Un exemplar
del primer mapamundi
amb Mèxic i el continent americà
L’encarregat de la biblioteca universitària de Munic, en Klaus-Rainer Brintzinger, diu que la troballa "Va ser ensopegar amb un tresor".
El mapamundi de Martin Waldseemüller estava d’un volum que reunia quartilles de geometria del segle XVI enquadernades fa més de 100 anys.
Ningú sabia ni s’imaginava que entre elles podia trobar-se el primer mapa (1507) que inclou el nom d'Amèrica per a denominar el continent acabat de descobrir per a Europa per Cristòfol Colom.
El cartògraf Waldseemüller (1470-1522) creia que el primer navegant europeu que va trepitjar el continent era Américo Vespucio. D’aquí que el va batejar com Amèrica. Colom havia mort a Valladolid nomes un any abans.
Els mapes que Waldseemüller va compondre el 1507 són coneguts com "certificats de bateig" del continent.
Sven Kuttner, responsable del departament de llibres antics de la Biblioteca Universitària de Munic, diu que "no s'havia produït un descobriment d'aquestes dimensions a Alemanya des de la Segona Guerra Mundial".
Podem veure-hi bé les dues grans illes del Carib i la península de Florida. L'istme de Panamà apareix tan fi que podria ser un estret i la costa del Pacífic està traçada en tres línies gairebé rectes.
El conjunt no deixa cap dubte: anys abans de la conquesta de Mèxic o del Perú, un cartògraf alemany anomenat Waldseemüller sabia molt, molt, molt sobre Amèrica.
L'exemplar trobat a Munic mostra els grills amb que retallats es podia compondre un mapamundi tridimensional. Una mena de globus terraqui. Unes esferes d’escassa qualitat, de les quals han sobreviscut i arribat als nostres dies molt poques.
Tots els globus que es conserven d'aquella tirada de 1507 estan encara sense retallar, com aquest de Munic, Alemanya.
Que se sàpiga, només es conserven quatre únics exemplars, dels quals la casa Christie 's va subhastar una a Nova York fa prop de set anys. El preu assolit fa tremolar: un milió de dòlars (793.000 euros)….
