El dijous: Història de Catalunya

Sota terra - Drassanes de Barcelona: 

Una joia gòtica?

 

De quina època són, realment, les Drassanes? En diferents gravats històrics, les Drassanes gòtiques de Barcelona apareixen representades de manera diferent a l'actual. Fins i tot en una situació diferent de l'actual.

L'equip de "Sota terra" treballa per tal de saber si les actuals Drassanes són les que va construir Pere el Gran -com sempre s'ha dit- o si han patit alguna modificació important al llarg dels anys.

El dijous: Història de Catalunya

Sota terra - Caldes de Montbui: 

2000 anys de termal 

Trobarem una piscina romana a la plaça de la Vil·la? A Caldes de Montbui, hi està documentada l'activitat termal des de l'època romana. Al costat de la Font del Lleó hi ha les restes de les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Durant tres dies -en un estressant contrarellotge- buscarem la natatio, la piscina d'aigua freda, per veure si també són les més grans. 

En paral·lel excavarem i investigarem amb els més innovadors mètodes de prospecció, per restablir la imatge del que fou el balneari més important del segle XIX a Caldes: Can Rius, avui en dia un edifici fantasmagòric mig abandonat. 

Tres dies en què l'equip de "Sota terra" posa de cap per avall el centre històric de la tranquil·la població termal. Pel bé de l'arqueologia, òbviament. 

El dijous: Història de Catalunya

Sota terra - Oristà: 

romans al lluçanès

Què hi feien, els romans, fa dos mil anys en un paratge aïllat del Lluçanès? A Oristà, al Lluçanès, han aparegut restes de ceràmica romana. 

Corresponen a una vil·la? A un campament? A una ciutat? Què hi fan els romans al Lluçanès, tan lluny dels llocs on se'ls situa habitualment. 

L'equip de "Sota terra" es desplaça fins aquest indret per tal de determinar si es tracta d'una vil·la romana o d'algun altre tipus d'assentament. Les restes arqueològiques ens reserven més d'una sorpresa. 

Potser a Puig ciutat hi va haver alguna cosa més que un simple assentament romà. Sembla que, a més de ceràmiques, s'hi troba material bèl·lic, de les legions romanes. Potser som davant d'un episodi fins ara desconegut de la presència romana a les nostres terres?

El dijous: Història de Catalunya

Sota terra - Roses: 

La porta d'entrada dels grecs a Catalunya

 

D'on venien els grecs que van fundar Roses? 

La imponent Ciutadella de Roses, construïda al segle XVII i usada fins a mitjans del segle XX, conté esglésies, poblat medieval, ciutat romana... I, sí, una interessant ciutat grega, incipientment excavada i poc coneguda fora del món dels historiadors. 

L'equip de "Sota terra" buscarà en aquest espai els orígens d'aquesta ciutat grega. D'on venien els grecs que es van establir a Roses? Hi ha diferents hipòtesi: uns diuen que era d'Empúries, altres creuen que venien de Marsella i d'altres aposten per una invasió de l'illa de Rodes. 

En tres dies buscarem les restes de la presència grega a Roses per tal d'establir-ne la seva procedència i determinar, també, les dimensions de la ciutat: era un simple barri o una potent ciutat? 

El dijous: Història de Catalunya

Sota terra - Coves del Toll: 

Hienes, ossos i neandertals

   

Fa 70.000 anys a les terres que ara són Catalunya hi convivien cavalls, hipopòtams, hienes, óssos?i també els neandertals. Però, qui es menjava qui? 

Què menjava l'home de Neandertal? Només carronya i vegetals o també caçava? 

A les coves del Toll, a Moià, hi roscarem restes de fauna de l'època... i restes de presència neandertal. 

Indicis que ens han de permetre saber si els neandertals eren sofisticats caçadors, i per tant, estaven tan evolucionats com els sapiens, o eren mers recol·lectors i carronyaires? 

Moltes bèsties per desenterrar, en només tres dies... 

I a base d'excavar, acabarem descobrint importants novetats sobre una cova espectacular.