervenció socioeducativa a Catalunya (281-306). Girona: Universitat de Girona. Departament de Pedagogia. Estudis d'Educació social. Col•lecció Educació Social, 11.
• FEU, Jordi; MARQUÈS, Salomó (2004): Democràcia i participació a l'estudi de Pedagogia de la Facultat d'Educació i Psiclologa de la UdG: somnis, utopies i realitats. Revista Catalana de Pedagogia, 3, 103-118)
. Salomó MARQUES, Jordi FEU, Pere SOLER, “Las asociaciones juveniles en las comarcas de Girona (1900-1975). Una aproximación historica”, Historia de la educación , núm. 22-23, 2003-12004, pg. 53-77
.
<<
..
Discurso del Presidente de la República Méxicana.
<<
Mas sobre este tema:
-Paginadigital [Argentina] Los niños de Morelia. Olga Harmony.
-Presidencia de la República. [México]. El Presidente Calderón durante el Saludo a los Niños de Morelia.
-El Día de Michoacán. [México]. EL GOBERNADOR Lázaro Cárdenas Batel asistió a la ceremonia de saludo a los llamados Niños de Morelia.
-La Jornada de Michoacan. [México]. Proyectaron dos cortometrajes de 1937 y 1939 sobre su estancia en la capital michoacana
Los niños de Morelia: horizontes reencontrados, nostálgico vistazo al pasado de infantes españoles
Construyen el testimonio de recuerdos y heridas que sufrieron los pequeños refugiados. Alejandro Cevantes.
-ABC.es [Madrid.España] «Los niños de Morelia» regresan a su tierra setenta años más tarde. Martín Zaragüeta.
-Diario Metro Internacional [España]. Los niños enviados a México en la Guerra Civil vuelven a España recreados en el teatro.
-Iberarte. Cartas inéditas de los‘Los niños de Morelia’
-Casa Amèrica Catalunya. La obra de teatro “Los Niños de Morelia” vuelve hoy a los escenarios de Barcelona.
-Clarín.com [Argentina] México recupera un video de la llegada de los "niños de la guerra" exiliados de España en 1937.
-AVUI.cat [Catalunya] [En idioma català] La Sala Muntaner des d'avui "Los niños de Morelia"; un document sobre l'exili de 500 nens republicans. "Mai no vam passar gana". Teresa Bruna.
.