Catalans amb Cor mexicà..

Exposició:
Museu de l'Empordà, Figueres (Girona) 
"Obres d’Avel·lí Artís Gener, Tísner i Pere Calders" 

Fins el diumenge 30 de juny de 2013 en horari de dimarts a dissabtes d'11 a 20 hores, diumenges i festius d'11 a 14 hores (dilluns tancat) al Museu de l'Empordà, situat a Rambla 2, de la ciutat de Figueres (Girona) podreu visitar l’exposició "Obres d’Avel·lí Artís Gener, Tísner i Pere Calders". 

Amb motiu de la celebració del centenari dels naixements dels dos escriptors i ninotaires Catalans el Museu de l'Empordà aplega una desena d'obres dels 2 escriptors i ninotaires a més de primeres edicions dels seus llibres. Pertanyen al seu fons i es tracta d'un grup reduït però significatiu de dibuixos, aquarel·les i tintes. 

Són el resultat de la donació d'Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic 1991). 

Recordem que Avel·í Artís Gener en acabar la guerra s'exilia a Mèxic, on s'hi passarà 25 anys. És ben conegut en els ambients catalans exiliats a Mèxic que s'identifica i s'adapta profundament a la realitat mexicana, sense deixar de ser, alhora, un nacionalista català. És en aquesta època en què s'enamora de la cultura precolombina, fruit de la qual en sortirà el seu llibre més reconegut, Paraules d'Opòton el vell. 

Tot i això, abans d'escriure en espanyol en algun mitjà de comunicació mexicà, prefereix deixar d'escriure i realitzar altres tasques: correcció, direcció artística de publicitat... Només col·labora com a ninotaire a les publicacions Full Català (inicis dels 40), Quaderns de l'Exili, Revista de Refugiats d'Amèrica, Lletres, Pont Blau i Tele-revista (entre 1943 i 47), La Nostra Revista (1946-1954). El 1955 crea La Nova Revista, hereva de l'anterior, fundada pel seu pare. 

A Barcelona

La Biblioteca de Catalunya 
va presentar el dilluns 12 de noviembre l’exposició 
“Tísner, escriptor-ninotaire polifacètic” 

L’anomenat Espai Cero de la Biblioteca de Catalunya (carrer de l’Hospital 56, de Barcelona) acollirà properament una important exposició sobre la figura de l’escriptor català i ninotaire exiliat a Mèxic Avel·lí Artís-Gener “Tísner” (1912-2000) . 

L’exposició, que romandra obert al públic del dilluns 12 de novembre fins el diumenge 09 de desembre de 2012 serà visitable en horari de dilluns a divendres de 09:00 a 20:00 hores, i dissabtes de 09:00 a 14:00 hores. 

La exposició, que a tingut com a Comisari a Jaume Clarà, Cap de la Secció de Col·leccions Generals de la Biblioteca de Catalunya, ens presenta aquesta exposició amb les següents paraules: Tísner escriptor-ninotaire polifacètic Avel·lí Artís-Gener (1912-2000) ha estat -i és- un home popular a Catalunya. 

A la seva personalitat oberta i expressiva hi afegí un pegat negre sobre l’ull perdut en un accident de moto, un tret que encara popularitzà més la seva imatge. Inicià la seva carrera professional als anys trenta com a periodista i també com a ninotaire, camp en el qual emprà el pseudònim Tísner, pel qual seria conegut des d’aleshores. Compromès políticament, lluità durant la Guerra Civil al front de l’Ebre i, en acabar, s’hagué d’exiliar, primer a França i després a Mèxic. 

Durant l’estada mexicana treballà com a escenògraf i publicista, però també s’endinsà en la creació literària, amb la publicació de tres novel·les que són considerades un referent de la literatura catalana a l’exili. 

L’any 1965 retornà a Catalunya, on continuà la seva trajectòria literària, a més de treballar en el món periodístic (com a sotsdirector de Tele/Estel, per exemple), fer de traductor, iniciar-se en el món dels mots encreuats, etc. En definitiva, un munt d’activitats polifacètiques amb un rerefons comú: el compromís amb la llibertat i amb la cultura catalana. 

L’exposició vol ser una mostra d’aquesta trajectòria, a partir dels fons conservats a la iblioteca de Catalunya, entre ells el que va donar el mateix Tísner (amb 4.700 llibres i correspondència). 

També s’ofereixen fragments de tres enregistraments sonors d’intervencions públiques de Tísner: una conferència a Mèxic (1972) i dues entrevistes radiofòniques (1976 i 1981). 

