google-site-verification: googleea6bb382a071c67e.html AME - Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants: OMC
Mostrando entradas con la etiqueta OMC. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta OMC. Mostrar todas las entradas

domingo, 20 de abril de 2014

Colaboraciones

Internacionalismo campesino
by Esther Vivas



Tierra, agua y semillas son imprescindibles para cultivar y comer. O alimentos para la mayoría o dinero para la minoría, ésta es la cuestión. La Vía Campesina, el mayor movimiento internacional de pequeños agricultores, jornaleros y sin tierra, lo reivindica día a día. Hoy, 17 de abril, en la jornada internacional de la lucha campesina repasamos su historia. 


Combatiendo la 
globalización alimentaria 

La globalización alimentaria, diseñada por y para la agroindustria y los supermercados, privatiza los bienes comunes, acaba con aquellos que cuidan y trabajan la tierra y convierte la comida en un negocio. La liberalización de la agricultura, no es más que una guerra contra el campesinado. Se trata de políticas que, amparadas por instituciones y tratados internacionales, acaban con los pequeños y medianos agricultores y las comunidades rurales. 

Ante esta ofensiva, emergió, en 1993, La Vía Campesina, como la máxima expresión de aquellos que en el campo resisten y combaten la globalización neoliberal y los dictados de organizaciones internacionales como el Banco Mundial, el Fondo Monetario Internacional y la Organización Mundial del Comercio (OMC). Los antecedentes de La Vía se remontan a mediados de los años 80, cuando, en motivo de la Ronda de Uruguay del GATT, varias organizaciones campesinas llevaron a cabo importantes esfuerzos para internacionalizar el movimiento. 

A principios de los 90, se constituyó La Vía, en parte, como una alternativa más radical a la hasta entonces única organización internacional campesina, la Federación Internacional de Productores Agrícolas (IFAP), creada en 1946. Una organización que representaba, principalmente, los intereses de los mayores agricultores, situados, en general, en los países del Norte, y favorable al diálogo con las instituciones internacionales. 

domingo, 10 de junio de 2012

Dimarts, 19 de juny de 2012



Supermercats Vs Cooperatives de Consum. 
Quin model? 
Xerrada a càrrec d'Esther Vivas, activista i investigadora en moviments socials col·laboradora de El Caracol d’Oventic a Chiapes i els grups de solidaritat amb les maquiles de Tijuana com Casa de la Mujer Factor X (Mèxic)






El proper dimarts 19 de juny de 2012 al Casal Pere Quart de Sabadell (Rambla, 69) tendrá lloc a les 19:00 una interesant a càrrec d'Esther Vivas que porta per nom: Supermercats Vs Cooperatives de Consum. Quin model? 

L’acte, organitzat per la Lliga dels Drets dels Pobles i que compta amb el suport de l’ Ajuntament de Sabadell fa palès el dilema sobre quina priorització social es més beneficiosa per al consumidor i pel productor en materia de consum agroalimentari. 

Esther Vivas, es una activista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries de llarga trajectoria.. 

És llicenciada en periodisme i màster en sociologia. Forma part del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves principals línies de recerca són l’anàlisi dels moviments socials alternatius (antiglobalització, fòrums socials, indignats), els impactes de l’agricultura industrial i les alternatives que es plantegen des de la sobirania alimentària i el consum crític. 

És autora de diversos llibres sobre aquestes temàtiques, alguns dels quals han estat traduïts a varis idiomes. Entre aquests destaquen Resistencias globales. De Seattle a la crisis de Wall Street (2009, Madrid: Ed. Popular. Coautora junt JM Antentas), Del campo al plato. Los circuitos de producción y distribución de alimentos (2009, Barcelona: Icaria ed. Coautora junt X. Montagut), En pie contra la deuda externa (2008, Barcelona: El Viejo Topo), Supermercados, no gracias. Grandes cadenas de distribución: impactos y alternativas (2007, Barcelona: Icaria ed. Coordinadora junt X. Montagut), entre d’altres. 

Forma part de la redacció de la revista Viento Sur i col.labora amb mitjans de comunicació com Público, El País, Com ràdio i mitjans de comunicació alternatius com Diagonal, Ecología Política, Kaos en la red, Altermundo, El Viejo Topo, The Ecologist, La Directa, Rebelión. 

És membre de l’organització Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a Catalunya i d’Izquierda Anticapitalista a l’Estat espanyol. Ha participat activament en diferents moviments socials alternatius, campanyes antiglobalització, contra el deute extern, antiguerra, a favor de la sobirania alimentària i el consum crític, contra el canvi climàtic, el Fòrum Social Català, entre d’altres. I ha a assistit a contra-cimeres internacionals contra el G8, l’OMC, l’OTAN i a diverses edicions del Fòrum Social Mundial i el Fòrum Social Europeu. 

Ha col.laborat, visitat i treballat amb diferents organitzacions en països del Sud com el Moviment dels Sense Terra (Brasil), el moviment de periodistes ciutadans i bloguers a El Caire (Egipte), organitzacions en defensa dels drets laborals a la Xina com Globalisation Monitor i d’altres sindicalistes (Hong Kong, Xina), campanyes contra la privatització de l’aigua i l’electricitat a Johannesburg com l’Anti-Privatisation Forum (Sudàfrica), el Movimiento Comunal Nicaraguense (Nicaragua), la fàbrica autogestionada Alcasa, l’organització sindical UNT i els Comités de Tierra Urbanos i el moviment popular del barri de La Vega a Caracas (Veneçuela), el caracol d’Oventic a Chiapes i els grups de solidaritat amb les maquiles de Tijuana com Casa de la Mujer Factor X (Mèxic), ATTAC Marroc (Marroc), el Fòrum per la Sobirania Alimentària de Nyeleni (Malí), la Central Obrera Boliviana (COP) d’El Alto, el sindicalisme cocalero del Chapare i la Fundación 13 de Abril de Cochabamba a favor del dret a l’aigua (Bolívia). 

La seva vasta experiència es una garantía de solvència davant d’aquest tema que, amb la actual Crisi, fa replantejar la conveniència o no de continuar amb els actual models.