“L’obesitat i la fam
són dues cares d’un sistema alimentari
que no funciona”
Entrevista a Esther Vivas a la revista Mundo rural
Amb motiu de la seva visita a Tenerife per a la celebració del Dia Internacional de les Dones Rurals (15 d’octubre), tenim l’oportunitat de parlar amb Esther Vivas, activista social i investigadora en polítiques agràries i alimentàries.
Quin és l’estat de l’actual model de producció, de distribució i consum d’aliments?
Avui, mentre milions de persones al món no tenen què menjar, uns altres mengen massa i malament. L’obesitat i el fam són dues cares d’una mateixa moneda. La d’un sistema alimentari que no funciona i que condemna a milions de persones a la malnutrició. Vivim, en definitiva, en un món d’obesos i famèlics. Les xifres ho deixen clar: 870 milions de persones al planeta passen gana, mentre 500 milions tenen problemes d’obesitat, segons indica l’informe L’Estat Mundial de l’Agricultura i l’Alimentació 2013, publicat recentment per la FAO ( l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), i que aquest any analitza la xacra de la malnutrició. Una problemàtica que no només afecta als països del Sud, sinó que aquí cada vegada ens resulta més propera.
La fam severa i l’obesitat són només la punta de l’iceberg. Com afegeix la FAO, dues mil milions de persones al món pateixen deficiències de micronutrients (ferro, vitamina A, iode…), el 26% dels nens tenen, en conseqüència, retard en el creixement i 1.400 milions viuen amb sobrepès. El problema de l’alimentació no consisteix només en si podem menjar o no, sinó en què ingerim, de quina qualitat, procedència, com ha estat elaborat. No es tracta només de menjar sinó de menjar bé.
I qui surt guanyant amb aquest model?
La indústria agroalimentària i la gran distribució, els supermercats, són els principals beneficiaris. Aliments quilomètrics (que vénen de l’altra punta del món), conreats amb altes dosis de pesticides i fitosanitaris, en condicions laborals precàries, prescindint de la pagesia, amb poc valor nutritiu…són alguns dels elements que ho caracteritzen. En definitiva, un sistema que anteposa els interessos particulars del agribusiness a les necessitats alimentàries de les persones.
Com afirma Raj Patel en la seva obra ‘Obesos i famèlics’ (Els llibres del linx, 2008): “La fam i el sobrepès globals són símptomes d’un mateix problema. (…) Els obesos i els famèlics estan vinculats entre si per les cadenes de producció que porten els aliments del camp fins a la nostra taula”. I afegeixo: per menjar bé, perquè tots puguem menjar bé, cal trencar amb el monopoli d’aquestes multinacionals en la producció, la distribució i el consum d’aliments. Perquè per sobre de l’afany de lucre, prevalgui el dret a l’alimentació de les persones.
I qui surt perdent?
Estem corrent el risc del desmantellament d’un sector, l’agrari, estratègic per a la nostra economia. Això no és nou, però amb les actuals mesures no fa sinó aguditzar-se. Avui, menys del 5% de la població activa en l’Estat espanyol treballa en l’agricultura, i una part molt significativa són persones majors. Aquest indicador, segons els estàndards actuals, és símbol de progrés i modernitat. Tal vegada, hauríem de començar a preguntar-nos amb quins paràmetres es defineixen tots dos conceptes.
L’agricultura camperola és una pràctica en extinció. Anualment, milers de finques tanquen les seves portes. Sobreviure en el camp i treballar la terra no és tasca fàcil. I és que qui més surt perdent en l’actual model de producció, distribució i consum d’aliments són, precisament, aquells que produeixen el menjar. La renda agrària se situava en 2007, segons la COAG, en un 65% de la renda general. El seu empobriment és evident. Avancem cap a una agricultura sense camperols. I, si aquests desapareixen, en mans de qui queda la nostra alimentació?
Quina relació té això amb l’actual situació de crisi?
La crisi econòmica no ha fet sinó empitjorar aquesta situació. Cada vegada més persones són empeses a comprar productes barats i menys nutritius, segons es desprèn de l’informe ‘Generació XXL’ (2012), de la companyia de recerca IPSOS. Com aquests indiquen, a Gran Bretanya, per posar un cas, la crisi ha fet que les vendes de carn de xai, verdures i fruita fresca hagin disminuït considerablement, mentre que el consum de productes envasats, com galetes i pizzes, hagi augmentat en els últims cinc anys. Una tendència generalitzable a altres països de la Unió Europea.
Milions de persones sofreixen avui les conseqüències d’aquest model d’alimentació “fast food”, que acaba amb la nostra salut. Les malalties vinculades al que mengem no han fet sinó augmentar en els últims temps: diabetis, al·lèrgies, colesterol, hiperactivitat infantil, etc. I això té conseqüències econòmiques directes. Segons la FAO, l’estimació global del cost econòmic del sobrepès i l’obesitat va ser, en 2010, aproximadament d’1,4 bilions de dòlars.