Il·lustracions: caricatura de Tísner publicada a El Be negre, 6 juny 1934, i caricatura de Tísner dibuixada per Pere Calders per al llibre Dibuixos de guerra: Calders i Tísner, Barcelona: La Campana, 1991. 

I. REPÚBLICA I GUERRA CIVIL 

-El Be negre: setmanari satíric. Any VI, núm. 222, 5 de febrero de 1936. Facsím.: El Be negre i els seus homes. Barcelona: Edhasa, 1977, vol. 2. 

-Artís-Gener, Avel·lí. Tísner revela les interioritats de El Be negre. Mataró: L’Aixernador, DL 1990. 

-L’Esquella de la Torratxa. Any LX, núm. 2977, 21 agost 1936. Facsím.: L’Esquella de la Torratxa : guerra civil. Barcelona: Leteradura, 1979. 

-“En Valentí i el gos = Valentín y el perro”. Il·lustracions en color de Tísner. En: Mirbal. Barcelona, [25 d’abril de 1937], p. [10]. -Kalders (dibuixos), A.

-G. [Artís-Gener] (text). “Auca de la reraguarda”. En: L’Esquella de la Torratxa, núm. 3022 (23 juliol 1937). 

II. EXILI 

-Artís-Gener, Avel·lí. 556 Brigada Mixta. Mèxic : Minerva, 1945. 

-Artís-Gener, Avel·lí. 556 Brigada Mixta. 2a ed. amb el text íntegre. Barcelona: Pòrtic, 1984. -Artís-Gener, Avel·lí. Les dues funcions del circ. Barcelona: Proa, 1966. 

-Artís-Gener, Avel·lí. Paraules d’Opòton el Vell. Barcelona: Cadí, [1968]. 

-Mas i Sañé, Sílvia. Les novel·les d’exili d’Avel·lí Artís-Gener. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. -Icaza, Xavier. Mitote de la Toloacha. Dibujos de Tísner. [México, D.F.]: América, [195-?]. 

-Artís-Gener, Avel·lí. “El Pla de la calma”. En: La nostra revista (Mèxic), any II, núm. 24, desembre 1947, p. 492. 

-Artís-Gener, Avel·lí. El Pla de la calma. Barcelona: Pòrtic, 1974. 

-Artís-Gener, Avel·lí. Méxic, una radiografia i un munt de diapositives. Barcelona: Laia, 1981. 

III. DE NOU A CATALUNYA 

-Artís-Gener, Avel·lí. Tele estel [Visual]: el setmanari català d’avui: aires nous cada divendres. [Barcelona]: Publicaciones Reunidas, S.A., [1966]. 

-Artís-Gener, Avel·lí. Prohibida l’evasió. Barcelona: Edicions 62, 1969. 

-Artís-Gener, Avel·lí. Al cap de vint-i-sis anys. Barcelona: Pòrtic, 1972. 

-Artís-Gener, Avel·lí. La diáspora republicana. Barcelona: Euros, 1975. 

-Artís-Gener, Avel·lí. “Color local. 23 de abril, libros y rosas”. En: La Vanguardia española, 25 de abril de 1976. 

-Artís-Gener, Avel·lí. Els gossos d’Acteó. Barcelona: Edicions 62, 1983. 

IV. TÍSNER – CALDERS 

-Calders, Pere; Artís-Gener, Avel·lí. Dibuixos de guerra a L’Esquella de la Torratxa. Barcelona: La Campana, 1991. 

-Calders, Pere. Ronda naval sota la boira. Barcelona: Selecta, DL 1966. -Calders, Pere. Ronda naval sota la boira. Barcelona: Edicions 62, 1981. 

-Calders, Pere. El sabeu, aquell? Barcelona: Casals, 1983. -Calders, Pere. Gaeli i l’home Déu. Barcelona: Edicions 62, 1986. 

-Carta de Pere Calders a Avel·lí Artís-Gener. Roissy, 5 abril 1939. Fons Tísner, Ms. 4549, Pere Calders, núm. 2. Primera carta, conservada en el Fons Tísner, escrita des de l’exili francès. 

-Carta de Pere Calders a Avel·lí Artís-Gener. Roissy, 10 maig 1939. Fons Tísner, Ms. 4549, Pere Calders, núm. 8. Pere Calders, malgrat la situació d’exili manté el seu to humorístic. 

