La Declaració
de sobirania i del dret a decidir
del
poble de Catalunya
s'aprova amb 85 vots
Dimecres 23 de gener de 2013
El Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés cap
al dret a decidir.
La Declaració s'aprova amb 85 vots a favor, 41 en
contra i dues abstencions.
El Parlament de Catalunya ha acordat iniciar el procés
cap al dret a decidir aprovant la resolució per la qual s’aprova la Declaració
de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya amb 85 vots a
favor, 41 en contra i dues abstencions. Segons el text de la declaració:
“D'acord
amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de
Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu
l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu”.
A continuació, el text íntegre de la Declaració de
sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya aprovada pel
Parlament de Catalunya.
Resolució 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual
s’aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya
Preàmbul
El poble de Catalunya, al llarg de la seva història,
ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de
millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la
ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col•lectiva.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets
històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició
jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l’edat
mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal.
Al segle XIV es creà la Diputació del General, o
Generalitat, que anà adquirint més autonomia fins que arribà a actuar, durant
els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de
Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís
amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions
d’autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit amb
altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural,
social i econòmic, amb vocació de reforçar-se i promoure’s des del
reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se
de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la
Mancomunitat de Catalunya el 1914 fou un primer pas en la recuperació de
l’autogovern, abolit per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de
la Segona República Espanyola, el 1931, es constituí un govern català, amb el
nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un estatut d’autonomia.
La Generalitat fou abolida el 1939 pel general Franco,
que instaurà un règim dictatorial que durà fins al 1975. La dictadura va tenir
una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de
la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de Catalunya l’any
1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb
el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició democràtica, i
en el context del nou sistema autonòmic definit per la Constitució espanyola
del 1978, el poble de Catalunya aprovà en referèndum l’Estatut d’autonomia de
Catalunya el 1979 i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el
1980.
Els darrers anys, en la via de l’aprofundiment
democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat
mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent es va
concretar en el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya iniciat
pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les
institucions de l’Estat espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del
Tribunal Constitucional 31/2010, comporten un refús radical de l’evolució
democràtica de les voluntats col•lectives del poble català dins de l’Estat
espanyol i creen les bases per a una involució en l’autogovern, que avui
s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials,
financers, socials, culturals i lingüístics.
El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres
la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol.
Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010, amb el lema «Som una
nació. Nosaltres decidim», i de l’11 de setembre de 2012, amb el lema
«Catalunya, nou estat d’Europa», són expressió del rebuig de la ciutadania
envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
El 27 de setembre de 2012, mitjançant la Resolució
742/IX, el Parlament constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués
determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu per mitjà d’una
consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre
de 2012, van expressar i confirmar aquesta voluntat de manera clara i
inequívoca.
Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament
de Catalunya, reunit a l’inici de la desena legislatura, en representació de la
voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament en les
darreres eleccions, aprova la següent:
DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR
DEL POBLE DE CATALUNYA
·
D’acord amb la voluntat majoritària expressada
democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda
iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que
els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític
col·lectiu, d’acord amb els principis següents:
Primer. Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons
de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic
sobirà.
Segon. Legitimitat democràtica. El procés de
l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic i garantirà
especialment la pluralitat i el respecte de totes les opcions, per mitjà de la
deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el
pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat
popular, que serà el garant fonamental del dret a decidir.
Tercer. Transparència. Es facilitaran totes les eines
necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana
tingui tota la informació i el coneixement adequat per a exercir el dret a
decidir i perquè es promogui la seva participació en el procés.
Quart. Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat
espanyol, amb les institucions europees i amb el conjunt de la comunitat
internacional.
Cinquè. Cohesió social. Es garantirà la cohesió social
i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la
societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
Sisè. Europeisme. Es defensaran i es promouran els
principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals
dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la
solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés
econòmic, social i cultural.
Setè.
Legalitat. S’utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu
l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.
Vuitè. Paper principal del Parlament. El Parlament,
com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper
principal en aquest procés i, per tant, s’han d’acordar i concretar els
mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.
Novè. Participació. El Parlament de Catalunya i el
Govern de la Generalitat han de fer partícips actius de tot aquest procés el
món local i el màxim de forces polítiques, d’agents econòmics i socials i
d’entitats culturals i cíviques de Catalunya, i han de concretar els mecanismes
que garanteixin aquest principi.
El Parlament de Catalunya encoratja tots els ciutadans
i ciutadanes a ésser protagonistes actius del procés democràtic d’exercici del
dret a decidir del poble de Catalunya.
