sábado, 7 de agosto de 2010

Proper setembre a Barcelona...

.
Escollida per crítics i directors de cinema del país.
El dia 10 de setembre: “Vámonos con Pancho Villa”, la millor pel·lícula en la història del cinema mexicà



Casa Amèrica Catalunya arrencarà la seva agenda cultural de tardor divendres, 10 de setembre, amb la projecció, a les vuit del vespre, del film “Vámonos con Pancho Villa”, considerat per crítics i cineastes la millor pel·lícula del cinema mexicà. Dirigida per Fernando de Fuentes el 1935 i amb una durada de 92 minuts, fou menyspreada pels seus contemporanis i ignorada aleshores pel públic. Dècades més tard, als 60, fou reivindicada a través dels cineclubs mexicans.

Font: web Casa Amèrica Catalunya
Barcelona : 28/07/2010



Aquesta pel·lícula forma part d’una trilogia compresa per El compadre Mendoza i El prisionero 13, treballs destacats d’en Fuentes, el director que va obtenir el primer èxit de taquilla del cinema nacional mexicà el 1936 amb Allá en el Rancho Grande, protagonitzada per Tito Guízar i Esther Fernández.
Vámonos con Pancho Villa” centra el seu argument en els temps de la revolució mexicana, de la que s’acompleix enguany el seu centenari. Un grup de pagesos, coneguts com Los Leones de San Pablo, s’uneixen a l’exèrcit de Villa. Després d’algunes batalles, amb més derrotes que victòries, el grup original es veu reduït a dues persones: Tiburcio Maya i el jove Becerrillo. Una epidèmia de verola assola la tropa i Becerrillo emmalalteix. Villa ordena Tiburcio matar al jove i incinerar el seu cos. Desencantat, Tiburcio abandona la revolució i torna al seu poble.
¡Vámonos con Pancho Villa! va tornar a ser notícia el 1982, quan es va transmetre per la televisió mexicana una versió fins aleshores desconeguda que incloïa un final en el que Pancho Villa torna per buscar Tiburcio Maya i li demana que torni a combatre a la seva tropa. Al negar-s’hi, Villa mata Tiburcio, la seva dona i la seva filla, i s’emporta al seu fillet perquè faci la revolució amb ell.
S’ignora si aquest final fou censurat, o si el mateix De Fuentes va decidir eliminar-lo per trobar-lo innecessari o massa cruel. Per al crític i historiador Emilio García Riera, “la pel·lícula queda millor amb el final que ha vist tothom, un final desencantat que arrodoneix de manera bonica una obra excepcional del cinema mexicà”.
El destacat compositor mexicà Silvestre Revueltas (qui va composar la banda sonora de la pel·lícula) hi fa una breu aparició en el paper del pianista que toca La Cucaracha en una cantina de Torreón, i quan un dels revolucionaris borratxos comença a disparar, el músic, sense deixar de tocar, aixeca un cartell que té sobre el piano i que diu: “Es prega no disparar-li al pianista”, com en el Vell Oest dels westerns.

Aquest film ocupa el primer lloc dins la llista de les cent millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l’opinió de 25 crítics i especialistes del cinema a Mèxic, publicada per la revista Somos el juliol del 1994.




Vámonos con Pancho Villa (1935)
.
México: Blanco y Negro
Lugar dentro de las 100 mejores películas del cine mexicano: 1
Una producción de: Clasa Films
Género: Drama de la revolución
Duración: 92 min.
Sonido: Monoaural
Dirección: Fernando de Fuentes

Asistente de Dirección: Miguel M. Delgado; anotadora: Matilde Landeta

Producción: Alberto J. Pani; supervisión: Celestino Gorostiza y C. Argüelles
Guión: Fernando de Fuentes y Xavier Villaurrutia, sobre la novela de Rafael F. Muñoz
Fotografía: Jack Draper; operador de cámara: Gabriel Figueroa; ayudante: Enrique Solís

Escenografía: Mariano Rodríguez Granada y Antonio Ruiz
Edición: José Noriega
Sonido: Eduardo Fernández y Rafael Ruiz Esparza
Música: Silvestre Revueltas
Supervisión Militar: coronel J. B. Vega

Reparto:
Antonio R. Frausto .... Tiburcio Maya
Domingo Soler.... Pancho Villa
Manuel Tamés .... Melitón Botello
Ramón Vallarino .... Miguel Ángel del Toro, "Becerrillo"
Carlos López "Chaflán" .... Rodrigo Perea
Raúl de Anda.... Máximo Perea
Rafael F. Muñoz .... Martín Espinosa
Alfonso Sánchez Tello .... General Fierro
Paco Martínez .... General Huertista
Dolores Camarillo "Fraustita" .... Lupe, esposa de Tiburcio
Consuelo Segarra .... viejecita
David Valle González .... Chon
Max Langler .... El Flaco
Miguel M. Delgado .... doctor
Silvestre Revueltas .... pianista en el bar
Jesús Melgarejo .... soldado
Pedro Valenzuela .... soldado
José del Río .... Pedro, hijo de Tiburcio
Esperanza Gómez .... esposa de Tiburcio (secuencia final)
Gloria Barón .... hija de Tiburcio (secuencia final)

Sinopsis:
Durante la revolución mexicana, un grupo de valientes campesinos, conocidos como los "Leones de San Pablo" se unen al ejército de Pancho Villa. Después de algunas batallas, con más derrotas que victorias, el grupo original es reducido a dos: Tiburcio Maya y el joven "Becerrillo". Una epidemia de viruela se desata entre la tropa y "Becerrillo" cae enfermo. Villa ordena a Tiburcio matar al joven e incinerar su cuerpo. Desencantado, Tiburcio abandona la revolución y regresa a su pueblo.

Comentario:
El reconocimiento a este clásico del cine mexicano llegó varias décadas después de su menospreciado estreno. El rodaje se vio plagado de problemas financieros y una enfermedad del director postergó la filmación durante varios meses. Finalmente, la cinta se estrenó el 31 de diciembre de 1936, en el cine "Palacio" de la capital mexicana y duró solamente una semana en taquilla.

Para entonces, De Fuentes había estrenado el que sería el primer "taquillazo" del cine mexicano: Allá en el Rancho Grande (1936). La popularidad que alcanzó esta comedia estelarizada por Tito Guízar y Esther Fernández eclipsó en su tiempo al poderoso drama sobre el desencanto de la revolución que es Vámonos con Pancho Villa.

A principios de los sesenta, la crítica y el movimiento "cineclubero" mexicano rescataron del olvido a Vámonos con Pancho Villa La cinta se convirtió, junto con El compadre Mendoza (1933) del mismo De Fuentes, en el paradigma del mejor cine nacional.

Vámonos con Pancho Villa volvió a ser noticia en 1982, cuando se transmitió por televisión una versión hasta entonces desconocida, que incluía un final en el que Pancho Villa regresa por Tiburcio Maya y le pide que vuelva a combatir en su tropa. Al negarse, Villa mata a Tiburcio, su mujer y su hija, y se lleva a su pequeño hijo a la revolución. Se ignora si este final fue censurado, o si el propio De Fuentes decidió eliminarlo por encontrarlo innecesario o demasiado cruel. Para el crítico e historiador Emilio García Riera, "la película queda mejor con el final comúnmente visto, un final desencantado que redondea bellamente una obra excepcional del cine mexicano."

No hay comentarios: