Diagnòstic 2010/2011
sobre Violència contra defensores de drets humans a Mesoamèrica: alternatives, reptes i recomanacions
Font: la termomix-caladona.org
Marusia López Cruz, d’ Asociadas por lo justo (JASS), ens envia per difusió via l’Amanda Gigler de Calala, l’actualització del diagnòstic sobre Violencia contra defensoras de derechos humanos en Mesoamérica 2010/2011
El document ha estat impulsat des de la Colectiva Feminista para el Desarrollo Local; Asociación para los Derechos de la Mujer y el Desarrollo, AWID; Asociadas por lo Justo, JASS; Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad Oaxaca A.C. ; Unidad de Protección a Defensores y Defensoras de Derechos Humanos de Guatemala, UDEFEGUA i Fondo Centroamericano de Mujeres, FCAM. Compta amb el suport de 40 organitzacions de dones d’Honduras, El Salvador, México, Costa Rica i Guatemala.
Les activistes evidencien l’ increment de violència contra les defensores dels drets humans i de les dones, com pot ser la criminalització i difamació de defensores que treballen per la despenalització de l’avortament o les integrants d’organitzacions comunitàries indígenes que resisteixen en la protecció dels recursos naturals de la zona.
Les autores presenten alternatives, identifiquen reptes i formulen recomanacions. Per exemple…
-Reconèixer i posar en valor la tasca pels drets humans, igualtat i justícia social de les defensores dels drets humans i drets de les dones de Mesoamèrica (Méxic i Centreamèrica). Una tasca fonamental per ampliar i aprofundir les democràcies de la regió, factor bàsic pel seu desenvolupament.
-Centrar l’atenció en la difícil situació que viuen les defensores, que són agredides, amenaçades, desplaçades i fins i tot assessinades, per grups paramilitars, crim organitzat, jerarquies religioses i grups vinculats a elles, empreses transnacionals i grups d’interès econòmic que en la majoria dels casos compten amb la complicitat i/o tolerància de les autoritats. Sense oblidar que les expressions de violència s’han estés a familiars de les defensores.
-Enfortir les xarxes de solidaritat, protecció i autocura així com millorar els protocols de documentació i atenció dels casos i les denúncies.
-Exigir als mecanismes i instruments internacionals de drets humans que facin complir als estats els compromisos adquirits, davant la poca voluntat política que mostren els estats per complir amb l’obligació de garantir els drets humans. Al contrari, en els últims anys hi ha un fort increment dels abusos de les forces de seguretat, repressió de manifestacions pacífiques, desarticulació i tancament d’organitzacions de defensores.
Algunes dades que recull el diagnòstic. D’acord amb la documentació de violència vers les defensores específicament a Guatemala, es va registrar un augment en les agressions contra defensores passant de 9 l’any 2000 a 154 l’any 2010. També s’ha registrat un augment en els casos d’agressions en contra de defensores que treballen pels drets de les dones, passant de 3 l’any 2000 a 101 l’any 2010.
A Mèxic durant 2010 van ser assassinades sis defensores de drets humans: Marisela Escobedo, Susana Chávez, Malena Reyes, Luisa Ornelas, Josefina Reyes i Beatriz Afecte; cinc d’elles en l’estat fronterer de Chihuahua i una altra en l’estat d’Oaxaca. A Guatemala es van registrar 2 assassinats entre gener i desembre de 2010: Emilia Quan i Evelinda Ramírez. A Hondures sis: dos activistes del moviment LGBTTTI , dos integrants del Front de Resistència, una integrant de la Xarxa de Dones Joves de la Colònia “Cruz Vermella” i una professora vinculada a la lluita de resistència al cop d’estat: Gamaniel Parson i Neraldys, Claudia Brisuela, Teresa Flores, Jessica Gálvez i Ilse Ivania Velásquez. A El Salvador una activista ambientalista va ser assassinada: Daura Sorto.
No ha estat fàcil realitzar el diagnòstic. Moltes denúncies s’invisibilitzen, no es documenten tots els casos de violència…No hi ha cap cas d’assessinat aclarit! Tal i com recull el document:
“Un dels principals resultats del diagnòstic mesoamericà de violència contra defensores, és que no comptem encara amb processos sistemàtics de documentació que ens permetin tenir un panorama complet de la situació de violència que enfronten les defensores a la regió.
Només a Guatemala existeix un procés de documentació anual que té en compte la violència específica que enfronten les defensores.
La majoria dels informes existents sobre la situació de defensors i defensores, tant d’institucions de drets humans com d’organitzacions de la ciutadania, no estan fets des d’un enfocament de gènere, la qual cosa invisibilitza les formes específiques en les quals les defensores són agredides, així com les condicions de risc que enfronten. Més àdhuc: parteixen d’una definició tancada del rol i identitat de les i els defensors que deixa fora a moltes dones que defensen activament els drets humans (com les comares; les familiars de preses i presos polítics o de persones desaparegudes; els qui donen assistència a dones maltractades,entre altres). Per aquesta raó, tampoc ha estat possible construir o comptar amb mecanismes adequats per a la seva protecció.
El diagnòstic mesoamericà volia contribuir al reconeixement de la violència que enfronten les defensores a la regió a partir de les seves pròpies experiències i sabers. Això va permetre reconèixer que la nombrosa i cada vegada més protagonista participació política de les dones a la regió, les ha convertit en objecte de fustigacions, agressions i amenaces, per les quals no hi ha mecanismes integrals de protecció.
Les defensores, igual que els seus parells homes, són víctimes de les polítiques repressives i la inseguretat en l’exercici de la seva labor. Enfronten l’ús indegut de lleis i disposicions jurídiques per part de l’Estat per impedir la seva labor, així com per criminalitzar la protesta social; són víctimes de la fabricació de delictes o expedients per incriminar-los amb l’objectiu de perjudicar la seva labor i seguretat; preval un alt nombre de violacions de drets humans comeses en contra seva que romanen en la impunitat, sobretot les que impliquen a l’Estat o els grups criminals protegits per autoritats.
No obstant això, les defensores sofreixen formes específiques d’agressió a causa de la seva condició de gènere. Com ho va reconèixer la Relatora Especial sobre la situació dels defensors de drets humans en el seu últim informe això “sol haver-se al fet que es considera que les defensores qüestionen unes normes socioculturals, tradicions, percepcions i estereotips acceptats sobre la feminitat, l’orientació sexual i el paper i la condició de la dona en la societat”.
El document ha estat impulsat des de la Colectiva Feminista para el Desarrollo Local; Asociación para los Derechos de la Mujer y el Desarrollo, AWID; Asociadas por lo Justo, JASS; Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad Oaxaca A.C. ; Unidad de Protección a Defensores y Defensoras de Derechos Humanos de Guatemala, UDEFEGUA i Fondo Centroamericano de Mujeres, FCAM. Compta amb el suport de 40 organitzacions de dones d’Honduras, El Salvador, México, Costa Rica i Guatemala.
Les activistes evidencien l’ increment de violència contra les defensores dels drets humans i de les dones, com pot ser la criminalització i difamació de defensores que treballen per la despenalització de l’avortament o les integrants d’organitzacions comunitàries indígenes que resisteixen en la protecció dels recursos naturals de la zona.
Les autores presenten alternatives, identifiquen reptes i formulen recomanacions. Per exemple…
-Reconèixer i posar en valor la tasca pels drets humans, igualtat i justícia social de les defensores dels drets humans i drets de les dones de Mesoamèrica (Méxic i Centreamèrica). Una tasca fonamental per ampliar i aprofundir les democràcies de la regió, factor bàsic pel seu desenvolupament.
-Centrar l’atenció en la difícil situació que viuen les defensores, que són agredides, amenaçades, desplaçades i fins i tot assessinades, per grups paramilitars, crim organitzat, jerarquies religioses i grups vinculats a elles, empreses transnacionals i grups d’interès econòmic que en la majoria dels casos compten amb la complicitat i/o tolerància de les autoritats. Sense oblidar que les expressions de violència s’han estés a familiars de les defensores.
-Enfortir les xarxes de solidaritat, protecció i autocura així com millorar els protocols de documentació i atenció dels casos i les denúncies.
