Bell-lloc d'Urgell

El ponent en Pau Garcia Milà, 
esmenta Mèxic en la presentació 
d’ùn taller per fomentar l'emprenedoria 

Aquest dissabte 17 de maig de 2014 va tenir lloc la Jornada d’Emprenedoria Jove de Bell-lloc d'Urgell, una Jornada dedicada als joves i els valors de l'esport, organitzada per l’Ajuntament i la Direcció General de Joventut del departament de Benestar Social i Família, amb la participació de més d'un centenar de persones. Segons ens recorada la redacció de VilaWeb de Mollerussa, l’entusiasme, l’esforç, la constància, el compromís, el treball en equip o el fet de no defallir en situacions adverses foren els punts clau que van sortir en les tres ponències i les diferent taules rodones de la jornada. 

“La veritat és que per ser la primera edició estem més que contents per la resposta de la gent i esperem que puguem continuar organitzant aquesta jornada en el propers anys”, va explicar l’alcalde de Bell-lloc, Ramon Cònsola, després de la cloenda, que va comptar amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i la coordinadora territorial de Joventut a Lleida, Anna Feliu. Per la seva part, Reñé va considerar que “el paper dels emprenedors, amb la creació i la consolidació d’empreses, té un retorn directe al territori i a les persones”. 

Varen haver-hi diverses xerrades formatives a càrrec de varis ponents. En Vicente Javaloyes va parlar del paral·lelisme entre el món empresarial i l’esportiu, dos vessants que coneix a la perfecció donat que va estar jugador professional d’handbol i, en l’actualitat, està vinculat a diferents empreses d’assessoria esportiva ens expliquen els periodistes comarcals. Per la seva part, la mestre na Maria Batet va parlar del compromís social dels joves esportistes i emprenedors abans de moderar una taula rodona on hi van intervenir la snowboarder olímpica Queralt Castellet, el motociclista Antoni Navàs, el jugador d’hoquei David Ballesteros i els empresaris Rubén Fernández i Norbert Herrera. Tots ells van explicar la seva experiència inclòs el que va haver de renunciar per aconseguir triomfar. 

Una de les ponències més esperades era la de Pau Garcia Milà, que va destacar la participació a la jornada fent la comparativa entre Bell-lloc i Barcelona o Mèxic DF de “que hi hagin més de cent persones ara mateix en aquesta sala en una localitat de 2.400 habitants és com si a Barcelona en una jornada com aquesta s’ajunten 100.000 persones o dos milions si estiguéssim a Mèxic DF. És sensacional, us felicito”. 

Garcia Milà també es va encarregar de moderar una taula rodona de joves empresaris de la zona que va comptar amb David Romero, Adrià Garcia, Júlia Montanyà, Víctor Masip i Alfredo Lara. 

La Incubadora d'Empreses de Bell-lloc d'Urgell prepara pel dissabte, dia 31, un taller teòric-pràctic enfocat al desenvolupament personal i l’emprenedoria en projectes vitals. 

Fotografía: VilaWeb

Actualitat Catalunya

Arturo Sarukhán: 
“Catalunya té una gran capacitat d'atracció internacional” 
Entrevista a Arturo Sarukhán, ex-ambaixador de Mèxic als Estats Units i descendent de Catalans,
per Vicent Partal, al VilaWeb

  

El Washington Diplomat és una revista mensual que es reparteix bàsicament a Washington i que, com el nom indica, va molt enfocada a la notable comunitat de funcionaris internacionals que es mouen per la ciutat. Tanmateix, no és ben bé un competidor periodístic de l'omnipresent Post. Més aviat és molt seguit per les informacions sobre esdeveniments socials, sobre les interioritats de les ambaixades i el govern federal i, en general, sobre les persones que s'hi mouen. 

El novembre del 2007 el Diplomat entrevistava Verónica Valencia, muller de l'ambaixador de Mèxic als Estats Units, Arturo Sarukhán. I cap al final de l'entrevista apareixia un detall que em va cridar poderosament l'atenció. Valencia explicava que la qui aleshores era la seua única filla, Laia, parlava unes quantes llengües, entre les quals el català. I com és? Doncs perquè era una de les llengües que parlava el seu pare, o siga, l'ambaixador de Mèxic als Estats Units. 

