google-site-verification: googleea6bb382a071c67e.html AME - Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants: Jaime Garcia Amaral
Mostrando entradas con la etiqueta Jaime Garcia Amaral. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jaime Garcia Amaral. Mostrar todas las entradas

martes, 26 de enero de 2010

Recortes de los periódicos...


La despedida mexicana
.
.
Publicado en elPeriódico.com
lunes 25 de enero de 2010
Lolita Bosch
Cuando los franquistas llegaron a Barcelona y entraron en la sede del consulado mexicano para llevarse a los refugiados, el reloj que había en la sala principal del recinto se paró. De ello hace 71 años. Y hoy todavía la casa de Puig i Cadafalch que tiene el Gobierno mexicano en el paseo de la Bonanova está presidida por aquel reloj parado que nadie ha vuelto jamás a poner a su hora. Es un homenaje a lo que ocurrió aquí y también a lo que ocurrió allí: cuando miles de catalanes fueron recibidos en México con los brazos abiertos y se sintieron como en casa.
.
Hoy, muchos familiares de aquellos que se fueron han vuelto. Están aquí como representantes moralmente legítimos de la República y de nuestro pasado, y también como ciudadanos extranjeros con un vínculo emocional fortísimo que les une a Catalunya. Por eso, de nuevo, en la tierra mexicana que es el consulado todos nos sentimos como en casa. Porque nos une un interés compartido por nuestras culturas y un afecto que viene de lejos y tiene una raíz clavada en los dos países.
.
Pero al margen de nuestra / su historia y del pasado, esa sensación de estar en casa cuando estamos en México sin salir de Barcelona es también labor y mérito de mucha gente que trabaja en el consulado y hace que nos sintamos bien en él. No quiero decir sus nombres, porque son discretos. Pero quiero agradecerles que en todas las recepciones, las fiestas, las celebraciones y los homenajes, hagan que nos sintamos como si todo se detuviera de nuevo y nosotros estuviésemos en un oasis en medio de Barcelona. Un lugar cálido y afectuoso en el que nos encontramos los amigos y pasamos un rato fácil, agradable y a parte. A parte de nuestro día a día y también a parte de la historia que ha estrechado, más que cualquier otra cosa, los vínculos de la sociedad catalana con México. Porque estos vínculos originales han crecido y se han fortalecido. Y ahora son nuevos y fuertes.
.
Deseo despedirme desde aquí del cónsul Jaime García Amaral, que se va de Barcelona y deja una huella de calidez y hospitalidad que será difícil de olvidar. Esperemos que, siempre que vuelva, se sienta de nuevo como en casa. ¡Buen viaje, Jaime!

miércoles, 23 de diciembre de 2009

Retalls de premsa:


Tresserras reivindica a Anglès l'obra de Remedios Varo

Aquest dilluns s'ha inaugurat una exposició per commemorar el centenari del naixement de Varo.


El conseller Tresserras ha presidit la inauguració de l'exposició L'Anglès de Remedios Varo
Foto: Lourdes Casademont / ACN



Publicat a Gironainfo.cat
ACN / Redacció el dimarts 22 de desembre de 2009


El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha presidit aquest dilluns la inauguració d'una exposició on es reflecteixen els vincles personals i paisatgístics de l'obra de Remedios Varo amb la seva població natal, Anglès.
Tresserras ha reconegut que encara és poc coneguda a Catalunya, a pesar de ser una figura destacada del surrealisme europeu i molt especialment a Mèxic, on va tenir lloc la seva eclosió artística. La mostra s'emmarca en els actes del centenari del seu naixement i està integrada per la reproducció de gairebé una vintena dels seus quadres i algunes cartes i anotacions que feia de la seva pròpia obra, inèdites fins ara.

Un dels comissaris de l'exposició, Pau Lanao (juntament amb Emili Rams), recorda que la mateixa Remedios Varo considerava que l''única pàtria que té la persona és la infància', i és a través d'aquesta infància, viscuda a Anglès, des d'on va construir el seu univers artístic. Lanao adverteix, però, que no es pot caure en l'error de la interpretació 'localista' de la seva obra, tenyida de paisatges inspirats a les Guilleries, sinó que també s'hi poden veure elements d'altres ciutats com ara Verona, París i Veneçuela.

