torna amb la seva gran creació
“L’elisir d’amore”
al Gran Teatre del Liceu
Nemorino és
un home enamorat, amb un amor innocent. Un personatge que es mou en el límit de
la comèdia i el drama. Un paper que requereix un cantant especial per expressar
aquest delicat equilibri.
L’elisir
d’amore (Milà,
1832), una de les òperes més estimades de Gaetano Donizetti, significa un
progrés en l’evolució de l’opera buffa en aconseguir que els
personatges còmics siguin capaços de mostrar també emocions i sentiments.
Al món idíl·lic d’un poblet rural, s’expliquen les desventures amoroses –amb final feliç– de Nemorino, un pagès pobre i tímid, enamorat d’Adina, propietària rica i capriciosa. L’arribada d’un regiment presidit pel fatxenda sergent Belcore i la de Dulcamara, xarlatà embolicador, desencadenen l’acció: Nemorino compra al xarlatà un elixir d’amor per recuperar l’amor d’Adina.
Al món idíl·lic d’un poblet rural, s’expliquen les desventures amoroses –amb final feliç– de Nemorino, un pagès pobre i tímid, enamorat d’Adina, propietària rica i capriciosa. L’arribada d’un regiment presidit pel fatxenda sergent Belcore i la de Dulcamara, xarlatà embolicador, desencadenen l’acció: Nemorino compra al xarlatà un elixir d’amor per recuperar l’amor d’Adina.
Òpera en dos actes.
Llibret de Felice Romani.
Música de Gaetano Donizetti.
Estrenada al Teatro della Canobbiana de Milà el 12 de maig de 1832.
Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1848.
Font: Teatre del Liceo
