La Comunitat Mexicana hi ha col·laborat

El  23 d’abril  es publica el reportatge
de Carlos Ortí sobre com la crisi
està afectant als immigrants.
A la Revista “777 Comunica” d’Esparreguera

La revista va ser fundada el febrer del 1990 per un grup d'esparreguerins, molts dels quals, de manera altruista, encara formen part de l'equip de direcció i redacció: Carles Reynés, Josep Paulo, Antoni Puig, Carme Paltor, Soledat Lara i la col·laboració de Ràdio Esparreguera (89.4 FM).

La revista compta amb col·laboradors fixos com Anna Valldeperas, Teresa Prats, Paquita Vives, Eduard Rivas, Ade Palomar i d'altres que hi participen esporàdicament.

Val a dir que el proper 23 d’abril de 2013 la Revista “777 Esparreguera” publicarà un reportatge de com la crisi està afectant als immigrants, i com molts d'ells ara comencen a marxar d'Esparreguera.

El reportatge es escrit per l’esparreguerí  Carlos Ortí, que esta actualment fent l'últim any de la carrera de Periodisme i de Ciències Polítiques, i que he realitzat un intercanvi a la Universitat de Sydney . Actualment es  redactor i col·laborador del "777 Comunica".

Les fons primàries on treu la informació en Carlos Ortí son les dades oficials de l'estudi que va fer l'Ajuntament aquest passat mes de febrer de 2013, i un treball de camp amb els diversos col·lectius de Nous esparreguerins i esparreguerines provinents d’altres nacionalitats.

Al reportatge, la Comunitat Mexicana resident a Esparreguera aportarà tres testimoniatges al conjunt del treball de recerca i anàlisis que a fet aquesta jove promesa del periodisme. 

Publicat Dossier

L'Ajuntament d'Esparreguera 

presenta 
l'Observatori de Ciutadania i Immigració

A Esparreguera hi conviuen persones de 59 nacionalitats i, en conjunt, els estrangers són el 8,7% de la població total del municipi. Aquestes i altres dades detallades sobre la ciutadania immigrada es poden consultar a l'Observatori de Ciutadania i Immigració d'Esparreguera, publicat per la Regidoria de Nous Catalans de l'Ajuntament d'Esparreguera. El document n'analitza la distribució a la vila, l'evolució històrica, les franges d'edat i les nacionalitats més nombroses

Podeu trobar tota la informació fent clic al següent link: Dades Oficials

Sala Actes de Can Pasqual a les 19:00

.

Regidoria de Nous Catalans
L’Ajuntament d’Esparreguera presenta
l’Observatori de ciutadania i immigració

L’Ajuntament d’Esparreguera a través de l’activa Regidoria de Nous Catalans i l’entusiasta equip d’Immigració i el Servei d’Acollida de nou vinguts, presentarà el proper dilluns 16 de gener del 2012 a la Sala d’Actes de Can Pasqual l’ Observatori de ciutadania i immigració d’Esparreguera.

La presentació comptarà amb l’aportació d’important dades estadístiques referents a la nostra petita ciutat, que ajudaran a dibuixar i comprendre en quina realitat en trobem en aquest important realitat social que es la immigració.

La informació que es presentarà actualitzada a efectes de un de gener de 2012 ens oferirà d’una manera clara les dades més rellevants dels diferents grups nacional que conviuen aquí. Així com la seva comparació amb les dades existent a la comarca del Baix Llobregat, i Catalunya.

A Esparreguera conviuen persones oriündes de 63 Estats diferents. Entre ells el de Mèxic. El que, donat que molts estats tenen més d’una llengua en el seu territori, siguin o no oficials, [en el cas de Mèxic existeixen 68 agrupacions lingüístiques..] vol dir que en cap cas les llegues o idiomes “de fet” a les famílies i als carrers de la nostra ciutat passa de llarg el centenar.

L’ Observatori de ciutadania i immigració d’Esparreguera neix com un element de treball, que ajudarà a la planificació de polítiques locals i en les estratègies d’intervenció en el Servei d’Acollida de nouvinguts a la ciutat.

En el mateix acte, des del Servei Local de Català d’Esparreguera, ens presentaran l’Informe de la situació de la llengua catalana als establiments comercials d’Esparreguera regentats per estrangers o amb treballadors estrangers.

L’acte, que es públic i gratuït es presenta molt interessant.

Ja han confirmat la seva assistència diferents associacions d’Esparreguera. Entre elles l’AME-Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants. Ja que malgrat que opera a nivell geogràfic de tota Catalunya, tenint la seva Seu a la ciutat d’Esparreguera, es de fet, una entitat més. Amb un fort sentiment de compromís social amb la realitat i situació local.

.

Catalunya Avui

.

El 16 per cent de la població empadronada a Catalunya
té nacionalitat estrangera

La població de nacionalitat estrangera empadronada a Catalunya constitueix el 16,1 per cent del conjunt total de la població, segons xifres provisionals de la Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família a 1 de juliol de 2011.

En concret, dels 7.592.217 residents de Catalunya, 1.222.046 són nacionals d'un altre país.

.

Segons la Direcció General per a la Immigració (85)

.