La mostra es basa en un estudi sobre les semblances que hi ha entre Anglès i els quadres que pinta a Mèxic, amb referències concretes. 'Les connexions amb els paisatges i els objectes són bastant sorprenents i molt evidents en alguns casos; és molt interessant', reconeixia el mateix Tresserras després de visitar l'exposició. La reivindicació del paper d'Anglès en la seva obra és 'legítim', ha dit, ja que es tracta d'una artista que 'podem sentir-nos nostra en origen', però que també està 'plenament inserida' en el surrealisme europeu i la cultura mexicana. Sobre aquest país, ha elogiat l'esperit 'obert' i 'generós' d'aquell govern que va acollir aquesta artista exiliada quan Europa estava en temps de guerra.

El titular de Cultura reconeixia també que la seva obra a Catalunya encara era una gran desconeguda, a pesar de ser una figura destacada del surrealisme europeu, i recordava que va formar part d'una generació de dones de començaments de segle que van fer de la seva vida una 'aventura' i una 'exploració', vivint de forma diferent a les convencions i assumint 'riscos', tal com es pot veure en el seu llenguatge.

A Mèxic és 'molt estimada'
L'acte ha comptat també amb la presència de l'ambaixador i cònsol general de Mèxic a Barcelona, Jaime García Amara, un país que va tenir 'el privilegi' d'acollir-la. 'A Mèxic és molt estimada i apreciada i la seva obra és considerada patrimoni artístic nacional', ha assenyalat. En relació a l'exposició, ha valorat com a autèntics 'encerts' la voluntat de difondre la seva terra natal en relació al seu llegat plàstic surrealista i evocar 'llum' sobre els seus orígens. Concretament ha assenyalat que permet 'endevinar' en els paisatges d'anglès el 'fil conductor' dels seus 'enigmàtics' quadres.

La mostra, titulada 'L'Anglès de Remedios Varo', es pot veure a la Sala Josep Fontbernat de Can Cendra i inclou la reproducció de divuit dels seus quadres –els originals es troben a Mèxic on la seva neboda manté un litigi amb el govern d'allà per la propietat de les obres-. El material, per tant, no és original però permet veure per primer cop, encara que sigui en reproducció, algunes de les interpretacions que la mateixa artista feia de les seves obres, així com cartes que escrivia a la seva mare que vivia a Madrid i postals.

Una dona artista a l'exili
Remedios Varo (Anglès 1908- Ciutat de Mèxic 1963) era filla d'un enginyer liberal i mare conservadora. Tot i els pocs anys que va estar a la vila, va marxar-ne als cinc anys, li'n va quedar el nom de la patrona de la vila, la verge del Remei i els records de la seva infantesa. Ja de ben petita va mostrar interès pel dibuix i la pintura, i la seva formació va començar l'any 1924 a una acadèmia de Madrid, amb Dalí de company de classe. També va viure a Barcelona i a París, on va marxar en exili quan va esclatar la guerra civil per després emigrar a Mèxic. Durant la seva faceta artística, va entrar en contacte amb el moviment surrealista francès i es va convertir en la primera dona acceptada dins aquest cercle no pas com a musa sinó com a artista, segons recordava aquest dilluns l'alcalde d'Anglès, Pere Figuereda. Amb la seva marxa a Mèxic, on va aconseguir el renom que es mereixia, la seva obra no va tenir la mateixa repercussió a l'altra costat de l'Atlàntic per ser 'dona, artista i exiliada'. Ara, cent anys després del seu naixement, la seva població natal vol donar-li els honors que no va tenir en vida.


