google-site-verification: googleea6bb382a071c67e.html AME - Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants: Viquipèdia
Mostrando entradas con la etiqueta Viquipèdia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Viquipèdia. Mostrar todas las entradas

jueves, 28 de noviembre de 2013

El dijous: Història de Catalunya

Les bases de Manresa










Video realitzat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya sobre les Bases de Manresa 

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892. 

El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba, respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes del 1585. El poder central era organitzat segons la separació de poders, mentre que el legislatiu estaria compartit entre el rei i una assemblea regional, l'executiu seria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial, per la seva banda, hauria d'ésser un tribunal suprem regional. 

Del poder regional, format per les Corts Catalanes, reunides una vegada a l'any a diferents llocs del territori en sortiria un executiu format per cinc o set alts càrrecs que haurien d'exercir l'administració del país. 

El poder judicial restaria en l'antiga Reial Audiència del Principat de Catalunya que seria restablerta. L'oficialitat única de la llengua catalana i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'exercici de la funció pública també hi eren considerades. 

Font: Viquipèdia 



jueves, 27 de junio de 2013

El dijous: Història de Catalunya


Cartoixa d'Escaladei








La història d'Escaladei s'inicia el 1163 quan el rei Alfons I el Cast va decidir fundar un monestir cartoixà en terres cedides per Arbert de Castellvell. Els primers monjos provinents de Provença, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s'uniren alguns eremites del Montsant, es van establir, en primer lloc, a l'antic eremitori de Santa Maria de Poboleda, fins que vers el 1203, amb l'ajuda de Pere I, s'establiren al lloc definitiu.

El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca. El 4 de maig de 1128, la cartoixa d'Escaladei rebé la notificació de la concessió del cobrament dels delmes pertanyents a l'església a favor de la concessió que els feia el Papa. Per aquest motiu els monjos cartoixans van fundar la casa denominada Gran al costat de la riba esquerra del riu Siurana, on avui es creuen el camí de Bellmunt del Priorat al Molar amb el Molar al Lloar, destinada com a sucursal, a cobrar els delmes dels territoris que tenien sota la seva jurisdicció. 

El 8 de juliol de 1313 es va signar a Cabacés per part del rei Jaume el Just la concessió als monjos de la cartoixa d'Escaladei la facultat de que només ells poguessin buscar i beneficiar-se de les mines que es trobessin dins el seu territori. Aquests privilegis foren ratificats per Joan I d'Aragó el 3 d'octubre de 1387. Així hi ha constància que la mina Espinós, una de les més antigues del Priorat, era administrada pel cenobi. Les vinyes de la cartoixa. La serra del Montsant al darrere Durant el segle XIII i la primera meitat del XIV, es construí l'església, el claustre amb dotze cel·les, el refectori. 

La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir, on actualment hi ha l'entitat d'Escaladei. La conreria era, pròpiament, l'habitatge annex al monestir des d'on es dirigia el conreu dels camps. Hi havia allí la casa procura, que administrava els afers, no solament de la cartoixa, sinó de tota la zona del Priorat. 
Vers el 1333 s'acabà el segon claustre amb 12 cel·les més, costejat per l'infant Joan d'Aragó i d'Anjou, arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, que sembla que fou entre 1324 i 1327 monjo d'Escaladei. El 1403 Berenguer Gallard, de Lleida, féu edificar un tercer claustre amb 6 cel·les i la cartoixa assolí el nombre màxim de 30 monjos i 15 llecs. 

Font: Viquipèdia 




lunes, 21 de enero de 2013

CCCB

Avui dilluns 21 de gener 
conferència dedicada a "Els drets humans"
a càrrec de la reconeguda periodista i activista
mexicana Lydia Cacho




Ja ho havien anunciat el passat dimecres 02 de gener amb l’article  “ La mexicana Lydia Cacho, activista del Drets Humans visitarà Catalunya”.  
Tenim avui al CCCB de Barcelona una excepcional conferencia que sens dubtes serà del major interès dels nostres socis, lectors i amics.

