Roger Velàzquez:
“La càmera és un mitjà fluid de trobar aquesta altra realitat.
(Jerry N. Uelsmann)”
Ahir divendres 15 d’abril va inaugurar-se l’exposició “Mèxic pura vida” a Gelida
Roger Velàzquez [Igualada, (Barcelona) 1956] es el conegut -i reconegut- fotògraf Professional polifacètic i polivalent que, especialitzat en diferents àmbits fotogràfics, ens presenta aquesta exposició de fotografies a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural de Gelida (Barcelona) del 16 d’abril al 15 de maig del 2011.
Al llarg de la seva trajectòria artística i professional ha treballat per a prestigioses publicacions com La Vanguardia Magazine o Editorial Planeta entre altres.
La versatilitat de les seves creacions a estat reconeguda per nombroses empreses, agències publicitàries, editorials i institucions. Tanmateix Roger Velàzquez a aportat i compartit els seus coneixements com a professor de la UPC Multimèdia a nombrosos alumnes d’arts.
Ha participat en diferents exposicions col·lectives i individuals que han donat a conèixer la seva personal obra al públic. Entre altres cal esmentar:
A2/N-II, B-85, “Toru”, Mur-alts, Jardins, Magazine, Mich-Méx, Cementiri, Identitats, o Sinestèsia.
Actualment viu al Alt Penedès i concretament a la població de Font-rubí. Professionalment treballa per diferents indrets però disposa de despatx a la ciutat de Barcelona.
Entre les exposicions més recordades i recents cal destacar-ne dues. L’exposició de fotografies presentada al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès titulada “Identitats” del 21 d'agost al 20 de setembre de 2009, i la titulada "Sinestèsia", exposada en varis emplaçaments i dates.
“Identitats” Va ser una veritable radiografia en trenta imatges de gran format que permetia donar a conèixer els diferents grups socials del Penedès.
No sense raó es parlava de "La força humana de l'Alt Penedès en indrets singulars". Perquè l'exposició volia ser un reflex, no només de les entitats de la comarca, sinó dels indrets que la caracteritzen.
Roger Velàzquez, -el fotògraf proper i accessible a la realitat d’un territori- ens deia amb la sinceritat que el caracteritza que “he descobert racons preciosos i sorprenents. Alguns els he utilitzat per a les fotografies de grup, altres els guardo a la memòria per a futurs treballs”.
Val a dir també que aquesta exposició anava acompanyada de textos de Sílvia Amigó i Pep Forns. Persones que varen saber comprendre i expressar amb lletra allò que la mirada penetrant del fotògraf havia sabut captar o immortalitzar en una imatge que el pas dels anys no aconseguiran ja mai més canvia. Ens deien: “La vida entesa com a vida compartida. Grups de persones que per inclinacions, vocacions, oficis i afectes s’apleguen i s’ajuden a fer realitat projectes i somnis.
L’Alt Penedès n’és ric, d’aquest teixit de persones, i és per aquesta raó que ha estat fàcil donar forma i contingut a Identitats i escriure els textos que acompanyen cadascuna de les fotografies.”
Afegint més endavant que “La mateixa creativitat que ens permet transformar el raïm en cava ens empeny a sortir de la rutina i a fer que la comarca bategui. La terra i els seus fruits, la història, des de la seva vessant més popular fins a la més culta, i amb ella, totes les belles arts, juntament amb les més diverses manifestacions esportives i culturals, són l’eix sobre el qual gira el món proper i alhora universal on vivim, on convivim."
"Sinestèsia" ha estat altre dels èxit d’aquest polifacètic fotògraf. Una col·lecció de 40 fotografies (en gran format) que varen tenir una gran acceptació per part del públic.
D’aquí que el mateix treball haguí estat exposats en el període 2007 al 2009 en varis llocs prou significatius: A la Galeria 22 d’Igualada, al Museu Molí Paperer de Capellades (24 de novembre de 2007 al 29 de febrer de 2008) i a la Sala dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès (28 de novembre de 2008 al 6 de gener de 2009)
Sinestèsia va ser el resultat d'un treball començat l'any 2OO2 sobre la llum, enquadra i formes i que reprodueix una peculiar visió del cos. A través del cos i dels sentits descobrim el món i aprenem a comprendre. Visió, tacte, gust i olor són impressions que provem de classificar i de nomenar, sovint amb la dificultat de precisar-les. A través de la imatge es desencadenen emocions i sensacions, sinestèsies sorprenents, impactes per als sentits, estímuls contra la indiferència.
Goretti Martínes puntualitzava sobre l’èxit de públic de l’exposició a Vilafranca del Penedès, no sense raó que “les fotografies demanen la interpretació de l’espectador”. Una interacció entre obra i públic prou interessant de copsar.
L’exposició d’avui: Mèxic pura vida.
No podem obviar tot just visitar la exposició del Roger Velàzquez -que ha batejat amb el suggeridor nom de “México pura vida”- l’ambient amb un cert aire de museu modern que li ha sabut donar a aquesta presentació.
Si be l’edifici que acull aquesta exposició te dues entrades, per dos carrers diferents, i acull també una sala de conferències i la biblioteca de Gelida, l’accés directe a l’exposició tindrà lloc per el carrer de mossèn Jaume Vía, 52.
Haurem de travessar el jardí d’aquest edifici per accedir a la sala d’exposicions, mentre uns grossos cartells informatius sobre l’exposició i una corda de paper picat a la mexicana ens donen la benvinguda en el mes pur estil popular de Mèxic.
La Sala es impecable i la presentació també. El tractament que s’ha donat a les 126 fotografies exposades ha estat el d’agrupar-les en plafons per temàtiques. Una quantitat prou significativa si tenim en compte que aquest autor normalment ofereixen al públic el treball de 30 o 40 fotografiés per mostra. Es aquesta doncs, una exposició sorprenentment generosa.
Al llarg de la seva trajectòria artística i professional ha treballat per a prestigioses publicacions com La Vanguardia Magazine o Editorial Planeta entre altres.
La versatilitat de les seves creacions a estat reconeguda per nombroses empreses, agències publicitàries, editorials i institucions. Tanmateix Roger Velàzquez a aportat i compartit els seus coneixements com a professor de la UPC Multimèdia a nombrosos alumnes d’arts.
Ha participat en diferents exposicions col·lectives i individuals que han donat a conèixer la seva personal obra al públic. Entre altres cal esmentar:
A2/N-II, B-85, “Toru”, Mur-alts, Jardins, Magazine, Mich-Méx, Cementiri, Identitats, o Sinestèsia.
Actualment viu al Alt Penedès i concretament a la població de Font-rubí. Professionalment treballa per diferents indrets però disposa de despatx a la ciutat de Barcelona.
Entre les exposicions més recordades i recents cal destacar-ne dues. L’exposició de fotografies presentada al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès titulada “Identitats” del 21 d'agost al 20 de setembre de 2009, i la titulada "Sinestèsia", exposada en varis emplaçaments i dates.
“Identitats” Va ser una veritable radiografia en trenta imatges de gran format que permetia donar a conèixer els diferents grups socials del Penedès.
No sense raó es parlava de "La força humana de l'Alt Penedès en indrets singulars". Perquè l'exposició volia ser un reflex, no només de les entitats de la comarca, sinó dels indrets que la caracteritzen.
Roger Velàzquez, -el fotògraf proper i accessible a la realitat d’un territori- ens deia amb la sinceritat que el caracteritza que “he descobert racons preciosos i sorprenents. Alguns els he utilitzat per a les fotografies de grup, altres els guardo a la memòria per a futurs treballs”.
Val a dir també que aquesta exposició anava acompanyada de textos de Sílvia Amigó i Pep Forns. Persones que varen saber comprendre i expressar amb lletra allò que la mirada penetrant del fotògraf havia sabut captar o immortalitzar en una imatge que el pas dels anys no aconseguiran ja mai més canvia. Ens deien: “La vida entesa com a vida compartida. Grups de persones que per inclinacions, vocacions, oficis i afectes s’apleguen i s’ajuden a fer realitat projectes i somnis.
L’Alt Penedès n’és ric, d’aquest teixit de persones, i és per aquesta raó que ha estat fàcil donar forma i contingut a Identitats i escriure els textos que acompanyen cadascuna de les fotografies.”
Afegint més endavant que “La mateixa creativitat que ens permet transformar el raïm en cava ens empeny a sortir de la rutina i a fer que la comarca bategui. La terra i els seus fruits, la història, des de la seva vessant més popular fins a la més culta, i amb ella, totes les belles arts, juntament amb les més diverses manifestacions esportives i culturals, són l’eix sobre el qual gira el món proper i alhora universal on vivim, on convivim."
"Sinestèsia" ha estat altre dels èxit d’aquest polifacètic fotògraf. Una col·lecció de 40 fotografies (en gran format) que varen tenir una gran acceptació per part del públic.
D’aquí que el mateix treball haguí estat exposats en el període 2007 al 2009 en varis llocs prou significatius: A la Galeria 22 d’Igualada, al Museu Molí Paperer de Capellades (24 de novembre de 2007 al 29 de febrer de 2008) i a la Sala dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès (28 de novembre de 2008 al 6 de gener de 2009)
Sinestèsia va ser el resultat d'un treball començat l'any 2OO2 sobre la llum, enquadra i formes i que reprodueix una peculiar visió del cos. A través del cos i dels sentits descobrim el món i aprenem a comprendre. Visió, tacte, gust i olor són impressions que provem de classificar i de nomenar, sovint amb la dificultat de precisar-les. A través de la imatge es desencadenen emocions i sensacions, sinestèsies sorprenents, impactes per als sentits, estímuls contra la indiferència.
Goretti Martínes puntualitzava sobre l’èxit de públic de l’exposició a Vilafranca del Penedès, no sense raó que “les fotografies demanen la interpretació de l’espectador”. Una interacció entre obra i públic prou interessant de copsar.
L’exposició d’avui: Mèxic pura vida.
No podem obviar tot just visitar la exposició del Roger Velàzquez -que ha batejat amb el suggeridor nom de “México pura vida”- l’ambient amb un cert aire de museu modern que li ha sabut donar a aquesta presentació.
Si be l’edifici que acull aquesta exposició te dues entrades, per dos carrers diferents, i acull també una sala de conferències i la biblioteca de Gelida, l’accés directe a l’exposició tindrà lloc per el carrer de mossèn Jaume Vía, 52.
Haurem de travessar el jardí d’aquest edifici per accedir a la sala d’exposicions, mentre uns grossos cartells informatius sobre l’exposició i una corda de paper picat a la mexicana ens donen la benvinguda en el mes pur estil popular de Mèxic.
La Sala es impecable i la presentació també. El tractament que s’ha donat a les 126 fotografies exposades ha estat el d’agrupar-les en plafons per temàtiques. Una quantitat prou significativa si tenim en compte que aquest autor normalment ofereixen al públic el treball de 30 o 40 fotografiés per mostra. Es aquesta doncs, una exposició sorprenentment generosa.
Tres d’aquest plafons que recullen un total de 24 fotografiés esdevindran d’una gran expressivitat per elles mateixes. Per be que son monocromàtiques o en blanc i negre, ens ensenyen tradicions mexicanes i la manera quotidiana de viure. Imatges del viure en senzillesa. Alumnes uniformats, dones al cementiri, enamorats dient-se cosetes i fent xiu-xiu com si ningú mes hagués en tot el mon…
Els sis plafons restants trobem una mica de tot dins d’allò que podríem dir-ne la normalitat del dia a dia. En un, l’autor ens el dedica a mostrar-nos els populars cotxes que a Mèxic anomenem “Bochos”. Un total de 16 fotografies que recullen potser el tarannà de 16 propietaris. Dels 16 conductors...
La següent tanda de 16 fotografies ens mostrarà el petit comerç que podem trobar a qualsevol localitat o ciutat de Mèxic. Façanes úniques, de petits comerços potser de barri, que esdevenen part de la realitat i vida de tot un veïnat.
Altre plafons recull en una col·lecció de 20 fotografies els populars Altars de Morts de Mèxic. Una tradició pre-hispànica que encara avui dia perviu fortament arrelada a la tradició del país. A banda i banda d’aquest plafó trobarem altres dos que recullen 10 fotografies més a cadascun d’ells dedicats a temàtica religiosa. En Roger ens mostra les imatges religioses de caire popular. Imatges de sants i santes, de la Trinitat, de la Verge –i com no, també de la Mare de Déu de Guadalupe- i detalls de marcat regust religiós.
El darrer plafó de tots es el mes llarg i ens presenta un total de 28 fotografiés. A ulls dels visitant esdevindrà com una miscel·lània de tot allò que podríem trobar a qualsevol viatge de plaer que féssim a Mèxic.
Detalls d’estris de allí, de façanes curiosament decorades, mirades minucioses sobre les seves tradicions (com les “calaveritas”) i tantíssimes coses que el bon Roger a sabut captar amb la seva càmera fotogràfica i que avui comparteix amb tots els visitants de la seva exposició.
“Tradicions, cultures, ofrenes, altars, colors, paisatges i gent en una societat que venera la vida i el record. Un lloc per a compartir” ens diria Roger Velàzquez presentant la seva obra…
Quanta raó que tens Roger.
Els sis plafons restants trobem una mica de tot dins d’allò que podríem dir-ne la normalitat del dia a dia. En un, l’autor ens el dedica a mostrar-nos els populars cotxes que a Mèxic anomenem “Bochos”. Un total de 16 fotografies que recullen potser el tarannà de 16 propietaris. Dels 16 conductors...
La següent tanda de 16 fotografies ens mostrarà el petit comerç que podem trobar a qualsevol localitat o ciutat de Mèxic. Façanes úniques, de petits comerços potser de barri, que esdevenen part de la realitat i vida de tot un veïnat.
Altre plafons recull en una col·lecció de 20 fotografies els populars Altars de Morts de Mèxic. Una tradició pre-hispànica que encara avui dia perviu fortament arrelada a la tradició del país. A banda i banda d’aquest plafó trobarem altres dos que recullen 10 fotografies més a cadascun d’ells dedicats a temàtica religiosa. En Roger ens mostra les imatges religioses de caire popular. Imatges de sants i santes, de la Trinitat, de la Verge –i com no, també de la Mare de Déu de Guadalupe- i detalls de marcat regust religiós.
El darrer plafó de tots es el mes llarg i ens presenta un total de 28 fotografiés. A ulls dels visitant esdevindrà com una miscel·lània de tot allò que podríem trobar a qualsevol viatge de plaer que féssim a Mèxic.
Detalls d’estris de allí, de façanes curiosament decorades, mirades minucioses sobre les seves tradicions (com les “calaveritas”) i tantíssimes coses que el bon Roger a sabut captar amb la seva càmera fotogràfica i que avui comparteix amb tots els visitants de la seva exposició.
“Tradicions, cultures, ofrenes, altars, colors, paisatges i gent en una societat que venera la vida i el record. Un lloc per a compartir” ens diria Roger Velàzquez presentant la seva obra…
Quanta raó que tens Roger.
A l’organització d’aquesta exposició han col·laborat l’Ajuntament de Gelida, La Sala d’Exposicions del Centre Cultural de Gelida, Imagi Art, MexCat, Caves Agustí Torelló Mata, Carolina Eslava, Bernardo Villa del Angel, Olga Sogas, Antonio Sánchez, Sílvia Amigó, César Cárdenas, Albert Torres, Lluís Artigas, Henar Morera, Joan Miquel Olivella, i Maria Vallès.
Gracies per aquest treball que has presentat. Esperem que ens facis més en el futur sobre el nostre benvolgut Mèxic, i el puguem visitar i gaudir com aquesta exposició d’avui..
Gracies per aquest treball que has presentat. Esperem que ens facis més en el futur sobre el nostre benvolgut Mèxic, i el puguem visitar i gaudir com aquesta exposició d’avui..
.