Documental Remedios Varo. La aventura del saber-1
Documental i entrevista previa a Julia Navarro, sobre la pintora Remedios Varo.
Part 1/2. Rtve 2 [31 marzo 2009- La aventura del saber][Castellà]




Remedios Varo 2





Palabras del Cónsul General de México en Barcelona
Sr. D. Jaime García Amaral


La de Remedios Varo es, sin lugar a dudas, una de las más afortunadas historias compartidas entre México y Catalunya. Mi país tuvo el privilegio de recibir a esta gran artista catalana, nacida hace un siglo en Anglès, cuando el adverso panorama europeo de la época propició que en México encontrara el campo fértil para continuar con el desarrollo de su trabajo artístico. Es de lamentar que el mismo contexto adverso que la obligó a abandonar su tierra contribuyera en alguna medida también a que su legado artístico no fuera tan ampliamente difundido y conocido fuera de México, en donde la obra de Remedios Varo se considera patrimonio artístico nacional, y no sólo ha sido motivo de admiración por parte de estudiosos e intelectuales, sino que ha cautivado al más diverso público, que a lo largo de los años ha quedado atrapado, con fascinación y perplejidad, en el desconcertante y asombroso mundo de sus cuadros.

El Consulado General de México celebra la iniciativa del Ajuntament de Anglès para conmemorar el centenario del natalicio de Remedios Varo en la tierra que la vio nacer. La exposición L’Anglès de Remedios Varo. El paisatge de la infància i l’obra de l’artista exiliada, además de rendir un muy merecido homenaje a uno de los máximos exponentes del arte del siglo XX, permite, por una parte, difundir en su tierra natal el legado plástico de esta gran artista surrealista y, por otra parte, arrojar luz sobre sus orígenes y la influencia que Anglès tuvo en la obra que desarrollaría a lo largo de su fecunda carrera artística. Esta muestra nos brinda generosas pistas para adivinar en los paisajes de Anglés un hilo conductor en los enigmáticos cuadros de Remedios Varo y descubrir, a través de sus orígenes y referentes primigenios, la imborrable influencia en la infancia de la artista, que trasladaría a esos mundos maravillosos en los que se entrelazan los más minuciosos y pragmáticos mecanismos con los ambientes más oníricos y fantásticos, capaces de cautivar irremediablemente al espectador que se adentra en ellos.

Enhorabuena a Anglés por el tributo de su tierra a Remedios Varo.

Embajador Jaime García Amaral
Cónsul General de México en Barcelona



domingo, 20 de diciembre de 2009

Aquest dilluns:

El conseller Tresserras inaugura a Anglès una exposició de l'artista catalanomexicana Remedios Varo.




El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, participarà dilluns vinent, 21 de desembre, a les 20 hores, en un dels actes commemoratius del centenari del naixement de la pintora catalanomexicana Remedios Varo. Durant l’acte, el conseller inaugurarà l’exposició L’Anglès de Remedios Varo.

En l’acte intervindran, a més del conseller, l’alcalde d’Anglès, Pere Figuereda; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i l’ambaixador i consol general de Mèxic a Barcelona, Jaime García Amaral.

Biografía:

Va mostrar des de menuda una natural inclinació i interès per la pintura. Encoratjada per son pare va ingressar l'any 1924, a l'edat de 15 anys, a la Academia de San Fernando a Madrid.
Al final dels seus estudis, va contraure matrimoni amb un dels seus companys d'estudis, Gerardo Lizárraga. Amb qui se'n va anar a París, on van residir durant un any. Al seu retorn l'any 1932, es va establir a Barcelona, on va exercir en companyia del seu espòs l'ofici de dibuixant publicitari.

L'any 1935 es va separar del seu primer espòs, i va conèixer el pintor Esteban Francés, qui la va introduir al cercle surrealista d'André Breton. Una vegada familiaritzada amb el moviment surrealista, es va integrar al grup Logicofobista, que pretenia representar els estats mentals interns de l'ànima, utilitzant-ne formes suggeridores. Durant la seva col·laboració amb aquest grup, Remedios Varo va pintar L´Agent Double, obra que ja anticipa el seu estil reconegut posteriorment.

Durant la Guerra Civil Espanyola, Remedios Varo va optar sense dubtar pel costat republicà. També durant aquest període i en gran manera gràcies al seu actiu suport als antifeixistes, va conèixer el poeta Benjamín Péret, amb qui va establir una relació amorosa, i amb qui se'n va anar per segona vegada a París. Ciutat on va residir fins a la invasió nazi.

L'any 1941 la pintora i el poeta van abandonar la França ocupada, i van emigrar a Mèxic, país on gràcies a la política del president Lázaro Cárdenas d'acollida de refugiats polítics, van ser ràpidament naturalitzats i autoritzats a desenvolupar una activitat laboral.