-Carta de Pere Calders a Avel·lí Artís-Gener. Roissy, 8 juny 1939. Fons Tísner, Ms. 4549, Pere Calders, núm. 13. Resposta de Calders a l’anunci de la marxa de Tísner cap a Mèxic. -Còpia de la carta d’Avel·lí Artís-Gener a Pere Calders. San Mateo (Mèxic), 16 novembre 1965. Fons Tísner, Ms. 4549, Pere Calders, núm. 38. Tísner anuncia a Calders el seu retorn a Catalunya. 

V. ALGUNES AMISTATS I RELACIONS 

-Anglada, Lola. La meva casa i el meu jardí. Barcelona: Filograf, DL 1958. 

-Salvat, Ricard. Nord enllà. Barcelona: Occitània, 1965. 

-Moix, Terenci. La Torre dels vicis capitals. Barcelona: Selecta, 1968. 

-Riera Llorca, Vicenç. Nou obstinats. Barcelona: Selecta, 1971. 

-Roig, Montserrat. Molta roba i poc sabó-- i tan neta que la volen. Barcelona: Selecta, 1971. 

-Fuster, Jaume. De mica en mica s’omple la pica. Barcelona: Edicions 62, 1972. 

-Simó, Isabel-Clara. És quan miro que hi veig clar. Barcelona: Selecta, 1979. 

-Oliver, Maria Antònia. Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà. Barcelona: Edicions 62, 1993. 

VI. UN PERSONATGE POLIFACÈTIC 

-Capote, Truman. A sang freda: veritable relació d’un assassinat múltiple. Traducció de: A. Artís-Gener. Barcelona: Aymà, 1966. 

-García Márquez, Gabriel. Crònica d’una mort anunciada. Traducció catalana d’Avel·lí Artís-Gener. [Barcelona]: Grijalbo, cop. 1982. 

-Artís-Gener, Avel·lí. L’invent més gran del segle vint. Barcelona: Barcanova, 1984. 

-Artís-Gener, Avel·lí. L’arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony. Il·lustracions de Joma. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985. 

-Artís-Gener, Avel·lí. Trenquem-nos una mica la closca?: 75 mots encreuats de Tísner. Barcelona: Alta Fulla, 1985. 

-Artís-Gener, Avel·lí. Selecció de definicions: 25 anys de mots encreuats de Tísner. Barcelona: Pòrtic, 1994. Títol a la coberta: Els mots encreuats de Tísner. 

-Romaguera i Ramió, Joaquim. Tísner l’escenògraf: teatre, cinema, televisió, publicitat. Barcelona: Pòrtic, 1995. 

-Artís-Gener, Avel·lí. Ciris trencats: històries personals i divertides. Barcelona: La Campana, 1997. 

LA VEU DE TÍSNER 

-Taula rodona sobre el retorn a Barcelona d’Avel·lí Artís-Gener, després de l’exili. Mèxic, D.F., Orfeó Català, 22 juny 1972. 60 min. 

Fragments seleccionats: 

- impressions d’Artís-Gener després d’arribar a Barcelona l’any 1965 (4:27). 

- presència del règim franquista en la vida diària (3:27). 

-Entrevista a Avelino Artís-Gener, Tísner, escritor. Amb motiu de la 2ª ed. del seu llibre La diáspora republicana. Ràdio Barcelona, 8 gener 1976. Locució: Mari Cruz Hernández. 12 min. -Entrevista a Avel·lí Artís-Gener (Tísner), escriptor, dibuixant i pintor, en el programa Impactes”. Ràdio Barcelona, 26 març 1981. Locució: Joan Castelló Rovira. 30 min. 

Fragments seleccionats: 

- naixement del pseudònim Tísner (2:06) 

- inicis professionals (1:53) 

- actuació durant la guerra civil (3:42) 

- valoració de la situació actual (1:54) 

Les Lectures a la Fresca

L'Associació Amics de Pedra i Sang 

de Sant Cugat del Vallès 

reviu l’obra mexicana de Pere Calders

Fotografía: Cugat.cat 

Aquí descansa Nevares és un dels contes de Pere Calders considerat de narrativa mexicana en el conjunt de l’obra calderiana pels estudiosos y no podía pas faltar dins d’aquesta iniciativa de “Les Lectures a la Fresca” que tornen enguany a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) amb Pere Calders com a protagonista. 

Els tres primers dijous de juliol de 2012 a les places de Sant Pere i de l'alcalde Magí Bartralot, i a l'espai dels castanyers dels Jardins del Monestir acolliran les representacions en homenatge del centenari del seu naixement. 