Immigració ha gestionat més de 6.750
sol·licituds d'informes d'estrangeria
des del passat 30 de juny

El Departament de Benestar Social i Família, a través de la Direcció General per a la Immigració, ha rebut més de 6.750 sol·licituds d'informes per acreditar la integració i l'adequació de l'habitatge per accedir al reagrupament familiar des del passat 30 de juny, dia en què va entrar en vigor el nou reglament d'estrangeria que dota de més autogovern i capacitat de decisió a la Generalitat de Catalunya.

La Direcció General per a la Immigració ja ha emès, fins a mitjans d'octubre, 3.017 expedients, el 53% del total. La resta es troben dins del termini per rebre resposta. Des de l'inici del nou sistema les peticions experimenten una tendència creixent.

La gran majoria procedeixen de la demarcació de Barcelona (4.148), seguides per les de Girona (961), Lleida (469), Tarragona (345) i Terres de l'Ebre (120).

.

IMMIGRACIÓ

.

Entra en vigor el nou reglament de la llei d'estrangeria

La Generalitat assumeix des d'avui les competències per certificar l'arrelament dels immigrants
El Govern intervindrà per primera vegada en els processos d'accés a l'arrelament social, renovació de la residència temporal i reagrupament familiar

Publicat a ara.cat
Dijous 30 de juny del 2010
JOAN SERRA

Catalunya assumeix des d'avui noves competències en matèria d'estrangeria. El Govern tramitarà a partir d'ara els informes d'integració i adequació de l'habitatge, unes competències que deriven de l'entrada en vigor del nou reglament de la llei d'estrangeria, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat l'abril passat. La direcció general d'Immigració actuarà en tres processos: acreditarà la integració de les persones que sol·licitin l'arrelament social (indispensable per accedir a una autorització de residència), avaluarà l'esforç d'integració per renovar l'autorització de residència temporal i determinarà l'adequació de l'habitatge per poder reagrupar el nucli familiar de la persona que fa el tràmit.

L'execució de les noves competències es farà en sintonia amb el món local. La Generalitat ja va arribar a un acord amb les entitats municipalistes per establir criteris compartits a l'hora d'elaborar els informes. Es tindran en compte tres grans requisits per emetre un dictamen favorable: el coneixement de les llengües oficials, de les normes bàsiques de civisme i convivència, i del mercat laboral. El sistema de gestió d'aquests informes serà per via telemàtica.

.

Estrangeria i ajuntaments

.

El conseller Cleries qualifica de "molt positiva" la reunió amb les entitats municipalistes per analitzar l'esborrany del reglament d'Estrangeria
Conselleria i entitats municipalistes han acordat crear un equip tècnic de treball per elaborar un document marc sobre l'aplicació del reglament a Catalunya

Font: Sala de Premsa Generalitat de Catalunya
Dijous 17 de febrer del 2011

El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, acompanyat del Director General per la Immigració, Xavier Bosch, s’ha reunit aquest matí amb els presidents de l’Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve, i el President de la Federació Catalana de Municipis, Manuel Bustos, per “analitzar conjuntament” l’esborrany del Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per la Llei Orgànica 2/2009, presentat recentment pel Govern de l’Estat.

El conseller Cleries, va proposar aquesta reunió als representants de les dues entitats municipalistes, per tal de “posar en comú la incidència que tindrà aquest nou Reglament en el funcionament dels ens locals i el paper d’aquests en el procés, i per poder copsar les opinions dels Ajuntaments i ens supramunicipals, que tenen molt a dir, donat que hi juguen un paper important en aquest procés”.

En acabar la reunió, el conseller de Benestar Social i Família l’ha qualificat de “molt positiva” i ha explicat que “hem arribat a l’acord de crear un equip tècnic de treball que crearà un document marc per tal de treballar conjuntament una proposta d’aplicació d’aquest reglament a Catalunya”.

Cleries ha destacat la importància de “consensuar i establir aquesta proposta d’aplicació del reglament”, ja que “s’hauran d’establir criteris generals i homogenis que no permetin interpretacions contradictòries”. Aquest equip tècnic de treball es reunirà de forma immediata per a preparar els documents que s’aportaran a la Conferència Sectorial d’Immigració que se celebrarà el proper dimarts a Madrid.

Un dels acords tancats en la reunió d’avui ha estat que “els informes d’integració social dels immigrants els realitzarà la Generalitat de Catalunya, però els ajuntaments aportaran també un informe preceptiu i determinant”. En aquest sentit, el conseller ha destacat que “l’informe aportat pels ens locals és molt important, perquè són l’administració que té un contacte més directe i un coneixement més en profunditat dels seus veïns”.

El conseller Cleries ha insistit en “la importància del diàleg i coordinació entre les administracions, per treballar plegades, sobretot pel que fa a temes de país com és el tema de la immigració, perquè la nostra sigui una societat integradora i de cohesió”. Aixímateix, també hadestacat que “aquests treballs seran útils també de cara al desplegament de la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya”, aprovada al Parlament de Catalunya el 28 d’abril de 2010.



.

Un paso más...

