“Ha vingut per quedar-se”
La Mare de Déu de Guadalupe un any més Homenatjada a la Catedral de Tarragona el dia 12 de desembre.
La Mare de Déu de Guadalupe un any més Homenatjada a la Catedral de Tarragona el dia 12 de desembre.
Una fotografía simpàtica: Els Mariachis, mossèn Miquel Barbarà i els auxiliars,
amb el grup d'escolans filipins.
Aquest any, la celebració de la Mare de Déu de Guadalupe a les estimades terres tarragonines ha estat potser heroica. Tant a Reus com a Tarragona.
La potser manca de publicitat a Tarragona tenia les seves raons de pes. Una Catedral plena d’obres de conservació (tot i que molt necessàries) no era un lloc precisament per convidar-hi anar a ningú… Les limitacions i també incomoditats eren evidents per a tothom.
Imponents bastides s’aixecaven fins aquest alt sostre catedralici. Plàstics. Pols. Materials de paletes i especialistes envoltarien una celebració íntima que, potser, la feia encara més important.
Important per la voluntat de ser-hi. De continuar amb una tradició bonica i molt sentida dins del cor. Les obres -tots ho sabem- són cares econòmicament i lentes, molt lentes. Però tanmateix cal fer-les.
Declarada Monument Nacional el 03 d’abril del 1905 la Catedral Basílica de Tarragona que és dedicada a Santa María, es com tots sabeu, també la seu de l’Arquebisbat de Tarragona. Al seu claustre trobem restes de murs romans o “tèmenos” que antigament envoltaven el temple.
Originàriament d’estil romànic que situaríem al segle XII, es una obra bastida al llarg de segles amb molt esforç. Doncs els element gòtics de la Catedral situarien l’acabament d’aquest monumental temple durant el segle XIV.
Es documentat que l’any 1305 el bisbe Tello lliuraria el darrer pagament de la construcció de la nau central de la Catedral i que l’arquebisbe Joan d’Aragó i d’Anjou (fill de Jaume II),i que el juny de l’any de 1331 va consagrat la nova Catedral.
Es doncs, un edifici ple de historia. Que malauradament el temps no ha perdonat el seu desgast. I li calia ja una rehabilitació a fons. Una rehabilitació que ha esdevingut ara.
La potser manca de publicitat a Tarragona tenia les seves raons de pes. Una Catedral plena d’obres de conservació (tot i que molt necessàries) no era un lloc precisament per convidar-hi anar a ningú… Les limitacions i també incomoditats eren evidents per a tothom.
Imponents bastides s’aixecaven fins aquest alt sostre catedralici. Plàstics. Pols. Materials de paletes i especialistes envoltarien una celebració íntima que, potser, la feia encara més important.
Important per la voluntat de ser-hi. De continuar amb una tradició bonica i molt sentida dins del cor. Les obres -tots ho sabem- són cares econòmicament i lentes, molt lentes. Però tanmateix cal fer-les.
Declarada Monument Nacional el 03 d’abril del 1905 la Catedral Basílica de Tarragona que és dedicada a Santa María, es com tots sabeu, també la seu de l’Arquebisbat de Tarragona. Al seu claustre trobem restes de murs romans o “tèmenos” que antigament envoltaven el temple.
Originàriament d’estil romànic que situaríem al segle XII, es una obra bastida al llarg de segles amb molt esforç. Doncs els element gòtics de la Catedral situarien l’acabament d’aquest monumental temple durant el segle XIV.
Es documentat que l’any 1305 el bisbe Tello lliuraria el darrer pagament de la construcció de la nau central de la Catedral i que l’arquebisbe Joan d’Aragó i d’Anjou (fill de Jaume II),i que el juny de l’any de 1331 va consagrat la nova Catedral.
Es doncs, un edifici ple de historia. Que malauradament el temps no ha perdonat el seu desgast. I li calia ja una rehabilitació a fons. Una rehabilitació que ha esdevingut ara.
El Cor dels Amics de la Catedral un any més ens recolzaríen en una data Mariana tant important
aquest diumenge 12 de desembre del 2010
Gairebé totes les capelles del seu interior restaven tancades al accés del públic. Entre elles també la de la Mare de Déu de Guadalupe.