L'any 1947 Remedios es va separar de Benjamín Péret, el qual va retornar al París ja alliberat. Gràcies als seus contactes anteriors i les seues activitats a Mèxic, Remedios va viatjar aquest mateix any a Veneçuela, com a integrant d'una expedició científica del Institut Francés d'Amèrica Llatina. A Veneçuela, a més del seu treball d'il·lustradora entomològica, la pintora va poder continuar enviant cartells publicitaris per a Bayer, així com treballar un curt període per a l'institut de malariologia veneçolà.

L'any 1949 va tornar a Mèxic, on va continuar amb la seua tasca d'il·lustradora publicitària. Fins que l'any 1952 va casar-se de nou amb el polític austríac Walter Gruen, amb qui va romandre fins al final dels seus dies.

Va ser Gruen qui la va convèncer d'abandonar les seues tasques comercials, per a consagrar-se exclusivament a la pintura.
L'any 1955, la pintora va presentar en públic els seus treballs en una primera exposició col·lectiva, a la galeria Diana de la Ciutat de Mèxic, seguida l'any següent d'una exposició individual.

Durant la seua vida a Mèxic, la pintora va conèixer personalment artistes com Frida Kahlo i Diego Rivera, però va establir nexes d'amistat més intensa amb altres intel·lectuals en l'exili, en particular la també pintora surrealista Leonora Carrington.
Remedios Varo va morir d'una aturada cardíaca el 8 d'octubre de 1963 en la Ciutat de Mèxic.
.
Trobareu mes informació a México en el corazón: Agenda diciembre de 2009 [clik aquí]
.

jueves, 24 de septiembre de 2009

A pesar de la crisis actual...

EL GRITO SE CELEBRÓ UN AÑO MÁS
EN SANT JOAN DE LES ABADESSES.

Dos instantaneas de los artistas participantes en la Fiesta de El Grito...

A pesar de la coyuntura económica adversa que atraviesa el país, los amigos de México organizaron un año más este esperado Evento.

Este año, ciertamente estuvo muy floja la asistencia por la mañana y mediodía. Hasta bien entradas las cinco de la tarde -hora programada para el inicio de los platos fuertes de las fiestas- no se llenaría la plaza de público.

Algunos puestos a primera hora del Evento...

Por la mañana se pudo visitar los puestos de comida típicamente mexicana, y alguno de dedicado a artesanía, que estuvieron abiertos todo el día. Especial mención merece el instalado por AFAMEX [Associació de famílies adoptants a Mèxic], entidad de padres que adoptan niños en México, y que en los próximos días hablaremos más concretamente de la importante labor que realizan.
Concurso infantil de dibujo..

También tubo lugar un concurso de dibujos infantiles sobre el tema de México y El Grito, cuyas obras después quedarían expuestas al publico en la misma plaza que acogía el evento.

Nuestros amigos Jesús y Rebeca. Siempre laboriosos...
A partir de las 11 de la mañana se puso en marcha el taller de las tradicionales piñatas y otro de danza, donde se enseñaron los pasos básicos del Jarabe Tapatío.

Después del descanso del mediodía, el personal empezó a acudir para ver a los pequeños chamacos como le atizaban a la enorme piñata allí instalada, arropados por padres y amigos...

El plato fuerte un año más estaría en manos del grupo de baile México Baila y el Mariachi Mestizo, cuyos corazones latieron como si fuesen uno solo entregándose al publico allí presente y al significado de la fiesta de El Grito.

La lluvia hizo temer en un primer momento en la suspensión de las fiestas. Afortunadamente, se reinició y los artistas dieron mucho más de lo que se esperaba de Ellos.


El grito de independencia en Sant Joan de les Abadesses, 2009.Vídeo de Aguadelallave.

Las actuaciones tuvieron naturalmente un corte momentáneo. El Alcalde de Sant Joan de les Abadesses dirigió unas palabras a los asistentes, y el señor Cónsul de México en Barcelona, Sr. Jaime García Amaral, procedió a dar el Grito de Independencia desde el balcón del Ayuntamiento, rodeado de las autoridades locales. Y se cantó el Himno Nacional.

