Cartoixa d'Escaladei
La història d'Escaladei s'inicia el 1163 quan el rei Alfons I el Cast va decidir fundar un monestir cartoixà en terres cedides per Arbert de Castellvell.
Els primers monjos provinents de Provença, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s'uniren alguns eremites del Montsant, es van establir, en primer lloc, a l'antic eremitori de Santa Maria de Poboleda, fins que vers el 1203, amb l'ajuda de Pere I, s'establiren al lloc definitiu.
El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca.
El 4 de maig de 1128, la cartoixa d'Escaladei rebé la notificació de la concessió del cobrament dels delmes pertanyents a l'església a favor de la concessió que els feia el Papa. Per aquest motiu els monjos cartoixans van fundar la casa denominada Gran al costat de la riba esquerra del riu Siurana, on avui es creuen el camí de Bellmunt del Priorat al Molar amb el Molar al Lloar, destinada com a sucursal, a cobrar els delmes dels territoris que tenien sota la seva jurisdicció.
El 8 de juliol de 1313 es va signar a Cabacés per part del rei Jaume el Just la concessió als monjos de la cartoixa d'Escaladei la facultat de que només ells poguessin buscar i beneficiar-se de les mines que es trobessin dins el seu territori. Aquests privilegis foren ratificats per Joan I d'Aragó el 3 d'octubre de 1387. Així hi ha constància que la mina Espinós, una de les més antigues del Priorat, era administrada pel cenobi.
Les vinyes de la cartoixa. La serra del Montsant al darrere
Durant el segle XIII i la primera meitat del XIV, es construí l'església, el claustre amb dotze cel·les, el refectori.
La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir, on actualment hi ha l'entitat d'Escaladei. La conreria era, pròpiament, l'habitatge annex al monestir des d'on es dirigia el conreu dels camps. Hi havia allí la casa procura, que administrava els afers, no solament de la cartoixa, sinó de tota la zona del Priorat.
Vers el 1333 s'acabà el segon claustre amb 12 cel·les més, costejat per l'infant Joan d'Aragó i d'Anjou, arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, que sembla que fou entre 1324 i 1327 monjo d'Escaladei. El 1403 Berenguer Gallard, de Lleida, féu edificar un tercer claustre amb 6 cel·les i la cartoixa assolí el nombre màxim de 30 monjos i 15 llecs.
Font: Viquipèdia
