El professor Eugeni Porras Carrillo
expert en indigenisme,
antropologia mèdica, i neoxamanisme
ofereix interessant conferència sobre Mèxic:
“Xamanisme huichol i neoxamanisme"
Des que té 26 anys que Eugeni Porras Carrillo, viu a Mèxic des que té 26 anys. Va anar a estudiar i es va enamorar d’aquest país únic al mon. Es, la seva historia, la d’un català nascut a Berga el 1956, -per be que va viure també a Sant Joan de Vilatorrada i Manresa-, i que es naturalitzat mexicà. La història d’un estudiant que va fer arrels a Mèxic i amb molta, molta, molta profunditat.
Es va llicenciar en Etnologia a la ciutat de Mèxic DF i va treure’s el màster en Antropologia de la Medicina per la Universitat Rovira i Virgili. Els seus camps d'estudi han estat l'indigenisme, l'antropologia mèdica, les religions, el neoxamanisme i l'antropologia simbòlica. Viatger incansable traspua el seu Amor a Mèxic i a la seva gent i a la seva Cultura... que comparteix amb tothom.
D'ací les seves darreres conferències el dissabte 20 de setembre de 2014 a la Biblioteca Ramón Vinyes i Cluet de la ciutat de Berga; amb el nom de "Testimoni etnogràfic d'un berguedà a Mèxic"; i la conferència a la Sala d'Actes del Casino de Manresa per "difondre el que he après i el que he produït, que m'han ajudat a trobar el que buscava" amb la conferència que portaria per nom “Testimoni etnogràfic d'un manresà a Mèxic”. Que tindria lloc el passat divendres 26 de setembre de 2014 amb el suport del Centre d'Estudis del Bages i del Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa.
Dins d’aquesta dinàmica i coneixements, ahir dimecres 07 de gener de 2014 va tenir lloc a les 19:00 hores al Centre de medicina alternativa “Major de Sarrià 170” [vet aquí que és també l’adreça del lloc on te la seu aquest Centre) la conferència “Xamanisme huichol i neoxamanisme” del professor Eugeni Porras.
El professor Eugeni va compartir els seus coneixements sobre l’indigenisme i l’etnografia dels grups ètnics de la Sierra Tarahumara (pimas, warijós y rarámuris) i del Gran Nayar (tepehuanes, mexicaneros i sobre tot huicholes). Coneixedor en profunditat del xamanisme huichol per el fet de haver conviscut amb Ells, hom parlaria del tema de les noves corrents del xamanisme en les que, a opinió d’aquesta eminència en el tema “hi ha dos trets fonamentals que diferencien el xamanisme wixaritari dels nous xamanismes: la vinculació a la comunitat i el servei al grup cultural de pertinença”.
Fidel a la seva formació humanista i mèdica en antropologia simbòlica, la ritualitat, l’antropologia mèdica i, actualment sobretot, els processos de trasnacionalització de rituals amerindis o les relacions entre indis i no indis a través de cerimònies i intercanvis ritualístics, parlar de xamanisme, era també parlar de medicina alternativa.
Fotografies:
-Retrat gentilesa de “el berganauta”
-Captura de web