Castell de Quer
Castell de Quer
Data de construcció: segle XI
Municipi: Prats de Lluçanès
Comarca: Osona
Altitud: 698 m
La història d’aquest castell va molt lligada a la dels senyors del castell de Lluçà.
El maig del 1056, Ermessendis féu donació al fill Ramon, levita, de tot l’alou dit «Cher», amb els edificis, terres i pertinences. Restava disposat que a la mort de Ramon el successor fos el seu germà Folc o bé els seus fills, en cas de tenir-ne de legítims. Situem que la dama donadora era Ermessendis de Balsareny, esposa de Seniofred II de Lluçà.
El castell del Quer, el nom del qual prové de la gran roca sobre la que s’assenta la torre, de planta circular, que ha assolit els nostres dies pertanyia als senyors de Lluçà i fou una petita jurisdicció a l’extrem de la jurisdicció de Lluçà.
Vers el 1242, Pere de Lluçà donà el castell del Quer al seu secundogènit, Mir, casat amb Elissendis d’Oló. En Pere d’Oló, fill d’aquest matrimoni, el posseí fins a I’any 1297. Fou, en efecte, Pere d’Oló l’edificador de la capella de Santa Llúcia vers I’any 1275. En el seu testament, dóna a la capella de «Ste. Lucie des Quer», el dret de tasca de pa i vi deIs termes del castell del Quer, per al manteniment del seu culte.
El juny del 1299, Bernat Guillem de Portella, senyor del castell de Lluçà, en retre homenatge de fidelitat al bisbe de Vic (Berenguer) per tots els feus que li tenia, anomena el «Castrum de Quero».
Semblantment, el 8 de maig del 1324 Bernat de Portella, fill i hereu de Bernat Guillem, prestà l’homenatge al prelat.
La torre del castell ha estat restaurada modernament amb no gaire encert, car ha perdut força de la seva ferrenya estructura medieval.
Nota: escrit extret del Volum IV dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1993.
Jordi Gironès i Vilardebò / octubre de 2010
Font: Castells Catalans. Quer [05.10.2010]El maig del 1056, Ermessendis féu donació al fill Ramon, levita, de tot l’alou dit «Cher», amb els edificis, terres i pertinences. Restava disposat que a la mort de Ramon el successor fos el seu germà Folc o bé els seus fills, en cas de tenir-ne de legítims. Situem que la dama donadora era Ermessendis de Balsareny, esposa de Seniofred II de Lluçà.
El castell del Quer, el nom del qual prové de la gran roca sobre la que s’assenta la torre, de planta circular, que ha assolit els nostres dies pertanyia als senyors de Lluçà i fou una petita jurisdicció a l’extrem de la jurisdicció de Lluçà.
Vers el 1242, Pere de Lluçà donà el castell del Quer al seu secundogènit, Mir, casat amb Elissendis d’Oló. En Pere d’Oló, fill d’aquest matrimoni, el posseí fins a I’any 1297. Fou, en efecte, Pere d’Oló l’edificador de la capella de Santa Llúcia vers I’any 1275. En el seu testament, dóna a la capella de «Ste. Lucie des Quer», el dret de tasca de pa i vi deIs termes del castell del Quer, per al manteniment del seu culte.
El juny del 1299, Bernat Guillem de Portella, senyor del castell de Lluçà, en retre homenatge de fidelitat al bisbe de Vic (Berenguer) per tots els feus que li tenia, anomena el «Castrum de Quero».
Semblantment, el 8 de maig del 1324 Bernat de Portella, fill i hereu de Bernat Guillem, prestà l’homenatge al prelat.
La torre del castell ha estat restaurada modernament amb no gaire encert, car ha perdut força de la seva ferrenya estructura medieval.
Nota: escrit extret del Volum IV dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1993.
Jordi Gironès i Vilardebò / octubre de 2010
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario