AME Vida Social

AME se suma a la campaña de 
Amnístía Internacional para salvar 
mujer condenada a flagelación y horca 
por ser cristiana, en el Sudán

AME Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants ha enviado petición de clemencia y liberación al Ministro de Justicia de Sudán, Mohamed Bushara Dousa, a través de la campaña que realiza Amnistia Internacional en favor de la mujer llamada Meriam Yahya Ibrahim. 

El “crimen” de Meriam Yahya Ibrahim es no querer renunciar a su fe. Además está embarazada de 8 meses de su segundo hijo. Meriam Yehya Ibrahim tiene 27 años y es cristiana. Ha sido declarada culpable de “adulterio” y “apostasía” por un tribunal de Jartum el 15 de mayo y está detenida con su hjio de 20 meses. 

¿Por qué “adulterio”?  

Meriam se casó con un hombre cristiano de Sudán del Sur. Según la sharia (ley islámica) tal y como se aplica en Sudán, las mujeres musulmanas no pueden contraer matrimonio con hombres no musulmanes. Dicho matrimonio se considera adúltero y Meriam fue denunciada por un familiar. La condena: flagelación. 

¿Por qué “apostasía”? 

Meriam fue educada como cristiana ortodoxa, la religión de su madre, porque su padre, musulmán, estuvo ausente durante toda su infancia. Durante su juicio se reiteró en su cristianismo y no quiso renunciar a su fe. La condena: la horca. 

Amnistía Internacional considera que Meriam es una presa de conciencia, declarada culpable por sus creencias religiosas y su identidad, y debe ser liberada de inmediato. La criminalización del adulterio viola los derechos a la libertad de expresión y de asociación, y su aplicación discrimina invariablemente a las mujeres. 

La pena de flagelación y el uso de la pena de muerte violan la prohibición absoluta de infligir tortura y otros tratos o penas crueles, inhumanos o degradantes contenida en el derecho internacional de los derechos humanos. Amnistía Internacional se opone al uso de ambos en todos los casos sin excepción. También se opone a que la “apostasía” sea considerada un crimen porque es incompatible con el derecho a la libertad de pensamiento, conciencia y religión. 

La situación de Meriam, que además está embarazada de ocho meses, es crítica.

Armament per a Mèxic

Greenpeace preocupada 

Espanya duplica les exportacions d’armament 

Mèxic compra per un valor de 109 milions d'euros 

Les exportacions espanyoles d'armament es van duplicar l'any 2011 segons les dades oficials del Ministeri d'Economia, que mostren que s'ha seguit produint operacions que resulten molt preocupants segons publica l’Agencia Cristiana de Notícies La Flama.

Les organitzacions de la campanya "Armes sota control" (Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam) qualifiquen com “a dubtoses” exportacions que difícilment compleixen els criteris imposats per la Llei. 

Pe la seva part Greenpeace a donat a conèixer en un comunicat datat a 31 de maig de 2012 les següents dades: 

Algunes de les destinacions més preocupants van ser països que van experimentar protestes populars demanant més democràcia i justícia social, a l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica. Entre ells figura Aràbia Saudita, a la qual es van vendre 14 milions d'euros i es van autoritzar més de 30 milions; Bahrain, que va rebre 6.300.000, o Egipte, a qui es van vendre gairebé 70 milions. Es van autoritzar exportacions per més de 700 milions d'euros als Emirats Àrabs, un país reiteradament denunciat des de diverses instàncies en relació amb el desviament d'armament cap a tercers països, de la regió del Golf Pèrsic i altres. 

Les vendes totals, comptant material de defensa, de doble ús, i altre material (anti-disturbis, i armes de caça i tir esportiu) van arribar als 2.578,2 milions d'euros. En el mateix període, es van autoritzar exportacions per un valor total de 3.172 milions, de nou superant totes les xifres d'anys anteriors. 

Altres destinacions que ens preocupen són per exemple Mèxic, un país al qual es van exportar aeronaus per valor de 109 milions d'euros, o el Pakistan, al qual es van exportar més de 600.000 euros (i es van autoritzar 12,8 milions), a més dels que figuren habitualment en la llista de destinacions com Colòmbia, Israel o els Estats Units. 

Un cas especialment destacable és l'operació actualment en marxa, i que compta amb el suport dels ministeris de Defensa i Exteriors per vendre 250 cotxes de combat a l'Aràbia Saudita. Es tracta d'un país amb greus problemes en matèria de drets humans, i el govern va facilitar cotxes de combat i altre material militar a Bahrain per reprimir les seves pròpies revoltes. Per això, Greenpeace, creu que el govern hauria de donar informació detallada i aturar de manera cautelar l'operació. 

Fa temps que les organitzacions alerten d'un risc: que davant la crisi econòmica, i davant les dificultats pressupostàries del Ministeri de Defensa (que limiten la seva capacitat d'adquirir armament) es decideixi impulsar les exportacions com a forma d'assegurar l'activitat i els resultats d'aquest sector. 

Finalment, Greenpeace ens recorda, un cop més, que la crisi econòmica no ha de servir d'excusa per deixar de complir la Llei sobre comerç d'armes que va ser aprovada per unanimitat al Parlament. 

Noticias

.


Casa Amèrica Catalunya de Barcelona:
Presentación del documental "María en tierra de nadie"
Se proyectará el próximo 29 de junio.

Un buen documental de la salvadoreña Marcela Zamora nos presenta una de las caras amargas de México, la de los más de 500.000 indocumentados inmigrantes de Centroamérica que atraviesan México en un intento desesperado de conseguir el sueño americano en EEUU.

Un dramático trabajo que nos llevará desde los prostíbulos alrededor de Tapachula hasta los ejidos del desierto de Sonora.

