El dia dotze,
Del mes dotze,
A les dotze hores….
Així ho esmenta la ja tradició que s’arrossega de fa vuit anys al Santuari de la Misericòrdia de la ciutat tarragonina de Reus. Cada dia dotze de desembre a les dotze del migdia, cal cantar les tradicionals “Mananitas” a la Mare de Déu de Guadalupe.
El Santuari de la Misericòrdia es un lloc de molta devoció a la ciutat de Reus. Tant, que es molt freqüent trobar-se amb noies que porten el nom de “Coris” diminutiu de Misericòrdia.
El santuari de Misericòrdia és un santuari de la ciutat de Reus, situat a la sortida, en començar la carretera de Cambrils. S'arriba al santuari per un llarg passeig amb arbres, al final del qual hi ha el temple, i el vial es bifurca en dues direccions principals: a la dreta, l'avinguda dels Països Catalans; i a l'esquerra l'avinguda de Sant Bernat Calbó, ambdues formen part del cinturó de la ciutat, mentre la carretera queda al capdavant, al costat de l'esquerra del santuari.
És d'estil renaixentista i l'interior està adornat amb pintures al fresc, obra de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. Una capella a la verge de Betlem es va construir en 1602 en el lloc on suposadament la Mare de Déu es va aparèixer a la pastoreta Isabel Besora i en augmentar la devoció popular es va construir un santuari després de 1650 que va concloure en 1683. El 10 d'octubre de 1904 la verge va ser coronada. A la fi del segle XX es va finalitzar una llarga remodelació i reconstrucció d'una part danyada, obra que va ser encarregada al jove Antoni Gaudí però rebutjada per l'estil massa atrevit per l'època. El 2004 es va realitzar la celebració del centenari de la coronació.
La Verge només surt del santuari una vegada cada 25 anys, i els reusencs li fan tota mena de regals i donacions. És costum entre una part de la població de Reus casar-se no a la seva parròquia sinó en aquest santuari.
El Santuari de la Misericòrdia es un lloc de molta devoció a la ciutat de Reus. Tant, que es molt freqüent trobar-se amb noies que porten el nom de “Coris” diminutiu de Misericòrdia.
El santuari de Misericòrdia és un santuari de la ciutat de Reus, situat a la sortida, en començar la carretera de Cambrils. S'arriba al santuari per un llarg passeig amb arbres, al final del qual hi ha el temple, i el vial es bifurca en dues direccions principals: a la dreta, l'avinguda dels Països Catalans; i a l'esquerra l'avinguda de Sant Bernat Calbó, ambdues formen part del cinturó de la ciutat, mentre la carretera queda al capdavant, al costat de l'esquerra del santuari.
És d'estil renaixentista i l'interior està adornat amb pintures al fresc, obra de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. Una capella a la verge de Betlem es va construir en 1602 en el lloc on suposadament la Mare de Déu es va aparèixer a la pastoreta Isabel Besora i en augmentar la devoció popular es va construir un santuari després de 1650 que va concloure en 1683. El 10 d'octubre de 1904 la verge va ser coronada. A la fi del segle XX es va finalitzar una llarga remodelació i reconstrucció d'una part danyada, obra que va ser encarregada al jove Antoni Gaudí però rebutjada per l'estil massa atrevit per l'època. El 2004 es va realitzar la celebració del centenari de la coronació.
La Verge només surt del santuari una vegada cada 25 anys, i els reusencs li fan tota mena de regals i donacions. És costum entre una part de la població de Reus casar-se no a la seva parròquia sinó en aquest santuari.
Santuario de la Misericordia de Reus 12.12.2011
Fotografía de Ana Karen Bejarano
Fotografía de Ana Karen Bejarano
Tanmateix dins l’església hi ha un quadre de la Mare de Déu de Guadalupe, i d’aquí que cada any amb més ganes, té lloc aquesta trobada de la Comunitat Mexicana de la zona de Tarragona al voltant de la nostre volguda Lupe.
Aquest any. Novament varem tenir la sort de gaudir de la potent veu de la Claudia Torres, coneguda artísticament per “La Veu de Plata” i músics tant volguts per la seva qualitat musical i humana com en Hèctor Jesús Basulto Garita entre altres.
Un any més, la música i la veu envoltaren aquesta visita a la Mare de Déu, Patrona dels fills i filles de Mèxic allí on es trobin. A Mèxic o fora de Mèxic. Perquè aquest dia, tots plegat ens sentim més units envoltats de l’escalf de la Mare.
Gracies benvolguts amics i amigues que organitzeu aquesta Diada de germanor amb tanta constància i devoció. Gracies a tots els que participaríeu d’aquesta celebració.
Que la sempre venerada Guadalupana ens protegeixi ien a tots nosaltres. A les nostres famílies. Als que ens envolten. A tots sense deixar-nos a ningú. Perquè en temps de crisis com els temps que vivim, moltes son les necessitats de tota mena…
Aquest any. Novament varem tenir la sort de gaudir de la potent veu de la Claudia Torres, coneguda artísticament per “La Veu de Plata” i músics tant volguts per la seva qualitat musical i humana com en Hèctor Jesús Basulto Garita entre altres.
Un any més, la música i la veu envoltaren aquesta visita a la Mare de Déu, Patrona dels fills i filles de Mèxic allí on es trobin. A Mèxic o fora de Mèxic. Perquè aquest dia, tots plegat ens sentim més units envoltats de l’escalf de la Mare.
Gracies benvolguts amics i amigues que organitzeu aquesta Diada de germanor amb tanta constància i devoció. Gracies a tots els que participaríeu d’aquesta celebració.
Que la sempre venerada Guadalupana ens protegeixi ien a tots nosaltres. A les nostres famílies. Als que ens envolten. A tots sense deixar-nos a ningú. Perquè en temps de crisis com els temps que vivim, moltes son les necessitats de tota mena…
.