La primera representació, que porta per títol “Em dic Pere i dos cognoms més'” presentarà un divertiment escènic a partir de l'obra de teatre inacabada de Calders, 'Taula rodona'. Víctor Alexandre, Piti Español, Josep Maria Jaumà i Ignasi Roda oferiran quatre finals per al muntatge. 

La plaça de Sant Pere acollirà aquesta primera cita dijous de la setmana vinent a les deu de la nit. 

Recordem que Sant Cugat del Vallès va ser el primer municipi on Pere Calders va viure quan va tornar de l'exili a Mèxic, ja que tenia família a la masia de Can Calders. 

El següent dijous, 12 de juliol, serà el torn per a l'obra “Firduqui”, que es representarà també a les deu de la nit a la plaça de l'alcalde Magí Bartralot. 

“Firduqui” és un muntatge escènic fet a partir de contes de misteri de Pere Calders i que compta amb la direcció de Dolors Vilarasau. 

La tercera i última proposta arribarà el tercer dijous del mes, 19 de juliol, i serà “Nevares”. Un musical amb text, direcció i cantables d'Ignasi Roda a partir de la novel·la “Aquí descansa Nevares”, de Pere Calders. 

La cita, com les altres, serà a les deu de la nit als Jardins del Monestir - Espai dels Castanyers. 

El cicle Lectures a la Fresca és una iniciativa dels Amics de Pedra i Sang i compta amb el suport de l'Ajuntament i la Institució de les Lletres Catalanes. Cugat.cat també hi col·labora. Les tres lectures compten, a més, amb la participació d'una seixantena d'actors. 

LITERATURA

Los mejores cuentos de Pere Calders, 

con el ARA “Elección personal”, 

una selección única por sólo 9,95 euros 

 

El ARA se añade a la celebración del centenario del escritor catalán vinculado con México de Pere Calders con una oferta única. 

El sábado 16 y el domingo 17 se venderá con el periódico “Tria personal” [Elección personal], una antología de cuentos que los especialistas califican de “prosa mágica” del referido autor seleccionada por él mismo. 

Los cuentos de Pere Calders (1912-1994) son trabajos de narrativa corta recopilados por su autor en 1984. Decía entonces con su habitual ironía: "Contar una elección personal parece un poco a querer convertirse en juez y parte, algo muy mal vista en cualquier principio de ética jurídica ". 

Calders inicia la antología con El imprevisto en la casa número 10, incluido en su primer libro de cuentos de 1936 El primer arlequín, y la cierra con La rebelión de las cosas, publicado en 1978 dentro del popular Invasión sutil y otros cuentos. 

Como muchos intelectuales, Calders emprende en 1939 el camino del exilio y se instalaría en México, donde se quedaría por espacio de veintitrés tres años. 

En México entra en contacto con los intelectuales del país gracias a Josep Carner y en 1954 se reincorpora a la literatura con la compilación de cuentos “Crónicas de la verdad oculta”, de la que se incluyen un total de once relatos, lo que sirve para calibrar la importancia del volumen dentro de la obra de Calders. 

El ARA se añade a los actos del año Calders por partida doble: por un lado, con la oferta por 9,95 euros de esta antología “Tria personal” el sábado 16 y el domingo 17 de junio, y del la otra, con una edición especial del diario dedicada a Pere Calders el mismo sábado 16 de junio. Si como decía Calders -nos recuerdan la redacción del periódico ARA- un libro pertenece en un 50% a su autor y el 50% restante es del lector, el próximo sábado un porcentaje del ARA deberemos atribuir al genio de Pere Calders…

Avui dilluns

Activitats culturals
El Gran Calders.
El meu pare, Pere Calders




Hem triat per aquest cicle un d’aquell títols que es fan servir per anunciar màgics, il·lusionistes i equilibristes de fama. Amb aquest reclam, a mig camí entre la realitat i la fantasia, revisarem la figura i l’obra de Pere Calders (1912-1994), amb motiu del centenari del seu naixement: els contes inquietants, les novel·les plenes d'humor, l’exili mexicà i l’èxit teatral d’Antaviana.

Totes les sessions s’organitzaran en forma de diàleg dels autors amb Julià Guillamon, coordinador del cicle.

A càrrec de Tessa Calders, Filòloga de la UB, especialista en hebreu.

Dilluns 19 de març a les 19 h.
Lloc: Sala d'actes.
Aforament limitat.
Activitat gratuïta.

Font: web Biblioteca Sagrada Família de Barcelona