google-site-verification: googleea6bb382a071c67e.html AME - Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants: Solsona
Mostrando entradas con la etiqueta Solsona. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Solsona. Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de noviembre de 2012

Hospitalet de Llobregat


"L'Harmonia. Espai d'Art"
Prorroga la exposición de 
Artistas Residentes en TPK 
Hasta el 20 de noviembre








Prorrogada la interesante exposición inaugurada el pasado 27 de septiembre en el Tecla Sala de Hospitalet de Llobregat (Barcelona) hasta el próximo martes 20 de noviembre de 2012 con el mismo horario. 

Esta muestra el trabajo de diez artistas internacionales pero que tienen en común la implicación y influencia sobre la vida cultural de Hospitalet. Todos ellos participan asiduamente en los proyectos pedagógicos y expositivos del “El TPK Art i Pensament Contemporani” proyecto fundado en Hospitalet en el año 1977 con el objetivo de convertirse en un espacio de encuentro entre el arte contemporáneo y la sociedad. 
Entre sus actividades la entidad ofrece un programa de soporte a la creación con la cesión de espacios de trabajo para artistas. 

La exposición recoge la Obra de los diez residentes del centro: Diego Tampanelli (Argentina), Tatiana Maltaverne (Francia), Reme Domingo (Francia), Atsuko Arai (Japón), Rodolfo Green (México), Alejandro Hilarión González (Cuba), Paula Laverde (México), Sandro Solsona (Brasil), Vicente Dapalma (Catalunya) y Ana Casal (Argentina). El Mundo del Arte bien cerquita, entre nosotros. 

Una segunda oportunidad también de poder ver la obra de dos destacados compatriotras mexicanos, Paula Laverde y Rodolfo Green


ARTISTAS: 

Diego Tampanelli de Argentina 
Con la foto, el vídeo, la pintura y la performance, se interroga sobre su imagen y su memoria, a partir de la necesidad de explicarse su propio devenir vital. 

Tatiana Maltaverne de Francia 
Trabaja a partir de su relación con la naturaleza: crea bellísimas metáforas en que objetos encontrados convierten en protagonistas principales de su historia y de la nuestra. 

Reme Domingo de Francia 
Usa la fotografía y el objeto para indagar sobre la identidad de la mujer en el ámbito social, político y personal, y como esta identidad es traducida y asumida por el resto de la sociedad. 

Atsuko Arai de Japón 
Usa los medios fotográficos, audiovisuales y publicitarios para tratar con humor, ironía e inteligencia unas situaciones cotidianas en las que muchas veces el apoyo de la obra no es el físico, sino que son los ciudadanos invitados a participar en una acción quienes cuestionan de esta manera el rol del artista respecto a la sociedad contemporánea. 

Rodolfo Green de México 
Trabaja el grabado, el vídeo y la fotografía, y usa estos lenguajes para mostrarnos sus preocupaciones personales, entre las que destaca la violencia física y el afán por rechazarla. 

Alejandro Hilarión González de Cuba 
Por medio de la pintura y el collage, nos muestra un universo personal de una sensibilidad exquisita, con un respeto profundo hacia el material y los objetos que utiliza. 

Paula Laverde de México 
Trabaja a partir de sus preocupaciones sociales y políticas, y crea metáforas en que la mujer es la protagonista de situaciones terribles, las cuales, como espectadores, nos conducen a un silencio respetuoso y al deseo de rechazarla. 

Sandro Solsona de Brasil Rescata soportes rechazados y, mediante una cuidadosa elaboración pictórica, nos los devuelve totalmente ennoblecidos. Y, lo que es más importante, los rescata del anonimato de la masa y les otorga una nueva existencia con singularidad propia. 

Vicente Dapalma de Cataluña Trabaja con presupuestos icónicos que tienen que ver con el mito y el elemento clásico desde una perspectiva contemporánea, donde la frontera entre el mito y el yo se desvanece y da lugar a una asunción personal la historia. 

Ana Casal de Argentina Es pintora abstracta. Pinta grandes cuadros en los que la mancha, la materia y el color se explican-y lo explican a ella-mediante formas acaecidas a partir de gestos explosivos y colores contrastados. 


miércoles, 13 de junio de 2012

Solsona



L'impacte social 
de la guerra contra el narcotràfic a Mèxic 
Xerrada de Gerard Torrent i l’Irina Ravelo 
Al Casal La Fura 





L’origen del Casal La Fura el trobem a l’any 2006 quan un grup de persones compromesos en diverses entitats de Solsona ens vem començar a reunir per trobar entre tots un local per fer-hi les activitats d’aquestes entitats i a la vegada per obrir-lo a la resta de gent de Solsona i comarca. 