-Exigir als mecanismes i instruments internacionals de drets humans que facin complir als estats els compromisos adquirits, davant la poca voluntat política que mostren els estats per complir amb l’obligació de garantir els drets humans. Al contrari, en els últims anys hi ha un fort increment dels abusos de les forces de seguretat, repressió de manifestacions pacífiques, desarticulació i tancament d’organitzacions de defensores.
Algunes dades que recull el diagnòstic. D’acord amb la documentació de violència vers les defensores específicament a Guatemala, es va registrar un augment en les agressions contra defensores passant de 9 l’any 2000 a 154 l’any 2010. També s’ha registrat un augment en els casos d’agressions en contra de defensores que treballen pels drets de les dones, passant de 3 l’any 2000 a 101 l’any 2010.
A Mèxic durant 2010 van ser assassinades sis defensores de drets humans: Marisela Escobedo, Susana Chávez, Malena Reyes, Luisa Ornelas, Josefina Reyes i Beatriz Afecte; cinc d’elles en l’estat fronterer de Chihuahua i una altra en l’estat d’Oaxaca. A Guatemala es van registrar 2 assassinats entre gener i desembre de 2010: Emilia Quan i Evelinda Ramírez. A Hondures sis: dos activistes del moviment LGBTTTI , dos integrants del Front de Resistència, una integrant de la Xarxa de Dones Joves de la Colònia “Cruz Vermella” i una professora vinculada a la lluita de resistència al cop d’estat: Gamaniel Parson i Neraldys, Claudia Brisuela, Teresa Flores, Jessica Gálvez i Ilse Ivania Velásquez. A El Salvador una activista ambientalista va ser assassinada: Daura Sorto.
No ha estat fàcil realitzar el diagnòstic. Moltes denúncies s’invisibilitzen, no es documenten tots els casos de violència…No hi ha cap cas d’assessinat aclarit! Tal i com recull el document:
“Un dels principals resultats del diagnòstic mesoamericà de violència contra defensores, és que no comptem encara amb processos sistemàtics de documentació que ens permetin tenir un panorama complet de la situació de violència que enfronten les defensores a la regió.
Només a Guatemala existeix un procés de documentació anual que té en compte la violència específica que enfronten les defensores.
La majoria dels informes existents sobre la situació de defensors i defensores, tant d’institucions de drets humans com d’organitzacions de la ciutadania, no estan fets des d’un enfocament de gènere, la qual cosa invisibilitza les formes específiques en les quals les defensores són agredides, així com les condicions de risc que enfronten. Més àdhuc: parteixen d’una definició tancada del rol i identitat de les i els defensors que deixa fora a moltes dones que defensen activament els drets humans (com les comares; les familiars de preses i presos polítics o de persones desaparegudes; els qui donen assistència a dones maltractades,entre altres). Per aquesta raó, tampoc ha estat possible construir o comptar amb mecanismes adequats per a la seva protecció.
El diagnòstic mesoamericà volia contribuir al reconeixement de la violència que enfronten les defensores a la regió a partir de les seves pròpies experiències i sabers. Això va permetre reconèixer que la nombrosa i cada vegada més protagonista participació política de les dones a la regió, les ha convertit en objecte de fustigacions, agressions i amenaces, per les quals no hi ha mecanismes integrals de protecció.
Les defensores, igual que els seus parells homes, són víctimes de les polítiques repressives i la inseguretat en l’exercici de la seva labor. Enfronten l’ús indegut de lleis i disposicions jurídiques per part de l’Estat per impedir la seva labor, així com per criminalitzar la protesta social; són víctimes de la fabricació de delictes o expedients per incriminar-los amb l’objectiu de perjudicar la seva labor i seguretat; preval un alt nombre de violacions de drets humans comeses en contra seva que romanen en la impunitat, sobretot les que impliquen a l’Estat o els grups criminals protegits per autoritats.
No obstant això, les defensores sofreixen formes específiques d’agressió a causa de la seva condició de gènere. Com ho va reconèixer la Relatora Especial sobre la situació dels defensors de drets humans en el seu últim informe això “sol haver-se al fet que es considera que les defensores qüestionen unes normes socioculturals, tradicions, percepcions i estereotips acceptats sobre la feminitat, l’orientació sexual i el paper i la condició de la dona en la societat”.
.