Aquest any era impossible de fer aquella sortida de la seva capella amb el seguici de capellans i mariachis cantant “La Guadalupana” seguida de fidels. Una processó que penetrava pel passadís central de la nau fins l’Altar Major on feia la Verge la seva entrada triomfal..
Aquest any no es possible. L’espai no ho permet.
Enguany la Mare de Déu ja resta a l’Altar Major de la Catedral en un lloc preeminent. Presideix la missa el benvolgut Degà-President del Capítol Catedralici mossèn Miquel Barbarà envoltat de dos auxiliars. Doncs el senyor Arquebisbe havia tingut que assistir a la consagració episcopal i presa de possessió del nou bisbe de Solsona, mossèn Xavier Novell.
Litúrgicament aquesta celebració es complexa. Puix cau en tercer diumenge d’Advent. Tanmateix l’ambientació i solemnitat es marcadament Guadalupana. La habilitat de qui oficia, amb un esperit de servei i d’acolliment, ens fa també recordar la festivitat de Santa Llúcia -patrona dels invidents- que enguany escau en dilluns, però que també es recordaria avui.
Acompanyarien la missa un bon grup d’escolans d’origen filipí guiats per mossèn Emili Roura.
Entre el públic i fidels assistents trobem mexicans, i fills de diversos països d’Amèrica Llatina i Filipines. Mentre que com a entitats hi havia la representació de l’AME-Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants amb el seu president en Lluís Artigas Jorba, la Tarragona Filipino Catholic Community amb la seva presidenta n'Angie Raquis; i un grup en representació de la ONCE de Tarragona.
Val a dir que la comunitat filipina de Tarragona té com a Patrona també a la Mare de Déu de Guadalupe, i d’aquí la seva entusiasta participació, any darrera any a la seva Festa.
La celebració s’iniciaria amb l’Himne a la Mare de Déu de Guadalupe. Cantada magistralment per un nombrós Cor dels Amics de la Catedral. Malgrat les incomoditats del moment, allí estan un any més recolzant la nostra “Virgencita”. I es que la Mare de Déu de Guadalupe “Ha vingut per quedar-se” en aquesta grandiosa catedral de la ciutat de Tarragona.
Aquest any era impossible de fer aquella sortida de la seva capella amb el seguici de capellans i mariachis cantant “La Guadalupana” seguida de fidels. Una processó que penetrava pel passadís central de la nau fins l’Altar Major on feia la Verge la seva entrada triomfal..
Aquest any no es possible. L’espai no ho permet.
Enguany la Mare de Déu ja resta a l’Altar Major de la Catedral en un lloc preeminent. Presideix la missa el benvolgut Degà-President del Capítol Catedralici mossèn Miquel Barbarà envoltat de dos auxiliars. Doncs el senyor Arquebisbe havia tingut que assistir a la consagració episcopal i presa de possessió del nou bisbe de Solsona, mossèn Xavier Novell.
Litúrgicament aquesta celebració es complexa. Puix cau en tercer diumenge d’Advent. Tanmateix l’ambientació i solemnitat es marcadament Guadalupana. La habilitat de qui oficia, amb un esperit de servei i d’acolliment, ens fa també recordar la festivitat de Santa Llúcia -patrona dels invidents- que enguany escau en dilluns, però que també es recordaria avui.
Acompanyarien la missa un bon grup d’escolans d’origen filipí guiats per mossèn Emili Roura.
Entre el públic i fidels assistents trobem mexicans, i fills de diversos països d’Amèrica Llatina i Filipines. Mentre que com a entitats hi havia la representació de l’AME-Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants amb el seu president en Lluís Artigas Jorba, la Tarragona Filipino Catholic Community amb la seva presidenta n'Angie Raquis; i un grup en representació de la ONCE de Tarragona.
Val a dir que la comunitat filipina de Tarragona té com a Patrona també a la Mare de Déu de Guadalupe, i d’aquí la seva entusiasta participació, any darrera any a la seva Festa.