Fuera del programa oficial, posteriormente al Grito, se cantaría la popular canción catalana “L’Emigran”. Sus sones melancólicos, y la carga emocional de la misma, junto a la temática de aquello que se canta -los recuerdos del emigrante que alejado de su tierra, recuerda las bellezas de su Patria- que todos, absolutamente todos, podemos comprender y suscribir, fue un obsequio a todos los presentes.


Acto seguido tendría lugar una Ballada de Sardanes popular en Honor a México, con la música del Sr. Ramon Oliveras, que creó una versión bailable en Cobla del “Himne Mexicà”. Como recordaremos muchos, fue presentada en las fiestas del Grito del 2006.

Dos instantes de la actuación del Mariachi Mestizo en Sant Joan de les Abadesses

Terminada la actuación de México Baila, tuvimos la actuación propia del Mariachi Mestizo, que como siempre estuvieron geniales. Cantaron, mucho, mucho, mucho. Y bien. Ni la cuerda rota del guitarrón los pararía...

Gracias a todos por este día entrañable. En el que los mexicanos recordamos a aquellos que murieron para darnos Patria. Gracias por compartirlo con nosotros, en esta sagrada tierra de acogida.

sábado, 1 de agosto de 2009

Visita a Catalunya de Vicente Fox...


Fox demanarà als mexicans que visitin Sant Joan de les Abadesses
.
Publicat a DiarideGirona.cat
Divendres 31 de juliol de 2009

SANT JOAN DE LES ABADESSES X.V.
L'expresident de Mèxic, Vicente Fox (2000-2006), va visitar ahir Sant Joan de les Abadesses acompanyat de la seva esposa, Marta Sahagun, i del cònsul general de Mèxic a Barcelona, Jaime Garcia Amaral. Fox va declarar que demanarà a tots els mexicans que cada vegada que viguin a Espanya visitin Sant Joan de les Abadesses
 
Vicente Fox va arribar ahir a les 12 del migdia a la porta de l'Ajuntament de Sant Joan les Abadesses. Després que les autoritats locals donessin un ram de flors a la seva dona, Marta Sahagun, Fox va signar en el llibre de visites. Tot seguit va explicar a la premsa que estava a Barcelona en motiu d'una conferència global de caixes d'estalvi.
Fox va apuntar que el cònsul general de Mèxic a Barcelona, Jaime Garcia Amaral, li havia explicat de l'existència de Sant Joan de les Abadesses. "De la celebració anual de la festa d'El grito i de la multiplictat de referències que Sant Joan té de Mèxic", va dir. L'expresident va explicar que a Mèxic tothom sap pels llibres de text que Sant Joan de les Abadesses és la localitat on va néixer, Jaume Nunó (1824-1908) autor de la música de l'himne mexicà i amic de l'antic president de Mèxic, Antonio López de Santa Ana. "Els agraïm que ens deixin fer servir aquest lloc perquè els mexicans puguem mostrar la nostra alegria quan celebrem la festa de la nostra pàtria", va dir.

L'expresident va indicar que a partir d'ahir Sant Joan de les Abadesses a més d'estar agermanat amb San Luís Potosi (localitat natal de l'autor de la lletra de l'himne nacional de Mèxic, Francisco González Bocanegra), ho estava amb la petita localitat de San Cristóbal. En aquesta localitat mexicana Fox i Marta Sahagun impulsen una gran biblioteca dedicada a temes de paritat entre homes i dones. En tant que Sant Joan de les Abadesses té el seu origen en una abadia femenina medieval.

Vicente Fox va lamentar la situació que viu Hondures. "Són nostàlgies d'un passat d'autoritarismes que van contra la democràcia", va dir. L'expresident va desitjar per Hondures que trobin aviat el camí per la llibertat i la democràcia. "Que no els passi com Veneçuela, Bolívia i Equador, on uns líders messiànics han arribat a amenaçar la democràcia".

Vicente Fox va visitar la Font dels Mexicans i el Palmàs, casa natal de Jaume Nunó. Ara, l'Ajuntament està ultimant el procés que ha de convertir en el Palmàs en el centre social i cívic del municipi. L'alcalde, Ramon Roqué, va avançar que estudiaran amb el cònsul els referents a Mèxic i Jaume Nunó que hi haurà a l'equipament.