L'ambaixada de Mèxic als Estats Units és a dues cantonades exactes de la Casa Blanca, al bell mig de l'avinguda de Pennsylvania. Dues antigues casetes washingtonianes han quedat envoltades completament per un modern edifici on voleia la bandera tricolor. El lloc no és pas anecdòtic. De tantes missions diplomàtiques com hi ha a la capital dels Estats Units, la mexicana és una de les més importants i respectades. Per raons òbvies: Mèxic no és tan sols un veí i un soci primordial, sinó també la pàtria d'origen de milions de ciutadans dels Estats Units. No és estrany, doncs, que l'ambaixador mexicà tinga la porta d'accés a la Casa Blanca oberta permanentment. 

Quan es va fer aquella entrevista amb la seua dona, Sarukhán feia tan sols un any que era ambaixador, càrrec que ocupà fins ara fa dos anys. Abans havia estat cònsol a Nova York, entre més tasques, i el seu nom havia sonat molt com a possible ministre d'Afers Estrangers de Mèxic. El cognom Sarukhán és armeni: el seu pare havia estat rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Però el segon cognom és Casamitjana. El seu avi, militant d'Esquerra Republicana, va arribar exiliat a Mèxic acabada la guerra de 1936-1939, amb el vaixell Ipanema. I el nét continua parlant català i no oblida en cap moment el seu origen. 

Avui Arturo Sarukhán ja no és ambaixador de Mèxic als Estats Units, però ha seguit una carrera meteòrica i molt destacada en la diplomàcia internacional. Va dirigir la divisió diplomàtica del grup Podesta, un dels lobbys més importants dels Estats Units, i fa d'assessor d'un seguit de països i organitzacions. La seua veu és molt escoltada, no tan sols per l'experiència i els contactes que ha acumulat, sinó també per una visió particular i innovadora sobre el funcionament de la societat internacional. 

Aquesta setmana Arturo Sarukhán ha participat a Barcelona en una sessió sobre diplomàcia digital, organitzada pel Diplocat. Sarukhán va ser el primer ambaixador present a Twitter i va parlar d'això, de la manera com els diplomàtics poden fer ús de les xarxes socials. I, sobretot, va explicar que al final aquestes eines han de ser posades en context: 'Si una política és dolenta no l'arreglen', va dir. 

Acabada la sessió, va accedir a parlar uns minuts amb VilaWeb sobre aquesta experiència i sobre la situació de Catalunya (vídeo). 

—Avui hi ha una difusió de poder molt gran al món i per això hi ha molts més actors que incideixen en la societat internacional. Això no canvia fonamentalment la manera com actua l'estat nació, però el sistema westfalià, amb aquella noció que tan sols l'estat nació actua en l'àmbit internacional, ja ha canviat. 

—Podríem dir que els estats tenen menys control, avui? 

—En algun sentit, sí. I ho veiem en els mitjans digitals i en les xarxes socials, que han permès a la societat d'incidir en la política d'una manera que no era possible fa vint anys. Però encara no crec que hàgim arribat a un punt en què puguem dir que aquests canvis siguin superiors al poder de l'estat nació. 

—En aquest context, com veieu la situació d'Europa, amb envits com els de Catalunya o Escòcia? 

—Europa va ser el paradigma més evolucionat del sistema internacional, allà on quedava clar que una cessió mesurada de la sobirania en favor del bé comú feia avançar el projecte. Ara crec que comencen a sortir tensions en aquest model, primer per la crisi econòmica, per la tensió entre la integració econòmica i social, per una banda, i els límits polítics que s'hi han posat. És en aquest context que apareixen fenòmens com els que veiem a Escòcia o a Catalunya, on la ciutadana reclama noves formes d'inserció i interacció amb l'experiment europeu. 

El dijous: Història de Catalunya

Les imatges de la Setmana Tràgica

  

El contingut complet d'aquest vídeo el podeu veure a VilaWeb TV 

http://www.vilaweb.tv/?video=5803 

To Watch the full video follow the link below 

http://www.vilaweb.tv/?video=5803 

La Biblioteca de Catalunya exposa aquests dies els materials del seu fons referents a la Setmana Tràgica: els articles originals de Joan Maragall fent autocrítica, imatges d'esglésies cremades o la repercussió a la premsa internacional.