Sala de Can Pasqual

Afectats per les hipoteques, 

hi ha solució? 

El dramatisme d’una realitat social 

Crònica d’AME 

El passat divendres [31 de gener de 2014] va tenir lloc a la Sala de Can Pasqual d’esparreguera un debat sobre el tema dels desnonaments i el tema de les hipoteques dels banc, organitzat per el Fòrum 21 d’Esparreguera, i en el que hi varem ser presents atenent la invitació rebuda dels organitzadors. Va fer de presentadora de l’acte na Mariona Masferrer, Presidenta del Fòrum, comptant amb la participació de Raquel Montoya de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca del Baix Llobregat Nord [PAH], Maria Pino y Montse Manals veïnes afectades d’Esparreguera, i Xavi Martínez de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Terrassa [PAH]. 

El debat s’iniciaria parlant de com s’organitza els PAH com a resposta social a un greu problema, tos esmentant altres vies aparegudes, com son el moviment “STOP Desnonaments, i el Lliurament en Dació, amb els objectius de cadascun. 

Tanmateix Raquel Montoya ens assabenta de les reunions setmanals del PAH del Baix Llobregat a Olesa de Montserrat, i tot explicant la realitat que viuen en el dia a dia afirma: “El Govern pot legalitzar o no; els bancs tenen els diners, nosaltres la raó!"

Xavi Martínez de la PAH de Terrassa valora el PAH com un moviment on la mateixa gent intenta solucionar el seu problema, afirmant que “el creixement del moviment es un creixement salvatge”. 

Val a dir que la creació del PAH de Terrassa, segons explica Xavi, te els seus orígens en l’Oficina de Drets Socials d’aquella ciutat, i els contactes mantinguts amb grups de Barcelona que defensaven el Dreta la Vivenda davant de a realitat de persones que es quedaven sense habitatge i amb una deute de per vida. 

S’esmentaran també la web de Madrid “Ahorcados por la Hipoteca”, Stop Deshaucios, PAH, i el moviment 15M, així com la campanya de Dació en Pagament, es a dir el lliurament de la vivenda com a total pagament de la deute. 

S’esmenta també la ILP Iniciativa Legislativa Popular presentada, en que cal aportar mig milió de signatures, i la PAH aportaria un milió cent mil signatures al Congres de Diputats a Madrid on, ni tants sola varen voler admetre a tràmit la proposta per el PP Partido Popular.

Les manifestacions de protesta les seus del partit del PP posteriors, i els dos suicidis de dos avis abocats al ben mig del carrer que forçarien al PP a ademtre a tràmit la Petició Legislativa Popular. 

Maria Pino, per la seva part, ens explica la seva experiència d’un peti constructor que tota anava bé fins l’any 2009 en que quedaren sense treball, amb la tragèdia afegida de caure malat terminal el seu marit, qui moriria víctima d’un càncer l’any 2010. 

En no poder fer front al pagament de la hipoteca intentarien negociar amb el banc sense aconseguir res de res. Tot i que portaven 20 anys treballant amb Caixa Catalunya. Va ser la desfeta de la família. Es en aquests moments que cerca l’ajuda de la PAH. 

Maria Pino afegeix: “No he podido defenderme”. “A los bancos no les da la gana de cancelar deudas”. Amb veu tremolosa afirma “seguiré luchando” en un moment de forta càrrega emocional que fa que el públic assistent aplaudeixi la seva intervenció. 

Tots seguit s’esmenta el treball de l’Ada Colau a favor dels damnificats i les amenaces i persecucions a la que ha estat sotmesa per tal de fer-la callar i fer-la desdir de defensar a aquells que no tenen a qui demanar auxili. 

Val a dir, -i que els nostres lectors perdonin el parèntesis que fem dins d’aquesta crònica – que la nostra associació ha estat especialment sensible davant aquesta realitat social. 

Per això, quant el sindicat de ideologia ultradretana i nacionalista espanyola, anomenat per major sarcarme “Manos Limpias”, porta als tribunals a l’Ada Colau de les PAH, l’AME Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants emet un Comunicat Oficial de recolzament a favor d’Ada Cola i també signa la petició adreçada al Sr Eduardo Torres-Dulce, fiscal general de l'Estat perquè desestimi la denúncia de Mans Netes contra Ada Colau [Clic aquí] 

Possiblement l’única entitat, col·lectiu, grup, o partit en fer-lo a Esparreguera. 

Posteriorment, també recolzaríem la campanya de Marta Uriarte Blázquez STOP DESAHUCIOS [Clic aquí] 

Reprenem la crònica. Tot seguit parla la Montse Manals, qui fa una cronologia del seu cas. La historia de tants i tants autònoms que ja no ingressen res i van gastant els estalvis. Els estalvis d’Ells i els estalvis dels pares i avis. “Ja no ens quedaven ni un McDonals” explica amb la sinceritat d’aquell que ja ha tocat fons del tot. Han passat per la etapa de reduir el màxim del màxim. La nevera esta buida. I comença el assetjament del banc perquè pagui no només la deute pendent fins aquells moments, sinó també la resta fins complerta la totalitat de la hipoteca. 

