“La Tarda” amb Marina Romero
“Les millors històries d’Amor de Catalunya”
interconnexió simultània a 35 emissores de ràdio
Des Ràdio Esparreguera
es parla de les parelles mexicano-catalanes
“Les millors històries d’Amor de Catalunya”
interconnexió simultània a 35 emissores de ràdio
Des Ràdio Esparreguera
es parla de les parelles mexicano-catalanes
El passat dimecres 03 d’abril de 2013 la periodista Marina
Romero dins del conegut programa “La Tarda” que elabora la La Xarxa Comunicació
local, que agrupa nombroses ràdios de tota Catalunya, va dedicar un programa
especial a les parelles mixtes de catalans amb altres nacionalitats.
“La
tarda” es un magazine divulgatiu presentat i editat per la santcugatenca Marina
Romero i es dirigit per Dídac Boza, que compta amb la participació de més d'una
vintena d'emissores locals d'arreu del país.
La Xarxa, prèviament COMRàdio, és la responsable d'aquest projecte que s'emetrà al conjunt de cadenes locals de Catalunya excepte les de Barcelona i Girona on hi haurà desconnexions pròpies.
La Xarxa, prèviament COMRàdio, és la responsable d'aquest projecte que s'emetrà al conjunt de cadenes locals de Catalunya excepte les de Barcelona i Girona on hi haurà desconnexions pròpies.
El programa te lloc de dilluns a divendres, de 16:00 h a 19:00 h amb Marina
Romero i es realitza en directe des de Cugat.cat (Sant Cugat del Vallès,
Barcelona, Catalunya) i s’emet a través de les diferents emissores locals que
hi participen.
Marina
Romero va Deia amb el seu peculiar
tarannà periodístic d’aquest veu atractiva i engrescadora.
Entre les interconnexions programades amb diverses ràdios d’arreu
del nostre país, també Ràdio Esparreguera hi seria present participant amb el
cas d’un matrimoni mixt entre un català i una mexicana.
Un programa monogràfic del magazine de “La Tarda” que portaria el simpàtic títol de “Les
millors històries d’Amor de Catalunya”. Gairebé res, oi?
Des la localitat d’Alfarràs i la seva ràdio, la colombiana
Diana Cardenas casat amb el català Pau explicava com havia vingut a treballar a
Catalunya feia deu anys i la seva
experiència de que “Tothom els va rebre molt bé”, afegint que aquí resultava
més fàcil estudiar que al seu país, si bé enyoraria el menjar típic de les
seves terres...
Amb un català ben fluït
i ben coneixedora la de la història de Catalunya, no es planteja va el retors
al seu país a curt termini.
Altre historia va ser la del Filippo, un italià casat amb la
Sara, que des la radio d’Arenys explicava el dilema de triar el lloc de
residencia, donat que els dos treballaven quan es varen conèixer. A la pregunta
de Marina Romero de que si el catalans som o no acollidors, Filippo ens diria “Sí,
diria que sí...”