.Trobada de Mexicans i Amics de Mèxic
Una trobada d’Amics
El passat dissabte 05 de novembre del 2011 va tenir lloc a la ciutat barcelonina de Sallent, la trobada anyal que organitza l’
AME-Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants de
Mexicans i Amics de Mèxic, omplint la capacitat del local disponible.
La trobada va tenir lloc al restaurant mexica
El Taquito, un establiment especialitzat en cuina mexicana, catalana i espanyola, prou conegut a tota Catalunya per les seves Festes Mexicanes i serveis que ofereix als seus clients. Una varietat gastronòmica al que cal sumar-hi la adaptabilitat de que gaudeixen. Poder organitzar
tota mena de festes socials que anirien de bateig, casament, infantils, i també socials o d’empresa.
Igualment podem concertar un servei de càtering de qualitat i a bon preu per allí mateix Sallent o altres localitats. De fet, a Esparreguera varen donar aquest servei dins els actes organitzats per el
Fòrum 21 d’Esparreguera en la darrera celebració de la seva
Nit de la Diversitat amb un total èxit.
En aquesta ocasió, el restaurant
El Taquito, va cedir generosament les seves instal·lacions, a més d’un important recolzament logístic, per tal d’afavorir aquesta
Trobada de Mexicans i Amics de Mèxic. Una reunió distesa dirigida a mantenir contacte entre la Comunitat resident a Catalunya i també, unir els sentiments d’afecte amb aquelles persones admiradores de la cultura mexicana i els valors del nostre país. Una trobada de les anomenades
“de traje” que va tenir bona resposta i participació.
L’acte va començar amb retard. Amb unes paraules de
Benvinguda i d’agraïment dirigides per el nostre el Lluís Artigas Jorba a tots els participants. Donant també públicament les gracies al director del restaurant
El Taquito Sr.
Francesc Díaz per el seu recolzament en la celebració d’aquesta Diada de Germanor que es celebrava en la bufona localitat de Sallent.
Igualment, manifestaria el seu agraïment per la presencia a la taula del famós cantant de música mexicana Sr.
Josep Pérez Abuyé -conegut artísticament per el nom de
El Charro Catalán- que venia expressament des de la ciutat de Girona, i que feia ben poc estava de gira a Mèxic. Així com l’assistència de
Juan Jesús Mendoza i
Rebeca Gómez, President i Vicepresidenta de l’
Associació de Mexicans del Vallès a Catalunya, entitat que qualificaria d’entitat germana davant dels reunits, per els llaços de respecte, amistat i col·laboració que uneixen les dues entitats des fa anys.
A continuació s’obriria el torn de menjar que es faria a l’estil bufet. Deixat en exposició tot el menjar i postres portats, cadascú agafaria allò que li aniria més bé o li cridava més l’atenció.
Al llarg de les hores de convivència, en
Josep Pérez Abuyé ens obsequiaria amb la interpretació de diverses cançons del seu repertori. Fent, tanmateix
cal dir-lo, un esforç, degut a que estava sortir d’un estat gripal.
Les peses oferides son molt conegudes i d’una gran càrrega sentimental. Molt humanes.
La primera va se la coneguda oficialment com a
“Canción mixteca”, i popularment com a "
Tierra del Sol”. Una peça que va escriure el compositor fill d’Oaxaca el Mestre
José López Alvarez a l’any 1915 i ens parla de la nostàlgia de deixar i marxar de la terra d’origen. Del dolorós fet de la migració.
Una lletra on l’artista té que ficar-se en aquesta
càrrega emocional que ha de transmetre. I en Josep Pérez va aconseguir aquesta càrrega de dramatisme i sofriment d’aquell que deixa el niu i marxa a llunyanes terres…
¡Que lejos estoy del suelo donde he nacido!
inmensa nostalgia invade mi pensamiento;
y al ver me tan solo y triste cual hoja al viento,
quisiera llorar, quisiera morir de sentimiento.
¡Oh Tierra del Sol! Suspiro por verte
ahora que lejos yo vivo sin luz, sin amor;
y al verme tan solo y triste cual hoja al viento,
quisiera llorar, quisiera morir de sentimiento...
La segona cançó que ens obsequiaria a tots els assistents seria la coneguda per el nom de Tu recuerdo y yo. Una cançó escrita per José Alfredo Jiménez, que ens parla de la traïció amorosa. Ja deveu de recordar alguna estrofa com la que diu…
¿Quién no sabe en esta vida
la traición tan conocida
que nos deja un mal amor?
¿Quién no llega a la cantina
exigiendo su tequila
y exigiendo su canción?
Me están sirviendo ya la del estribo.
Ahorita ya no sé si tengo fe;
ahorita solamente ya les pido
que toquen otra vez "La que se fue"...
La tercera cançó també seria de tema amorós. “
Que te vaya bonito” també de
José Alfredo Jiménez. I com no, un tema que qualificaríem d’
estrella per acabar. Parlem d’
Albur de Amor del conegut
Pepe Aguilar en una versió
molt sentida artísticament per el Josep Pérez Abuyé. Tanmateix sabem que es troba entre les seves preferides. El joc d’Amor, Albur d’Amor, on de vegades es guanya i de vegades es perd…
Yo como creido
me equivoqué
triste es mi vida,
joven querida
este albur
yo lo jugué
Para que quiero
vida sin honra,
si mala mente jugué,
si me matan a balazos
que me maten
y al cabo y qué
Albur de amor me gustó
yo lo jugué
como era pobre
yo mi vida
la hipotequé
y todavía
valor me sobra,
hasta donde pude aposte
si me matan a balazos
que me maten
y al cabo y qué ...
Varen ser unes cançons sentimentals. Emotives. Com no, amb aplaudiments d’agraïment perquè tothom les sentia i les feia seves. Cantades en un ambient familiar, senzill, íntim. On les coses valen més perquè surten del fons del cor..
També recordar algunes sorpreses tingudes. En Francesc Díaz, el director del restaurant
El Taquito de Sallent, es persona
detallista i de
gran creativitat. I vet aquí, que com si es tractés del lliurament
dels Oscars campanada en mà, va distingir a dues persones dels assistents que
ni en pensaments ho havien somiat.
Va obsequiar a dues senyores amb un
Ram de Flors a títol de reconeixement. Una d’Elles per cert va estar la Martha
Inés Sánchez Navarro, de l’A
ME-Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants. En agraïment i reconeixement de la tasca que realitza des fa molts anys immortalitzant les activitats mexicanes a Catalunya. Una cronista gràfica que ha immortalitzar amb constància i treball discret (el que fotografia o grava documentals
mai apareix en Ells, sempre al darrera treballant)
la historia de la Comunitat mexicana resident a Catalunya.
Els aplaudiments es sumarien a la inesperada sorpresa i l’alegria d’aquells moments.
Ja, hores després desmuntaríem algunes taules per tenir una petita pista de ball. On qui mes qui menys va fer
de les seves habilitats. La tertúlia va allargar-se molt. De fet els últims participants varem sortir ben tard, a les 04:30 de la matinada.…
Prenem nota de les suggeriments rebuts i de les coses millorables per properes edicions. I donem les gracies
a totes les persones que varen participar d’aquesta trobada (alguns vinguts de molt lluny). Vosaltres, tots plegats,
serieu els veritables protagonistes.
