google-site-verification: googleea6bb382a071c67e.html AME - Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants: Casa Regufio Pico de Orizaba
Mostrando entradas con la etiqueta Casa Regufio Pico de Orizaba. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Casa Regufio Pico de Orizaba. Mostrar todas las entradas

lunes, 18 de enero de 2010

Història de México: Un mexicano que salvó a miles del nazismo

Un mexicà que va salvar milers del nazisme
Durant la Segona Guerra Mundial, Gilberto Bosques era cònsol de Mèxic a París quan va rebre una instrucció especial del seu govern: havia d'auxiliar a la major quantitat de perseguits pel règim nazi d'Alemanya.





Publicat a BBC Mon
Dissabte 16 gener 2010
Alberto Nájar
Ciutat de Mèxic

Així, durant tres anys el cònsol va lliurar milers de divises mexicanes que van permetre escapar d'Europa a jueus, espanyols republicans, polonesos i francesos membres de la resistència. Molts haurien mort sense aquest gest diplomàtic.
Gilberto Bosques és conegut en aquest país com "el Schindler mexicà", un terme que no és totalment correcte, diu la seva filla, Laura Bosques.
"Van ser accions diferents, ell tenia la representació del govern mexicà i complia una tasca d'estat", explica en conversa amb BBC Món.
Més enllà de noms, el cert és que la tasca del diplomàtic mexicà va permetre escapar de la persecució nazi a unes 40.000 persones, segons han documentat historiadors mexicans.

Ajuda humanitària
La història de Bosques és poc coneguda, fins i tot a Mèxic.
El 1939 va ser designat representant diplomàtic a França, quan la guerra civil a Espanya havia conclòs.

Centenars d'espanyols que donaven suport a la República van fugir del seu país, i un dels principals destinacions va ser França. Així, la instrucció del govern mexicà va ser ajudar a aquests refugiats a sortir d'Europa.

Però, al esclatar la guerra mundial, van augmentar els exiliats i amb això les tasques de Bosques, segons va documentar en les seves memòries que van ser divulgades per la cancelleria mexicana.

"L'ajuda per als perseguits israelites va prendre la dimensió d'un deure de caràcter humà. No hi havia pres Mèxic una actitud franca, però el drama hi era. La nostra ajuda va consistir en l'ocultació de certes persones, en documentar altres, donar-los facilitats, dur-les a la possibilitat d'una sortida de França, que era molt difícil ".

Per transportar els exiliats, el consolat mexicà va llogar diversos vaixells, i va aconseguir espai en d'altres.
La majoria va escapar pel port de Marsella, on es va traslladar el consolat mexicà després de l'ocupació de França.
Un dels moments més difícils va ser treure del país als combatents de la Brigada Internacional que va combatre a Espanya.

Presoners de guerra
Mèxic va mantenir un estat de guerra contra els països que van formar l'Eix durant la Segona Guerra.
Fins i tot, un esquadró de pilots va combatre al Japó, com a part de les forces multinacionals que van participar en el conflicte.

Per aquesta raó, Gilberto Bosques, la seva família i col·laboradors van ser detinguts per l'exèrcit alemany, que els va traslladar a Bad Godesberg, una població propera a Bonn. Allà van romandre un any.

"Érem presoners, no hi ha altra manera de dir-ho. Amb nosaltres hi havia representants de diverses legacions diplomàtiques, sobretot d'Amèrica Llatina", recorda Laura Bosques.
En ser empresonat, es va ensorrar la xarxa de protecció a perseguits que el cònsol havia establert a Europa.

"Es va pagar el rescat dels nens, orfes la majoria, que van ser recollits en els voltants dels camps d'on escapaven en condicions lamentables. A l'hivern es van recollir nens amb els peus congelats", va narrar Bosques en les seves memòries.

Els diplomàtics mexicans van ser canviats el 1943 per un grup de presoners alemanys capturats a Veracruz, a l'oest de Mèxic. L'intercanvi es va fer a Lisboa, Portugal.

Homenatge
La tasca humanitària de Bosques no només va ajudar als qui van escapar de la guerra, sinó que el va deixar beneficis a Mèxic, va assegurar Adriana Romero, coordinadora de projectes culturals de la Casa Refugi Pico de Orizaba.
"Si no ho hagués fet, no tindríem tantes persones que van treballar pel país i que van fundar empreses i institucions culturals", va dir en conversa amb BBC Món.

El director de la Casa, Phillipe Ollé-Laprune, va establir la càtedra Gilberto Boscos com a homenatge al diplomàtic que va morir el 1995.

És un dels pocs reconeixements que se li han fet al cònsol. A Viena, Àustria, per exemple, hi ha un carrer que porta el seu nom, al districte 22 de la ciutat.