El banc, no accepta el lliurament en Dació de Pagament. La tàctica emprada es la de fer-se pesadeta amb el banc. Cada vegada mes pesada e insistent. Son, com recorda Ella, “Quatre anys sense dormir” i amb el ai al cor. 

Tanmateix, el canviar les tornes i passar de assetjat a assetjador de la entitat bancària, amb constants correus electrònics, telefonades, visites, en el seu cas, finalment, aconseguirà realitzar una Dació en pagament cancel·lant la deute per la seva totalitat. ¿Un final feliç? No. Un final quelcom millor que altres mils de milers de famílies que passen per aquest mal tràgol i acaben amb pitjor final. Una historia, diríem nosaltres, com la d’un bufó gerro que cau i queda esmicolat a trossets damunt al terra. Apedaçat amb cola pot recuperar la forma que antigament tenia. Més las cicatrius del trauma dolorós de la trencadissa l’acompanyaran durant tota la seva existència… 

Tots seguit el debat amb els assistents. Com sempre enriquidor, per be que va ser llarg perquè el tema aportava material de sobres. Acabarem aquesta senzilla crònica recordant als nostres lectors que si be hi han hagut varies Lleis sobre Hipoteques com la dels anys 1861 o la de 1909, la actual data del 08 de febrer de l’any 1946. Una llei que en conjunt, deixa al peticionari del préstec en total indefensió a la practica davant del que li deixa els diners. 

El 07 de gener de 2000 es modifica el “Enjuiciamiento civi (LEC)” per la que s’estableix que cal fer demanda judicial d’inici del “procedimiento ejecutivo hipotecario”, que automàticament fa que s’engreixi la deute ni pagada per les despeses d’advocats i procuradors. 

L'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea Juliane Kokott, comentant la Sentència del Tribunal de Justícia Europeu de 8 novembre 2012 considera, en el dictamen fet públic que la llei espanyola relativa als desnonaments viola la Directiva 93/13 de la Unió Europea. La llei espanyola permetria la introducció de clàusules considerades abusives en els contractes de préstecs hipotecaris establerts pels bancs i que, en cas d'incompliment, acabarien en l'execució forçosa del desallotjament. 

El Govern de Mariano Rajoy, unilateralment i sense modificar les lleis que regulen el procés de desnonament, la Llei Hipotecària i la d'enjudiciament civil, va aprovar en el Consell de Ministres del 15 de novembre de 2012 el Reial decret llei 27/2012, de 15 de novembre, de mesures urgents introduint una moratòria de dos anys per a la execucions en el cas de persones o famílies vulnerables i creació d'un parc d'habitatges de lloguer per a desnonats. Són mesures que no tenen efectes retroactius, no s'aprova tampoc la reclamada dació en pagament, ni la revisió dels interessos de demora ni tampoc el valor de taxació en cas d'execució. 

El 14 de març de 2013 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar que les lleis espanyoles sobre desnonaments no garanteix als ciutadans una protecció suficient enfront de clàusules abusives en les hipoteques i vulnera, per tant, la normativa comunitària, en concret la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril de 1993. 

La sentència del Tribunal Europeu de Luxemburg es dicta en resposta a una qüestió presentada pel jutjat mercantil de Barcelona, en concret pel jutge José María Fernández Seijo, a instància de l'advocat Dionisio Moreno, defensor del cas de Mohamed Aziz veí de Martorell (Barcelona), davant la impossibilitat de paralitzar un desnonament que presenta la legislació espanyola 

Sigui com sigui, i malgrat accions de caràcter cosmètic la Llei Hipotecaria segueix en essència com sempre. Deixant desemparats a las persones que han demanat el préstec. Ho dit en altres termes, tot l’aparell judicial i de poder recolza totalment al poderós i al adinerat. 

Darrerament ha aparegut diverses lleis de caràcter autonòmic amb les que es pretent expropiar aquelles vivendes afectades per tal d’evitar els desnonaments. Simple tacticisme de caràcter polític utilitzat destinat per desgastar al govern aprofitant un dany social greu que quan estaven al poder no varen voler arreglar. 

Com era d’esperar, aquesta iniciativa sobre desnonaments d’Andalusia -seguida per altres llocs també- i que beneficia als més vulnerables però perjudica als més poderosos, ha estat ràpidament derogada per el Govern de Madrid. I a més a més, recorreguda al Tribunal Constitucional.  

Un problema que ha afectat a milers de famílies i que encara avui espera unes reformes que facin aquesta llei sense anima quelcom cosa mes humana de allò que sempre ha estat. Siguin de centre, d’esquerres o de dretes, la classe política amb els seus malabarismes dialèctics a abandonat a milers de famílies que demanaven solucions. La llei ha estat implacable durant Adolfo Suárez (UCD 1977-1981), Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD 1981-1982), Felipe González (PSOE 1982-1996) José María Aznar (PP 1996-2004), José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE 2004-2011), i Mariano Rajoy (PP 2011-…) 

Es allò d’aquella acudit que circula per Internet: “Als bancs ràpidament els han Rescatat. Tanmateix, al Banc d’Aliments qui el rescata?” 

Podríem afegir: A les nostres famílies, aquelles que viuen al límit… 

Qui les Rescata?