En Valls, Tarragona

El Casal Popular La Turba

Recorda els 20 anys de la Revolució Zapatista 

amb diverses activitats 

El Casal Popular La Turba neix l’any 1996 fruit de diversos col·lectius vallencs i persones vinculades al moviment d’alliberament nacional i a la lluita ecologista com un espai cultural alternatiu per a la ciutat i, més globalment, com una eina que ha de col·laborar en el procés de reconstrucció nacional dels Països Catalans. 

El Casal Popular La Turba va néixer de les organitzacions de l’esquerra independentista vallenca: la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Maulets (llavors Maulets i JIR) i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC; llavors BEI-CEPC). 

La Turba neix amb la voluntat d’aquestes organitzacions de bastir una entitat social que pogués generar i aixoplugar moviments, lluites i projectes locals i nacionals que treballessin qualsevol dels aspectes dels alliberaments nacional, social i personal, que és la definició ideològica del Casal. 

L’any 2001 el Casal s’acosta i implica més en la dinàmica i els reptes del barri vell de la ciutat i, alhora, oferir als seus socis i simpatitzants un espai digne i amb moltes possibilitats per fer-hi les activitats que es proposa. Així, doncs, el Casal instal·la la seva nova seu al carrer Nou, 12, de Valls, just al davant de la plaça de la Zeta. 

Aquest 2014 és el vintè aniversari de la revolta zapatista a Mèxic. L’1 de gener de 1994, el dia que entrava en vigor el Tractat de Lliure Comerç de Mèxic amb els Estats Units i Canadà, l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) irrompia a la ciutat de San Cristóbal de Las Casas, a l’estat de Chiapas. Després d’un parell de setmanes de conflicte armat que va provocar uns tres-cents morts, el president mexicà Carlos Salinas de Gortari va decretar un alto-el-foc que avui encara es manté, a falta d’un acord de pau. 

Esparreguera

VII Trobada 

Gastronòmica Intercultural 

La cuina mexicana 

present com cada any 

El dijous 09 de maig de 2013 va tenir lloc al pati de Can Pasqual la VII Trobada Gastronòmica Intercultural del Servei Local de Català (SLC) d’Esparreguera, que va servir com a cloenda de la 10a edició del Voluntariat per la llengua i dels cursos de català per a adults 2012-2013. 

La Setena Trobada Gastronòmica Intercultural va tornar a ser un punt de trobada de persones d’orígens culturals diversos amb la llengua catalana com a característica comuna. 

Uns i altres van poder compartir els plats que havien cuinat per a l’ocasió amb receptes pròpies de la tradició culinària dels Països Catalans i de la resta del món. 

Per part mexicana hi varen ser present els coneguts plats de patates amb xoriço amb picants, i el flam de formatge amb elote o blat de moro. 

Per a aquesta edició, el SLC té previst editar totes les receptes escrites per alumnes, voluntaris i aprenents al bloc anomenat Receptaris (http://blocs.cpnl.cat/receptaris), que va inaugurar al juliol de 2011. La publicació de totes les receptes al bloc estarà llesta abans de l’estiu. 

Catalunya terra d’acollida

Sant Esteve a Catalunya
i als altres Països Catalans 

La Fundació NousCatalans Ciutat ha publicat aquesta petita explicació sobre l’origen i les tradicions a Catalunya i terres de parla catalana, de la celebració d’aquest dia. 

Transcrivim la totalitat d’allò que publiquen, doncs creiem que es un enriquiment per als mexicans de conèixer les festes autòctones, com també un orgull de donar a conèixer les festes de Mèxic aquí. 

Conèixer, entendre, viure i participar, de les coses de Catalunya i de les coses de Mèxic es sens créixer com a persones i com a col·lectiu. Viure i ser feliç es una aspiració de tots… 

Sant Esteve a Catalunya i als altres Països Catalans 

Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve màrtir. En l'estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l'endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de temps suficient per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. 

L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. 

La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades. A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior. 

Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons. 

Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un poema (i no un vers) en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s'endurà uns quants diners de premi. El següent és un poema típic: Sóc petitet així no conec ningú només el papa, la mama, les neules i els torrons. I aquí tinc una butxaqueta per ficar-hi calerons!!! 

Al País Valencià la mateixa festivitat es coneix com Segon dia de Nadal o Sant Esteve. La tradició és menjar amb la família paterna, ja que el dia de Nadal es tradició menjar amb la família materna. 

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa. 

Catalunya i als altres Països Catalans