A les 19:30 hores d’avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (carrer Montalegre, 5 - 08001 Barcelona) tindrà lloc la conferencia “Els Drets Humans” amb la mexicana Lydia Cacho, periodista i escriptora, activista en favor dels drets humans. Un acte que comptarà amb la presentació de Sílvia Heras, periodista  de TV3.

Lydia Cacho, persona valenta i lluitadora davant injustícies socials de tota mena s’ha significat per la seva lluita contra les xarxes de pederàstia i la seva denúncia de la corrupció i la violència a Mèxic. Amenaçada varies vegades de mort, ha estat símbol de totes les persones que volen una societat més digne i justa per a tots.

  
Lydia María Cacho Ribeiro
Dades biogràfiques a la Viquipèdia:

"L'any 2000 va fundar en companyia d'altres persones el Centre Integral d'Atenció a les Dones, CIAM Cancún, AC a Cancún, Quintana Roo. Aquest és un centre especialitzat d'atenció a dones, nens i nenes, víctimes de violència domèstica i sexual.

Columnista política de la veu del Carib, directora editorial de la revista “Aquesta boca és meva: Apunts d'equitat i gènere”, conductora del programa de televisió amb el mateix nom, col·laboradora d'opinió en el noticiari “Darrere de la notícia”, especialista en temes de violència i gènere per l'Agència de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM), autora de diversos assajos sobre violència i VIH-SIDA amb la Universitat Laval del Quebec i editorial Trillas i amb la revista La finestra de la Universitat de Guadalajara, consellera de la Universitat del Carib, cofundadora de la Xarxa de Periodistes de Mèxic, Amèrica Central i el Carib, corresponsal de l'agència de notícies CIMAC, cofundadora de la Xarxa Nacional de refugis per a dones que viuen violència, dirigeix ​​un centre d'atenció en crisi per a dones víctimes de violència en Cancún, Quintana Roo, certificat pel National Training Center for Domestic Violence, a Austin, Texas.

És autora del llibre Els Dimonis de l'Edén en la qual denuncia a la màfia de la pederàstia a Mèxic i l'explotació comercial del sexe amb menors amb l'anuència de la classe política implicant a diversos personatges públics.

Lydia Cacho va saltar a la llum pública per la denúncia penal en la seva contra, pel suposat delicte de difamació que va imposar l'empresari libanès Kamel Nacif Borge en l'estat de Puebla, i el posterior escàndol polític que va tenir lloc en implicar al governador de Puebla i l'empresari en una confabulació per violentar la llei en contra de la periodista. Els delictes que va denunciar Cacho van tenir lloc a Cancún (Quintana Roo) on ella residia i on va ser segrestada per elements policíacs de Puebla i traslladada de manera il·legal a aquest estat, per ordre del governador de Pobla Mario Plutarc Marín Torres (PRI). Un cop a la ciutat de Puebla i després de l'escàndol públic, va ser posada en llibertat sota fiança, tot i que fins a agost de l'any 2007 el procés judicial continua.

El 14 de febrer de 2006 va ser donada a conèixer l'enregistrament d'una trucada telefònica entre el governador de Pobla i Kamel Nacif, en la qual aquest últim li agraeix el favor fet per Marín al detenir i processar a Lydia Cacho; aquests fets sustentarien les denúncies fetes per ella. Gran part dels polítics de Mèxic, organitzacions socials i mitjans de comunicació han exigit l'aclariment del cas i fins i tot la renúncia del governador. A més s'esmenta de manera col·lateral en algunes de les gravacions, als governadors de Quintana Roo, Félix González Canto (PRI), de Chiapas, Pablo Salazar Mendiguchía (coalició de partits PA, PRD, PVEM), l'ex governador de Quintana Roo , Joaquín Hendricks Díaz i al priísta Emilio Gamboa Patró.


A l'agost de 2012, Lydia Cacho va sortir temporalment del país a causa d'amenaces de mort.  