La celebració s’iniciaria amb l’Himne a la Mare de Déu de Guadalupe. Cantada magistralment per un nombrós Cor dels Amics de la Catedral. Malgrat les incomoditats del moment, allí estan un any més recolzant la nostra “Virgencita”. I es que la Mare de Déu de Guadalupe “Ha vingut per quedar-se” en aquesta grandiosa catedral de la ciutat de Tarragona.
La missa contínua. Durant les lectures una noia invident que porta escrit en l’alfabet Braille el text bíblic, ens els ofereix emotivament.
També han vingut quatre mariachis per rendir el seu particular homenatge musical.
També han vingut quatre mariachis per rendir el seu particular homenatge musical.
En Javier Hernández Villanueva (conegut artísticament per Javier Villa) a l’ofertori ens ofereix un Ave Maria de Schubert que aixeca ànimes i desfà els cors de tant sentiment que hi fica. Veiem caure alguna llàgrima a les primeres files. Mèxic és aquí, amb la seva Reina i Patrona, la Mare de Déu de Guadalupe.
Si en Villa havia estat enguany el primer mariachi en participar voluntàriament aquest 12 de desembre -dia tant especial per a tot mexicà- la Providència enviaria tres artistes més de talent per donant allò que millor tenen: la seva música, la seva veu, el seu art. Parlem de Jorge Cordero, l’Alex Andrane i el Héctor Garita. Persones que no necessiten presentació per ser molt conegudes en el mon de la musica mexicana.
Mossèn Miquel Barbarà feu una homilia breu, però càlida i acollidora. Si les paraules senzilles son aquelles que tothom pot entendre i ens fan sentir com enmig d’una gran família, allí, tots ho varem ser.
La representació d'AME va quedar dividida en dos sectorsEn el moment de les ofrenes tres grups hi acudirien. Primer, els que portaven el calze, la patena i els llantions que es ficaríen a cada costat del quadre de La Guadalupana. Desprès, la delegació representant de la comunitat filipina de la ciutat. La Tarragona Filipino Catholic Community que lliura la seva particular ofrena floral. Tanca el seguici la Delegació de l’AME-Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants, que lliuraria la seva Ofrena Floral feta per subscripció popular. Després d’unes paraules de paternal acollida de Mossèn Miquel, el Lluís, la Judith, i l’Ana Luisa dipositen dit ram als peus de la Verge.
Continuant tot seguit amb la dinàmica pròpia de la missa. Durant la comunió els mariachis ens obsequien altre cop del seu esperit mexicà. La música aixeca la temperatura del assistents. Es canta i toca la música amb ganes. Amb empenta.
En acabar. El Cor dels Amics de la Catedral, els Mariachis, i els assistents entonaran novament la popular cançó de “La Guadalupana”. L’Himne a la Mare de Déu de Guadalupe.
Continuant tot seguit amb la dinàmica pròpia de la missa. Durant la comunió els mariachis ens obsequien altre cop del seu esperit mexicà. La música aixeca la temperatura del assistents. Es canta i toca la música amb ganes. Amb empenta.
En acabar. El Cor dels Amics de la Catedral, els Mariachis, i els assistents entonaran novament la popular cançó de “La Guadalupana”. L’Himne a la Mare de Déu de Guadalupe.
La missa o acte litúrgic ha acabat. Més els nostres quatre mariachis, el Javier Villa, el Hèctor Garita, l’Alex Andrane i el trompeta Jorge Cordero ens obsequien amb un lluït recital de cançons del seu repertori.
En acabar (el temps ha passat volant) ens fem les fotografies que donaran testimoni del moment que vivim.
D’un any que, malgrat les dificultats d’unes obres, i gracies a la bona voluntat de molts, l’esperit de Mèxic i de la nostra volguda Mare de Déu de Guadalupe es va fer present un altre 12 de desembre.
La Martha Inés Sánchez, fotgrafa oficial de l'AME, va fer el reportatge del dia d'avui. Publiquem aquestes instantànies. A dalt: l'equip que va fer possible aquesta Missa a la Mare de Déu de Guadalupe, amb el nostre president. Al mig: mexicanes amb els Mariachis que tocaren durant la Missa. A baix: Una de les moltes fotografíes que es varen fer amb el quadre de la Mare de Déu de Guadalupe. Angie Raquis i Lluís Artigas Jorba junt a una colla d'amics.
