Biblioteca de Caldes de Montbui

En Dídac Santos 
parlarà de Loojil Ts’oon 
Ceremonia de la carabina de Mèxic 

El proper divendres 17 de gener a les 19:00 a la Biblioteca de Caldes de Montbui el calderí Dídac Santos Fita ens ofereix una xerrada al voltant del que ha estat la seva feina dels darrers anys, la tesi que l’ha portat a esdevenir doctor en Ciències en Ecologia i Desenvolupament Sostenible per El Colegio de la Frontera Sur (ECOSUR), Mèxic. 

En Dídac és un calderí establert actualment a Ciutat de Mèxic. És biòleg llicenciat per la UB, i especialista en antropologia social i cultural per la UAB. Al Brasil, realitzà la Maestria en Zoologia (àrea: ús i maneig de fauna silvestre) i després es doctorà en Ciències en Ecologia i Desenvolupament Sostenible per El Colegio de la Frontera Sur (ECOSUR) a Sant Cristóbal de las Casas, Chiapas (Mèxic). Actualment està realitzant un postdoctorat al Centro Regional de Investigaciones Multidisciplinarias (CRIM) de la Universidat Nacional Autónoma de México (UNAM). 

A més és col·laborador en diverses revistes i és membre de diversos grups en l’àmbit de la etnobiologia i etnozoologia a nivell internacional. “Loojil Ts’oon – Ceremonia de la carabina: renovando el permiso divino de cacería entre Mayas yucatecos, México” es el títol d’aquest acte organitzat per Caldes Solidària ha donat suport al Dídac en la seva trajectòria, per exemple al Perú (2006-2008) en el projecte “Redactado, edición, distribución y difusión de un libro técnico de capacitación sobre la cría de animales silvestres como sistema alternativo de manejo sostenible de fauna en la región amazónica”. 

Els organitzadors ens recorden que els Indígenes Maies de la Península de Yucatan, Mèxic, agraeixen i retribueixen als Senyors dels animals i altres entitats sobrenaturals l’aliment de carn silvestre que aquests els proporcionen al permetre’ls caçar, complint així amb les seves obligacions de “bon caçador”, no emmalaltint i mereixent l’obsequi de noves preses. Retornar les mandíbules a la selva, de cérvol i porc senglar, garanteixen la renovació i conservació de les poblacions animals, i així continuar el cicle de cacera. 

El ritual de Loojl Ts’oon destaca, entre d’altres coses, per la seva complexitat estructural i simbòlica al ser altament ric en objectes materials, ofrenes, pregàries i simbolismes; conté elements tant de la cosmovisió maia com de la tradició catòlica. A més a més, implica múltiples relacions i una activa participació social a l’interior de cada comunitat. Al fer el Loojil Ts’oon es legitima l’acte de matar animals.