La Sala ISSIM mostra fotografies de la nit de morts a Mèxic
De la mà del fotògraf Santiago LLobet, la sala ISSIMM de Solsona presenta una exposició de fotografies de la nit de morts a l'estat de Michoacán
El públic visitant la Sala. Foto: Ramon EstanyPublicat per Ramon Estany a NacióSolsona.cat
Diumenge 12 de juny del 2011
Les fotografies de l'exposició van ser preses a l'estat de Michoacán (Mèxic) durant la festivitat de morts en els anys 2009 i 2010. Es van prendre fotos al cementiri de Tzintzuntzan (al costat del llac de Pázcuaro i la seva famosa illa de Janitzio) i a la ciutat de Morelia, capital de l'estat. Es va escollir Michoacán pel color de la festivitat de morts i perquè encara conserven de forma pura la tradició de vetllar els morts tota la nit.
Introducció
La celebració del Dia de Morts a Mèxic té els seus orígens a l'època prehispànica. Ètnies com els Mexicas, Maies, Purépechas, Nahuas i Totonacas ja ho celebraven en el novè mes del calendari solar i era presidit per la Deessa Mictecacíhuatl (Dama de la Mort ).
La conquesta dels espanyols va produir una barreja de costums i va barrejar la celebració mexicana amb la festivitat de Tots Sants del primer de novembre. L'1 de novembre es dedica als difunts nens i el dia 2 als difunts grans.
Els Purépechas que vivien, i viuen encara, a la proximitat del llac de Pátzcuaro, creien que els morts necessitaven menjar per arribar al seu destí final, de manera que en morir es deixava al costat d'ells menjar, aigua, ofrenes i diversos objectes.
A més hi havia una llegenda que explica que Mintzita, filla del Rei Tzíntzicha i Itzihuapa príncep hereu de Janitzio estaven profundament enamorats però no van poder casar-se després de l'arribada dels invasors que van prendre presoner al pare de Mintzita. Itzihuapa va intentar extreure el tresor que es trobava al fons del llac per intercanviar-lo per la llibertat del Rei Tzíntzicha, però va ser atrapat per les ànimes dels vint remers que protegeixen el tresor a les profunditats, convertint-se en el vint-i-u primer guardià. Durant la Nit de Morts, tots els guardians del tresor desperten i pugen la costa de l'illa de Janitzio, i els Prínceps Mintzita i Itzihuapa van al cementiri per rebre les ofrenes dels vius.
Aquestes tradicions i llegendes van derivar fins que a dia d'avui, els mexicans que vetllen els seus morts en els cementiris, tenen la fe que els esperits dels seus éssers estimats tornen i sopen amb ells.
El Dia de Morts és un dia alegre a Mèxic i la Nit de Morts és una vigília silenciosa en què els purépechas i altres ètnies s'asseuen al costat de les tombes a esperar l'arribada dels seus éssers estimats ja difunts.
Encara avui, a l'illa de Janitzio es fa sonar la campana situada a la entrada del cementiri durant tota la nit per convocar a les ànimes a la gran cerimònia i s'escolten els cants purépecha implorant pel descans de les ànimes absents i la felicitat dels vius.
La inauguració va estar amenitzada per un concert
Branlette Grouve Two van ser els encarregat de posar música a la inauguració de la mostra a la Sala ISSIM.
Aquest duet parteix de standard del jazz i de blues, interpretats d'una manera molt lliure, donant pas a la improvisació que suggereix el moment. Passant pel funki grouve, latin, swing, i una bona dosis d'humilitat liderada per Pau Ruiz a la guitarra i Manolo German al contrabaix.
Introducció
La celebració del Dia de Morts a Mèxic té els seus orígens a l'època prehispànica. Ètnies com els Mexicas, Maies, Purépechas, Nahuas i Totonacas ja ho celebraven en el novè mes del calendari solar i era presidit per la Deessa Mictecacíhuatl (Dama de la Mort ).
La conquesta dels espanyols va produir una barreja de costums i va barrejar la celebració mexicana amb la festivitat de Tots Sants del primer de novembre. L'1 de novembre es dedica als difunts nens i el dia 2 als difunts grans.
Els Purépechas que vivien, i viuen encara, a la proximitat del llac de Pátzcuaro, creien que els morts necessitaven menjar per arribar al seu destí final, de manera que en morir es deixava al costat d'ells menjar, aigua, ofrenes i diversos objectes.
A més hi havia una llegenda que explica que Mintzita, filla del Rei Tzíntzicha i Itzihuapa príncep hereu de Janitzio estaven profundament enamorats però no van poder casar-se després de l'arribada dels invasors que van prendre presoner al pare de Mintzita. Itzihuapa va intentar extreure el tresor que es trobava al fons del llac per intercanviar-lo per la llibertat del Rei Tzíntzicha, però va ser atrapat per les ànimes dels vint remers que protegeixen el tresor a les profunditats, convertint-se en el vint-i-u primer guardià. Durant la Nit de Morts, tots els guardians del tresor desperten i pugen la costa de l'illa de Janitzio, i els Prínceps Mintzita i Itzihuapa van al cementiri per rebre les ofrenes dels vius.
Aquestes tradicions i llegendes van derivar fins que a dia d'avui, els mexicans que vetllen els seus morts en els cementiris, tenen la fe que els esperits dels seus éssers estimats tornen i sopen amb ells.
El Dia de Morts és un dia alegre a Mèxic i la Nit de Morts és una vigília silenciosa en què els purépechas i altres ètnies s'asseuen al costat de les tombes a esperar l'arribada dels seus éssers estimats ja difunts.
Encara avui, a l'illa de Janitzio es fa sonar la campana situada a la entrada del cementiri durant tota la nit per convocar a les ànimes a la gran cerimònia i s'escolten els cants purépecha implorant pel descans de les ànimes absents i la felicitat dels vius.
La inauguració va estar amenitzada per un concert
Branlette Grouve Two van ser els encarregat de posar música a la inauguració de la mostra a la Sala ISSIM.
Aquest duet parteix de standard del jazz i de blues, interpretats d'una manera molt lliure, donant pas a la improvisació que suggereix el moment. Passant pel funki grouve, latin, swing, i una bona dosis d'humilitat liderada per Pau Ruiz a la guitarra i Manolo German al contrabaix.
.