En entrevista amb el diari espanyol El País, l'autora va declarar que va ser víctima d'una amenaça directa, mitjançant la intervenció d'una línia especial de telèfon a la qual només podrien arribar a tenir accés als sofisticats equips de la Marina Armada o dels càrtels que operen a Quintana Roo.  

Per consell d'assessors experts en segrestos, i davant el comentari de la procuradora General de la República, Marisela Morales, que li va dir "seria millor que sortissis uns mesos del país", Lydia Cacho es va autoexiliar momentàniament, a la recerca de reestructurar el seu esquema personal de seguretat.

D'acord amb la versió llatinoamericana de la prestigiosa revista Esquire, Mèxic és el país amb major índex de violència contra periodistes, a partir del 2011 ".

Aquesta conferencia “Els Drets Humans” que avui fa Lydia Cacho es part d’una sèrie de debats que del 14 de gener a l'11 de març de 2013 venen tenint lloc al CCCB.

Com ens recorden els organitzadors:
Les sacsejades de la crisi han deixat al descobert un vast territori, oblidat i negligit, que en aquests moments de despossessió i pèrdua té una qualitat meravellosa: pertany a tothom. És l’immens domini del que és comú, compartit, que sense ser de ningú és patrimoni i responsabilitat de tots i cadascú de nosaltres. 

La voracitat de la societat de mercat ens ha fet oblidar sovint que la confiança en l’altre i la col·laboració són el veritable fonament de la vida col·lectiva, i que al darrere de cada impuls individual hi ha la imparable energia de tota la comunitat. La natura, els somnis, l’educació, els ideals democràtics, les ciutats, la música... formen part del patrimoni, material i immaterial, de tothom. 

Cal defensar amb força aquells espais que no es regeixen per la mesura del valor de mercat, sinó per la noció del que és útil per a tota comunitat, i que promouen una nova cultura de la solidaritat i la capacitat col·lectiva per preservar, crear i gestionar els béns comuns”.

El Programa previst es el següent:

Dilluns 21 de gener, a les 19.30 h
«ELS DRETS HUMANS»
Lydia Cacho, periodista i escriptora, activista en favor dels drets humans.
Presenta: Sílvia Heras, periodista de TV3.

Dilluns 28 de gener, a les 19.30 h
«EL SABER»
Peter Burke, catedràtic emèrit d’Història cultural de la Universitat de Cambridge.
Presenta: Josep Maria Muñoz, historiador i director de L’Avenç.

Dilluns 4 de febrer, a les 19.30 h
«LA MÚSICA»
Ramón Andrés, poeta, assagista i estudiós de la música.
Presenta: Ferran Sáez, filòsof i professor a la Universitat Ramon Llull.

Dilluns 11 de febrer, a les 19.30 h
«LA CIUTAT»
Diàleg entre Xavier Antich, filòsof, professor d’Història de les idees estètiques de la Universitat de Girona, i Joan Margarit, poeta i arquitecte.
Presenta: Joan Nogué, catedràtic de Geografia humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Dilluns 18 de febrer, a les 19.30 h
«LA CONFIANÇA»
Michela Marzano, filòsofa, directora del Departament de Ciències Socials de la Universitat París-Descartes.
Presenta: Marina Garcés, professora de Filosofia de la Universitat de Saragossa.

Dilluns 25 de febrer, a les 19.30 h
«L’AGRARIETAT»
Perejaume, artista. Presenta: Jacint Torrents, antropòleg, estudiós del món rural, professor de la Universitat de Vic.

Dilluns 4 de març, a les 19.30 h
«LA LLIBERTAT»
Josep Ramoneda, filòsof, escriptor i periodista. Presenta: Jaume Casals, catedràtic de Filosofia de la Universitat Pompeu Fabra.

Dilluns 11 de març, a les 19.30 h
«L’EDUCACIÓ»
Zygmunt Bauman, catedràtic emèrit de Sociologia de les universitats de Leeds i Varsòvia, i Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.
Presenta: Jaume Cela, mestre i escriptor.

Des AME Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants us animem a anar-hi. Creiem que val la pena.