Els uneix la voluntat de crear un espai alternatiu de trobada per a les persones i les idees. Tots els que hem treballat i treballem perquè aquest espai sigui una realitat, ens plantegem dos grans objectius: 

• Dotar la ciutat d’un espai autogestionat, independent i al servei de les entitats que ho desitgin, on aquestes puguin reunir-se i fer activitats. A més de la dinamització del propi casal com a espai físic per part de l’assemblea. 

• Plantejar alternatives reals a les actuals tendències de la societat des d’un punt de vista local. Treballar per la vitalitat de la cultura, la defensa del territori, el consum responsable… i contribuir així a la transformació de la societat cap a una de més lliure i justa. 

Dins el cicle de Xerrades SOM-CEL-FURA  el proper dijous 14 de juny de 2012 a les 9 del vespre tidran una Xerrada sobre l'impacte del narcotràfic a Mèxic, a càrrec de Gerard Torrent i Real, català natuarl de Solsona i resident a Mèxic, i Irina A. Ravelo Rodríguez de Chiconcuac, Morelos, Mèxic. 




martes, 14 de junio de 2011

La premsa diu que...

.

La Sala ISSIM mostra fotografies de la nit de morts a Mèxic
De la mà del fotògraf Santiago LLobet, la sala ISSIMM de Solsona presenta una exposició de fotografies de la nit de morts a l'estat de Michoacán






El públic visitant la Sala. Foto: Ramon Estany

Publicat per Ramon Estany a NacióSolsona.cat
Diumenge 12 de juny del 2011


Les fotografies de l'exposició van ser preses a l'estat de Michoacán (Mèxic) durant la festivitat de morts en els anys 2009 i 2010. Es van prendre fotos al cementiri de Tzintzuntzan (al costat del llac de Pázcuaro i la seva famosa illa de Janitzio) i a la ciutat de Morelia, capital de l'estat. Es va escollir Michoacán pel color de la festivitat de morts i perquè encara conserven de forma pura la tradició de vetllar els morts tota la nit.

Introducció
La celebració del Dia de Morts a Mèxic té els seus orígens a l'època prehispànica. Ètnies com els Mexicas, Maies, Purépechas, Nahuas i Totonacas ja ho celebraven en el novè mes del calendari solar i era presidit per la Deessa Mictecacíhuatl (Dama de la Mort ).

La conquesta dels espanyols va produir una barreja de costums i va barrejar la celebració mexicana amb la festivitat de Tots Sants del primer de novembre. L'1 de novembre es dedica als difunts nens i el dia 2 als difunts grans.

Els Purépechas que vivien, i viuen encara, a la proximitat del llac de Pátzcuaro, creien que els morts necessitaven menjar per arribar al seu destí final, de manera que en morir es deixava al costat d'ells menjar, aigua, ofrenes i diversos objectes.

A més hi havia una llegenda que explica que Mintzita, filla del Rei Tzíntzicha i Itzihuapa príncep hereu de Janitzio estaven profundament enamorats però no van poder casar-se després de l'arribada dels invasors que van prendre presoner al pare de Mintzita. Itzihuapa va intentar extreure el tresor que es trobava al fons del llac per intercanviar-lo per la llibertat del Rei Tzíntzicha, però va ser atrapat per les ànimes dels vint remers que protegeixen el tresor a les profunditats, convertint-se en el vint-i-u primer guardià. Durant la Nit de Morts, tots els guardians del tresor desperten i pugen la costa de l'illa de Janitzio, i els Prínceps Mintzita i Itzihuapa van al cementiri per rebre les ofrenes dels vius.

Aquestes tradicions i llegendes van derivar fins que a dia d'avui, els mexicans que vetllen els seus morts en els cementiris, tenen la fe que els esperits dels seus éssers estimats tornen i sopen amb ells.

El Dia de Morts és un dia alegre a Mèxic i la Nit de Morts és una vigília silenciosa en què els purépechas i altres ètnies s'asseuen al costat de les tombes a esperar l'arribada dels seus éssers estimats ja difunts.

Encara avui, a l'illa de Janitzio es fa sonar la campana situada a la entrada del cementiri durant tota la nit per convocar a les ànimes a la gran cerimònia i s'escolten els cants purépecha implorant pel descans de les ànimes absents i la felicitat dels vius.

La inauguració va estar amenitzada per un concert
Branlette Grouve Two van ser els encarregat de posar música a la inauguració de la mostra a la Sala ISSIM.

Aquest duet parteix de standard del jazz i de blues, interpretats d'una manera molt lliure, donant pas a la improvisació que suggereix el moment. Passant pel funki grouve, latin, swing, i una bona dosis d'humilitat liderada per Pau Ruiz a la guitarra i Manolo German al contrabaix.



.