Los redactores de AmecoPress describirían este interesante trabajo con estas palabras:

Según aseguró Amnistía Internacional en su reciente informe sobre la situación de estas personas, el 60% de las mujeres indocumentadas sufren algún tipo de agresión sexual. Según la Comisión Nacional de Derechos Humanos reveló en su informe especial de 2009, casi 10.000 personas indocumentadas habían sido secuestradas en los seis meses de recolección de datos para el informe, principalmente por Los Zetas.

En los datos recogidos por el investigador Rodolfo Casillas, de la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, queda muy claro que todas las corporaciones policíacas han asaltado a personas indocumentadas, que un migrante de estos sufre dos y hasta tres vejaciones en su camino.

Se trata de un recorrido de más de 5.000 kilómetros, viajando como polizones en los trenes, a veces quedando mutilados, pero casi siempre sufriendo vejaciones, robos y hasta secuestros.
Entre noviembre de 2008 y noviembre de 2009, tres reporteros gráficos de la organización catalana de fotografía documental Ruido Photo, un cronista del periódico digital salvadoreño El Faro y una documentalista salvadoreña graduada de la Escuela de Cine y Televisión de San Antonio de Los Baños, Cuba, recorrieron este camino, desde el río Suchiate hasta el río Bravo. Desde los prostíbulos alrededor de Tapachula hasta los ejidos del desierto de Sonora.

Estos periodistas emularon esta travesía a bordo de los trenes, durmiendo en los albergues para los indocumentados, topándose con el miedo que infunden Los Zetas, entre otros avatares que cada día enfrentan decenas de personas provenientes de Centroamérica.

Documental “María en tierra de nadie” de la salvadoreña Marcela Zamora
El resultado de esta labor son dos libros: uno de fotografías titulado En el camino. México, la ruta de los migrantes que no importan y otro de crónicas Los migrantes que no importan, así como el documental "María en tierra de nadie", trabajos que serán presentados en el Centro Cultural de España en México.

Como parte del proyecto “En el Camino. Migración indocumentada a través de México”, este documental relata las historias de tres salvadoreñas Doña Inés, Martha y Sandra, quienes atraviesan México rumbo a Estados Unidos, reflejando la vulnerable situación de las mujeres inmigrantes indocumentadas.

Así mismo se presentan los libros “En el camino. México, la ruta de los migrantes que no importan” y “Los migrantes que no importan”, uno de fotografías y el otro de crónicas. Ambos son resultado un año de trabajo de el periodista Oscar Martínez y el reportero gráfico Edu Ponces quienes viajaron como polizones en los trenes, recreando el recorrido que cada día enfrentan decenas de personas centroamericanas en su paso por México rumbo a Estados Unidos.

.

Mòssen Alejandro Solalinde a Badalona

.

Alejandro Solalinde creu que Mèxic superarà l'actual situació

de violència que afecta, sobretot,

la població migrant que creua el país

El Grup de Badalona d'Amnistia Internacional va organitzar dimarts passat, 12 d'abril, la xerrada - col.loqui "Mèxic: migrants en moviment, víctimes invisibles" , en la qual va participar el sacerdot catòlic i defensor dels drets humans mexicà, Alejandro Solalinde Guerra.

La coordinadora del grup de Badalona d'AIC, Cristina Reyes,
i el pare Alejandro Solalinde, defensor de drets humans mexicà

Font: web Amnistia Internacional

Alejandro Solalinde és coordinador de la Pastoral de Mobilitat Humana Pacífic Sud de l'Episcopat Mexicà i director d'un refugi per a emigrants a Ciudad Ixtepec, a l'estat d'Oaxaca, que es va crear per oferir assistència humanitària als migrants que necessiten un lloc on descansar i recuperar-se del viatge. Ha dedicat la seva vida a oferir un lloc segur a aquestes persones, allunyat de les bandes de delinqüents que els exploten i n'abusen d'ells. A causa del seu treball, ha estat objecte de contínues amenaces i intimidació per part de funcionaris i bandes locals.

El viatge que realitzen els migrants a través de Mèxic, del sud cap al nord, està considerat un dels més perillosos del món: per la situació actual de violència generalitzada que pateix Mèxic, aquests migrants són objecte d'assalt, violacions, captació per part de grups de delinqüents o del narcotràfic, segrestats, desapareguts... L'abril de 2010 Amnistia Internacional va presentar l'informe Víctimes invisibles, migrants en moviment a Mèxic, que documenta aquestes violacions i abusos de drets humans.

A la xerrada, presentada per la coordinadora del Grup de Badalona, Cristina Reyes, també hi va participar l'escriptora Lolita Bosch, responsable del blog (properament portal) "Nuestra aparente rendición", espai de reflexió i denúncia de l'actual situació de violència que viu Mèxic on col.laboren artistes, pensadors, escriptors i membres de la societat civil.

La sala d'actes de l'Edifici El Viver (Ajuntament de Badalona) va acollir unes 40 persones que van assistir a la xerrada. Alejandro Solalinde va explicar que, tot i la gravetat de la situació, aquesta situació se superarà i "Mèxic passarà de la mort a la vida", sobretot gràcies al paper de la societat civil, molt activa i compromesa, i que "ja ha dit prou". Solalinde va lamentar el paper de la policia i del govern mexicà, que maquilla les xifres i amaga el problema.

Per la seva banda, l'escriptora Lolita Bosch va recordar que a Mèxic ja hi ha actualment una "indignació moral" per la situació actual i va assegurar que, malgrat que Mèxic és ara un "país sense paraules", cal recuperar la veu pública per explicar què està passant i superar les situacions de corrupció, pobresa, manca d'accés a la salut, a l'educació, o el masclisme o la xenofòbia que afecten el país, i de les quals la població migrant n'és el sector més vulnerable.


.