El Parlament aprova la Llei d'acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, pionera al sud d'Europa

Materialitza una de les mesures més importants del Pacte Nacional per a la Immigració

Estableix un servei universal de primera acollida, destinat a promoure l’autonomia personal i la igualtat d’oportunitats

El català queda definit per primera vegada en un text jurídic com a llengua comuna

Font text i fotografía: Gencat
Dimecres 28 d'abril de 2010

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, per la qual es crea un servei universal de primera acollida arreu del territori i es desenvolupen les noves competències de la Generalitat en l’àmbit de la integració i les migracions. Es materialitza així una de les mesures més importants del Pacte Nacional per a la Immigració, signat per la majoria de forces polítiques parlamentàries, els agents socioeconòmics i les organitzacions del sector el desembre de 2008.

Es tracta de la primera actuació legislativa en el seu àmbit al sud d’Europa i té com a principals objectius:

* Facilitar la integració de les persones immigrades

* Estendre un servei de primera acollida homogeni al conjunt de Catalunya

* Fomentar l’autonomia personal i la igualitat d’oportunitats

* Reduir les situacions de vulnerabilitat i de risc d’exclusió

* Fer del català la llengua comuna d’acollida arreu del territori.

Amb aquesta llei, Catalunya és la primera comunitat de l’Estat espanyol en establir un marc legal de referència integral per a l’acollida. També és pionera pel que fa a la participació de la Generalitat en els processos d’estrangeria, gràcies a l’acreditació de la integració prevista en la darrera reforma de la Llei d’estrangeria. En concret, en els tràmits d’arrelament, de renovació de les autoritzacions de residència temporal i d’accés a la nacionalitat per residència.

Aquesta iniciativa pretén ser una caixa d’eines per a l’autonomia personal de les persones nouvingudes. A través del servei de primera acollida, Generalitat i ens locals oferiran una atenció personalitzada i accions de formació i informació sobre llengua catalana, mercat laboral, drets i deures bàsics, i model de societat. És la primera vegada que un text legislatiu estableix el català com a llengua comuna en els sistemes d’acollida i reconeix el seu valor com a llengua d’incorporació, d’integració i mobilitat social.

El text també preveu l’acollida especialitzada, que implica diversos departaments del Govern i els insta a establir, mantenir o reforçar programes orientats a les persones nouvingudes dins dels serveis normalitzats per al conjunt de la població. Entre d’altres, es contemplen àmbits d’actuació com ara la salut, l’escola, la universitat, l’atenció de menors o la justícia. Així mateix, la llei preveu el foment de mesures per incentivar l’acollida a les empreses i als centres de treball, de comú acord amb els agents socioeconòmics.

La Llei reconeix i aprofita l’experiència acumulada en els darrers 20 anys per ens locals, agents socioeconòmics, entitats del sector i serveis públics de la Generalitat. Proposa la creació de la nova Agència de Migracions de Catalunya i dota el Govern d'un ens més àgil i efectiu per gestionar i coordinar un sistema de serveis en xarxa format per un mínim de 101 ens locals, agents socials, entitats col·laboradores, prestadors a l’exterior i empreses concertades, una dinàmica transversal que permetrà guanyar en operativitat i agilitat a l’hora de teixir la col·laboració entre els diversos actors implicats.

Retalls de premsa...

CCOO de Catalunya demana al Govern central que retiri la seva de decisió de retallar en 50% el pressupost en polítiques socials i d'integració.

Publicat a la Web de CCOO de Catalunya
data: 03.11.2009

El Govern central proposa per al pressupost de l'Estat 2010 retallar en 50% els recursos dedicats a política social i integració. La proposta es contradeix amb anteriors declaracions i afirmacions del president Zapatero sobre que no hi hauria retallades en polítiques socials i d'enfortiment de la política que afavoreix la cohesió social. CCOO considera que aquesta retallada afecta principalment els ajuntaments i educació.

El 40% del pressupost que arriba a Catalunya era per als ajuntaments per a fer polítiques d'inversió en els barris i en programes d'afavorir la convivència i el 50% a les escoles per donar resposta a les aules d'acollida escolar.

Una retallada de pressupost que afecta sobretot les polítiques iniciades per les mateixes administracions en l'àmbit dels barris i escoles, de les quals són beneficiaris tota la ciutadania en millorar la convivència i el nivell educatiu de tot l'alumnat, entre d'altres.

Aquest anunci ens deixa perplexos davant les contradiccions en política d'immigració i en polítiques de cohesió social del Govern central, a la vegada que en les propostes de modificació de la Llei d'estrangeria, quan es destaca com a molt positiu la insistència a totes les administracions de promoure polítiques d'integració i de cohesió social; en canvi, de forma sorprenent el mateix Govern vol retallar el pressupost dedicat al Pla estratègic per a la integració social per als ajuntaments i per les comunitats autònomes.

Demanem al Govern central repensar i retirar la decisió de retallar el pressupost dedicat a polítiques socials i de cohesió social. Els barris i les escoles no poden pagar el preu d'una crisi financera on els culpables són un model de creixement econòmic i l'especulació bancària. El que està en joc és el nostre model de convivència i cohesió social.