L’antropoleg català
Francesc Ligorred Perramon
ofereix una conferencia
sobre la poesía maia
El proper dijous 06 de febrero de 2014 a les 18:00 hores tindrà lloc a la Sala de Sessions situada a la segona planta de l’Ajuntament de Manlleu (Plaça Fra Bernadí, 6) una conferencia a càrrec de l’acreditat antropòleg català en Francesc Ligorred Perramon que porta per nom “ Poesia Maia actual: Llenguatge d’Independencia”.
L’esmentada conferencia que tindra lloc dins del Cicle de Confeències de l’Aula Oberta, compta amb el supor de l’Ajuntament de manlleu i ha estat organitzat per l’Associació de Famílies per el Desenvolupament Integral de la Persona (AFADIP).
Francesc Ligorred Perramon es fill de la ciutat de Manlleu,Catalunya (1956) Lingüista por la Escuela Nacional de Antropología e Historia de México,DF (1979-1985), redactor del Diccionari de catalans d'Amèrica (Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1986-1992) e investigador en la Unidad de Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de Yucatán (Mérida,1993-1999). Ha impartido cursos y conferencias en universidades europeas y americanas y ha escrito más de una treintena de artículos en revistas de antropología y filología.
Autor de la "Introducción" al audiolibro Kuxa'an T'aan (Voz viva del Mayab)(2012), ha publicado los libros siguientes: Consideraciones sobre la literatura oral de los mayas modernos (1990), Paraules de les llengües d'Amèrica (1991), Lenguas indígenas de México y Centroamérica (1992), "Lenguas indígenas de México y Centroamérica" (Madrid, 1993), Abya Yala. Antologia de literatures americanes (1993), U Mayathanoob ti dzib / Las voces de la escritura (1997), Presencia catalana en la península de Yucatán (1998), Mayas y Coloniales (2001) y Los mayas tienen la palabra (2012).
És editor de l'obra "Perspectives antropològiques en el món maia (Madrid, 1993), i, en l'actualitat, com a investigador de la Universitat Autònoma de Yucatán, va publicar el llibre" Les veus de l'escriptura "(Assaigs i Textos de Literatura Maia ).
També ha traduït al català náhuatl, quítxua, guaraní, zapoteca i maia, entre altres llengües originàries d'Amèrica. Ha participat en diverses activitats literàries a Campeche i Calkiní.
